La ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Lluís, 98.2
La ràdio d'Esvern, la ràdio d'Esvern
que porta a casa vostra tota la informació de la parròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just d'Esvern.
Avui obrirem la finestra de Justícia i Pau.
Bé, hola, bona nit o bon dia, Quima.
Bona nit o bon dia, Jesús, i a vosaltres, oients, també. Bona nit o bon dia.
Ja estem a punt de començar aquesta audició que em sembla que us agradarà, no?
Doncs, bueno, avui volíem parlar, que com sabeu cada any, volíem parlar de Mansurides.
Ah, clar.
Jo crec que tothom coneix l'entitat, vull dir que tampoc cal dir res,
però sí recordar, doncs, que Mansurides va fer cada any, cada tres anys,
fa un lema que dura tres anys, no?
I el triany del 2016 al 2019 era una miqueta reduir la pobresa de la fam, no?
És a dir, reduir la fam i la pobresa.
Llavors, l'any passat, si ens en recordem tots, era plantar-li cara la fam i sembra.
I aquest any, què han fet?
Aquest any és el tema del malbaratament dels aliments.
Ah, sí.
És a dir, què diem tots?
Tots diem, oh, és que passem gana tots.
oh, és que no tenim menjar.
No, no, no és que el món no necessita més menjar,
sinó que necessita gent compromesa que no tirem els aliments,
que els produïm d'una manera sana.
És a dir, el que no pot ser és que, segons la FAO,
795 milions de persones pateixen fam al món
i resulta que tallem 1.300 milions d'aliments a l'any, no?
A tot el món, dius, home, això...
Molt lògic no és, eh?
No, gens lògic, perquè me'n recordo una temporada
que per pujar el preu del cafè,
com va ser una temporada que va haver-hi una collita extraordinària,
doncs el van tirar al mar
o el feien servir per fer funcionar les locomotores
que encara anaven amb carbó.
O sigui que això és un crim.
o bé a Canàries, també, uns temps després,
resulta que van tirar tots els tomàquets perquè pugessin de preu.
I això és...
És com la llet, no?
Que a vegades estem veient...
Jo aquelles imatges de quan tiren la llet em fa una ràbia.
Jo suposo que ha d'haver-hi alguna altra manera de reivindicar-te,
però no tirant això sabent que hi ha gent que no pot ni comprar-ne, no?
És una cosa que a mi personalment m'indigna molt, eh?
I entenc, eh?
Que la gent s'ha d'anifestar, s'ha de reivindicar els seus drets,
però, ostres, hi ha coses que fan mal als ulls.
Sí, els ulls i el cor.
No?
Els ulls i el cor, perquè dius...
Hi ha persones que són famolenques, de veritat.
Sí, sí.
O sigui, com aquí el senyor Bisbe,
que va acabar el seu escrit en tres setmanes
i posa els famolencs...
Sí, sí.
Els famolencs...
És que hi ha gent que està passant gana.
Totalment.
És que avui, ho ha dit la televisió,
que han fet un estudi
i els nanos de Catalunya, eh?
De Catalunya,
estan entrant en un ritme de pobresa extraordinària.
Perquè, encara que vagin a l'escola,
i menys, igual que tots,
hi ha coses a l'escola que es fan
que els pares no gasten a pagar-los-hi.
I, esclar, llavors, aquestes criatures
arriba que es van enredarint, enredarint,
perquè tot contribueix a completar
la personalitat d'aquell criu.
I, esclar, si moltes coses no les pot fer,
doncs avui, al segle XXI,
que es passi aquestes coses,
i cada dia més, pitjor.
Mira, el dilluns, el dia 6 de febrer,
si la setmana passada Justícia i Pau
fa sempre els dilluns dels drets humans,
i cada dilluns fa una temàtica, no?
I aquest mes de febrer,
la temàtica del dilluns va ser
la pobresa infantil, no?
Que hi havia la sort Maria Càram,
i després hi havia el Sabadusquets,
que és el director de Càritas, no?
