L'hospitalitat i l'hostilitat
Benvolguts, uïdors de Ràdio d'Esvern,
l'equip de Beves de la Parròquia, d'aquesta emissora,
estan tots vosaltres per presentar un episodi més
d'hospitalitat i hostilitat.
A veure si decantem l'avinguda de les persones
que necessàriament estan entrant en el nostre país
vers l'hospitalitat.
Per fer-nos cinc cèntims més de tot això,
hem convidat la Imma Ocero.
Imma Ocero, em pots presentar, sisplau?
Hola, bona tarda, soc l'Imma Ocero, soc educadora social,
tinc 48 anys i en aquests moments treballo com a sotsdirectora
d'un centre d'acollida.
Estàs aquí, Sant Jus, segurament perquè aquí,
en el centre Quiricú, vas tenir una feina, no?
Concretament?
Durant del 2018 al 2020, que crec que es va començar
a traslladar als joves de Quiricú, vaig estar com a sotsdirectora.
Molt bé.
Llavors, quina vinculació?
Has tingut sempre vinculació amb la gent immigrant,
amb joves immigrants, o l'evolució ha sigut diferent?
No, com a educadora, amb el col·lectiu de joves migrats sols,
el 2018 va ser el primer cop que començava a treballar
i ja havia fet classes d'alfabetització i acompanyament
a dones migrades, però amb joves va ser la primera experiència.
Correcte.
Sant Jus va oferir un espai a l'Hotel City Park
per ubicar aquest centre Quiricú,
que és un centre creat per la Generalitat, no?
Sí.
Quin record hi ha d'aquells dies?
Doncs, de Quiricú, tots són molt bons records.
Em sembla que vam arribar cap al 3 de setembre.
En un principi havíem de ser 80 joves.
2018, potser?
2018.
Veníem de...
Primer vam estar en un pavelló al Carmel,
a l'arribada dels joves.
Després ens vam traslladar a Cabrera de Mar en un alberg.
Llavors vam anar a Martí Codolà
i va anar creixent i llavors es va trobar aquesta ubicació.
Tot ja era el Quiricú o a partir d'un moment el va canviar?
No, no. Des de l'inici era el centre d'emergència Quiricú.
No estava pensat per tantes places i es van anar augmentant les places
a mesura que anaven arribant els joves davant de l'emergència social.
El nom de Quiricú és d'una atenció a la pàtria d'aquesta gent?
Sí, era, no?
Vam tenir en compte el conte de Quiricú.
Ja.
Sí, sí.
Que no ho conec, però...
El Quiricú és un conte que hi ha d'un jove africà que és molt valent.
Ah.
I llavors, bueno, ell vens a la bruixa
i per això vam voler posar un nom que d'alguna manera...
Connectés amb els joves que venien.
Sí.
Quin recorregut han fet la major part d'aquests joves
que estaven al centre Quiricú?
On estan ara?
La major part dels joves que estaven a Quiricú
van ser traslladats a nous serveis.
Els joves, clar, van arribar que tenien 16 anys,
van estar dos anys a Sant Just,
llavors, clar, la majoria ja havien complert 18 anys.
Llavors es van generar nous serveis,
que eren uns pisos d'inserció laboral,
i la majoria de joves van ser traslladats a aquests pisos
per seguir-los acompanyant,
però perquè tenien altres necessitats,
la formació, l'inserció laboral,
millorar l'ocupabilitat...
Llavors 50 van anar a Lleida,
amb diferents pisos,
20 van anar a Reus,
i llavors la resta es van anar...
es van anar repartint en pisos a Barcelona
i al Maresme.
Sí, la Catalunya central seria perquè era Barcelona,
Sant Sadorní, Manresa...
Actualment, Quiricú té 15 places
i està ubicat a l'Hospitalet de Llobregat.
Perquè sempre és un centre de trànsit, no?
No és per restar com a habitatge.
És com una primera acollida,
on te fan una criba, no?
Una primera acollida per veure...
fer una mica un estudi del jove,
del seu procés migratori,
no?
Tot l'estudi familiar...
I un cop han fet aquest estudi,
se'ls fa una proposta
i són derivats en un altre servei
on te seguiran acompanyant.
Però com aquest centre, Quiricú,
n'hi ha d'altres?
