de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
La ràdio de Sant Just 98.1 Veus de la parròquia Programa d'informació i formació humana i cristiana de la parròquia dels anys Just i Pastor de Sant Just d'Esberra.
Adéu-vos a la parròquia, avui, els reptes del Papa Joan. Al llarg de tot aquest curs anem seguint el recorregut dels reptes que afronta el Bisbe de Roma en aquesta etapa actual de l'Església que entenem que representa una possibilitat per...
cristians de base, que veu l'Església una nova forma d'aproximar-se a Jesucrism. Precisament avui tenim el plaer de rebre a Raios d'Esvern amb en Jordi Valls. Bona tarda, Jordi Valls. Bona tarda. Ell és conciliari de l'Associació Cristiana de Galles i Lesbianes. Això? Sí, sí, sí. Què és l'Associació Cristiana de Galles i Lesbianes? Doncs mira, és una associació que va néixer fa 22 anys
i que tenim dos objectius, bàsicament. El primer és fer conèixer la realitat cristiana entre el col·lectiu LGTB, que és les vianes gais transsexuals i bisexuals,
I per una altra banda, fer conèixer la realitat LGTB en les comunitats cristianes. És a dir, estem a la frontera, estem en una posició una mica incòmoda perquè diguem que no ens miren massa bé ni d'un cantó ni de l'altre. Però vaja, Jesús també ho estava a la frontera i per tant en aquest sentit estem molt tranquils. I la nostra missió és aquesta.
Els conciliaris són els animadors de la fe, de col·lectius, grups, etc. En general, aquests conciliaris els domena el superior jeràrquic fins i tot el bisbe en diversos estaments. No sé si és el cas. Nosaltres, al llarg dels 22 anys que portem d'existència, ens hem adreçat sempre als bisbes de Catalunya i mai no ens han contestat.
ni contestar, ni acusar de rebut de la carta. Amb tres excepcions. Unes de fa més temps, que són el bisbe Camprodon i el bisbe Carrera, que amb tots dos els antecessors, vaja, fa temps van tenir reunions i molt agradables. I l'última va ser per raó d'aquest qüestionari que va arribar a la Roma sobre el sínode de la família, que nosaltres vam contestar i que vam enviar
l'Arcabisbat de Barcelona, la Conferència Episcopal Espanyola i el secretari del Sinode de Bisbes a Roma. I per primera vegada a la història vam rebre una carta de l'Arcabisbat de Barcelona dient «hem rebut el vostre qüestionari, gràcies».
I, en el cas del secretari del Sínode de Bisbes, Monsenyor Valdissèric, va fer una carta molt més llarga, agraint la participació i molt bé. Això va ser enllar-la altra manera recent, perquè ha sigut d'altura. Això fa mesos, fa mesos, sí, sí. I, per tant, no hem tingut ocasió que els bisbes nomenin els meus antecessors, els conciliaris, no? Fins ara havíem tingut sacerdots catòlics, que eren conciliaris i ho feien...
un caputxí d'acord amb la seva comunitat, després un capellà de la diòcesi de Barcelona, però bé, pel que sigui ho van deixar i les dades em vaig oferir a fer-ho i bé, doncs ho faig jo ara. I l'associació, qui t'ha escollit, en certa manera, no? Sí, sí, és l'associació. És un oferiment teu. Exacte, sí, sí. I quina és la feina del conciliari? Doncs el que has dit abans, és animant la fe, fer acompanyament espiritual...
Afortunadament arriben massa persones greument ferides. Fa alguns anys arribaven persones amb molts problemes perquè les comunitats no els acceptaven, havien perdut la feina, una escola religiosa, eren de moviments...
d'Església conservadors i els havien intentat curar i drames d'aquests així afortunadament avui s'acosten a nosaltres persones que bé que se senten cristians i cristianes i reconeixen que la seva orientació sexual o en el cas de les transsexuals que no en tenim cap però també s'han acostat alguna vegada la seva identitat de gènere és
és un més dels dons de Déu i per tant venen aquí per viure-ho en comunitat, viure-ho amb nosaltres. Sí que és veritat que encara, malauradament, així més en compte de totes, van arribar casos greus de persones que estan aquí a l'associació però que estan en absolut secret perquè si la seva escola sabessin que està a l'associació perdrien la feina
o persones pertanyents a entorns molt conservadors...
