Bona tarda, uïdors i uïdors de Ràdio d'Esvern.
Obrim el programa de veus de la parròquia de Sant Just i Pastor.
Al nostre espai de paraula viscuda, volem, en primer lloc, recordar a la lina Santa Bàrbara Sànchez
que el Déu maternal va posar en el nostre camí de la vida.
El dia 14, ell la va acollir amorosament en el seu cel.
Amb aquesta vida nova que ella creia, ho manifestava en paraules i fets.
Estimada lina, ens has deixat el llistó molt alt.
Trobarem a faltar les teves reflexions i el teu bon humor.
Agraïm tot el que hem rebut i viscut, l'INA.
Continuarem realitzant l'espai de la paraula viscuda.
Farem tàndem amb el Lluís Segura i jo mateixa, Montserrat Giró i les persones convidades.
Bé, i en la paraula viscuda d'avui, les persones convidades són dues Sant Justenques i perruquianes d'Abró.
Són la Blassa García i la Dolors Cardona.
Ben trobades a les dues. Hola.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
La Blassa ha seleccionat una part de l'Evangeli de Marc que es presentarà ara per després comentar-lo.
La dona que patia hemorràgies, de l'Evangeli de Sant Marc.
Hi havia una dona que patia d'hemorràgies des de feia 12 anys.
Havia sofert molt amb mans de metges i s'hi havia entregat tot el que tenia,
però no havia obtingut cap millora, sinó que anava de mal en pitjor.
Aquesta dona, que havia sentit parlar de Jesús, se li va acostar per darrere, enmig de la gent,
i li tocar el mantell, perquè pensava, només que pugui tocar-li la roba ja em curaré.
Immediatament va deixar de perdre la sang i sentir dintre d'ella que estava guarida del mal que ho atormentava.
Jesús s'adonarà a l'instant de la força que havia sortit d'ell i agirà per preguntar a la gent,
qui m'ha tocat la roba?
Els seus deixebles li contesten
Veus que la gent t'empeny per tot arreu i encara preguntes qui t'ha tocat?
Però Jesús anava mirant al seu voltant per veure la que ho havia fet.
Llavors, aquella dona, que sabia prou bé el que li havia passat,
tremolant de por, es prosternà davant d'ell i li va explicar tota la veritat.
Jesús li digué, filla, la teva fe t'ha salvat, ves-te'n en pau i queda guarida,
i quedar guarida del mal que l'atormentava.
El Lluís ens acaba de llegir el text que vosaltres en el grup de Nostra Dona heu preparat
i avui ens el presenteu.
Recordeu que anteriorment hem treballat ja a l'Evangeli de la sogra de Pere,
que ens el va presentar una altra persona del grup,
i després també la dona cananea.
El grup Nostra Dona està adherit al col·lectiu de dones en l'església,
i és aquesta mirada de dona a l'Evangeli
que moltes vegades ens ha quedat poc visualitzat.
Ara la Dolors ens parlarà d'aquesta introducció que ella també ens prepara.
Com diu la Montse, és un treball de Nostra Dona sobre estudi d'Evangeli.
El per què hem agafat l'Evangeli de Marc
i el per què hem agafat el llibret que estan comentats,
aquests personatges de les dones de l'Evangeli de Marc,
estan comentats per el Teodor Suau.
Quina visió vol donar el Teodor Suau?
El Teodor Suau vol intentar trobar aquelles dones sense nom
i que són particularment temes de fe i de paraula de Cris
que ens arribarà a les dones.
Llavors, Marc, l'Evangeli de Marc,
ja l'hem de tenir en compte que ell es va crear.
Marc, el seu Evangeli el va escriure més o menys 70 anys després de la mort de Jesús.
Per tant, estem també en el marc aquest de la caiguda del temple de Jerusalem.
Llavors, el tarannà de Jesús ja ha relat a diverses comunitats.
El segueixen.
Però no hem d'oblidar que Jesús i totes aquestes primeres comunitats
encara estaven sota la llei jueva.
Però comença a haver-hi un estudi, un seguiment evangèlic de Jesús
perquè els crea molt l'atenció d'aquella llei,
aquella Déu-llei que havia sigut necessari
i que seguia els camins de Moïsès i tot això.
Aquella llei Déu, Jesús la va transformant
i ens posa un Déu amor.
Ens explica un Déu amor, no tan rígid,
per les lleis que més o menys tot jueu
o tot seguidor en aquell moment de Cris encara estaven immersos.
Llavors, en aquest evangeli es veu molt clar
aquesta Déu-llei
perquè aquesta dona, com ens explicarà la Blassa,
doncs estava marginada
i per un motiu concret la Blassa ens ho explicarà.
