Vinga, doncs som-hi amb una altra secció de l'espai de veus de la parròquia,
aquest programa que es fa cada dimecres.
I avui tenim amb nosaltres el grup de Justícia i Pau, concretament en Jesús Castro i també la Dolors Cardona.
Hola, bona tarda els dos.
Bona tarda.
Doncs bé, comencem el programa Veus de la parròquia, com hem dit, un altre espai més, una setmana més.
Avui el missatge és clau, oi Jesús i Dolors?
I tant. Avui ens trobem amb un dia clau per la pau del món.
Desgraciadament aquests dies estem vivint una guerra, la guerra d'Ucraïna o de Rússia amb Ucraïna,
que ens ha portat a començar el programa d'una altra manera.
I en aquests moments nosaltres ens agradaria llençar com a Justícia i Pau de Catalunya,
s'adherit a la plataforma Aturem la Guerra, que avui, aquest vespre, a dues quarts a set de la tarda,
quantitat d'entitats recolzaran aquesta iniciativa al costat del poble d'Ucraïna.
També des de Justícia i Pau de Catalunya hi ha dos missatges cristians.
Una és una pregària que es fa avui, dos de març, s'ha fet aquest dematí, de les onze del dematí fins a les dues,
que és un espai de pregària a l'església de Sant Pau.
Però n'hi ha un altre demà que recollirà a la Catedral del Mar, a Santa Maria del Mar,
a les set de la tarda, recollirà totes les línies cristianes,
que sabeu que el cristianisme té diferents esglésies, la catòlica, la protestant, l'ortodoxa.
Serà una pregària interreligiosa.
Llavors, el comunicat aquest que Aturem la Guerra,
aquest comunicat és realment molt interessant,
perquè diu, les vostres guerres i les nostres morts.
Diu, ens toca tornar a dir no a la guerra.
L'actual agressió militar del govern rus contra la població ucraïnesa,
fruit de la tensió acumulada des de fa vuit anys,
impacta en la vida de desenes de milions de persones
i empeny el conjunt de la humanitat cap al desastre.
ho deixaria aquí, perquè aquest missatge ja es llegirà.
Segurament a través dels mitjans de comunicació ja el sentirem.
Això hem dit, Dolors, que serà d'ama.
No, avui és la trobada Justícia i Pau de Catalunya,
i per tant la nostra, que és d'aquí Sant Just,
ens adherim a aquesta plataforma que es llegirà avui a dos quart de set
a Barcelona, que hi ha aquesta gran manifestació d'aturar la guerra.
Molt bé.
Ara el Jesús també té alguna coseta a dir.
Vinga, Jesús.
Ahir mateix, l'Ajuntament de Sant Just es Bern
ens va convocar, va ser una convocatòria molt ràpida,
perquè tot just vam començar a sentir la convocatòria
a través del WhatsApp cap a les quatre de la tarda,
i ens vam trobar quasi bé 40 i 50 persones a la plaça de la Vila,
que va ser bastanta gent,
debut amb el poc temps que havia hagut.
Aquesta convocatòria era exactament per convocar
un minut de silenci per la Pau
i per la condena de la invasió militar a Ucraïna.
Correcte.
És molt important convocar per demanar la Pau,
perquè aquest minut de silenci serveix per reflexionar
com van reflexionar tots els que estàvem ahir a la plaça.
Per reflexionar una mica sobre la situació actual
que viu no només Rússia i Ucrània,
sinó tota Europa, perquè al cap i a la fi
un conflicte d'aquesta alçada
acaba tenint repercussió,
no només inclús a Europa,
vull dir, també a nivell mundial,
per tant, d'alguna manera també ens acaba afectant.
Tens tota la raó del món,
però és que, a més a més,
el concepte de la Pau actualment
és molt més ampli que la guerra d'Ucraïna, desgraciadament,
perquè actualment hi ha guerres
que encara duren fa molts anys,
com és, per exemple,
la guerra de l'Iraq,
la guerra de l'Iran,
la guerra de Síria,
que ja porten molts morts
i molta gent que ha hagut de marxar,
molts refugiats,
i que encara continuen vives.
