i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí.
Recordeu, 60 i més.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats
de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Connecta't al català.
Vine al Consorci per a la Normalització Lingüística i apren català o millora'l.
Des del nivell inicial fins al nivell D.
A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya.
Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials.
Informa't en el web cpnl.cat.
A Sant Jus, servei local de català.
Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
Des del cap de Sant Jus posem a la teva disposició la meva salut.
La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible
on pots disposar de la teva informació de salut
i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial.
Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic?
Acosta't al nostre cap i porta la teva targeta sanitària i el DNI
i t'informarem sobre com hi pots accedir.
Fem salut per tu.
Cap Sant Jus, Avinguda Indústria sense números.
Primer van ser les zones, 98.1 FM.
Després, internet, radiodesvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp, 610-777-015.
Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu.
Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu.
Veus de la parròquia
L'audició de Ràdio d'Esvern
que porta a casa vostra tota la informació de la parròquia dels Sants, just i pastor de Sant Just d'Esvern.
Tots els temes de caire religiós, humà i social que es produeixen en el moment
procurem tractar-los en aquests minuts de ràdio
que són amb vosaltres tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre
i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
Avui obrirem la finestra de Justícia i Pau.
Bona tarda Quima
Riem perquè el Carles diu que et canvien la sintonia.
Està maca que és?
Si són els pollitos saltando por la calle.
És un quadre d'una obra, una suite o una sinfonia, com vulguis
que és quadres d'una exposició de Modesto Mussorgsky
i és que em fa gràcia perquè és activa
i jo penso que una sintonia ha de ser una sintonia sempre.
Però ha de ser marxosa.
Jo diria, i com és graciosa perquè els pollitos anden por la calle
doncs mira, m'agrada.
Vosaltres no el veieu però el Carles ens va dir
que voleu que us digui, no?
Vosaltres mateixos.
Bé, saludem el Jesús, pobre, que no pot estar amb nosaltres.
No, encara no el tenim al 100% en forma però ha fet feina.
Ah, bé, bé, mira, sí, ha fet la seva...
Ha fet la seva part i hem de venir ell personalment,
la farem nosaltres però ell ens ha de fer d'aquesta vegada.
I tant.
Bé, doncs, comencem, fem el que et sembli més adient.
Bé, aquests dies estem...
Bé, com sabeu, hi ha hagut eleccions, avui sabem notícies.
Sí, sí.
Una mica bucadetes, però deixant ja les notícies de caire de votacions,
tant d'un lloc com d'un lloc, deixem-ho estar.
Ai, sí, per favor, sí.
Aquesta setmana va publicar l'Intermont,
va publicar un informe sobre les desigualtats salarials que tenim,
és a dir, que cada vegada més ens creixen les desigualtats, no?
Sí, sí.
I era una mica, si no us l'explicarem tot perquè més és llarg, eh?
Però comença a ser preocupant perquè aquesta desigualtat
cada vegada es va fent més gran.
Perquè els directius cobren moltíssim
i les persones d'un altre nivell no arriben ni al salari de 1.000 euros, no?
Sí, sí.
Llavors, això comença a ser preocupant perquè, clar,
tu has de viure amb el que cobres.
Se suposa que tothom treballem per poder viure amb el que tenim, no?
Per poder viure amb mitjana.
Diu, si el meu salari no em permet ni pagar ni arribar a final de mes
perquè no puc pagar ni...
Ja no tinc la hipoteca, és que n'hi ha els lloguers dels pisos,
perquè hi ha lloguers que estan per sobre del salari.
Ara s'estan pagant un salari d'una mitja d'uns 700 i pico, no?
Dius, però si hi ha lloguers que són aquesta quantitat,
llavors, a veure, has de comptar cas de menjar, has de pagar les factures, no?
I si se tenen criatures...
Ja no dic res si hi ha nanos, no?
I, bé, doncs, aquest informe ens havia dit, doncs, això, no?
Que a Espanya la crisi econòmica havia provocat una devaluació
molt generalitzada dels sous
i, és clar, hi havia moltes desigualtats,
entre altres coses, joves i dones són els més perjudicats.