Sí, hi ha uns quants serveis d'emergència
que fan aquesta primera atenció
durant els dos o tres mesos.
I hem de dir que tots aquests centres
depenen de la Generalitat.
Sí.
Però de la Direcció General de l'Atenció a la Infància,
de la DGAIA o no?
De la DGAIA.
De la DGAIA, correcte.
Hi ha col·laboració entre l'administració
i els particulars en l'atenció als immigrants.
Els immigrants, quan arriben aquí,
algú els ha d'acollir.
Sou professionals com vosaltres,
però també preguntem,
particulars, gent que pugui acollir casa seva,
o l'administració,
facilitats màximes perquè aquests immigrants s'integrin,
això existeix?
Facilitats n'hi ha,
perquè hi ha des dels programes de mentoria,
hi ha les famílies col·laboradores,
però és cert que se'n demanen moltes
de famílies col·laboradores
i no en surten massa per acompanyar aquests joves.
Haurien de sortir més.
Però sí que hi ha programes
on els particulars poden fer acompanyar els joves
des de la mentoria.
Llavors hi ha altres programes que s'han generat,
que són comunitaris,
com els que fèiem aquí a Sant Just,
on diferents entitats d'una població
col·laboren amb els joves.
I particulars.
I particulars.
Des de les parelles lingüístiques.
Nosaltres ja ho vam començar,
a Sant Just,
i llavors s'ha anat replicant.
Quins creus que és el paper d'institucions
com Càritas,
Creu Roja,
Solidança?
Pots dir quatre coses de cada una?
Jo diria que indispensable
perquè sostenen
moltes d'aquestes persones.
Llavors és indispensable.
Cada una amb les seves especialitzades.
Per exemple,
Solidança millora l'ocupabilitat.
La formació.
Exacte.
Cada una.
Càritas té un gran ventall de serveis,
des d'acompanyaments també amb ocupabilitat,
habitatge...
Alimentació.
Alimentació, sí, sí,
banc d'aliments, etcètera.
I Creu Roja,
igual que Càritas,
ja són unes entitats que tenen molts serveis,
i llavors...
I tenen serveis especials,
especialitzats en...
En col·lectius,
en detectar les necessitats
i poder-los acompanyar.
i si no, és derivar-los allà on és més adient.
Aquí arribem a l'explicació,
intentaré explicar,
de com aquests nois poden adquirir
la legalitat,
és el que sentiu entrar en un net,
els papers,
tenir els papers.
pot ser una mica recorregut, tu,
de com un noi arriba des d'aquí fins que es queda,
es queda treballant al nostre país.
Quan el jove arriba,
el primer que fem sempre és empadronar-lo
i la targeta sanitària.
Llavors, el jove el que se li intenta demanar
és, si no ha arribat amb documentació,
a veure si pot demanar a la seva família
que li pugui enviar
una partida de naixement,
passaport si en té,
o qualsevol tipus de documentació
que es pugui presentar actualment a la fiscalia,
perquè llavors la fiscalia,
davant de la documentació,
ja no fa el procés de determinació d'edat.
Per tant, s'accepta la documentació.
Això és el primer que es treballa amb els joves.
Sí, tots estem pensant en un noi
que va estar residint aquí a Sant Just
diversos mesos, en casa particular,
i que l'única documentació
que va poder presentar, exhibir,
és una certificació de naixement.
Però no passaport.
Clar, però en aquell...
Clar, la llei ha anat canviant.
Llavors, en el 2018
no s'acceptaven les partides de naixement.
Tot i que tu presentaves un document,
si el document no tenia una fotografia
que et pogués identificar,
llavors et deien que, esclar,
podia ser de qualsevol persona.
Llavors, tot i presentar un document,
es passava al procés de determinació d'edat.
Actualment, si hi ha un document
que la fiscalia valora que pot ser vàlid,
aquella documentació és acceptada,
ja no ha de fer la determinació d'edat,
llavors ja està tutelat
i a partir d'aquí se li fa la residència.
Per què cosa tan teniu passaport?
Depèn del país,
però sí, sí,
hi ha països que són molt dificultors,
per exemple, Guinea-Conakry,
és un país que no sempre ha fet passaports.