I totes les guerres actualment hi ha a l'Àfrica,
a l'Àfrica el continent que tenim tan a la vora nostra,
hi ha una quantitat de conflictes amb molts morts.
i a part d'això és que per afegir encara més qüestió negativa,
tenim tots els morts que hi ha actualment
per la qüestió de la climatologia,
perquè en el que és la regió africana del Sahel,
que hi ha unes vuit o nou estats,
els refugiats s'estan passant d'un cantó a l'altre com poden
perquè no tenen menjar.
Els refugiats pel clima, no es diria?
Sí, pel clima, exacte.
O sigui que també és un altre tipus de guerra,
perquè en definitiva aquest ve donat per la natura, no?
Sí, sí, totalment.
O sigui que el concepte aquest de la pau,
jo crec que ens l'hem de fer molt més real
del que ens sembla només.
És important allò d'Europa,
però també és important allò del planeta, no?
Sí, sí, sí, al cap i a la fi ha estat necessari.
A vegades cal que passi un fet aquí a la vora nostra
perquè ens parem a pensar una mica també,
a obrir la ment i a pensar realment també
que segueixen aventir guerres.
És a dir, que no només, ara en el cas d'aquí d'Europa,
però segueixen aventir guerres als altres continents.
Sí, sí, totalment d'acord.
A més a més, tots els desplaçats
que tenen lloc amb les guerres
no han rebut aquesta acollida.
De moment, Europa està reaccionant molt bé,
acollint.
Estem tots amb moltes ganes
de caronar aquest poble que està patint,
però altres pobles s'han trobat molt sols
amb els seus desplaçaments i les seves...
Home, sembla que hi ha gent
refugiats de primera i refugiats de segona.
No pot ser que un país deixi passar
refugiats d'un país
i els de l'altre,
per una qüestió bèl·lica,
igual no els deixi passar una mica.
Aquí també cal parar-nos, eh?
Perquè...
Són reflexions molt profundes que cal fer.
Sí.
I globalment el món canviarà moltíssim,
degut a el que ha dit el Jesús del canvi climàtic,
degut a tantes coses,
que haurem de reflexionar que el món ens hem d'ajudar tots.
llavors jo, et sembla,
Jesús, voldria mencionar
que Justícia i Pau de Sant Just,
davant de la iniciativa que va tenir ahir l'Ajuntament,
molt interessant,
que l'alcalde ens va dir
que seria la Casa Pairal,
seria el nostre conductor,
ens tindria informats
per l'hora de fer alguna acció
o el que cal fer,
nosaltres Justícia i Pau
aquest vespre,
junt amb la trobada
de les diferents entitats
amb ganes de treballar
en aquesta finalitat,
es posarem
que anirem
i col·laborarem totalment
amb l'Ajuntament
per el que faci falta.
De fet, ahir, sí,
ahir l'alcalde, en Joan Bassaganyes,
ja va dir que...
bueno, va avisar la ciutadania
que estiguessin atents i atentes
a, bueno, els mitjans,
a les notificacions d'internet,
de WhatsApp, etcètera,
perquè la col·laboració
entre l'Ajuntament
i també el poble d'Ucranià,
que seria una cosa, bueno,
real, que ja hi hauria ajuda.
Sí, sí.
L'important és que ahir,
encara que vam ser un...
de moment poca gent,
perquè la convocatòria
es va donar molt ràpid,
nosaltres, igual que altres pobles,
hi ha moltes ganes
de trobar-nos amb aquests fets.
La gent és molt solidària
i té ganes de col·laborar.
Sí, sí, sí, sí, efectivament.