Les dones per arribar a tenir el mateix salari que un home
han de treballar 50 hores més
per poder arribar al salari d'un home.
Sí, sí.
I, evidentment...
Això ja és endèmic.
perquè això ja es produïa, quan ma mare treballava,
treballava amb una fàbrica, amb una cadena,
feien carbols, amb una cadena,
i al costat d'un home li feia la mateixa,
o menys producció,
i guanyava un tant per cent, però molt superior, per sota.
I això no entenc com no s'ha pogut arreglar.
És que no hi ha hagut tanta diferència.
És a dir, tu el agafes, llavors fas un contracte,
i el contracte és tipus...
Contrata, per dir-ho, indefinit,
de 160 hores al mes, d'acord,
1.500 euros per a tothom.
I tant.
I si vols premiar a la producció,
llavors hi haurà un plus de productivitat.
Això mateix, els menys i els més.
Clar, tu tens alguns components,
però el mínim hauria de ser.
Doncs en aquest informe,
que de veritat us el recomano,
perquè parla de moltíssimes coses,
també diuen que com podem mitigar-les.
Una d'elles és que el salari mínim,
com a mínim, arribi als 1.000 euros.
No sé si sabeu,
però en el ple de l'Ajuntament
es va fer una moció,
l'equip de govern
i va aprovar fer una moció
que s'havien de tenir salaris de 1.000 euros
i que s'intentaria contractar sempre empreses,
que les empreses,
quan fas un concurs públic d'empreses
que vinguin a treballar a l'Ajuntament,
una de les clàusules serà aquesta,
que han de garantir
que el salari que cobren aquelles persones
és de 1.000 euros.
Perquè ens estem donant compte
que, clar, amb menys de 1.000 euros,
qui viu?
És que és impossible.
No, no.
Si has de pagar el lloguer,
com tu dius,
un lloguer més barat de 700 euros,
hi ha pocs?
No, no.
És que és impossible.
També hem d'intentar,
doncs, no sé,
les escales laborals,
les escales salarials,
l'establiment de les escales salarials,
fer-les més justes,
perquè és que són desorbitants.
Dius, ostres,
com pot ser que un directiu
cobri 10 vegades
per sobre de la mitja
del centre de treball?
És impossible.
No, no.
No, també,
aquesta norma,
també,
nosaltres teníem uns amics,
i que era un directiu,
i deia,
és que les bates blanques
fan més producció,
perquè,
com saben manar,
treuen més producció
que les bates blaves.
I,
en aquell moment
que em va comentar això,
vaig pensar,
fill meu,
en qüestió sociològica,
estàs a zero.
A zero.
jo sempre dic el mateix,
els que fem,
tenim càrrecs mitjus,
o staff,
que estàs en el despatx,
però jo treballo en una empresa
i tinc una part de producció,
si val,
jo faig una funció
que, evidentment,
són tota l'àrea financera,
però sempre em pregunto,
jo puc treballar
i fer cosa financera
perquè tinc un senyor
que m'està muntant
un producte que jo venc,
sense que aquesta persona
em munti el producte,
jo no venc,
i no m'arriba res.
que, ostres,
el meu treball
és més important
que el de l'altra persona?
Jo diria que no.
No, no,
perquè...
És un conjunt,
sempre anem amb un conjunt.
Si algú dius,
home,
què és més?
Home,
aquell em permet vendre,
el meu treball no es ven,
perquè el meu treball
és fer uns números,
quadrar números,
i no produeixo,
sóc un...
en aquest,
no diria un mal,
però jo no sóc productiva
a nivell de treure
un producte final.
Tu administres
la producció
que fa l'altra persona,
però res més,
és un conjunt.
Si no tinc
un bon tècnic
amb la producció
o que em gestioni
bé l'equip de producció,
és que jo no faig res.
Llavors,
ostres,
mirem-ho que sí,
que a vegades ens diem
si vull un gravat directiu
que faci...