Jo només per acabar de concretar,
l'Evangeli de Marc,
ell ja està en contacte amb comunitats,
li direm cristianes, perquè ja segueixen la línia de Jesús,
i vol anunciar un missatge al món
que proclami la fe,
que cregui en el crucificat i ressuscitat.
I vol donar un missatge d'esperança i d'alegria.
I, bé, més o menys aquesta seria la presentació
i com a grup hem captat aquesta idea,
com a grup de nostra dona.
Evidentment.
Blassa, tu tens la paraula.
Doncs, bé, mira,
en primer lloc,
model d'aquesta,
o sigui, una dona,
triem una dona,
dona model d'aquesta actitud,
que patia morratlles
i fó curada per Jesús.
Bé, ella es va acostar a Jesús,
ella ho havia perdut tot,
s'ho havia gastat tot,
i ja estava, o sigui,
molt a les últimes, diguéssim.
va sentir que Jesús passava,
ella, encara que sabia que la llei li prohibia acostar-se,
perquè era impura,
llavors ella no va dubtar,
es va posar entre els deixebles,
i va pensar, mira, passaré com un d'ells.
Penseu que estava marginada per la societat,
per la seva pròpia família,
i a nivell de, doncs, de,
podríem dir d'església,
també ho estava.
I això és un fet que actualment,
també,
ha costat molt
de refer
que la dona, o sigui,
té una sexualitat
i una,
i que,
d'alguna manera,
s'ha de respectar,
no d'alguna manera,
sinó que s'ha de respectar,
i ha de tenir també els seus cuidados clínics.
I fins fa poc
hem vist que moltes coses
estaven estudiades
només amb la visió de l'home,
la medicina.
És així.
La dona,
o sigui,
aquesta dona,
d'amagat,
s'acosta a Jesús,
perquè no,
o sigui,
ella diu,
ni tan sol que arribi
a poder tocar-ho,
d'amagat,
el tocaré,
aviam.
I sí, sí,
ella no va tenir,
o sigui,
va perdre aquesta por,
perquè aquesta por,
clar,
la tenia frenada,
i va acostar,
i se va acostar a Jesús,
i li va tocar el mantell.
llavors Jesús,
en aquell moment,
va sentir
una refregada,
i va dir als apòstols,
ai,
als disciples,
qui m'ha tocat?
I els disciples li diuen,
entre tanta gent,
no podem dir qui és el que t'ha tocat,
no ho sabem,
però Jesús sabia prou qui l'havia tocat.
El que Jesús demanava,
era l'aptitud de la dona,
sentir-se,
perquè tant nàvia te'l va tocar,
es va sentir guarida.
Llavors Jesús volia,
que ella,
es pronunciés,
a veure,
i sense por,
llavors,
es va acostar,
i va,
i va,
o sigui,
de dir,
soc jo qui t'ha tocat.
Llavors Jesús li diu,
quedes guarida,
la teva fe,
t'ha salvat.
I es produeix el miracle,
i clar,
Jesús volia que s'acostés,
que reconegués ella,
la seva guarició,
perquè no fos una cosa que fos una fantasia,
un encamteri,
no?
Que mira,
ha passat això,
no, no, no,
reconeix-la,
jo t'hi guarit,
reconeguda,
i llavors ella,
la seva actitud,
va ser molt honesta,
i reconeix la seva acció.
I llavors Jesús,
una paraula molt maca de Jesús,
li va dir,
filla,
o sigui,
la setta diu,
filla,
i llavors reconeix la dignitat,
que li negava la llei,
la setta com a filla,
la llei li negava aquesta,
aquesta cosa,
però no, no,
Jesús l'accepta,
i llavors diu,
a part d'això,
la teva fe,
t'ha salvat.
Jesús ha sabut,
descobrir amb l'acció de la dona,
una actitud positiva,
creadora,
perquè ella en pugui treure
totes les conseqüències,
totes les conseqüències,
la confiança,
confiar en Jesús,
una confiança capaç de superar
els obstacles
que la religió de Déu llei posava.
La llei estava molt,
molt marcada,
i llavors li va dir,
no vagis al rabí,
no el toquis,
si ho fas,
una cosa,
realitzaràs una cosa desagradable a Déu.
però,
però, bueno,
un bon israelita
preferia
la llei
que mirar
el de trobar la salut,
o sigui,
s'estimava més
portar la llei a terme
que guanyar-se
la salut.
tal com diu la blassa,
Jesús ja porta una nova proposta
a les comunitats,
a la gent.