Quan els joves van arribar el 2018 a Quiricú,
que hi havia molts joves de Guinea-Conakry,
la majoria no es podia fer passaport
perquè l'ambaixada no els feia.
Llavors té una màquina,
perquè el passaport és...
Biomètric, o...
Biomètric,
llavors només anava a París,
però hi anava cada X anys.
Llavors, clar, els joves no es podien fer el passaport.
Hi ha una substitució,
bé, has parlat de certificació de naixència, etcètera,
però hi ha una substitució
amb aquests nens que no, nois,
que no poden obtenir passaports,
com se'ls identifica.
Hi ha un altre document
que té la mateixa validesa que el passaport,
tot i que no...
que es diu cèdula d'inscripció.
La cèdula d'inscripció,
en aquell moment el que es feia era...
es feia un document
que s'enviava en un notari,
el notari l'enviava a l'ambaixada,
no hi havia respostes,
donava el document per bo...
I el notari certificava que no hi havia hagut.
Sí, sí, sí, que no hi havia.
Llavors, aquest document
s'enviava a la subdelegació
d'estrangeria
i llavors si el donàvem per bo
t'arriba una mena de cartolina petita
amb la fotografia,
que és una cèdula d'inscripció,
que és l'equivalent al passaport.
El passaport quan no se'n pot fer.
Amb aquest document
podies tramitar la residència.
Perquè és indispensable
el passaport
o cèdula per tramitar la residència.
Ja, ja.
Un moment.
Sé que la...
estem veient
que l'Imma ha vingut aquí
amb una mica d'esquema
sobre...
Què és això?
El recorregut
que passa a un noi
que ve de l'Àfrica, per exemple?
No.
L'esquema que porto
és perquè la llei d'estrangeria
es va modificar
a l'octubre d'aquest any.
Llavors...
A l'octubre, perdó,
del 2021.
Del 2021.
Llavors, una mica,
jo no sóc...
No, la meva expertesa
no és tot el que és
la llei d'estrangeria
i la documentació,
però sí que aquí
hi ha els passos
o els petits canvis,
aquestes modificacions
que ha tingut la llei
i que estan beneficiant
els joves.
Per exemple,
quan un jove arribava aquí
no es podia començar
el procés de documentació
fins al cap de nou mesos.
Si tu arribaves aquí
amb 17 anys i 3 mesos,
quan començaven els processos
per documentar-te
ja eres major d'edat.
Llavors, ara això no passa
perquè al cap de 90 dies
ja es comencen a iniciar
els processos de documentació.
Bé, aquest seria
un dels grans canvis,
entre d'altres,
que ara ja no es demanen
els ingressos
com es demanaven abans.
els joves havien de presentar
un contracte
de 40 hores
d'un any
amb uns ingressos mínims
si no els hi denegaven
la residència.
No valia
segon conveni.
Havia de figurar
en el contracte
el sou.
I havia de ser mínim
el sou mínim
interprofessional.
Per tant,
no podia ser
de mitja jornada.
No,
40 hores.
Llavors, clar,
molts joves es trobaven
que venint d'una pandèmia
amb les dificultats
que les empreses havien tingut.
Clar,
no era fàcil
trobar contractes.
Llavors,
és un altre
dels grans canvis
que hi ha,
que no se'ls demana
aquests ingressos
i que l'administració
accepta,
per exemple,
un jove que dius
ara està en un pis
d'una entitat.
És l'entitat
qui assumeix
la despesa
d'aquest jove.
L'estrangeria
no acceptava
que l'entitat
fes un document
dient
que aquest jove
està mantingut
per l'entitat.
Ara sí,
se'n diu
l'informe de mitjans.
Llavors,
un jove que estigui
en una entitat
tutelat
i segueixi
el seu procés
amb aquest informe
pot demanar
la residència.
I que els joves
que no han estat
mai documentats,
ara ho poden estar
per circumstàncies
excepcionals,
que la cobertura
és fins als 23 anys,
un seguit
de canvis
que els beneficien.
De moment,
sí,
sí,
que sigui així.
aquí Sant Jus,
l'Ajuntament
penso que es va comportar
molt correctament
perquè
en seguida,
els pocs mesos,
molts pocs mesos,
eh?,
de l'arribada
d'aquests nois
els van patronar.
Sí.
Els van patronar.
A tots,
a tots,
a tots.