Ojo, ojo,
equiparem...
I amb què administres?
Clar.
La part que deix de producció
no produeix.
És que sense ells
les empreses
no funcionen,
sense una que produeix
no funciona, no?
I és curiós,
veure que cada vegada
i amb la crisi
això s'ha anat fent
més gran, més gran, més gran
i clar,
tenim un problema.
Perquè clar,
malvius...
Fas que el treballador
entri en pobresa,
és a dir,
entri dintre de l'exclusió social
treballant.
Treballant.
Imagina't si no treballa.
Perquè des del 2008 fins ara
els sols han anat baixant,
hem d'anar augmentant.
I a més,
que tot el que del nostre voltant
sí que ens ha augmentat,
perquè ens vam pujar l'IVA,
entre altres coses,
fa uns anys.
L'IVA,
la llum
està demostrat
que han pujat
un 20%
des d'abril a octubre.
Sí, sí, sí.
Un 20%.
És molt, eh?
I ara, precisament,
de cara a l'hivern,
que moltes coses
es fan amb llum.
Jo tinc tota la casa elèctrica
i em trobo que, bueno,
tampoc estic tant a casa,
perquè no estic molt a casa
i penso...
Resulta que
de potència contractada
l'altre dia
em vaig mirar ja,
perquè vaig pensar una altra vegada,
i dic 84 i pico d'euros
quan no cuino...
Sí, sí, no fas...
I miro i dic
potència contractada, 56,
tot l'altre,
tic, tic, tic, tic,
veia d'impostos,
consum,
és a dir,
el que jo utilitzo,
5 euros amb 65.
Sí.
I dic,
vale, bingo,
perquè clar,
jo s'estic pagant 84,
de la qual cosa
he consumit només 5.
Clar.
Tot l'altre són indirectes.
Tot.
Costos indirectes
que dius,
no sé,
em van fer posar
un d'aquests comptadors,
Alexis Pichiguaiz,
aquests tan macos,
que ells ja no han ni de venir,
si volen,
ja no cal ni que recullin el paperet,
perquè ja se suposa que el llegeixen.
T'adones,
quina feina et dono jo com a usuari?
I com jo,
poteníssim molta gent, no?
No ve ningú a mirar-te el comptador,
ni res de res.
No, no,
ha sigut...
Si ho analitzes tot,
dius, ostres,
estem generant...
A més,
és que
quan tu reps un sou,
aquest sou,
si tens una miqueta més,
se't permet comprar,
a la qual fas consum,
i la roda gira,
d'aquesta manera,
si no...
Que t'has aturat.
Clar,
és que pares tot el consum,
és a dir,
jo que penso,
ostres,
no, mira,
estalviaràs una miqueta,
perquè si se m'espatlla alguna cosa,
hauré de tirar d'aquest alguna cosa.
Vamos.
Deixem-ho.
Al qual,
dius,
aquest mes,
doncs no compro això,
jo compraré un altre mes,
no?
I dius,
ostres,
la classe mitja que abans
permetia aquests moviments,
doncs, bueno...
Que és la que aflora,
diguéssim,
l'economia d'un país.
Sí,
que dius,
mira,
va,
aquest any,
potser em canviaré,
faré cortines noves,
per dir-vos un exemple,
i dius,
oh,
però les cortines tiren.
I tant,
mentre no caiguin a trossos,
ja està.
I ja no parlem,
si ens n'anem a veure els joves.
Ai,
els joves,
és un altre problema i gros.
I dius,
és que tenen un 24% d'atur juvenil,
i dius,
no,
però clar,
és que no es poden independitzar,
plantejar-se marxa de casa.
Si llegissis aquest informe,
dius,
és que no,
és que és impossible.
No,
no,
no poden mantenir,
encara que visquin tots dos,
i treballin tots dos,
eh,
perquè com els joves són mínims,
és que és impossible.
Escolta'm,
ja m'explicaràs.
No,
no,
és que ja dius,
és que no poden accedir a la feina.
I no poden,
i tenir una criatura,
ni plantejar-s'ho.
No,
que va,
ni plantejar-s'ho.
A part d'accedir,
que dius,
bueno,
accedeixo al món laboral,
sí,
accediràs al món laboral,
però no pretenguis pas
entrar al món laboral
a independitzar-te,
com fa anys,
fèiem alguns.
No,
i tant.
Però dius,
no,
accedir a una vivenda de lloguer,
ja,
amb els lloguers que hi ha,
que també estan pels mugus,
dius,
a veure com es menja això.
Una hipoteca,
segons com,
no la pots agafar,
perquè també et demanen,
tu,
tropecintes mil,
i a més,
les situacions familiars
de cada persona
canvien.
Avui estàs sol,
demà pots estar acompanyada,
no?
Això mateix,
avui ets parella,
el dia de demà,
doncs ja no ho veus.
i dius,
i per què hi ha de mantenir
un pis de quatre habitacions
i s'ha fet una mica de sol?
O sola?
Té molt de sentit,
no?
Però és que,
clar,
el món del lloguer,
tu mires a la...
dius,
però com ha pogut pujar tant el lloguer?
Molt.
Ostres,
tu,
és que el lloguer
és el que ha pujat més sempre.
Molta gent es va plantejar
de fer una hipoteca
perquè deies,
pago,
mira,
de moment faig un pagament fort,
però després,
el manteniment
era igual,
o més petit,
que no el lloguer que pagaves.
Sí,
sí.
cosa que a Europa és al revés.
A Europa et donen incentius
perquè no compris,
perquè lloguis
i aquí ho fem al revés.
Sí,
les polítiques
quasi-casi estan més
perquè compris
que no pas perquè lloguis.
Això mateix.
Però dius,
el jovent avui dia
no es pot ni plantejar-ho.
Jovent amb 25 anys
com fa anys,
algú podia fer-ho actualment,
és impossible.
Nosaltres,
jo tenia 23
i el meu marit 27
quan es ven casar.
Anaven justets,
però podies pagar
un lloguer
que era alt,
perquè aquí Sant Jú
sempre ha sigut alt,
ja pagaven
mil pessetes
de lloguer,
però mira,
el que ho guanyava
i com es van caparrar
que deixés de treballar
perquè ja l'ajudés
amb una empresa
auxiliar
petitona
que tenia
i li portava
a l'administració,
doncs esclar,
vaig deixar de treballar,
que va ser
una veritable equivocació
perquè hagués
portat una vida
una mica més
més tranquil·la.
Sí,
però de totes maneres
tampoc no estic
no estic
no,
no,
no,
mai
m'ha sapigut greu
perquè vaig poder
criar les criatures
a casa.
Vas poder estar a casa
amb els nens.
Sí,
i també treballava,
ja et dic,
però ara no,
és que ni això.
Ara has de plantejar
que si tens nens
com a mínim
han de treballar els dos.
Sí,
sí.
A part que no
ja tinguis un supersou
i digués,
vale,
però si no has de treballar
sí o sí
els dos
perquè si no,
els números no surten.
No surten de cap de les nens.
I si fas la llista
dels pros i contres
d'anar a buscar un nen
com actualment estem fent,
doncs aquí tens l'error
que moltes vegades
dius,
ni m'ho plantejo,
no,
no,
no t'ho pas plantejar.
perquè anant molt bé,
anant molt bé,
doncs tenen els seus gastos.
Sí,
sí,
a veure,
o sigui,
el nen
té moltes despeses.
Fa uns anys
era
un milió de pessetes l'any.
Imagina't.
Calculat.
Bolquers,
sobrealimentació,
perquè les mares
si treballen
malament poden donar mamà
a la criatura.
No,
no.
Vitamines,
malalties
que les criatures
van agafant,
d'això,
al llarg d'infants.
Escolta'm,
ja m'explicaràs.
Jo sempre he criticat
el xique aquest,
us en recordeu,
el xique bé bé,
no,
que deia?
Sí,
sí.
Jo quan vaig sortir
vaig pensar,
perquè era tonteria,
no?
Som tontos.
La veritat,
ho vaig pensar.
Era el 2.500.
Sí,
i dius,
a veure,
a mi no em soluciona res
aquest 2.500.
Els xinesos,
el meu fill
treballa en qüestió
de medicina,
i venien els xinitos,
venien,
no,
la senyora no havia
abtingut el primer,
no,
el primer atac de,
o sigui,
el primer dolor de part,
que ja venien a reclamar
els 2.500 euros,
els xinitos,
perquè,
clar,
normalment,
clar,
ells treballaven,
ja hi comptaven
que la criatura
els hi portaria això.
Jo sempre he pensat
que aquest xique
era un engany,
perquè jo prefereixo més
que em diguin,
miri,
si vostè té un nen,
doncs del 0 als 3 anys
tindrà la guarderia
gratuïta,
per exemple.
Això mateix.
I dius,
o els bolquers
no tindran ni IVA
ni res,
tindran el reduït
perquè és una necessitat bàsica.
Clar que sí.
Jo,
dona'm tot això,
els 2.500 euros,
posa't-los on vulguis,
però no cal que me'ls donguis,
perquè per mi és tirar els diners.
I tant que sí.
Jo prefereixo més
una cosa continuada.
Home,
va ser,
en plan,
la idea era fomentar
la natalitat al país
que també havia baixat molt.
Sí,
però tu calcula,
posa uns 400 euros
a una guarderia,
sí,
a poc,
10 mesos,
ja està,
ja està.
No arribes ni a pagar-te
un any de guarderia
amb els 2.500 euros.
I tant,
i després se queda el niño
por veráctil.
I el niño que fas amb una criatura,
és que clar,
dius...
Sí,
no,
no,
la cosa no està ben calculada.
No,
la tenim ben calculada,
el problema és que Espanya
va per la quarta,
eh,
com amb les igualtats salarials,
és a dir,
que ojo,
eh,
nenem...
Normalment,
la nostra economia
sempre estava basada
en sous baixos.
Sí,
el que passa que economia...
Les empreses
venien aquí
en temps molt llunyans,
venien aquí
perquè cobrava la gent,
cobrava poc
i a més a més no feien
ni un dia de vaga
en tiempos lejanos.
I per això a tothom
li agradava venir
a gastar aquí
perquè...
Per tant,
clar,
altres llocs
tenien els seus drets laborals
i quan una cosa
no funcionava bé
feien les seves
vagues legals
i aquí no,
eren
365 sobre 365.
365,
tu eren,
bueno...
I si hi havia que fer
hores extres
ni protestar.
I esclar,
basada en aquesta economia
que realment
de drets laborals
zero-zero,
llavors,
esclar,
no,
no,
no pot,
un país no pot tirar endavant.
No,
és impossible.
Així és impossible.
Sí, noia.
Noia,
i ara ens trobem que ja et dic
que amb les desigualtats
serà difícil,
perquè resulta que la productivitat
va per un cantó
i el sols va per un altre
quan normalment
el que has de fer
és equilibrar-ho
i actualment no.
Un està caminant
per un cantó,
és a dir,
puja la productivitat
i dius,
calla,
que hauria de pujar
el salari.
Sí.
Doncs no.
El salari baixa
o s'estancar,
perquè és del 2009,
els salaris estancats
o per sota
o estancats,
és a dir...
Sí,
estan per sota,
a més,
es fan contractes
d'aquests
de per hores,
de vegades.
Però és que a més,
això va en contra
del benestar.
No,
de la pròpia economia.
I de l'economia
del benestar
que sempre hem dit,
ostres,
tenim un benestar
i no el tindrem,
senyors,
amb això
no podrem tenir mai
un benestar.
No hi mai.
Perquè totes les accions
que anaven sobre
el benestar social
i coses d'aquestes,
les anirem perdent,
però com que tens sous baixos,
cotitzes menys.
Clar.
Automàticament,
tot això
que ens entrava dintre
del benestar
que dèiem,
doncs tenim una sanitat...
I el dia de demà,
la sanitat...
La sanitat,
les pensions,
les escoles públiques
de qualitat,
etcètera,
etcètera,
etcètera,
clar,
amb salaris baixos,
com que la cotització
també és baixa,
t'entrenen més diners.
No, no,
clar,
la caixa no s'omple.
No s'omple
ni per llogar i cadires.
Bé,
en fi,
això era comentar-vos
que si teniu ganes
de llegir-vos,
l'informe són
unes xanta planes,
és a dir,
que si algú vol,
la pàgina d'Intermont,
vull dir que...
Intermont.
A Intermont,
el titul és
Bajan los salarios,
clas de la desigualtat,
el impacto de las diferencias salariales
en los hogares.
I fa una radiografía
de com tenim l'economia
en el país
i com va...
Com un treballador
pot ser pobre
i pot entrar dins
del que se'n diu
exclusivitat.
I treballant, eh?
Pobre i treballant.
I fer potser
més de 10 hores, eh?
Això seguríssim.
Però bueno.
Quin és el...
Bueno,
el Jesús avui ens ha portat
un article
que posa
bombolles,
globus
i dirigibles.
I el llegirem
entre la Joana i jo
una miqueta
i després
nosaltres dues
el comentem.
Això mateix.
És un text
per reflexionar
i la veritat
és que lliga una miqueta
també amb el que acabem
de parlar
de les desigualtats salarials
i una mica del mercat.
Diu,
abans de tot
volíem introduir
la veu del nostre planeta Terra.
Diu la Terra,
les bosses de plàstic
que fem servir habitualment
hi ha una quantitat
que van a parar al mar
i són confosos
amb menjars per balenes
i tortugues
que moren asfixiades
a l'ingerir-les,
ja que les confonen
en algues marines.
Aquestes bosses
són habitualment
adquirides en la compra,
les quals poden ser
substituïdes
per una única bossa
de compra.
fet aquest parèntesis,
continuem.
Aviam,
continuem.
Sabem que a l'Estat
hi ha una quantitat total
de diners repartits
entre tots els ciutadans
i que aquesta quantitat global
s'incrementa en entrades
per a l'economia productiva
i els serveis administrats
per a les entitats
d'ús col·lectius,
ensenyament,
sanitat,
ajudes socials,
recerca,
transports,
etc.
Ara bé,
els bons governs
des de la Grècia Antiga
fins a l'actualitat
en Europa,
els estats compressos
des d'Andorra
fins al nord d'Europa,
gestionen l'economia
en funció
del manteniment
de l'equilibri
dels pressupostos
i d'aconseguir
una millora
en la qualitat
de vida
i que augmentin
el poder
adquisitiu
dels ciutadans.
Quan surt la bombolla
el que es fa
és treure diners
de tot
i se'ls queda
una minoria
i el pitjor
és que es fa càrrec
de la bossa
de diners
tots els ciutadans
pel fet que
no hi ha un increment
sinó una substracció
total
i sense compensació.
Això és l'especulació
pura.
Per tant,
bombolla immobiliària.
Hem de dir
que en aquestes situacions
els mecanismes
de controls oficials
el Banc d'Espanya,
el Ministeri d'Economia,
el Mercat Nacional
de Valors
no actua
com és la seva obligació
per motius
que mai
expliquen
els ciutadans.
El Globus Econòmic
es produeix
quan l'Estat avala
operacions fallides
d'activitats
d'entitats privades,
d'empreses
i de bancs
que estan quebrades
i es fa càrrec
de les seves pèrdues
i les traspassa
la Caixa de l'Estat,
és a dir,
a càrrec
de tots els ciutadans,
és a dir,
un altre cop,
una altra economia
especulativa.
En aquest cas,
l'Estat modifica
l'article 135
de la Constitució,
la querida Constitució,
o directament
avala els contractes
a través
dels ministeris
corresponents,
autoritzant
i avalant
les pèrdues
corresponents
i si,
amb beneficis,
se'ls queden
els promotors privats.
I, per últim,
l'economia
del dirigible
que és
una variant
futura
de la bombolla.
Consisteix
en avalar
les operacions
d'economia privada
quan encara
són projectes.
Tenim exemples
múltiples,
com l'operació
del Cuestor,
que ens costarà
als ciutadans
uns 3.500 milions
d'euros.
Com que dèiem
abans de la llum.
Les autovies
de circunvalació
a Madrid
o el túnel
de l'apartús.
Aquesta,
desgraciadament,
per als ciutadans,
és una pràctica
usuada
i molt habitual
per al govern.
Em diu
que aquesta mala gestió
dels governs
com a temes
de la construcció
d'aeroports
inútils,
autopistes,
també podríem afegir
els aves que porten
una persona,
també provoquen
la baixada
de poder adquisitiu
de la població.
Si realment
analitzéssim
tot això,
quantes coses
es podrien fer
sobre la població
i que fossin
una cosa útil
pel dia a dia.
Això és qüestió
d'administració,
ja?
Sí,
sí,
això simplement
és veure
què falta
en el país
on vius
i amb el que tinc
on faig
més incidència.
Però com hi ha
interessos
creats
de personatges
que tenen
empreses
i que convenen
que es facin
aquestes coses,
doncs esclar,
i de lo mío
què?
jo crec que
hauríem de tenir
una gestora
ètica
per avaluar
els projectes.
Hi ha entitats
que per donar
subvencions
les tenen,
hi ha alguna
entitat,
jo no estic
concretament fets,
aquesta realització
quan subvenciona
projectes
hi ha una gestora
que se'n diu
gestora ètica
i dius
si aquest projecte
èticament,
econòmicament,
socialment,
forma part
i està dintre
del que s'entén
com a ètica,
els hi donem subvencions,
si no,
aquí al final
hauríem d'anar
pel mateix camí.
Jo crec que sí.
però bueno.
És a dir,
que la mala gestió
dels governs
en temes
com la construcció
d'aeropost,
com dèiem,
inútils,
d'autopistes,
també provoquen
la baixada
del poder adquisitiu
de la població
perquè els diners
que tenim d'impostos
ens rebaixen
el poder adquisitiu.
Sí, sí,
tu vas pujar
i a més
que no et reverteixen,
tu pots tenir
grans impostos
i que tu dius
els pago
però com que no et reverteixen
contra tu
van en contra teu.
I ara que tenim
aquests
5.000 i pico
de milions
un altre federal.
Que hem de
reduir,
ja m'explicaràs
d'on l'esgrupi.
Que es redueixi.
De sou,
jo sé d'on he.
Els sous vitalicis.
Dels sous vitalicis.
Dels que no fan.
D'això,
del Ministeri
de la Guerra,
de la Defensa.
No, no,
si n'hi ha
les dietes infumables
de gent que viu a Madrid
i que se'ls segueixen
pagant dietes.
i comencem.
En segons quins hotels.
Surt en els 5 milions, eh?
I surten els 5 milions
amb menys que canta o canta.
Però ràpidament, ràpidament.
L'està dit molt bé.
I a més a més
perquè li havíem de pagar
al senyor Florentino
lo de la Castor.
Home, és que
fixa com surten
i si fem tornar
tot el que la corrupció
s'ha endut,
la bosseta de les pensions
la tenim sobradament
per sobre
del que no teníem.
Pels aires.
Sí, sí.
És que arriba un moment
que dius.
Ja n'hi ha prou.
Econòmicament?
És que...
Hi ha diners.
Hi ha un lloc de les
si les mujeres mandassin.
Però és que ara
ja manen les dones, també.
Què fan les dones?
Sí, bueno...
Sí, però per exemple
presidentes del govern
quantes n'hi ha?
A Europa?
Al nord, bastant.
Sí, però aquí
a Panya
no en diuen mai.
Aquí hi ha la...
No, aquí no.
I ara que podia
haver sortit la Clinton...
Ens posen l'altra.
Ja veurem.
A veure què passa.
Fem-li un vot de confiança.
Sí, mira, ja.
