Bona tarda, amics suïdors de Ràdio d'Esbert.
Amb tots vostès, veus de la parròquia.
Com un dimecres al mes, la Montserrat Giró, bona tarda, Montserrat.
Hola, bona tarda.
Aquí us part de la Lina, fem el programa de la parròquia, paraula viscuda.
I recordaran que per la paraula viscuda sempre tenim alguna persona amiga que és tan amable
i ens ve a parlar d'alguna cosa que ha llegit, que l'ha impactat i que ha fet resson al seu cor, podríem dir-ho.
I en aquest cas, molt concretament, el Pere Aceiton.
Bona tarda, Pere.
Bona tarda.
La Montserrat Giró ens farà una petita biografia, petitoníssima, perquè no tenim temps a la ràdio i vostès ja ho saben,
el Pere Aceiton, per dir qui és, que jo crec que tothom el coneix, però bé.
Bé, el Pere Aceiton Marín és nascut a Hornatxos, però cal dir, amb totes les lletres, que és un Sant Justenc compromès amb el poble, la natura i el país.
Ell és fundador, amb altres persones, de l'Alnus, que és aquesta defensa de la natura, però també del medi ambient,
que actualment està, diríem, en bastant baixa aquesta associació, però que ell continua actiu.
També la CEES, que té aquesta predisposició i, en cert, que tots els recorreguts que s'han de fer o les excursions,
les prepara amb intensitat i també amb molta finura.
És també del centre d'estudis, per tant, vol dir que és una persona que li interessa tot el que és del país,
a nivell de mirar-s'ho amb molta cura, de conèixer-ho, o sigui, aprofundeix en aquells estudis i el que llegeix i el que descobreix.
És voluntari de Collserola, més ben dit, és el president de Collserola Verda,
o sigui, que fan tot el que és la protecció i el voluntariat en quant dels recorreguts, de la neteja,
d'aquesta conservació que nosaltres, de vegades, no sabem allò, qui ho està fent,
però veiem que, quan transitem, hi ha una polidesa perquè hi ha algú que ho està vetllant.
Podria dir moltes més coses, però, com diu l'Alina, el temps, el Pere li agraïm moltíssim que estigui aquí
i li agraïm també molt el que fa pel nostre poble i pel nostre país.
El Pere ens ha triat un llibre que potser el sigui de una mica, no ho sé, diran, d'acabar tot això.
Bé, aquest llibre es diu Els llams de la maleïda.
La maleïda és el maledeta, és un dels pics més difícils, segons el llibre, de poder pujar,
sobretot en els dies que sembla que la gent no li té por i aleshores doncs es té que anar al guai.
En aquest llibre està escrit per un mossèn, que va ser un dels pioners del centre excursionista, no, Pere?
Si m'equivoco, tu m'ho dius.
I aquest senyor és tan enamorat de la muntanya, tan enamorat de l'alpinisme, tan enamorat d'aquestes excursions,
que en un moment determinat ell es feia i li agrada, i li agrada.
I després, en el llibre, jo els aconsello, és un llibre petit, molt amè de llegir, que descriu una...
Estem parlant dels llams, i aleshores doncs a la muntanya llams vol dir el tanto perill grandiós.
Una cosa que no s'havia tingut en compte, que ell desgraciadament va presenciar la picada, podríem dir així,
la destrossa de dos companys, d'un company i un excursionista, a causa d'un llam.
I va quedar tan esferit que aleshores doncs va posar una sèrie de consells per la gent que després a dintre del llibre llegirem una mica.
Ja el s'ha dit que és un llibre que no arriba a les 90 pàgines, 90-91, i que té un llenguatge preciós,
i que a més a més moltes vegades és poètic, dintre de la desgràcia.
I ara el Pere dirà per què ha triat aquest llibre.
Bé, jo en principi me n'encuido de la biblioteca del nostre centre excursionista de l'Ateneo Sant Justenc, la CEAS.
Llavors, allà tenim una sèrie de llibres, i la federació ens va donar aquest llibre,
i fugejant-lo me vaig enganxar.