I, clar, actualment què hem fet amb la pobresa?
Li hem posat noms.
La pobresa energètica,
la pobresa infantil,
la pobresa...
No sé què...
No, no, perdó.
És que només tenim una única pobresa.
És a dir, en el moment que en una casa hi ha
pobresa energètica,
és a dir, no poden pagar la llum,
o no poden pagar l'escolarització dels nens,
o no poden pagar els menjadors,
o no poden pagar les exescolars.
Estem parlant d'una única pobresa,
que és que la unitat familiar
no es pot sostenir perquè no té diners.
És veritat que llavors què fem?
Canalitzem tots, per exemple,
a una certa, no?
Diem, oi, la pobresa energètica,
sí, clar, o la pobresa infantil, no?
Però, clar, dius, no, no,
és que no radiquem el mal,
que és que aquella família
pugui sostenir-se ella mateixa
d'alguna manera.
És a dir, d'alguna manera
hem d'entrar a ingressos
en general a la unitat familiar.
Perquè, clar, si no deixes coix
una pota, no?
I és veritat el que tu comentaves,
que és veritat que deien que els nens,
a les escoles tu els hi dones de menjar
o fas la beca menjador,
però, clar, hi ha altres coses
que fan que el nen neixi amb uns valors
o amb unes formes de fer
i d'actuar, que, clar, ho reps
no només quan vas a l'escola,
sinó a les exescolars,
que et familiaritzes amb els teus companys,
o et formes, jo que sé,
en temes de tecnologia,
les classes exescolars d'informàtica,
bueno, hi ha una sèrie de coses
que si a la unitat familiar
hi manca diners, què passa?
Que totes aquestes exescolars
que et permeten estar amb altres companys
fent un tipus d'activitat
o fent-ne una altra,
tot això ho perds.
Llavors, deien que, clar...
I això, clar, no complementa
la personalitat de la criatura.
Exacte, el que tu comentaves fa un segon,
exacte, sí, sí, doncs,
va ser tema de debat l'altre dia,
doncs, que va sortir amb molta palesa.
És veritat que Caritas té uns tallers ja per fets,
ja tenen reforços extraescolars,
vull dir que s'està fent,
però, clar, era una cosa que fins fa anys
potser no es necessitava tant
i actualment és una demanda
que va creixent.
I cada cop més, cada cop més.
També va ser una mica sorprenent
perquè a Anglaterra sí que,
en el nord d'Anglaterra,
hi ha uns barris que sempre viuen,
que són els barris que hi haven
tres generacions que viuen
de les ajudes socials, no?
Jo em pensava que aquí no ho teníem
i resulta que Caritas deia
que s'estaven trobant,
que hi havia ja tres generacions
que no sortien de la pobresa,
és a dir, que estaven ja
amb els mateixos nivells
que a vegades quan ho veiem a Europa
dèiem, uf, aquí no ens passa.
Però sí, aquí ja tenim tres generacions
que estan en el sistema de Caritas
i no hi ha manera de sortir-se'n.
A la qual cosa és el que l'altre dia
comentaves, Jesús,
de lo que deies, no?
Estem fent una nova societat
o una nova classe,
que és la classe dels esclosos, no?
Exacte.
No, no, realment,
això és evident.
Quan les generacions es van succeint
dintre d'aquest camp
i no surten,
és que estan esclosos.
I si aquí encara afegim,
a part dels del país,
a nivell mundial o a nivell europeu,
tota la qüestió dels refugiats,
són persones que han entrat
en aquesta situació,
sigui d'una manera provisional
o definitiva.
Sí, sí, sí.
I sistema d'esclòsia.
No, no, ja, no.
Aquesta provisionalitat
ja es transforma en definitiva.
O sigui que l'olitxó
cada cop s'allunya més.
I això és molt trist.
És que
la problemàtica mundial
que tenim
necessita un canvi,
necessita un canvi,
un canvi de sistema
per poder regular i equilibrar
necessitats
i mitjans.