hem de treballar amb els pares, amb mossens amics, que parlin amb els pares perquè ens ho viuen bastant malament, sobretot per ser més joves. Aquesta associació cristiana de gais i lesbianes agrupa simplement catòlics o també d'altres... Va començar com un moviment catòlic. Van ser un grup d'universitaris catòlics que fa 22 anys van començar a caminar...
conjuntament i va arribar a tenir moltíssima gent i al llarg dels anys ens han acompanyat persones de la tradició protestant i darrerament fins i tot el president de l'associació havia estat un diat a protestar però darrerament han preferit formar la seva pròpia comunitat i tenim una bona relació però en l'actualitat tots els que estem de la
en l'associació pertanyem a l'òrbita catòlica, amb més o menys proximitat, amb més o menys crítics, però estem a l'òrbita catòlica. Has dit que la major part dels membres de l'associació volen viure la seva fe, diguéssim, a partir d'aquest contacte humà entre vosaltres, l'orientació també del Consellari, etc. És que en general l'Església
Té mancances en quant a acolliment a les persones per raó de la seva tangència sexual? Nosaltres separem el que és jerarquia del que és església. Per part de la jerarquia, ja he explicat abans, quina és la nostra experiència amb els bisbes.
A nivell personal hem parlat, com a associació, a nivell personal hem parlat amb alguns bisbes i que a nivell personal no hi ha cap problema, però al·lás el problema està quan aquests bisbes parlen públicament, que sembla que el que t'han dit en privat no ho poden repetir en públic. I aleshores això és una cosa que fa molt de mal. Això és els que han pogut parlar amb nosaltres. Els que no han pogut parlar amb nosaltres...
i diuen barbaritats públicament, aquest ja és més greu perquè molts de nosaltres ens hem fet molts tips de plorar, no? Quan veus que el bisbe del Calà diu les barbaritats que diu, el cardenal Rouco diu les barbaritats que diu, el cardenal Carles en el seu moment també i per tant això ens ha fet patir molt, no?
Això pel que fa a jerarquia. Pel que fa a comunitats, cada cop estem més contents perquè les comunitats no tenen cap problema en acollir-nos i en que participem de la seva vida. De fet, aquí a l'associació hi ha persones que pertanyen a comunitats parroquials que les coneixen, coneixen amb ells, a les seves...
els seus esposos o esposes respectius, fills a vegades, i no hi ha cap problema. Jo diria que el problema està en quan una comunitat parroquial està dominada per un capellà que té tortícolis, és a dir, que mira cap a Lisbata, cap a Roma, i llavors no acaba de fer el pas d'acollir aquests germans i germanes,
o comunitats que estan dominades per algun moviment neoconservador, tipus opus, tipus licionaris, tipus així, que estan encarcarats amb la seva visió del món i que fan patir moltíssim les persones com nosaltres. Però a les comunitats, diguem, normals, en totes les cometes que vulguis, no hi ha problemes. Per què? Doncs perquè...
La homofòbia, que és l'odi irracional a les persones homosexuals, és una cosa que es cura amb la coneixença i la proximitat. I per tant, en la mesura en què coneixen o estan pròxims a una persona gai o lesbiana, els nivells d'homofòbia baixen i ens veuen com un cristià o una cristiana més.
Això és el que ens ha passat a moltes parròquies, parròquies que a priori podria semblar que aquí no,
veus que el fill o la filla d'aquesta família de tota la vida, doncs, és gai o lesbiana, o la tieta, o el cunyat, o no sé què, i aleshores, l'esperit, jo crec, l'esperit, obre aquesta transformació meravellosa, de manera que, doncs, jo sé, hi ha parraques en què, la meva, per exemple, el parraque de la Geltrú, doncs, tothom coneix a mi, el meu marit, els meus fills, jo soc l'urbanista, he format part del Consell Perroquial, hi ha...
una parella de noies que porten la seva filla catequesi, una altra parella de nois que participen assiduament a l'Eucaristia i no passa absolutament res. Per tant, hi ha aquesta diferència que jo penso que l'Església catòlica hauria de sorprendre en algun moment, que és aquesta immensa distància que hi ha entre les jerarquies i les bases.
hi ha, acabes de dir, molts gais i gianes que estan integrats o participen de la vida parroquial. Llavors, aquests venen aquí també o no? O simplement venen aquí a l'associació els que se senten, en certa manera, en dificultats de relacionar-se amb el seu món religiós? Hi ha de tot, hi ha de tot. N'hi ha que, com jo, per exemple, que estic plenament integrat a la meva comunitat o d'altres i que venim aquí per...