A tots,
allà al centre
de Cricú,
allà al hotel.
Sí, sí, sí.
I això
ens ha servit molt
per
atendre
aquests nois
i començar
els processos
de formació,
etcètera.
Està,
la gent immigrada,
et sembla que
el que vol és treballar
o
vol fer arrels,
vol conèixer una mica
la societat,
vol aprendre la llengua?
La majoria sí.
La majoria sí
que crec que,
per exemple,
dels joves de
de Cricús,
la majoria,
l'experiència
de Sant Jus
els hi ha servit
perquè han entès
que s'ha de fer xarxa,
que t'has d'integrar,
perquè necessites
suport,
no només a la feina,
sinó per llogar un pis,
tenir amics,
és que és necessari.
La majoria
volen treballar.
I formar-se,
treballar
i continuar
i...
Aquí no contén
la gent
que
salta
per Ceuta,
per Malilla
o bé per les illes,
etcètera,
per la Mediterrània
i arriba
aquí,
no?
I
n'hi ha
que ja
tenen
el seu NIE
perquè la policia
en el lloc
on els ha
detingut
o els ha atès...
El primer contacte
que tenen
quan
baixen de la perera,
normalment hi sol haver
i guàrdia civil
la Policia Nacional,
llavors els hi fan
una mena d'identificació
i els hi donaven
un NIE
que se'n diu
que és un NIE provisional.
Sí,
però quan em sembla
que quan
es converteix
en definitiu
és el mateix NIE.
Sol ser el mateix número.
en algunes ocasions
no ho ha sigut
però llavors
ja t'informen
i llavors
tu ja tens uns dies
per contactar
amb l'administració
i anar canviant
perquè tu ja
ensenyes la residència
dient poques vegades
sol canviar.
Ara, però,
novetat
és una altra.
És...
em sembla
que ha baixat
la pressió
de la gent africana.
Ha baixat
per Marroc
però jo crec
que estan aventi
entrades
igualment
via Canàries.
crec que...
Des d'Algèria
o des de Mauritània...
Venen per una...
Bueno,
les rutes van variant
en funció
de les fronteres
i de la pressió
que hi ha a les fronteres
i al Marroc
està aventi
molta pressió.
Per tant,
busquen altres alternatives
i un és
arribar per Canàries
que jo sé,
per exemple,
que un dels centres
on hi ha moltíssima pressió
perquè hi ha molts joves
és a les canteres
i hi ha molts joves
a les illes.
Ja.
Sí, sí.
Deia,
l'actualitat però
passa pels refugiats
d'Ucraïna?
o aquests refugiats
que entren
tenen aquí
amics,
parents,
coneguts
que els acullen
d'una manera
més repartida?
Jo crec que els refugiats
d'Ucraïna
tenen
altra xarxa
de moment
i no estan entrant
en els serveis
d'infància i adolescència.
Pot ser que n'entri algun
però normalment
aquests joves
ja et diuen
que aquí tenen
un conegut
de la família
que la idea
no és quedar-se
al centre
sinó
és vincular-se
a la família
o el conegut
que tenen aquí.
I a més
venen amb un adult
com a ser la mare
o un amic
de la família
perquè potser
els pares
s'han hagut de quedar allà
i només n'han vingut un.
Sí, sí.
de moment
és més freqüent
el pare
s'allà
lluitant
i venen
amb la guerra
i aquí
la mare
i els fills
crec que és una altra
circumstància molt greu social
i llavors
estan generant uns altres serveis.
tens constància
si nens
joves
i adults
d'Ucraïna
han arribat
a qui ho vaig obregar?
Sí,
jo crec que
jo tinc constància
que alguns sí.
Ja.
Molt bé.
Bé,
en general
coneixes exemples
de nois i noies
que s'hagin
integrat
a la societat catalana
i que parlin català
correctament.
Sí.
Això m'ho ha agradat
quan s'aconsegueix.
Sí, sí, sí.
I hi ha nois d'aquí
que parlen el català
molt correctament.
Sí.
Veus de la parròquia
fa quatre setmanes
vam tenir un company
de...
bé,
Déu,
l'Husman
que té un català
correcte.
Ens va demanar
fer l'entrevista en castellà
però l'hauria pogut fer
en català
el que passa
que no té tant
en català.