De fet,
aquest vespre,
a les 8 de la tarda,
tenim una trobada important
per parlar del conflicte
i les possibles ajudes
o qüestions de recollida,
si fa falta d'aliments,
medicaments,
com s'ha fet en altres guerres
anteriorment, no?
i llavors
nosaltres aportarem una miqueta
el que ahir a la nit
vam estar reunits
al grup de Sant Just
sobre les possibilitats
de convocar una manifestació,
però que realment nosaltres
aquesta possibilitat,
com que ja va sortir
l'oferiment de l'alcaldia
al municipi,
ja la vam...
La veu desestimar.
Desestimar.
I en canvi,
ens adherim totalment
a la crida de l'Ajuntament
per fer pinya amb ells, no?
Clar, efectivament.
Llavors,
nosaltres tenim una mica de guió
amb l'experiència que tenim
d'altres guerres,
que, no sé,
per exemple,
per tu segur que no vas viure,
perquè devia ser molt petit,
clar, jo no...
Potser, segurament,
sí que existia,
clar que sí,
però no tinc massa consciència
de com van anar els fets
o de com...
Doncs fa 26 anys
hi va haver també
una guerra europea,
la primera,
després de la Segona Guerra Mundial,
important,
que va ser
el desmembrament
de l'antiga Jugoslàvia,
en la qual hi havia
una confederació d'estats
d'un dels quals era Bòsnia.
La desfeta de l'Urs, no?
Exacte.
Una mica parlant.
I aquesta guerra,
aquesta guerra va...
Tenia,
aquest estat tenia
vuit o nou
estats petits
dintre del mateix estat.
Sí.
Nacions diferents,
una de les quals era Bòsnia
i aquesta Bòsnia,
la peculiaritat que tenia
és que són musulmans,
en majoria.
És una nació musulmana
dintre d'Europa.
Sí, sí.
Però, curiosament,
van ser d'alguna manera
atacades d'una manera...
Com ara estan a Ucraïna,
doncs les forces sèrbio...
sèrbies
van invadir amb els seus tancs
i tota la seva infanteria
i tota la força militar
el territori de Bòsnia.
Llavors,
Sant Just,
ens vam afegir
primerament
com a informadors
de la situació
de la gent de Sant Just
a la plaça de la Vila,
cada dimarts
durant una sèrie de mesos,
explicàvem
com si fos un diari
la realitat
que es vivia allà.
I paral·lelament
vam fer
dues recollides
en dos moments diferents
d'aliments,
sobretot.
I recordo
que la primera vegada
van recollir
dues tones d'aliments.
i la segona vegada
quatre tones.
Però era també
per Kosovo,
que també va ser
la que va venir
després d'aquesta.
Tot per el mateix, eh?
Per tant,
en base en aquesta experiència,
nosaltres aquesta nit
oferirem
el nostre
petit gra de sorra
per si es vol
aprofitar alguna cosa.
Molt bé.
Entenc que
esteu parlant d'aliments,
també de medicaments, no?
Sí, sí.
Perquè el que s'està veient
últimament als mitjans
són, per exemple,
jo,
l'últim que he vist
ha estat un hospital
infantil
en un soterrani
i, bueno,
la situació és dramàtica.
Molt, no?
El primordial
és salvar els nens i nenes,
no?
Els nadons,
també,
els que estan allà,
però realment
que estiguin
en un subterrani
escoltant el soroll
a les alarmes
dels trets,
de les bombes,
fa posar
la vella gallina.
Finsa't,
Núria,
que en el fons,
no sé ben bé
la quantitat de gent
que,
la població d'Ucraïna,
no sé si són
40 i escaig de milions,
són molts milions.
Ara,
ho consulto,
ho consulto.
No sé molt bé,
però finsa't una cosa,
que de moment
ha sortit encara
9 milions de persones,
per tant,
hi ha molta gent
que està a les seves cases,
en els seus llocs,
intentant a veure què passa,
vull dir,
imagina't quin patiment
durant 7 dies.
41 milions.
Veus?
Sé que són molta gent.
Imagina't tu,
vull dir,
el patiment d'aquestes persones
que no sabran on anar.
Vull dir que,
les guerres són,
és una sensació
molt dura,
molt dura.