Jesús,
quan diu la seva paraula,
quan va parlant,
porta un nou canvi,
porta una manera d'entendre
i de respectar Déu
d'una altra manera.
Llavors,
aquesta manera de fer
passa per,
clar,
la llei era necessària,
la llei de Déu,
perquè s'havia d'anar aplicant,
però d'actualitzar
aquesta llei,
de donar protagonisme,
si érem fills i filles de Déu,
no podia haver-hi una part
que fos només
com reconeguda,
sinó que Déu
ens reconeix a tots.
I aquest Déu misericordiós,
aquest Déu d'amor,
a través d'aquestes,
perquè hi ha diversos fets aquests,
però a través d'aquesta dona
de les hemorràgies,
la confiança que té,
aquesta dona sabia
que si el tocava
estava prohibit,
era la marginada,
era la que no podia
estar en contacte,
perquè no podia estar en contacte,
però ella té confiança
en aquest rabí
que ha sentit a parlar
i l'ha sentit a parlar
d'una altra manera.
Està ensenyant un camí nou,
un camí nou.
Llavors,
aquesta manera
del toco,
ella se sent curada,
ella només anava
per curar-se,
però Jesús la cerca,
Jesús la busca.
Els altres,
l'altra gent
ni molestava,
mira el que ha dit la Blassa,
hi ha molta gent aquí al mig,
però Jesús la busca
perquè vol donar
un adoctrinament
a la gent que seguia.
Aquesta dona
que s'ha curat
i amb confiança
superant la por,
quan jo pregunto
qui m'ha tocat,
ella diu,
senyor,
t'he tocat jo.
No coneixia gaire
Jesús encara,
però aquell home
li dona confiança.
Llavors,
Jesús aquí fa
un adoctrinament
que diu,
la teva fe
t'ha salvat,
la teva manera
de ser
t'ha salvat.
Si veiem
l'actitud
de la dona,
aquesta dona
té por,
però què fa?
podríem dir
aquesta paraula
que s'envalentona
i li diu
sí
perquè l'ha tocat.
I això
ho podem veure
en la vida diària
també.
La dona
va guanyant
el seu terreny
perquè es comunica
entre altres dones
i
també
defensa
el que li és propi.
L'Evangeli
ens anuncia
que
podem ser
que som
totes
persones
batejades
a dintre
l'Església
i que tenim
un lloc
perquè Jesús
li dona
un lloc
important.
Amb un mateix
curiós,
allò que pel Déu
i ell
representa
un obstacle
insuperable
pel Déu
amor
és la condició
i possibilitat
de la salvació.
Això és molt important.
Bé,
què és el que deia
la Dolors?
Per mi
és interessant
comprendre
que per Jesús
tots som iguals.
És a dir,
no hi ha
una línia femenina
una línia
determinada
sinó
que tothom
és igual.
I
en les pàgines
de l'Evangeli
doncs
cura,
això és
també
important,
és un
Crist
que busca
la salut
de la gent
i
busca tant
si és home
com si és dona.
Passatges
de la Bíblia
o de l'Evangeli
que cura els homes
doncs
el de Prós,
el segle
de naixement,
aquests en principi
són homes,
en dones
doncs
hi ha la sogra
de Pere,
hi ha
l'Emorraides,
hi ha la Cananea,
etcètera.
Aquesta
globalitat
de Jesucrist
per mi
és interessant
de comprendre-ho.
Sí,
sí,
tens molta raó
Lluís,
és necessari
comprendre
aquesta
que són
fills
i filles
de Déu,
sense distinció.
Sí,
com deia la Montse,
la por
és
sempre
la reacció
d'aquesta
dona
i el temor
a perdre
el que tenim
o a no ser
reconeguts.
a no ser
estimats.
De vegades
aquestes pors
ens frenen
a tots
nosaltres
també.
Si em
permeteu,
si això
ho portem
amb el temps
actual,
les dones
no hem de tenir
por
de demanar
aquell espai,
aquell espai
que ens
correspon,
que dintre
de les religiositats
a vegades
se'ns ha posat
el marge.
I aquest espai
els hem d'anar
dient
d'una forma
pacífica,
però
nosaltres
hi som,
hi som,
i hem de treballar,
estic totalment
d'acord,
eh,
Jesús,
Lluís,
perdó,
perdó,
estic totalment
d'acord
amb tu,
però ens falta
aquesta part,
aquest reconeixement
de la nostra
església
total,
que hi tenim
el Sant Pare
que està fent
un treball,
el Papa
Francesc,
fabulós,
és valent,
ens està
demostrant
que va fent
un camí,
però
aquest és el camí
que ens
identifiquem,
necessitem
ser reconegudes
en l'espai
actual,
en el segle XXI.