Me vaig enganxar i una de les coses que he fet és divulgar-lo a nivells dels nostres socis
des del punt de vista que és un llibre a tenir en compte respecte a la seguretat en la muntanya.
La descripció que es fa d'un drama, tragèdia, que va passar als inicis de l'excursionisme,
muntanyisme, en aquest país, vora 1916, concretament 1916, a la Renclusa, i concretament a l'Aneto.
A l'Aneto va haver-hi una expedició quasi espontània,
donat que la inauguració del refugi de la Renclusa s'havia de fer al principi d'agost,
però allà estava mossèn...
Jaume Oliveres, que és l'autor del llibre.
I van arribar dos alemans i moltíssima gent que pujava en aquella època per la inauguració d'aquest refugi.
Aquestes persones alemanes es van avançar uns dies i van, d'alguna manera...
Poguer fer l'ascensió.
Sí, van animar mossèn Oliveres a pujar a l'Aneto.
Van anar ells tres i el guarda, guia, Josep Salló, de la Renclusa.
La Renclusa, no sé si ho he dit, és justament el refugi que hi ha al peu de la maledeta.
Continuo?
Sí, i tant, i tant.
Llavors, què he de dir, doncs, d'aquest personatge?
Aquest personatge, l'any següent d'aquesta tragèdia, que després aprofundirem,
va néixer a la Garriga, era un gran excursionista de la fornada, dic jo, dels grans excursionistes,
com, per exemple, mossèn Cinto Verdaguer, i, doncs, ja de petit, li agradava molt la muntanya,
va, es va fer mossèn, i ell no va abandonar mai la muntanya, i era una mica, era una persona molt forta,
molt forta físicament i moralment, per dir-ho així, i va ser un dels seus reptes, un dels reptes que va fer,
precisament són les primeres pujades als encantats, que qui vulgui o tingui idea d'aquesta muntanya,
realment, en aquella època, i amb els mitjans que hi havia, era un repte considerable,
i ell ho va lograr, sobretot a l'encantat petit, per l'enforcadura,
que és una pujada molt, molt, molt difícil.
Perdó, Pere, a part que el llibre ens descriu tota aquesta cosa, i tota la cosa,
podríem dir èpica, com si fos una aventura, que en realitat ho era i tal,
què és el que t'ha cridat més l'atenció? O sigui, una cosa és tu, que ets un entusiasta de la muntanya,
d'escriure-ho, doncs t'hi trobes, però a tu t'ha cridat alguna cosa més l'atenció.
Què t'ha cridat l'atenció? El caràcter de mossèn Oliveres?
T'ha cridat l'atenció que en un moment determinat les persones ens ajudem?
Per què l'has triat? O sigui, que aquí més que per fer, perquè tu ens descriguis el llibre,
que això seria molt interessant, que els oients l'anessin i el busquessin i el lleixissin,
sobretot la gent que vol anar a la muntanya, volem saber quins sentiments t'ha comportat a tu haver-ho llegit.
Què és el que hem après? Perquè quan llegim alguna cosa sempre aprenem o veiem un valor o alguna cosa.
Què és el que t'ha cridat l'atenció?
Si a mi em va cridar l'atenció, especialment perquè aquest tema és una cosa que no havia jo pensat
o almenys no tenia en compte, i és el tema de la seguretat.
sobretot en el tema de les tempestes.
Aquest drama, sobretot, em va impressionar moltíssim en com es mostra la natura,
lo forta que és i els avisos que t'està donant, però que no sabíem,
o jo almenys no hagués pogut interpretar, igual que mossèn Oliveres en aquell moment.
I tots els que l'acompanyaven no van saber interpretar i ja no els hi va donar temps a solucionar el tema.
Aleshores, perdó, eh? Aleshores ell aquí en el llibre ho diu, que esclar,
potser tota la resta de la seva vida, ell és com si diguéssim,
s'aculpa una mica de no haver sapigut interpretar aquells senyals que li feia la natura,
perquè es troben allà del cim i comencen a sentir uns sorolls estranys.