Deixa un mal record,
sempre,
sempre.
De fet,
aquesta guerra
és un error total.
Està fora de temps.
És a dir,
mai s'hauria de haver produït
aquesta força bruta
contra un país inferior,
igual com tampoc
s'haurien de produir
aquestes morts
a la Mediterrània
dels refugiats
que moren en les panteres,
4.000,
ofegats l'any passat
a la Mediterrània.
Això no té cap lògica.
No hi cap
en el món d'avui.
I aquesta guerra
tampoc té cap lògica.
Ara,
hem de dir una cosa
que ens sembla
que val la pena
també apuntar.
Hi ha entitats
que surten beneficiades
d'aquesta guerra.
Qui surt
beneficiat
d'aquesta guerra?
Doncs d'aquesta guerra
surten beneficiades
les fàbriques
d'armament,
els comerços
d'armament
i els que financien
les guerres
a través
de l'armament
que permeten
fabricar les armes.
Aquests són,
són els grans
beneficiari
de la guerra
i són els que sempre
d'alguna manera
tenen
algú
que veure
amb les guerres.
S'acaba una i ve l'altra,
s'acaba una i ve l'altra,
s'acaba una i ve l'altra
i cada una pitjor.
Ara estem en un punt
màxim,
pitjor ja no pot ser.
Però convé dir-ho,
convé dir-ho
perquè
hem de ser conscients
també que hi ha
qui es beneficia
d'aquesta situació.
Sí, sí.
Clar, sempre
en una guerra
malauradament
hi ha moltíssima gent
que pateix
i hi ha moltíssima gent
que ho passa malament
però
també
hi ha una part
que se n'acaba beneficiant
i de fet
fa unes hores
Pedro Sánchez
ha dit
que
ha anunciat
que Espanya
enviarà material
ofensiu
a Ucrània
crec que han dit
població civil
per defensar-se
però la qüestió
és que
ja hi ha material
d'aquest tipus
d'entremig.
Sí, sí.
I l'autorís
és que no ha fet cas
a l'altra part
de govern
perquè ell
no governa sol.
Hi ha una altra part
que
del govern
o el grup de Podemos
que ells volen
recolzar
Ucràina
però que
el tema armament
no s'hauria
d'apoyar
amb armament, no?
Sí, sí.
No ho sé,
ha tirat pel dret.
Això també et fa pensar molt.
Et fa pensar molt
perquè Espanya
és un país
productor
d'armament.
Oh, i tant, sí, sí.
Vull dir que
una de les seves riqueses
és això.
I Espanya
és un país
que hi dedica
molts milions diaris
per l'armament
i tenim una gran
pobresa de població.
Una pobresa immensa.
En canvi
per l'armament
mai s'ha qüestionat
de dir
escolta,
en temps de pandèmia
baixem
una miqueta
tots aquests pressupostos
i dediquem-nos
una mica
a aixecar el país.
Vull dir,
en canvi
per l'armament
no ho sé,
a llegir que molts mils
de...
No ho sé,
però l'Arcadi Olivera
sempre que feia
conferències
i xerrades
i reunions
quan treia el tema
de l'armament
i de la indústria
armamentística
i dels milions
que es destinaven
ja a Espanya
sempre eren unes xifres
estratosfèriques
i jo pensava
però i això?
Només ho sap ell
i ens estem quedant aquí
com bocabadats
mirant aquestes xifres
o no ho sé
però sempre era un...
a mi l'Arcadi
sempre m'agradava
perquè era un home
que a les seves conferències
eren classes de pedagogia
eren classes...
Sí, sí, sí.
Les classes de...
Dic de pedagogia
perquè hi deixava
un punt d'esperança
és a dir,
nosaltres...
perquè clar,
quan veus aquesta immensitat
i veus aquestes coses
tan bé si dius
que puc fer jo
Sí, dius vinga
apaga i vamonos
que en diuen, eh?
En castellà.