Segueixen tenint
una mica de vergonya, eh?
Ells l'entenen
però
a l'hora de les converses
segueixen tenint
molta vergonya
però...
però sí...
I no sé si
aquesta vergonya
va lligada
amb que
el seu estat
diguéssim
legal
no està plenament
culminat
encara
i
manifestar-se
públicament
doncs
els pot causar
una mica de
no?
de recança
de prevenció.
Bé,
és que
encara els queda
un llarg camí.
Encara els queda
d'un llarg camí
perquè
és de les coses
que hem après, eh?
Primer fan
el gran viatge
ells arriben aquí
pensant que això ja està
i comença un altre procés
que és molt llarg.
les famílies
en aquest cas de Sant Jus
que vulguin
participar
d'aquesta
hospitalitat
poden, no?
tenir
a casa seva
oferir
residència
Sí
però vull dir
que hi ha
moltes maneres
de col·laborar
des d'això
si
els acullen
en residència
perfecta
si lloguen
una habitació
perfecta
però
fins i tot
el que dèiem
de les parelles
lingüístiques
de
a vegades
els costa
una mica
l'oci
el temps lliure
no?
Els costa
fer amics
fer amics
de la terra
sobretot
Llavors
si no s'acaben
ajuntant
amb qui tens
més afinitat
amb qui més has compartit
Són majoria
els que
s'integren
i aconsegueixen
permís
de residència
i treball
i van endavant?
Sí
Sí, sí, sí
Són majoria
respecte
del total
Correcte
Són majoria
Sí, sí
Bueno, Imma
escolta
està
sent una
conversa molt interessant
però
aquí arribem
al final
a la pregunta típica
Què més vols afegir?
Que no t'hagin
preguntat
o que
el teu
l'iniciativa
vols comunicar?
No
Jo estava
Bueno, és que
estava pensant
totes les coses bones
que
que vam fer a Sant Just
llavors
des de la
per la festa major
el camp de futbol
Sí
No?
Crec que va ser
un gran centre
que
amb moltes possibilitats
quan encara
no es feia
en els altres llocs
I jo penso
que va ser
una gran experiència
jo sempre ho he dit
que igual
es havia d'haver registrat
es havia d'haver exportat
perquè va ser
una gran experiència
I teníeu col·laboradors
voluntaris
no?
Eren voluntaris
els treballadors
o els assistents d'allà?
No, hi havia l'equip
dels
no, no
dels educadors
de les persones
que treballaven
i llavors
bueno
és cert que els joves
van anar amb molts recursos
formatius
allà van fer xarxa
van sortir més col·laboradors
els equips de futbol
per exemple
hi ha un ex
que ara li han fet
una prova
al Villarreal
per jugar a futbol
bueno
han anat sortint
coses
molt xules
però per exemple
les experiències
del casal jove
sí, sí
aquí hi ha gent
de poble
va col·laborar
moltíssim
amb una normalitat
va considerar
una normalitat
veure passejar
altres
altres persones
bueno
de vell diferent
van tenir
qualitat de vida
a més a més
perquè clar
estàvem
a prop de Barcelona
però en un lloc
no
el parc de Torre Blanca
clar
és que
era fantàstic
això
no només tenien serveis
sinó
és que van tenir
una qualitat de vida
molt gran
molt bé
doncs Imma
hem arribat
al final
de l'entrevista
agraïm
profundament
la teva
predisposició
perquè després
d'una jornada
laboral
també
d'acollida
de gent
estàs a
Bonxerola
estic en un centre
que es diu
Mas Pins
és un centre
d'acollida
abans era una masia
doncs ara és un centre
molt xulo
la carretera
que va
de Serrià
fins a Molins
passant
per Santa Creu
i clar
jo ara dic
que és un centre
molt petit
perquè acostumada
a Quiricú
amb Aspins
són 30
llavors
es podeu
atendre millor
Quiricú
els van atendre
molt bé
molt bé
doncs moltes gràcies
Imma
aquest programa
es repeteix
el dissabte
dos quarts d'onze
del matí
i la setmana que ve
a la parròquia
descansa
i serà fins la setmana
de Pasqua
quan ens tornarem
a trobar
bona tarda a tothom
bona tarda
laI
Bona nit
Bona nit