És que no és el mateix viure la fe ni viure la vida amb un mitjà heterosexual, és a dir, amb tots els models, perquè és clar, les comunitats aquestes acollidores, una cosa és l'acolliment aquest que sentim i una altra cosa és que en la predicació o en la catequesi es tractin aquests temes de manera profunda. I per tant necessitem un lloc on...
a convoiar aquesta identitat nostra que és diferent de la majoria i, per tant, un lloc on tothom sigui com nosaltres i, per tant, que no haguem de... O sigui, que sentim històries que ens agraden, que sentim la paraula de Déu que ens parla a nosaltres i, per tant, això que us deia abans a Microtancat, no sé, aquí fem teologia gai o lesbiana, de la mateixa manera que les dones han fet teologia feminista, nosaltres fem...
teologia gai o lesbiana, o armenèutica gai o lesbiana, o ara estem fent cristologia. Per què? Doncs perquè estem convençuts i sabem com tota la història de la salvació, des de les escritures fins a la tradició, doncs hi ha el fil aquest violeta que les dones han estret de la Bíblia i de la tradició, nosaltres també
es traiem aquest fil rosa que ens fa veure que al llarg de tota la història, doncs, amb mals i baixos, a veure...
d'enganyar-nos que durant molts segles això ha estat vist com una perversió i ens han cremat a la foguera i ens han posat a la presó fins i tot a les comunitats cristianes. Però el que fem és això, és aquesta visió tenida de la fe que és necessària i per això ho fem. Quants membres ho van?
Les nostres notícies arriben a unes 300 persones d'arreu de Catalunya i les activitats venen unes 20 persones i socis, socis en són uns 15.
I com us ho realitzeu? Abans has explicat els objectius, les finalitats, però en la pràctica us trobeu semanalment? Sí, nosaltres ens trobem cada dilluns i aleshores un dilluns fem programació i coses administratives, un altre dilluns fem espai de formació, que els últims tres cursos hem fet espiritualitat LGTB, per exemple.
Veure com al llarg de la història totes les tradicions espirituals, les persones com nosaltres ens han tingut un paper destacat i com es pot viure profundament l'espiritualitat i la sexualitat de manera que la sexualitat sigui una experiència espiritual, per exemple.
Després hem fet teologia gall i lesbiana, també en el mateix sentit. Després hem estat treballant els arguments de l'homofòbia, sobretot els arguments bíblics. Hi ha poques frases de la Bíblia que ens condemnin, però sembla que la gent només es recordi d'aquestes frases que ens condemnen a nosaltres...
però no d'altres que condemnen altres coses com el deixar diners a interès, per exemple. I per tant, tot un curs vam estar dedicant a veure com podíem interpretar aquestes frases de la Bíblia que sembla que ens condemnen i després aquest any ja estem seguint la història de Jesús i veure també trobar aquest fil rosa a dins de la història de Jesús que hi és.
L'església actual viu una mica pendent d'aquesta renovació, aquesta obertura, diguem-ho d'aquesta manera, que el Papa Francesc representa i que això el fa enfrontar amb altres sectors més conservadors de l'església. Ell mateix va dir, al tornar del viatge a Brasil, a les jornades de la joventut, que no volia jutjar, eh?,
Textualment diu Francesc, qui sóc jo per jutjar els gais? Comenta una mica, sisplau, aquesta frase. Fins a quin punt us sembla que pot representar un gir o un nou temps, encara que sigui a mitjà termini? Sí, sí, serà a mitjà termini. A veure, primer vull comentar això. Hi ha hagut un canvi de paradigma.
del papa Ratzinger, que deia per activa, per passiva i per dalt i per baix que hi havia una veritat absoluta i que tothom s'havia de dir amb aquesta veritat absoluta, hem passat al paradigma del bisbe Francesc, que diu que qui soc jo per a jutjar, de fet l'únic que jutja és Déu, etc. Per tant, hi ha hagut un canvi de tendència, no?