I tant, ell sempre ens deixava
un punt d'esperança
de dir
comença
fes el teu camí
anem tots junts
al final guanyarà
guanyarem, no?
Però clar,
tot això
és un aprenentatge
i vam tenir la sort
de tenir una persona
entre nosaltres
d'aquest estil.
A vegades parlem
de profetes
i sempre els profetes
surten a l'Antic Testament.
Sempre ens els posen
de l'Antic Testament.
Jo penso
que
en l'actualitat
també hi ha gent
que té una claretat
per transmetre
uns valors humans
i en aquest cas
jo l'Arcadi
el bisbe Casal d'Àliga
vull dir
hi ha tota una sèrie de gent
que dius
jolínies
aquests són els
els profetes
del nostre temps.
Un profet
era una persona
capaç d'avisar
la societat
a moments catastròfics
de dir
escolta
aneu al tanto
la vostra societat
està
això de fa
molts anys enrere
la vostra societat
s'enfonsarà
esteu malgastant
els diners
vindrà temps
de sequera
era un visionari
doncs jo crec
que actualment
tenim visionaris
del moment
però
amb la gran sort
que ens deixen
un punt d'esperança
sí
sí
sí
sí
sí
efectivament
això és el que
els pioners
que van començar
a parlar
d'aquestes coses
i amb una sensibilitat
que va transmetre
va ser en Gandhi
que era
una persona
que a través
de la
de les vagues
de fam
que va
fer
per defensar
els principis
de la pau
fins i tot
va vèncer
un imperi
com l'imperi
gritànic
en aquella època
era una nació
més potenta
del món
sí sí
i el va vèncer
van haver de marxar
de la Índia
perquè els va vèncer
amb
amb la manera
de parlar
i de
comunicar-se
i d'actuar
no?
i un altre
que també ha estat
més cap aquí
ha sigut el Martí Luther King
ah sí
que tenim l'agrupament
aquí Sant Just
que té el seu nom
sí
l'agrupament
escolta
el cau
escolta el cau
el cau
el cau Martí Luther King
que ja porta ara
50 anys i pico
sí
van fer 50
fa un parell o 3
o sigui
deuen tenir 50 pocs
53
més o menys
sí
els mateixos anys
que l'Esplay
sí
que l'altre
és més antic
l'agrupament
l'agrupament
és més antic
perquè
abans
de l'Uther King
hi va haver
un altre
agrupament
que després
va parar
i va sortir
l'Uther King
aquest primer
es deia
Antoni Notenes
sí
d'acord
i aquí
hi ha gent
que ara som
de la meva edat
que havien estat
aquest primer
grupament
de Sant Just
i bueno
el Desmond Tut
també
el bisbe
el bisbe anglicà
de Sud-àfrica
que va morir
aquest
aquest mes de gener
no fa massa
mes de gener
un apòstol
de la pau
i tants
i tants
i tants
persones
que a l'opinió
no se'n parla
però que també
han deixat
patxada
perquè
perquè han estat
diguem-ne
capaços
d'arribar
fins al final
per defensar
la pau
i la realitat
que la gent
necessita viure
d'una manera
amb una convivència
de germandat
jo seguint aquest fil
que diu el Jesús
canviant una mica
el sentit
i adaptant-lo
amb el que estem vivint
aquests dies
m'assorprèn molt
que dintre de Moscú
i de diferents ciutats russes
hi ha gent
del país de Rússia
que estan sortint
al carrer
s'estan manifestant
aquesta gent
aquesta gent
tenen una valentia tremenda
tremenda
perquè
si els agafen
i els porten a la presó
els cau presó
no és allò de dir
vaig a una manifestació
i després podré sortir
i potser pagaré una multa
però jo podré sortir aviat
aquesta gent pot passar-se
anys a la presó
pel fet
que en un moment
tan delicat
del seu país
doncs a lo millor
ha sigut
ser capaç de dir
no volem aquesta guerra
no sé
a mi
el poble rus
ara clar
s'ha de fer unes accions
però
que per cert
tenim una Sant Justenca
periodista
de TV3
que està
la Jasmin
Còrdoba
que és la dona