Però quants anys fa
que ho demanem
i ho comentem?
Pensa que la humanitat
ha fet uns canvis
en cent anys tremendos.
Sí, sí.
Hem passat de 1.500 milions
d'habitants
a l'any 1,
2.000.
Ja, em van dir,
em sembla que van ser
700.000,
o no sé,
bueno,
una veritat.
Ara estem a
100.500.
Això mateix.
per organitzar
un sistema
d'equilibri
necessitats
i polítiques
en aquest període
de temps tan curt,
perquè és un temps
més curt,
és molt difícil.
Però de totes maneres,
també comentava
un sociòleg
que no és que
la Terra
no basti
per tots
els seus habitants,
el que passa
és que està molt
mal repartit.
El que deia
la Quima,
home,
escolta'm,
és que no
hi ha volta
de full.
Bueno,
que està mal repartit
és evident
i que
88
persones
més riques
de tot el món
disposin
de la meitat
de la mateixa renta
que
3.500 milions
d'habitants
a la Terra
i es veu
que això està mal repartit.
I tant,
mal repartit.
Per tant,
aquí hi ha la clau,
no?
Aquí hi ha la clau.
Però amb el sopar
de la fam,
jo me'n recordo
ja molts anys,
jo era jove
i qui hi havia
llavors
era
un dels
dels nanos
que després
va ser,
sembla que està
a Vilanova,
sembla que està
a Vilanova.
I ja fèiem
que
vam fer
unes representacions
i tot,
però d'això
fa
ben bé
gairebé 20 anys.
Però seguim
empitjorant,
jo crec,
no millorem,
empitjorem,
perquè què ens ha passat?
Que tenim...
Cada vegada
fem productes,
potser perquè
produeixin molt més ràpid,
són molt més agressius,
però també malmetem la Terra,
no?
Llavors,
hem de buscar
la manera d'impulsar
una producció
i un consum
que sigui sostenible,
donar qualitat
i millores
als petits,
els petits,
agricultors,
sobretot,
perquè clar,
és que si no...
I l'altre és promoure's mitjans
contra la pèrdua
i el desaprofitament
dels aliments.
A mi,
una de les coses
que no acabo d'entendre
és aquestes polítiques
que tenen alguns supermercats
que tiren el menjar
en els contenidors
quan seria més fàcil
d'intentar buscar
la manera...
el que passa
és que si busques
la manera
de donar
aquests productes
que no...
que potser
ja no els pots vendre
encara que no estiguin
malmesos,
doncs,
llavors també
la gent
que va a buscar-los
també els
menyspregues
una mica.
No,
perquè mira,
ja sabeu
que hi ha
les neveres solidàries,
ho sabeu?
Això,
no?
Doncs,
ostres,
dius,
les neveres solidàries
aquí...
Pels productes frescos
que no es facin malament.
O aquells que dius,
ui,
doncs,
em queda una setmana
per caducar
i no em acabaré,
per exemple,
els llaguts.
Doncs mira,
els deixo en aquesta nevera
i qualsevol persona
els pot utilitzar,
no cal que sigui una persona,
vull dir,
qualsevol,
està a nosaltres,
mira,
vull dir que no li poses etiquetes.
Però què estem dient això ara,
a hores d'ara,
quan ja fa tants anys
que ho vam comentar
i semblava que la cosa
anava per a millor?
Anava pitjor, eh?
Doncs et quedes estorat?
Un milió d'an,
un milió trescentes mil tones,
són moltes tones d'aliments
que es llancem a l'any, eh?
Un ull, eh?
Sí, sí, sí.
Les xifres,
a mi la veritat
és que me n'has agarrefat
perquè he pensat,
bueno,
però amb tot això,
tu saps la quantitat de gent
que pot menjar?
Oh, i tant.
És que alimentem a tothom?
Sí, sí, sí, sí, sí.