I això és important per tots els que ens escolten,
que les pedres dintre de l'electricitat aquesta fan com uns jamecs,
fan com uns sorolls, fan com si fos un gegant que estigués queixant-se.
Però aleshores ells no van veure perquè tampoc no veien una tormenta en si d'allò,
i els van envoltar, eh?
I aleshores és quan ell sempre, sempre té aquesta pena,
perquè en realitat en un moment tornen a buscar-los
i quan se n'adona com estan és quan té un dolor profund.
Sí.
Hi ha l'altre dolor profund, i això ho dius tu.
Perquè tenien un dia, o sigui, era un dia esplèndic, no?
Un dia esplèndic, no?
Vull dir, això és el que fa la muntanya.
Aquesta, eh? Un dia esplèndic.
Poder, encara no hem explicat el que va passar, certament.
Bé, es van plantejar de pujar, vam començar a pujar molt d'hora,
era un dia, com dieu, esplèndid, van travessar els portillons,
van anar a la glacera, en aquella època la glacera no és com ara,
que està, la gent circula i circulia moltíssima gent,
allà en aquella època hi havia esquerdes i en qualsevol moment
podrien anar avall perquè moltes vegades aquestes esquerdes no es veien.
penseu que, com havíem parlat abans, des del punt de mediambiental,
el retrocés de les glaceres a causa del canvi climàtic ha sigut enorme.
Brutal, sí.
La diferència que hi ha entre la glacera de l'aneto d'aquella època i el que hi ha ara
és brutal, com diu ella.
Sí, sí.
Hi ha fotografies que demostren que quasi no podria precisar el que,
però quasi queda un terç de la glacera.
Sí.
Bé, llavors, l'aventura continua,
pugen la pala del Coll de Corones,
travessen el pas de Mahoma,
el famós pas de Mahoma que tothom...
Mahomet li diu primer.
Mahomet.
Tothom teme,
i en aquella època hi havia una llegenda molt forta,
precisament es diu que mossèn Cinto va arribar al Coll de Corones
i no va passar,
per el que alguna inseguretat deuria tenir,
ells ho van passar
i van arribar a dalt, al cim,
van esmorzar tranquil·lament,
van a les 10,
a les 10, entre 10 i 11,
vull dir, tenien temps després de baixar tranquil·lament,
però en aquell moment determinat,
canvia el temps,
la muntanya té això,
de sobte se'ls acosta un núvol,
la primera apreciació no li fan cas
i de cop i volta comença la natura,
l'electricitat,
a avisar,
amb aquells emecs que diu la lina,
en què, en certa manera,
és com allò de...
quan passes per sota d'uns cables d'alta tensió,
però més intens,
més intens,
aquell soroll que fa.
llavors comencen els primers llamps,
trons,
i s'espavilen i tornen,
tornen pel pas de Mahoma.
En aquell tros del pas de Mahoma
continuen els llamps,
ell i el senyor Eduard Grotter,
Sí, sí,
n'hi ha un.
Kroger,
sí,
n'hi ha un,
i l'altre que Blas,
van al davant i el salló,
el salló,
es queda cuidant a l'altre.
i l'altre aleman,
es diu Adolf Blas,
queden al darrere.
Quan arriben a Corona's,
s'adonen que els altres no venen.
Ell torna a veure què passa,
perquè els cridaven
i no hi havia forma,
i es troba en un espectacle horrible.
Aquí veiem un acte,
perdona,
veiem l'acte d'heroïsme d'una persona
quan se sent responsable dels altres,
perquè al tornar,
ell posa en perill la seva vida,
però en canvi torna
perquè no pot deixar els companys
sense un auxili.
I quan se la dona,
torna una altra vegada
per poder portar l'altre
fins a la reenclusa.
Això mateix.
I aleshores,
doncs aquí veiem aquest valor humà,
ja no d'ell,
que ja dius,
bueno,
perquè és mossèn,
no té res a veure,
ni mossèn ni no mossèn,
és la persona en si,
aquest acte d'heroïsme,
i la pena tan grossa que té.