del Jordi
Martí
sí
però em fa pensar
també
ja sé que Ucraïna
és la gran sacrificada
i el gran dolor
per l'actitud
d'aquest senyor
però estic pensant
dintre del seu país
quanta gent
està patint
en aquest moment
també
que no està d'acord
amb aquesta guerra
que clar
no els informen
perquè no els
no poden dir
la paraula guerra
els mitjans
d'informació
ofensiva
ofensiva
poden dir
poden dir
alguna història
però res de guerra
res de
i dius
quina manipulació
quina manera
de no deixar informar
saps
això és preocupant
i la cosa ja ve d'anterior
quants líders
de l'oposició
el Putin
ha fet agafar
o els ha enverinat
o periodistes
que volien dir la veritat
molt sospitós
tot
aquest senyor
sacrifica el seu poble
també
i tant
aquest senyor
sacrifica el seu poble
per tal de no
despantinar-se a ell
de fet
estem en un punt
molt delicat
i un punt
molt especialment
difícil
però
tal com deia
l'Arcadi Oliveras
i altres persones
no s'ha de perdre
mai l'esperança
i aquí és on
hem de jugar
la partida
nosaltres
en el sentit
que hem de ser
positius
tots
intentar
despejar
les incògnites
que en el temps
s'aniran despejant
el temps
va a favor
que això
acabi
va a favor
i hem d'aprofitar
les oportunitats
que es plantegen
per guanyar
espais de pau
i de respecte
sí, sí
però a tot el món
diguem
a tot el món
perquè
a veure
el planeta
actualment
té prou
mitjans
per poder alimentar
la població mundial
i que ningú
passi gana
és la distribució
no?
és com està distribuïda
aquesta riquesa
és la manera
en què es distribueix
i l'actitud
que tenen
l'actitud egoista
de no
fer-ho
però ara
hi ha un pla
de Nacions Unides
que en diuen
el conveni
de Nacions Unides
per la pobresa
de l'any 2000
que en el curs
de l'any 2000
cap
persona
del planeta
pugui quedar-se
sense menjar
és a dir
mori de gana
això és un
signat
pels 200
estats
de les Nacions Unides
i això
està en vigor
són aquells objectius
que s'han marcat
objectius
d'educació
dels ODS
que en diuen
els objectius
de desenvolupament
sostenibles
del mil·lenni
això és important
és important
i ara que
he tornat
a mencionar
tantes vegades
l'Arcadi
l'Arcadi
ens parlava
que som constructors
i constructores
de la pau
cada un
ha de ser un constructor
i una constructora
de la pau
hem de saber caminar
i ser
capaços
primer com a persones
i després compartint
o el que sigui
de tenir
aquesta visió
pacífica
de les coses
i compartir
i saber-te donar
escoltar
hi ha tantes coses
a fer
Sí, sí
Núria
Ens queden
un parell de minuts
no sé si voleu
afegir
alguna altra cosa
seria un tema
que en podríem
estar parlant
tota la tarda
fins a les 10 de la nit
però bé
ho hem de deixar
en un punt
jo crec que ja ha quedat
molt clar
la idea que volíeu transmetre
més des del grup
de Justícia i Pau
d'aquí
de Sant Just
transmetent també
aquestes diferents
reunions
o trobades
i suposo que
al llarg del transcurs
d'aquests dies
també anirem
sabent més cosetes
a través de la ràdio
o dels mitjans
gràcies per haver vingut
a tu
a tu Núria
i per haver fet
un programa més
gràcies a tu
moltes gràcies
Núria
per tot
que vagi bé
adeu

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No saps a què t'estàs perdent.
I tu perds des de fa molt.
De veritat tu vols seguir perdent?
Si no veus l'esport femení...
T'estàs perdent la meitat de l'espectacle.
Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya,
la Generalitat de Catalunya
i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Col·labora Ràdio d'Esvern.