Ja ho deia,
que la terra produeix per tothom.
Pot encara mantenir més gent.
Sí, ja ho crec.
El que passa
és que s'ha d'organitzar ben organitzat.
Bé,
i també,
diguem-ne,
que el seu objectiu prioritari
dels governs mundials.
Començant pels,
per les Nacions Unides,
la FAO ja ho fa i s'hi dedica,
i després tots els governs
que hi ha en les nacions.
Perquè, clar,
és tan fàcil organitzar-ho, això,
si vas a mirar,
si es posen tots d'acord.
Ah, aquí.
Has arribat a la madre del cordero.
Tots d'acord.
Tots d'acord, tots.
I hi posen els mitjans,
només que hi posin el 25%
dels mitjans que hi posen
per fabricar armament,
ja n'hi ha prou.
L'armament,
i tant,
i tant que sí.
Per tant,
és un problema de vulguer o no vulguer.
És això.
Jo ho he llegit així,
i us ho llegeixo del qual,
la FAO ens comunica,
diu,
es tira 1.300 milions de dones de menjar
a tot el món.
Les regions on es produeix
un major balafiament alimentari
són Amèrica del Nord i Europa.
Teve, eh?
Esclar.
On menys menjar es tira a les escombraries
és Àfrica,
la subsahariana,
que són uns 6.000 quilos
per consumidor i any,
Europa,
uns 95 quilos any per consumidor,
Espanya,
uns 60 quilos per consumidor i any,
mentre que uns tenen molt de menjar,
els altres els anem tirant
com aquell que no vol la cosa.
No, no.
Clar,
dius,
ja no sé si és que ens hem de sensibilitzar
on està,
perquè, clar,
nosaltres podem xerrar,
però realment,
jo puc ser,
jo puc comprar
productes de proximitat,
de la qual cosa,
potser sí que arreglem alguna cosa,
però hi ha alguna cosa
en el sistema
que no funciona
i no depèn només del consumidor.
Per això són els grans intermediaris,
que són els que s'estan
fent de dor.
S'estan nutrint,
clar,
és que no té sentit.
Perquè el d'això,
el pagès,
que està treballant,
que està mirant el cel,
que no nevi,
que no caigui pedra,
que no malmetin
les collites
i el que comprem
no es correspon
a realment
ni a ell
que es podria guanyar la vida
ni a nosaltres
que ho paguem caríssim,
perquè, clar,
són els intermediaris
i són els que regulen
les entrades
dels productes.
És el que et deia,
no interessa
que els tomàques
estiguin tan barats.
Doncs llancem-los.
Ah, molt bé.
També s'han llançat
aquelles hores de feina
i aquelles hores
i aquelles llavors
i aquell treball.
Aquell aigua també,
que després diem
que no tenim aigua,
vull dir, clar,
dius,
és que a veure,
és un...
Si ho analitzem tot
abans de fer qualsevol cosa,
analitzem-les,
el que estem...
Que no no destrueixes
només aliments, eh?
No, no pot.
Malbarates aigua,
malbarates...
Moltes coses, eh?
Electricitat.
Totalment.
La cosa...
Jo me'n recordo
quan era petita,
que, clar,
la llum era cara
i el meu pare
anava darrere...
Primer posava
bombetes justetes.
Te vaig...
Aquelles que...
Aquelles petites
que eren
10 o 25 watts.
Que semblava que,
com dic,
jo ballessis un mort.
Sí.
oi, tu no pots fer-te la idea.
Jo recordo l'àvia, eh?
L'àvia que hi havia
una habitació
que deia
que la tenia
molt baixeta
fins que no vam arribar
fins que no van arribar
els més joves.
No jo, eh?
No és cosí
que eren més nans
que els meus pares
que van canviar les llums.
Però l'àvia
tenia alguna habitació
que no l'utilitzava
o una llum
que semblava que veu
que hi haguessis un mort.
Just per poder entrar
i no donar-te cops.