Sí,
la impressió tremenda.
La impressió que té de...
després és quan ell se n'adona
que ell,
si hagués tingut una mica més d'experiència,
això potser ho haguessin apaveït,
bueno,
no hagués passat el que va passar.
però no van donar perdó a Montse.
És que jo vull remarcar això,
que els humans,
a vegades,
no ens n'adonem
que la natura ens avisa
i que ens en diu el tanto.
No ens n'adonem.
I aleshores,
necessitem algú
que ho posi d'una manera gràfica
per veure els perills.
I aquí és on està
la grandessa
d'aquesta divulgació
que va fer mossèn Oliveres
per donar,
de dir el tanto,
el tanto,
no us penseu,
diu,
perquè quanta gent m'ha dit a mi,
que no,
res,
és un passeig
i no sé què,
diu,
i no,
no,
no és que no es tingui
que fiar de la muntanya,
diu,
la muntanya no traïciona,
ets tu que no has sabut escoltar.
I nosaltres,
en aquest,
d'allò,
doncs,
pensem que una de les coses bones
per tots
és saber escoltar.
La natura,
les persones
o el que en aquell moment sigui,
no?
Consideres que és un llibre
de capçalera
en el sentit
d'aquesta aportació
d'estar alerta
amb la natura
i de saber-la
no només escoltar,
sinó atendre-la
i cuidar-la.
Jo aquest llibre
el recomano
com una ensenyança
de la fortaleça
que té
la natura
i que nosaltres,
en el fons,
en el fons,
som part d'aquesta natura,
però una part molt petita.
La natura té una fortaleça tremenda
i hem de saber respectar-la.
Respectar-la
i, a més a més,
una de les coses
que l'excursionisme
ensenya
és justament això,
el saber mesurar
la força que té
la natura
i,
si és necessari,
abandonar
perquè,
en aquest cas,
no és una cobertia.
Això mateix,
abandonar
per prudència
i, en el fons,
la muntanya
continuarà sempre allà.
Sí.
Si no és avui,
serà demà.
Però no
per el pensament aquest
de dir
ai,
he perdut un cap de setmana.
No.
Retira't,
que estàs a temps
abans de fer
una imprudència.
I això no
no és
dintre de la nostra
trenar
d'humans.
No és molt bonic
que fem aquesta,
aquest
moment
de
de
petitesa
de saber
que,
bueno,
qui som nosaltres
davant
dels poders
de la Terra.
Sí, nosaltres...
Fom una part,
una molècula,
tu,
però que res més.
I, aleshores,
aquest respecte per tot.
Nosaltres,
en teoria,
ja ho diu,
un savi,
a part de la saviesa,
ha de tenir
humilitat.
Això,
la humilitat necessària.
I aquestes dues vessants
juntes
donen la nostra
fortalesa.
Sí.
I davant de la natura,
doncs,
hem de saber
retrocedir
quan
convé
per respectar-la.
Per respectar-la.
Sí.
Cosa que actualment,
i ja m'extrapolo,
però estem fent
un abús de la natura
en la qual
no estem medint
encara
la seva força.
I,
de vegades,
es rebota
amb les nostres accions.
Sí.
El món
està ple
d'exemples.
Sí.
Abans,
tu comentaves
que
el canvi
amb les glaceres,
això és una mostra
del canvi
que està fent
la natura
perquè hi ha
un impacte
de les persones
superior
a lo que
la natura
pot suportar.
evidentment.
I,
per altra banda,
o sigui,
bueno,
de vegades
es comenta
a casa,
no?,
que
quan van
a fer
una excursió
persones
que van
sense cap
protecció,
sense cap
mena de res,
o sigui que
com si fos
la Rambla,
no?,
o sigui,
ara penso
en el Pedraforca
que s'hi puja
com si fos
i estan,
i si se'ls avisa,
de vegades
hi ha un empadó,
l'altra cosa
que això
no té res a veure
però que
el llibre
és bonic
també
és la manera
d'expressar-ho.