Que serà a llarg termini, perquè hem estat seguint el sinode dels bisbes, hem estat seguint els documents que n'han sortit i és una mica decebedor. Primer, pel descaro, si puc parlar així, dels elements més conservadors...
que en ple sínode no només s'han enfrontat públicament el Papa, sinó que han publicat llibres contra el que està dient el Papa, contra el que està intentant proponar el Papa, que això no s'havia vist feia molts anys. I per altra banda, els documents que va aprovar el sínode, els dos únics punts que fan referència a l'homosexualitat, primer, no van ser aprovats amb els dos terços, però el Papa Francesc els va voler posar,
Però, malgrat tot, aquests dos punts són un que reprodueix exactament el que diu el catecisme a l'Església Catòlica. Per tant, no té cap mèrit, i el que m'estranya és que no tots els bisbes ho haguessin votat, perquè l'únic que fa és repetir exactament el que diu el catecisme. Les persones homosexuals han de ser acollides amb delicadesa i no permetre cap tipus d'agressió, no sé quantos, això...
I l'altre és més greu, perquè l'altre diu, critica els organismes internacionals que condicionen l'ajut humanitari a que els països del tercer món introdueixin el matrimoni gai. I això és mentida. Això és una falsedat. Els organismes internacionals condicionen l'ajuda humanitària a que els països eliminin les lleis contra els homosexuals.
Penseu que hi ha 80 països on encara ser homosexual està penat amb pena de mort.
I, per tant, el que diuen els organismes internacionals és, si voleu ajuda humanitària, treu les lleis que condemnen a la presó o a la mort a aquestes persones. Però no hi ha cap organisme internacional que hagi dit mai, si vols que et doni ajuda, has de posar el matrimoni gai. Per tant, jo trobo gravíssim que tot un sínode de bisbes es deixi d'entabanar no sé per qui i introdueixi un punt que està basat en una falsedat, no?,
Això, vaja, jo trobo que és greu, això. És pervers, és profundament pervers. A partir d'aquí, quin futur hi veieu el col·lectiu podrà desenvolupar-se, podrà engrandir-se a l'Església, si trobarà bé en el futur? Són passes o no són passes? Es fan molt poques passes a nivell oficial. Es fan molt poques passes.
però en el mateix problema que tenim nosaltres ho tenen les dones i ho tenen les persones divorciades vull dir, és que clar, que una persona que un home que la seva dona el deixi per anar-se'n amb un altre home que estaven casats abans i aquest home refà la seva vida i que se li negui participar en l'eucaristia és una cosa profundament perversa
que a nosaltres es pretengui que sí que podem ser gais o les iagues, però no podem expressar el nostre amor físicament pels nostres companys o companyes, és una cosa profundament perversa i una contradicció. Per tant, en algun moment o altre, l'Església Catòlica, tal com han fet altres esglésies tan cristianes com l'Església Catòlica, haurà de fer un canvi. Per tant, és d'esperar que sigui així.
Ahir llegia que el cap de l'església finlandesa, que és l'arcabisbe de Helsinki, va sortir públicament a alegrar-se que el Parlament finlandès hagi aprovat el matrimoni homosexual.
La mateixa setmana, el bisbe de la seu, que és copríncep d'Andorra, impedeix que Andorra aprovin el matrimoni gai i aleshores aprova una mena d'unió civil sense drets, ni de successió, ni de regrupament familiar, ni de seguretat social, etc. Per tant...