Sí, no donar cops
amb les coses,
però dius,
abuela,
però això...
Sí, sí,
No, no, el meu pare
i anava darrere nostre
tancant totes les llums.
Doncs jo ara ho faig també.
No, i qui s'ho deixa més
és el més gran de la casa.
Però és igual.
És que que ets aquí
que has de venir...
Ai, no, perquè...
Clar, la llum tancat.
No per res.
Perquè és que...
No és que ja paguis
més o menys,
perquè arriba un moment
que deu euros més
o deu euros més...
Ja no ens ve d'aquí.
Ja, escolta,
no serem més rics
ni més pobres.
Ara,
és el conjunt
de tots.
De tothom.
Clar,
és que és la llum,
és l'aigua,
és tot, tot.
Sí, sí.
És que hi ha una cosa
que no ha variat
en 200 anys,
que és el que se'n diu
la llei d'oferta i demanda.
La llei d'oferta i demanda
estableix un preu
en funció
d'un equilibri
entre aquestes dues variables.
Però és que ara
en els moments actuals
hi hauria d'haver
un canvi amb això.
Sí.
Perquè aquesta mateixa llei
es trenca
quan els interessa.
Quan els interessa
hi ha preus
que són de monopolis,
es posen d'acord
o estableixen...
Això està penat,
però és igual.
Sí, sí, però...
S'ho salten a la torera.
Podríem posar
multitud
d'exemples d'aquests.
Doncs llavors
la llei d'oferta i demanda,
però alguna cosa
hi ha d'haver,
hauria de tenir
unes restriccions,
que és
que els preus
han de permetre
sempre
que tothom
es pugui adquirir.
Tothom
vol dir tothom.
Sí.
I per tant,
si
ha de...
Això,
posar els preus
en un punt
en què hi ha gent
que no es pot pagar,
això no hauria de ser.
Hauria de ser
una restricció.
És a dir,
tenir uns límits,
perquè totes les coses
necessiten...
No, no,
s'ha d'arreglar
i realment
i que tothom
obeixi les regles.
Perquè,
perquè és que,
és el que et deia,
no hem variat el sistema.
No.
Ens movem
en un sistema
que ja deien els economistes
del segle XIX
que això funcionava així.
I això no ha variat.
No, no.
Però, esclar...
Ha variat, sí, eh?
Perquè hi ha situacions
en què ho varien
i ho saben.
Ah, per a pitjor, eh?
Per exemple,
el preu de la llum.
Sí.
Una vergonya.
Això és una comèdia
en riure.
És una comèdia
en riure.
La subhasta,
o sigui,
hi ha hores
que és més cara.
I ara...
I tot és
perquè mai te n'enteris
el que has pagat
amb el rebut de la llum.
Jo ja no sé
el que pago.
Bueno, a veure,
sé el que pago
cada dos mesos.
Sí, però no saps
per què ho pagues.
Vec i dic,
bueno, el consum
tampoc és general,
aquí no va d'impostos,
no d'impostos.
Una...
Dius, bueno,
a més jo tinc dues línies
perquè tota la casa
és elèctrica,
la qual cosa
la tinc dues línies
perquè a la casa
li endolles...
Sí, a casa també.
Li endolles el tema
de tots els radiadors
que durant l'any, no?
Però durant l'hivern,
sí, els poses,
els tenen una franja,
si no,
igual que no s'ha de limitador.
Però només
perquè tenir dues franges
també ens encareix més el preu.
si no li va...
Dius, home,
la instal·lació és nova,
com que no puc baixar una miqueta?
És que clar,
jo durant l'any,
els anys,
quan no utilitzem els radiadors,
que no ens endolles,
clar,
tu vas pagant igualment la potència
i dius,
bueno, mira,
deixem-ho estar
perquè també de la manera
que t'ho expliquen...
Iixen les potències
és on paguem-ne.
Clar,
però és que de la manera
que t'ho expliquen
d'un poc et queda clar
si la...
dius, bueno,
doncs corre amb el sotopi de bé.
Si vostè té això
i té això
necessita aquesta potència.
Sí, sí, sí,
així t'ho plantegen
i et penses,
no sé,
jo crec que m'estan aixecant la camisa,
ho estic veient
i els estic deixant.
Sí, bueno,
i no, no,
és que no et pots,
no et pots arbalar-te
perquè és així,
la societat està muntada així
i paga
i s'ha acabat.
Ja està,
perquè hem rebut també,
ara,
havia una taxa
de les aigües residuals,
no sé què,
no sé quantos.
D'acord?
O sigui,
en dos mesos
hem de pagar
perquè sí,
d'una casa
en paguem
20 i alguna cosa
i de l'altra
gairebé 20
perquè,
esclar,
a més,
segons les persones
que viuen
en aquell habitatge
i el consum
està penat també
perquè representa
que ha gastat massa
i, escolta,
no, no,
no en sortirem.
No, no, no,
la veritat és que
és tot molt complicat.
Ja dic,
aquesta comèdia
que faig jo
d'anar darrere
com feia el meu pobre pare.
Ara tancant els llums.
Tancant els llums
o, no, no,
la fem tots, eh?
Vull dir,
jo crec que...
Sí,
jo tinc rentaplats.
Aleshores,
quan no el poso en marxa
està carregat
fins dalt de tot.
Ja vas apurant
allò que li...
Sí,
la roba,
tres quarts del mateix.
Tu també la faig plena
fins dalt.
Clar,
ja que gastes una vegada,
no ho fa tothom.
Jo també comprenc
que, clar,
la meva edat
no és l'edat
de les meves nebots
ni de...
No haver-hi nens
també et permet.
Jo, per exemple,
que no tinc nens,
a mi és molt còmode
perquè, de la veritat,
poso la renta d'hora
fins a los topes
perquè, bueno,
durant la setmana
vestida tens roba suficient
com per no taques cada dia,
per tant, però...
Clar,
ja a la cuina
tens menatge
per poder...
Exacte,
ho pots fer.
Però,
de totes maneres,
si tothom fes igual,
i això és igual
que el reciclatge,
hi ha gent
que no es vol molestar
a reciclar.
El meu marit
contra ell
que diu
és que jo no sé
a qui favoreix això,
dic
que a tothom
ens favoreix.
Vale, vale.
I remugant, remugant...
Ho va fent.
Ho va fent.
Ho fa des del principi.
Va començar amb el vidre
i va seguir amb el paper
i continua.
Diu,
però tu no veus
com surto
cada dia de carregat?
Dic,
és igual,
si ho fiquéssim tots
amb una bossa,
també sortiries
amb la bossa plena.
Sí.
Dic,
per què costa?
Doncs no,
hi ha molta gent...
I lamentablement
fa uns anys
que estaven,
a l'Ajuntament,
estaven molt contents
perquè havien arribat
amb una quantitat
que realment
compensava,
però ara no.
Diu,
és que hem tornat enrere.
Sí,
ens hem mal acostumat
a que ja teníem
els barems bons
i suposo que ens hem relaxat.
I això no potser
hem de tornar
a conscienciar-nos tots
de què hem de fer...
I el meu marit
s'enfada moltíssim.
Diu,
el rebuig,
bosses del que
tindria que ser
de l'orgànica,
però si ho expliquen
40 milions de vegades...
Home,
però si no veieu
que poses el rètol aquell,
no pots tirar
els mobles.
La gent fa que
li dóna la gana.
I tant.
Mira que tenim
un servei fantàstic.
Perquè diu,
tal dia,
a tal hora
els tens a baix
i se te'ls emporten.
Truques i si dius,
escolti,
és que normalment
tenen superbé,
vull dir,
que no hi ha cap problema.
I jo,
lamentablement,
tinc una part del poble
que és que
quan vaig direcció
a l'escla,
no hi ha dissabte
que no trobi que algú,
suposo que el cap de setmana
deu fer neteja general.
Suposo.
I dius,
però bé,
pots fer neteja,
deixa-t'ho preparadet
i el dia que tu vinguin
a buscar,
a les 12 de la nit,
a última hora baixa tu,
però no ho deixis aquí al mig,
que a part que dona
una sensació de brutícia
i a part que és...
Sí, sí,
la deixadesa.
La deixadesa.
dius,
què us costa?
És que és un mínim
de sensibilitat.
Doncs ja està,
tot això entra dintre
d'aquest malbaratament
de tots els elements
que tenim a l'abast.
Bé,
això de la...
de la...
de la...
de la...
de la...
Sí.
També serà com cada any,
suposo que recollirà
l'arquivisbat.
Exacte,
aquest cap de setmana passada,
el 17 de dimensi,
s'ha de fer la recollecta
per la gent que havia anat
a l'església,
els que no,
nosaltres ja anirem dient
quan es fa el sopar de la fam,
que hi podem anar-hi tots.
Sí,
que ho va comentar el mossèn,
però no ens va dir la data.
El dia,
sí,
perquè s'ha de coordinar
que també sigui
la missa familiar
pels nens,
perquè així no
es fas venir dues vegades,
perquè ja sabeu
que a vegades costa
que els nanos vinguin.
I també va haver-hi un any
que es va fer
com un vermut
amb fruites
i tot això,
doncs no ho sé,
clar,
i llavors aquí
el projecte
de Mans Unides
aquest any
és donar-li forma.
És a dir,
què farà
que la gent
recuperi
aquests
aliments
que es llencen
o
els redistribuirà
o simplement
és conscienciar
la població?
És conscienciar,
perquè com sabeu
Mans Unides
agafa la campanya
trianual
que cada tres anys
és un període de temps,
és una,
aquest any
és començar
a sensibilitzar-nos
primer a com hem de
sembrar correctament
i com hem de fer,
però com sabeu
cada archiprestat
té un projecte.
I el nostre
que ens toca
per el de Sant Feliu
que és on estem
s'han just ubicat
doncs és la construcció
d'una escola de primària
amb tres aules,
sales auxiliars,
bibliotecats,
magatzems
i serveis d'higiene.
Fa molts anys
que es va construir
aquesta escola
a la Índia,
sobretot,
el poblet que es diu
Botmal,
Botmal és una població
que està bastant allunyada
i van construir
una espècie d'una escola,
però clar,
què ha passat?
Que primer
que hi ha hagut
més criatures,
han anat creixent
i clar,
si no s'ha pogut
arreglar
les petites desperfectes
que van passar
de l'ús
com a nosaltres
ens passa a casa
totes que un any
toca pintar,
un altre any,
doncs què ha passat?
Que ara
les instal·lacions
estan tocadetes
i s'ha demanat
que sisplau
des de Mans Unides
puguem financiar
una miqueta
aquest projecte
perquè tinguem això
en condicions...
Els beneficiari
seran nens
entre 6 i 14 anys
d'edat,
tant nens com nenes.
Ah, molt bé.
O sigui que això
serà el projecte
del nostre arxiprestat.
Del nostre arxiprestat.
El que farem
és intentar
fer alguna dinàmica
pels nens de CATE
i pels petits
i així
de conscienciar-los
una miqueta
que no llancem
el menjar, no?
A veure si podem
entrar una miqueta
entre tots.
Se m'ha corregut una idea
però com que encara
no l'he consensuada
ni amb el grup
de Justícia i Pau
perquè encara no
ens reunim avui
aquest vespre
i tal,
a veure què sembla
però quan el tinguem
i us ho podem explicar
ho farem
i ho direm
perquè esperem
que vingueu tots
al sopar
i bé,
com a mínim
si no podem ajudar
amb molts dinarons
però com a mínim
que tinguem consciència
de sensibilitzar-nos
que no podem tirar el menjar.