Ell s'expressa així
i tal
però a vegades
diu
com diu
el conte Rossell
que aquest també
és un escalador
i ho fa
d'una manera
poètica,
no?,
i diu
el blau
aplomat
dels núvols
que tenim
els contors
que tenien
els contors
vermells
les explosions
del vent
i del trò
el soroll
de la calamarsa
i de les roques
que queien
del cim
de la neto
aixecant
remolins
de neu
més blancs
que la fumera
del niàgara
en fi
a l'aspecte furiós
glacial
i consternat
de la natura
totes aquestes
horrores
perquè té un llenguatge
molt xulo
diu
i aquestes denotacions
tenien un caràcter
tan dramàtic
i exercien
un tal imperi
sobre l'ànima
i tots els sentits
i era tan impossible
d'ocupar-se
d'una altra cosa
que ja pensarem més
en la nostra proximitat
al lloc
nefast
on pocs moments abans
per poc
som congelats
curgelats
curgelats
pel llamp
vull dir que
tot ell
és un
bueno
no el llibre
això és una part
de les coses
també parla
de mossèn cinto
i també fa
alguns
de la natura
d'explicar
la bondat
d'aquesta cosa
tu tens alguna cosa també
oi
que has tret aquí
bueno
sortint una mica
del llibre
una de les coses
molt curioses
que també li devem
a mossèn Jaume
Oliveres
és
un repte
que va
plantejar
a la gent
a la joventut
i
amb aquest repte
va néixer
el que es diu
la
la
travessa
Montseny Montserrat
aproximadament
són uns 82 quilòmetres
i
ell
diu
una frase
molt curiosa
diu
en un escrit
en un butlletí
d'un centre excursionista
diu
anar a peu
a Montserrat
no és res
de l'altre món
però
si
vas
des del
Montseny
fins a Montserrat
en menys
de 24 hores
diu
no sé
si la joventut
d'avui
en dia
seria
prou fort
per batre-la
per batre
aquest
repte
llavors
d'aquí
va sortir
els centres excursionistes
en 1972
van
captar
la idea
i ara
resulta
que
aquesta
arrogància
a vegades
que tenim
doncs
està
superada
és a dir
ara
es pot fer
a Montserrat
en menys de 24 hores
i a més a més
es fa
aproximadament
en 17 hores
i
aconsegueix
de les 3.000
i pico
de persones
que arriben
a participar
en aquest repte
el 85%
ho aconsegueix
vull dir que
en aquella època
doncs poder
la fortaleça
era diferent
a la que poder
tenim
ara
amb tots els mitjans
que tenim
evidentment
primer el calçat
escolta
que parlar
el calçat
tot ell
vull dir que
i a més la gent
ara
normalment
fa molt preparada
i han fet molts exercicis
que aleshores
doncs era aquell senyor
que es cuidava
de totes les coses
i hi havia uns quants
que feien excursionisme
però els altres no
no
cada època
cada època
i també
una altra de les coses
que l'Ina
em va
preguntar
quins valors
podria haver
tret
de la lectura
o
la
la forma
d'aquesta persona
de comportar-se
i a més
una de les coses
que jo
he estret
o he pensat
és que
per exemple
una de les coses
és la perseverància
una persona
molt perseverant
molt forta
molt preparada
després
l'amistat
la profunda amistat
que fa que
s'entregui
amb el suport
de la família
concretament
el Josep Salló
una família
d'un regasque
que per ells
va ser
que va ser
el seu gran amic
on era com un company
era molt
molt
molt
i aleshores
tenir que dir-li
a la filla
i a la dona
quan estaven
tan contents
d'haver
fet allò
dels refugis
d'anar a dir-li això
doncs
és molt punyent
molt punyent
l'amistat
i tot
i l'última cosa
que és
això que està
de moda
ara
que es diu
resiliència
ell va tenir
una resiliència
molt dilatada
en el temps
va anar a Venezuela
a fer missions
és possible
que en certa manera