És que si en el món
hi ha homes i dones,
doncs,
és pròpica,
si vols crear
un col·lectiu
de diàques
o de capellans,
o que sigui,
els agafis
tant com hi ha
a la societat,
amb els dos gèneres,
sí, sí,
no?
Per això.
Em tinc una plaça.
Sí,
si la dona
no hagués parlat
amb ell,
amb Jesús,
és el que he dit
abans,
s'hauré un portat
com si fos una màgia.
Mira,
m'ha curat,
me'n vaig a casa
i estic guarida.
No, no,
era necessari
parlar amb Déu
i reconèixer.
I amb això
és tot el tema
aquest de la por.
Guanya el terreny
a la por,
se sent valenta
i parla en Jesús.
I la por desapareix
quan un se n'adona
que en haver jugat
totes les cartes
en el joc de la vida
per a cada un
de nosaltres
el Déu Abà,
el Déu Pare.
O sigui,
sempre la confiança
amb el Déu Pare
sobre totes les coses.
I el senyor
d'esperança,
de capacitat
i actuar
d'acord
amb aquesta confiança.
les pors
antigues
i noves
van oposant
la voluntat
d'esperar
contra tota esperança.
Les pors
treuen
l'esperança.
No hem de tindre por.
I els evangelis
sense doner
sempre ens parlen
no tingueu por.
Tanmateix
quan l'àngel
se va aparèixer
als pastors
a anunciar
el naixement
de Jesús,
el primer
que li diuen
no tingueu por.
Quan l'àngel
se presenta
a Maria
el primer
que li diu
no tinguis por.
Totalment
d'acord,
Blassa.
Perquè és veritat,
la por
treu l'esperança.
Aquesta dona
era una dona
que,
ja et dic,
no coneixia pràcticament,
té esperança,
sap que el curarà.
Només va per la cura,
al principi.
Ella només va per la cura.
Però hi ha alguna cosa
que li dona confiança
d'apropar-se
i després la podíem definir
com una dona valenta
perquè podia haver marxat
entre la gent
i no donar-se a conèixer.
Per tant,
ella reconeix
que ha de ser valenta
i ha de dir
i sigut jo, senyor.
Tot això estava molt prohibit.
No traguem aquest context.
Tot això
que una dona
s'apropi
amb sang
i tot aquest...
Bueno,
que tenia aquest problema
que s'apropi,
tot això era castigat.
Ella és valenta.
És valenta
que la mou
l'esperança
i la confiança.
Per tant,
si ho apliquem
una altra vegada
al segle XXI,
hem de creure
en l'esperança
i la confiança
per anar fent un treball
en bé
de les nostres comunitats.
Totalment.
llavors,
aquí,
Marc,
l'evangelista,
ens ha dit
que el Déu amor
actua en el món
i que ho fa
de manera eficaç.
Ens ha explicat
per mitjà
de les paràboles
quina és
la manera correcta
de llegir
la realitat
de tal
descobrir-hi
aquesta presència
silent
per operativa.
tot això
no és cosa meva
sinó
és d'aquí
o ho estic
traient de llibre,
però...
I ara ens proposa
una actitud
per passar
d'espectadors
a seguidors.
Això és molt important.
No hem de ser
espectadors,
hem de ser
seguidors.
La fe,
el nucli
de la qual
és la confiança.
Després de vencer
la por,
guanyem la confiança.
La confiança
és la capacitat
alliberadora
del Senyor Jesús.
Hem après
una nova lliçó.
No hi ha
situació límit
que no pugui
esdevenir
ocasió
d'experimentar
la salvació
de Déu.
No són subtis,
són fils.
No interessa
la llei,
interessa
la tendresa.
davant
de la contradicció
del convertir
la por
en confiança.
Penso que
aquest canvi
que és radical
perquè
parteixen
del Déu Llei,
però la bona nova
de Jesús
és aportar
el que ara
ens deia
la Blassa.
I això
també
podem pensar
que
durant un temps
també
a dintre
de l'Església
hi ha hagut
el Déu Llei
i això
és el que
hem d'anar
transformant
perquè
persones
que en un altre
temps
potser
havien estat
a l'Església,
potser
actualment
aquest Déu Llei
no els
hi funciona,
no els
hi diu res.
En canvi,
si partim
d'aquesta bona nova,
d'aquesta
confiança
que ens pot portar
a una acció
més llibradora,
penso que això
seria diferent,
aquesta
proximitat
que Déu
ens,
o sigui que Jesús
ens aporta
en els Evangelis.