Ves mal comprar menys
i anar potser sovint
que no molt
i que al final
ho hagis de tirar.
I que al final ho hagis de llançar.
Què penseu una miqueta
del concert solidari
de l'altra nit?
A favor dels...
Dels refugiats?
Bé, jo m'agradaria saber
on van a parar els diners
perquè encara no ho sabem.
La pàgina web
de l'entitat
diu que quan ara s'acabi el concert
i tot ens ho explicaran
perquè és com una enigma
ningú ho sabem
a la pàgina web
tampoc ho posa
però posa
que en breu
ens penjaran
les despeses
que han estat
i després el que queda
de benefici
i a veure on van
perquè realment
jo no sé
si van a un camp concret
si van a diversos camps
o bé
fer unes instal·lacions
unes instal·lacions
en condicions
jo penso que també
seria bona idea
fins que no tinguem
unes lleis
que col·loquin
aquesta persona
que no estiguin
amb aquestes tendes
que els passa fred
l'altre dia
estaven
menys no sé quant
de temperatura
vull dir que és complicat
a mi el que em va agradar
entre tots els que van parlar
però l'Òscar Camps
que per fi va dir
alguna cosa
que a mi m'agrada
que ho diguin
que és
problema
que els països
fan armament
aquí està
i vaig dir
per fi algú
ho ha deixat anar
que dius
si tenim el que tenim
és perquè a alguns països
fem armes
i convé
que hi hagi guerres
per gastar-les
per gastar-les
exacte
jo això
quan vaig sentir-ho
dic
bueno
almenys hi ha alguna persona més
que ja ho diu
en veu alta
perquè a vegades
sí
no no
la gent no s'atreveix
a dir segons què
en breu també presentarem
ara que estem aprofitant
ens queden molt poquets minuts
presentarem
que on anirem dient
un llibre
que és
Amic meu
que és un llibre
és un conte
que han fet nens
de nou a uns anys
des del camp de refugiats
i l'han dibuixat
i han explicat
el seu periprat
per arribar a on està
t'expliquen com vivien
com han sigut
arribar a un camp
la vivència
al camp de refugiats
i després
el que ells esperen
del futur
i és curiós veure els dibuixos
perquè passen
de colors
a foscors
els dibuixos
són molt característics
tota l'experiència
que han tingut
fins i tot
hi ha gent amb pistoles
és a dir
que alguna cosa deu passar
que no en sabem
perquè hi ha una de les imatges
dels nens
que hi ha una persona
empuntant amb un altre
amb un arma
vull dir que
el tenim a cal llibret
actualment
perquè el va portar
l'Ibeth
l'Arnau ja el tenia
i el té des del samà passada
i està bé
hem arribat gairebé
als moments finals
d'aquest programa
que ens ha passat
volant avui
volant
tenim dos minuts
no
no tenim cap
dos minuts
no
s'ha acabat
doncs ja està
sí
o sigui
tenim tema
per la propera audició
molt bé
llavors ja haurem fet
el sopar de la fam
o sigui
gràcies
Quima
a vosaltres
gràcies Jesús
gràcies Carles
que has posat la música
i mira
el temps
s'ha acabat
ha corregut
sí
o sigui que
recordeu que el dissabte
tornem
a estar amb vosaltres
en segona audició
moltes gràcies a tots
sí, el dissabte
adéu
adéu
bon dia
bona tarda
bona tarda
adéu
ard
ara escoltes
clàdio
desfèrg
sintonitzes
clàdio
desfèrg
de ràdio
de Sant Just
durant t'avui
curt
Primer van ser les ones
98.1 FM
Després, internet
Radiodesvern.com
Li vas seguir Facebook, Twitter,
Youtube, Instagram
i ara obrim un nou canal
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp
610 777 015
Radiodesvern
Cada dia, més a prop teu
Carave, un programa per arqueòlegs de la música moderna
Cada setmana ens endinsarem
fins als racons més amagats
de la música dels últims 50 anys
Música sensatiu