És la mateixa setmana. Tant arcabist és un com l'altre. I, doncs, bueno, ja espero que algun dia o altre les jerarquies catòliques seguien el camí dels seus germans de l'Església Anglicana, de l'Església Luterana, etcètera.
encara que no les jerarquies, se sap que hi ha mossens que d'alguna forma no només accepten, sinó que fan algun tipus de ritual a favor de les unions entre homosexuals, etc. Això es pot dir, es pot explicar, sense dir noms? A veure, forma part de la perversió aquesta que et deia de l'Església Catòlica. Un conciliari que hi havia hagut aquí
va parlar amb el seu bisbe i el seu bisbe li va dir l'única vegada que van parlar d'això va ser en aquests termes el seu bisbe li va dir ja sé que estàs amb aquella associació sigues prudent clar, si aquesta és l'actitud que ha de tenir un bisbe cap a nosaltres doncs apaga i dàmonos per tant bueno
Llavors, hi ha capellans que, de la mateixa manera que quan el papa Pau VI va escriure l'Human Evite, aconsellant els matrimonis que no fessin servir mètodes anticonceptius, i tothom coneix capellans que diuen endavant en els mètodes anticonceptius, doncs també hi ha capellans que consideren que l'amor de Déu passa per sobre totes les jerarquies i que si té una parella de nois al davant que volen que els beneixi la seva unió, doncs els hi beneix la seva unió.
Clar, també hem de pensar que portem venint uns anys en què dins de la Església Catòlica hi havia un clima de por horrorós, no? I que...
No ho sé, a nivell de capellans això ens ha passat i a nivell de professors de la facultat que et deien en privat moltes coses que després, si ho deien a les classes, sabien que podien perdre la feina i només greu. Hi havia alumnes que se'ls aixecaven i els deien això ho denunciaré al bisbe. Això ens ho han dit professors de teologia.
Per tant, venim d'uns anys foscos, molt foscos, tant els anys del papa Boitila com del papa Ratzinger són uns anys molt foscos en què la por era la tònica dominant aquí. Afortunadament, l'esperit sempre bufa més que totes les pors, no?
I la societat mateix jo penso que va evolucionar una mica amb una més gran acceptació del que és el món sexual. Sí, en el cas de l'estat espanyol som un dels països del món que més accepta tant la homosexualitat com els matrimoni com les adopcions de fills. Hi ha figures de l'església que tinguin una...
que us mereixin conscients en aquest aspecte, que us hagin comprès, no sé, per terra alguna, Pere Castaldàliga o les tres aforcades... Sí, bàsicament són ells, sí, sí. Persones que han perdut la por i que parlen mogudes per l'esperit i que diuen el que pensen
i que no tenen res a perdre, no? En altres casos, doncs, saben les persones aquestes que pensen això, doncs, que si parlessin tan clar com parla la Teresa o com parla el Pere, doncs perdrien el seu lloc de treball, no? I per tant, per això no parlen. Jo també els entenc, no? Però, bé, agrairíem que n'hi hagués més d'aquests tipus Teresa Forcades o...
Hi ha hagut un moment que deies que estàveu entre com dos aigües, una mica criticats per una banda i per l'altra. La banda potser més conservadora i l'altra banda era un col·lectiu de no cristians, de gais, lesbian, sexuals, etc. Pots ampliar una mica això? Sí, a veure, per la part del col·lectiu, jo entenc que gent del col·lectiu, quan els dius que ets cristià,
El primer que et diuen és, però què fas en un lloc on et diuen que ets un malalt, un pervers, que vas a vegades nocturnos i no sé què i no sé quantos. I per tant, no entenen què hi fem aquí. Aleshores, la nostra feina de pedagogia és dir, no, no, és que això és el que diu aquell tarat de bisbe d'Alcalá, però la fe i Jesucrist és molt més gran que tot això i l'amor de Déu és molt més gran que tot això.
I per tant, la nostra fe ens dona sentit a la nostra vida. I ho entenen cada cop més. Cada cop més. El que passa que hem de lluitar moltíssim, perquè cada setmana pràcticament hi ha un carcamal que diu una barbaritat.
i per part de les comunitats cristianes doncs jo diria que el nivell d'homofòbia ha baixat més si fos deixant davant dels moviments conservadors o els bisbes conservadors que tenim el de Solsona o tenim el de Vic o
o algunes comunitats sostingudes pel Opus, o pels legionaris, o gent d'aquesta, la gran, la immensa majoria de les comunitats, és això que dic, han vist que no tenim banyes ni tenim cua, han vist que el seu fill o la seva filla és com nosaltres, han vist que el seu germà, o el seu cunyat, o el seu veí és com nosaltres, i per tant han vist que som fills i filles de Déu igual que ells, i per tant aquesta homofòbia ha baixat.