Posats a fer,
farem un vot
però ja anirem parlant.
Jo crec que tindrem temes.
Sí, tindrem de què parlar.
Aquí és que havia trobat
un d'això, un article
de l'Antoni Puigbert
ja fa dies, eh?
A La Vanguardia
i deia...
O sigui, tractava
d'un periodista
va sortir a Twitter.
Era un periodista
que havia fet una entrevista
amb una nena
que s'havia hagut d'anar
amb la seva família
quan van...
els animalots aquests
que van agafar
a Mossul
que ara ja tornen
a intentar reconquistar-la
doncs, pobresicos
es va anar
a una ciutat curda.
Se'n va anar
a Irvil
i el periodista
li va fer
una entrevista
a la nena
una nena
d'11 anyets
i deia
oh, diu
tu
penses que Déu
s'ha comportat bé
amb vosaltres
permetent aquesta
aquesta injustícia
de destrossar
la vostra família
i ella es quedava així
i deia
Déu no té res a veure
diu
perquè jo
diu
però tu podries perdonar
aquestes persones
que t'han fet fora
de casa teva
i que
realment
t'han ocasionat
tant dolor
i ella diu
mira
contesta la menuda
no vull matar-los
perquè ell li diu
tu no els mataries
en la teva
atac
d'ira
diu
no, no vull matar-los
diu
perquè
per què ho hauria de fer
què ho aconseguiria
diu
a vegades ploro
perquè hem hagut de marxar
de casa nostra
perquè som
uns pobrets
desgraciats
diu
però
no estic enotjada
amb Déu
li dono gràcies
perquè ell té cura
de nosaltres
i encara hem trobat
un foradet
per poder viure
en un altre lloc
i no som morts
si dius sempre
penso
quan hi ha algo
que fem malament
o que passa algo
diem
és que Déu no ajuda
però
Déu ens va fer
el liberal vedrío
dius
no, no
a veure
qui fa les accions
és el ser humà
i el ser humà
és el que decideix
fer una acció
Déu aquí no té res a veure
és a dir
ni Déu
ni els que creuen
en una altra religió
és igual
monoteístes
o no monoteístes
és igual
no, no
escolti'm
que Déu no
ets tu
com a ser humà
decidit
fer això
mira
parlant una mica
d'això
del ser humà
que fem
aquest diumenge
que vindrà
el dia 13
crec que és
diumenge 13
sí
diumenge 13
fa a Salvador
en l'Évole
fa un reportatge
sobre la República del Conco
sobre els conflicts minerals
i jo crec que aquí
veurem
la mà de l'home
què és capaç de fer
és a dir
com sabeu
Justícia Pau
està treballant
ha fet unes campanyes
porta ja 3 o 4 projectes
fets sobre aquest tema
i realment
és un
és un reportatge
molt ben fet
i que es veu la realitat
és aquí
si tu ets creient
i dius
oh
mira Déu
el que permet fer
que explota la gent
no, no, no
sóc jo com ser humà
que vaig allà
i exploto a la gent
perquè no ho faig
perquè en el seu moment
aquella gent vivia molt bé
vam arribar nosaltres
i vam arribar
la civilització occidental
i ho vam
què?
per treure'ls
i les matèries primeres
o sigui
que això
és
una injustícia
abans que se'ns acabi el temps
que el Carles ens està fent aquí senyals
us recordem
que el dia 11
aquest divendres
a les escoles
a les 8
tenim una conferència
de debat
del doctor Albert Florença
sobre l'home i la tècnica
és professor
de l'Institut Químic de Sarrià
i ens parlarà una miqueta
de lo que hem estat parlant
una mica avui
tota aquesta mitjoreta
que tenim de programa
doncs
ens vindrà a Sant Just
per tant us convidem
a tots a les escoles
a les 8 del vespre
el divendres dia 11
molt bé
i fins aquí
aquesta audició
de veus de la parròquia
avui hem parlat
la Quima
i una servidora
la Joana
i moltes gràcies
al Carles
que he d'avui
he!