Més un matís,
estem en una
plataforma
que podem anar
a treballar
molt bé això
i s'ha treballat
durant dos anys
que és el Sínode.
Aquí tenim un treball
entre tots
a trobar-nos
les diferents
maneres
de pensar
o d'actuar
però
amb una línia
de confiança
i renovació.
El Sínode
és la continuació
en certa manera
del Concili
Vaticà II.
Però és un concili
que a diferència
dels concilis
oficials
que a més
tenen dret
de veu
i de vot
els bisbes,
aquí en aquest concili
és una crida
universal.
El Papa
ha volgut
que totes
les esglésies
possibles
del món
començant
pel barroquia
més petita
fins a
acabar
en el continent
més gran,
que tots
poguessin tenir
la paraula
i també
endreçar
una mica
tot això,
tal com deies.
Sí,
o sigui,
ens ha situat,
per dir-ho
d'una manera
gràfica,
o sigui,
la piràmide,
aquesta església
jeràrquica,
doncs,
la tomba
i vol que
el de baix
pugi
i dalt.
Totalment d'acord.
val?
Sí que
és
una manera
de fer
nova
que trobem
dintre l'església,
no?
Que té
les seves dificultats,
evidentment,
perquè hi ha moltes formes
de pensar
i de fer,
però és una
novetat
aquesta manera
de ser.
Possiblement
perquè
hagi sigut
o ha sigut,
no hagi sigut,
sinó que ha sigut
una persona
pròxima
al poble,
doncs veu
aquesta importància
que el poble
és on hi ha
tota la riquesa
i es pot compartir
entre tots.
I un fet curiós
és que
vaig trobar una persona
que em va dir
ara sí que crec
en l'Esperit Sant.
Digo,
com?
Per què?
Perquè un conclau
quan va renegir
el papa Francesc
fet
de
bisbes
cardenals
conservadors
que
tenien present
això
del déu llei,
etcètera,
i en canvi
surt
un papa
progressista.
Sí, sí.
Sí, total.
A favor dels pobres,
dels marginats,
de l'Església
diu
que estigui
en el límit,
que faci un lo
de feng
de palla.
D'ovelles,
d'ovelles.
D'ovelles,
etcètera.
És curiós això.
Sí, sí,
perquè
aquesta proximitat
que ell ha viscut,
el seu
el seu
evangeli
se l'ha incorporat
tant
amb ell mateix
que està
a costat
del poble,
a costat
dels pobres,
és el que ell
ens està dient.
Canvieu.
També el fet
de ser
jesuïta
també ha ajudat.
Evidentment.
Evidentment.
Bé,
doncs,
us agradaria
afegir alguna cosa
més
pensant
en les persones
que ens estan
escoltant
fins ara,
perquè
aquest missatge
que
creus important,
blassa
i dolors,
o sigui,
com
podem
estendre'l
d'una manera,
no ho sé,
ara pensava
en què s'està fent
aquesta vaga
de fam,
que diuen
estendre
com una taca
d'oli.
Això.
totes les...
Doncs,
podem pensar
que hem de ser
taca d'oli?
I tant.
I tant.
Sí.
I a més a més,
jo quan has començat
recordant
a la Lina,
jo continuo
veient la Lina,
aquella persona
senzilla
que ens feia arribar
molts missatges
d'aquests
transformadors,
doncs endavant,
sempre endavant.
Sí,
totalment.
Sí,
total.
Aquí, no?
Aquí?
Sí.
Sí,
és un compromís
important,
perquè
l'Alina
era una persona,
bueno,
i és una persona
fantàstica,
penso que
ens està escoltant.
I tant.
I que
li demanem
que ens ajudi
a tirar endavant
aquest programa.
Per tant,
donem les gràcies
al Lluís
perquè s'ha
incorporat
amb nosaltres
i seguirem
des del nostre
senzillesa
fent el programa.
donem les gràcies
a la Blassa
i a la Dolors
per haver-ho.
Una cosa que volia dir,
tu has dit,
tu has dit,
això de com
podem escampar,
està tota aquesta
part de la vaga
i així,
jo amb el meu paper
sóc catequista
i llavors,
o sigui,
estendre l'Evangeli
als nens,
fer-li entenedor,
és una manera
de mica en mica
anar a sembrar,
és el sembrador
que tira la llavor
i és
la meva petitesa,
és el que intento.
Moltes gràcies,
Blassa.
A vosaltres.
És molt important
tot el teu treball.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Gràcies per escoltar-nos,
Sant Justencs
i Sant Justenques,
fins a la propera.
Moltes gràcies
a tothom.
Gràcies.
Smooth Jazz Club