perquè se sentia
una mica
responsable
d'aquesta situació
i li va costar molt
però al final
ho va lograr
i el gran carinyo
mira
i aquí una cosa
d'un consell
que és molt petitet
que diu
el perill
això és en el llibre
per prevenir-se
de més lluny
i ara que
som posats
direm
tot el que
s'han segut
esperant que els tècnics
i educ
altres excursionistes
més experts
podran donar consells
més fonamentats
i precisos
per evitar desgràcies
com la que ens ha passat
és a dir
que dintre del llib
dintre de
tot aquella
de tot el que li ha passat
ell continua
volent fer
que no sé si es va fer
unes normes
també
que van ser fonamentades
perquè diu
el tanto
el tanto
el tanto
però sobretot
el consell que dona
a tots els que van
i ara has dit
una cosa molt bona
és ser amistat
ser fermesa
amb les seves idees
i l'últim
que sí
que és veritat
és també
sortir-se del pou
i tornant
que no
perquè si és caigut
no pots aixecar-te
i això també
és molt important
i ara senyors
què li pots dir
als oients
perquè ja ens diuen
que ja hem acabat
que llegeixin el llibre
dóna'ls-hi
algun consell curt
curt
un consell curt
que a la gent
li alci la dels consells
i curs
doncs
els consells
no sóc el més ardient
per als consells
no del llibre
no del llibre
del llibre
del llibre
del que tu vulguis
del que tu vulguis
simplement
respecte
respecte a la muntanya
en aquest sentit
la muntanya
encara que sigui
molt
feble
de vegades
pensem que és feble
doncs no
hi ha canvis
subtats
de natura
i sobretot
a les muntanyes altes
i sobretot
en temes
de l'alta muntanya
és molt arriesgat
anar
poc preparat
física
moralment
i inclús
amb l'equip
necessari
per poder
tenir un canvi
sobtat
en la muntanya
no es pot anar
amb bambes
no es pot anar
amb camiseta
i amb pantaló curt
a l'alta muntanya
s'ha d'anar
molt preparat
i amb la motxilla
carregada
de tots els estris
que puguin
servir
per
aquest canvi
sobtat
que pot
causar la mort
no és
broma
jo penso que
potser una cosa
interessant
seria
admirar
la natura
saber
fer aquests
espais
d'admiració
i si l'admirem
serem respectuosos
i estarem
gaudirem
d'això
perquè de vegades
el món
de presses
fa que
volem aconseguir
i aquí
en aquest cas
la muntanya
la natura
ens ensenya
per ser respectuosos
amb elles
l'hem d'admirar
l'hem de saber
gaudir
i poder retirar-se
temps
sí
i només
que la gent
no es deixi portar
per
impulsos
sinó que
vagi
i es formi
prèviament
hi ha molts
centres excursionistes
que preparen
prèviament
i no tothom
està preparat
per anar
a alta muntanya
de forma
sobtada
el
ja s'acaba
no?
doncs
el nostre
regidor
no sé
o el nostre
gran amic
que és el Carlos
ens diu
senyors
això ja els he acabat
donem les gràcies
al Pere
esperem que prenguin nota
els que vulguin anar a la muntanya
i l'únic que els podem dir
que l'evangeli que es llegirà aquest diumenge
doncs és l'evangeli de Sant Mateu
perquè aquest diumenge serà el segon diumenge
després de la Pentecostes
o sigui
el primer diumenge
després de la Pentecostes
és tan curt
que no sé si dóna temps
de llegir-lo
no dóna temps
senyors
si vostès van
a la celebració
de l'Eucaristia
allà el podran sentir
moltes gràcies
i fins la propera
bona tarda
que s'hi espera
i contraït tots els anys
els temps i s'han lluny
jo sí veig frames
de l'Eucaristia
vols riure?
vols tocar en un cercle de percussió?
vols fer ioga?
en teràpia?
vols cuinar?
doncs vine
passar-t'ho bé
a la festa