com dieu en un document del col·lectiu Cristiana Caix i Lesbianes,
Una reflexió mossa és que sóc un fill o filla meravellós, feta imatge de Déu, Déu m'estima tal com sóc i haig de ser feliç. És a dir, l'amor de Déu arriba a tothom per tendències més particulars que es tinguin, no? Clar, és que, a veure, el fet de fer-los fora del pla de Déu, que és el que ha fet l'Església tradicionalment des de l'edat mitjana...
és una cosa profundament perversa, perquè voldria dir que Déu és un ens pervers que ens ha fet així per fer-nos patir. I, de fet, nosaltres en les nostres vides l'únic que fem és estimar. I, per tant, si estimem estem dins de l'amor de Déu, i això ja ho deia Joan a la seva carta.
també, ja anem acabant, voldria que expliquessis o bé la història de David i Jonathan o de Ruth i Noemi, perquè ens sembla que són exemples de l'Antic Testament, que ja és molt demanar, que tenen una certa tendència una a l'altra, no? Sí, quan mor Jonathan, doncs David fa tot un cant dient, per exemple, l'amor que sentia per tu era més fort que el que sento per les dones. I això...
Nosaltres ho volem veure com un senyal, un fil d'aquests roses que hi ha a la Bíblia que parla de nosaltres. No sabem si David i Jonathan eren amants o no. I ens és igual, perquè a la Bíblia hi ha moltes barbaritats, sobretot a l'Antic Testament, que ens són perfectament iguals. Però sí, i el més fort és el de Ruth i Noemi.
Ruth i Noemi, la Ruth em sembla recordar que tenia dos fills, que se'n van anar a l'estranger, es van casar amb unes noies estrangeres, es van morir els fills, i la Ruth se'n volia tornar cap a casa, la Ruth li diu a la seva Nora, Noemi, vés-te'n cap a casa teva, i la Nora li diu una pasa maquíssima, diu, allà entre tu vagis jo aniré i estaré sempre amb tu fins al final dels teus dies. I això, paradoxalment, que és una cosa que es diuen dues dones, es llegeix en la cerimònia de matrimoni.
És una de les lectures que es pot llegir en la Cerebral i el Timori. I en la història de l'Església hi ha hagut la història del Cardenal Newman, per exemple. El Cardenal Newman, que és sant, va deixar escrit en el seu testament que volia que el seu amic, que era un capellà que col·laborava molt amb ell, fos enterrat al costat d'ell.
i estaven enterrats un al costat de l'altre. Quan el van fer sant el cardenal Newman, les jerarquies perverses, jo penso que això són actes de perversió, van agafar el cardenal Newman i el van treure del costat del seu amic i el van posar en un lloc a part perquè era sant.
Jordi, estaríem parlant avui una estona, el temps s'acaba, et sembla que ens hem deixat alguna cosa per preguntar o tens algun missatge pels oïdors darrere d'esvern que vulguis fer arribar amb ells? Tens l'última oportunitat per dir-ho així? No, no, no, senzillament que si som cristians i cristianes saben que l'amor de Déu és immens, que Déu ens ha fet
persones, fills i filles seus meravellosos i que si tenen problemes en acceptar persones com nosaltres doncs que mirin bé al seu voltant i trobaran que n'hi ha i que són fills i filles de Déu també
Moltes gràcies, Jordi Valls, conciliari de l'Associació Cristiana de Gais i Lesbianes. Ha estat un plaer compartir amb tu i poder fer ressò a través de les nostres zones de la vostra situació. En certs moments problemàtica, però també en certs moments esperançadora. És ara el camí d'arribar a Jesucrist, encara que sigui a través de la nostra església. Esperem que sigui. Moltes gràcies.
Amics joïdors de Ràdio d'Esvern, aquest programa es rematarà el dissabte que ve a les quarts 11 del matí. Moltes gràcies i adeu-siau.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha apagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic...