Tot és un drama, a Ràdio d'Esvern.
Veus de la parròquia.
Veus de la parròquia, després d'unes llargues vacances nadalenques,
torna a ser amb vosaltres per donar-vos aquella informació,
tant de la parròquia com de temes socials.
Avui tenim amb nosaltres la Quima Jiménez i el Jesús Castro,
que, com sempre, ens parlaran de coses d'allò més interessants
sobre temes socials i de l'Església a través de la finestra de Justícia i Pau.
Bona tarda a tots i bon any, perquè no ens havíem vist.
No, no ens havíem vist.
Suposo que tot ha transcorregut bé.
Heu menjat molt? Us heu engreixat?
No.
Oh, ni un quilo.
Que bé.
Però ni un quilo.
Vaig passar el dia 24 a 63,
em peso el dia 5,
ai, 63 quilos,
i em peso el dia 5,
63, digui, no m'he engreixat ningú.
Oh, perfecte.
Que no has menjat torró ni res de tot això?
Sí, però he fet molta activitat.
Ah, això sí.
He fet muntadora.
No, he muntat mobles.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
I després de muntar-nos,
s'ha de fregar,
s'ha de treure pols,
s'ha de tot.
Treure pols,
donar una miqueta de llustre.
I a dues cases heu fet,
a la meva.
La meva era molt petita,
però que els meus pares
van voler canviar una habitació.
Ah, adiós.
I vaig dir jo,
no, home, no,
ho fem nosaltres,
en plan...
Sí, sí, va ser dolent.
Nova, la teva mare,
amb el seu braçet,
pobreta,
poc, poc, poc.
Per això, poc,
va fer Déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do, però bueno.
Sí, per això és dolent.
Sí, sí.
Perquè es carrega el braç.
Sí.
Però bueno,
ens ho vam passar bé,
els hi ha quedat molt xula
la meva ex-habitació,
ens hi ha quedat molt poca,
i ja està.
Doncs bé,
comencem ja amb els temes.
Doncs bueno,
avui,
com sabeu tots,
aquest any és l'any de la Misericòrdia,
i el Papa realment,
ens n'ha parlat molt,
però és veritat que el que vol el Papa
amb el tema de la Misericòrdia
és que l'Església
la fem oberta a tots, no?
Oh,
això seria l'ideal.
I a tots ja no és només obert
a la gent que vivim al poble,
sinó a tot el tema de la immigració,
tant si ets un migrant
o ets un refugiant, no?
Perquè se suposa que la Misericòrdia,
segons el que ens diuen els evangelis,
o el que és,
és universal,
i significa hospitalitat,
significa portar la paraula de Déu
amb tot el que ell significa, no?
I entre altres coses és això, no?
No tancar-te,
sinó obrir,
pensar que tota persona,
tu li has d'obrir les portes
i li has de donar
la dignitat,
no que necessitem, no?
I és un tema que dius,
bueno, a veure si,
perquè no ve ni pintat,
realment,
és a dir,
any de la Misericòrdia
amb tots els refugiats que tenim
que es mouen
per amunt i per avall,
jo crec que
encaixa molt amb el temps
en què viuen.
Bé, abans et comentava allò
d'aquella llei
del govern indanès.
Sí, sí.
Escolta,
és horrorós,
els hi retindran
els cèntims
que puguin
per pagar
la seva estança.
I, a més a més,
no hi ha els cèntims,
sinó també
joies i pertinences
que siguin
importants.
Això no sé
què em recorda.
Bé,
a l'època
dels jueus,
és a dir,
els nazis
d'una manera,
doncs ara,
bé,
ha sigut un clam
contra aquest.
A més,
d'una societat
que no t'ho esperes.
No,
en absolut.
És això
el que crida
més l'atenció.
Clar,
pensaries
que és oberta,
que ha tingut
col·laboradors
de tot arreu.
Tot arreu.
Doncs,
i a més,
viu gent de,
vaja,
a Dinamarca
i als països noruecs
i a més,
hi ha molta gent
que viu
que no són d'allà,
vull dir,
que és multicultural.
Sí, sí,
hi ha molta gent
integrada d'arreu.
A més,
et faciliten
el fet de tu poder-te
estar allà,
doncs et fan,
en el cas,
el que conenc més,
s'ús-lo,
i et fan,
dius,
bueno,
si tu vas allà,
et faciliten
el fet
que puguis estudiar
a noruec,
perquè puguis,
bueno,
perquè puguis integrar
el millor possible,
vull dir,
i és estrany
que t'aixequis
aquest matí
o a mig matí
en sortir amb aquest tipus
de llei,
no?,
que dius,
com,
m'he perdut
alguna cosa.
No sé si,
jo no sé si és més
retenir-los
perquè,
qualsevol les propietats
o és per por
que no els hi facin,
que no passi
alguna cosa
que fins ara
tenen controlada,
no ho sé,
és que no ho acabo d'entendre.
Jo tampoc,
jo crec que més,
jo crec que és
com una mesura
dissuasòria,
perquè la gent no hi vagi.
No hi vagi,
és que no té molt sentit.
Jo crec que és això,
però si realment
l'apliquen
a la gent que hi tenen,
escolta'm,
és molt,
es diu molt poc,
m'ha vingut
ara,
sí,
a voter pronto
amb això que deies
de la misericòrdia
per a tothom.
Clar,
dius.
O sigui que...
Estem intentant veure
que el fet
que la gent
es pugui moure
ja sigui
involuntàriament,
perquè en realitat
tothom
es mou
en aquesta circumstància.
Tothom en realitat
vol quedar-se on està,
que el papa també ho diu,
el que hem d'intentar
és donar la solució
sense necessitat
que la gent
es mogui
de les seves arrels,
a part que no sigui
una cosa voluntària,
és a dir,
m'ho vull anar
perquè m'agrada voltar,
perquè vull treballar fora.
I a aquella persona
li ha agradat anar,
però l'altre és que sigui
per aquestes circumstàncies
i a més que quan
tu ho arvinguin,
a més els facis
l'altra banqueta,
dius, a veure...
És que sempre
jo faig la pregunta,
és a dir,
si fos al revés
t'agradaria que t'ho vegin a tu?
No, absolut.
Si la resposta és no,
no ho facis a l'altre,
és a dir,
és molt senzill,
en pot passar a tots.
És que mai ningú
no es col·loca
en el lloc
del que té davant.
Ni l'escolta activa
ni l'empatia
en aquests casos funciona.
Vull dir,
pobrets, pobrets,
però ningú fa res.
Sí, sí.
De fet,
aquestes manifestacions
i d'altres
que es fan a Europa
com impedir
que els immigrants
i els refugiats
passin directament
a les poblacions
d'acolliment,
la veritat és que
si mires
la Declaració
de Drets Humans
del 48
i també
la Convenció
per als Drets
dels Infants
del 95
no encaixen
absolutament.
I la 12
del 2009
que també
era un idó.
També diu
que cada
nació
té obligació
de
donar acolliment
a aquelles persones
que hagin de fugir
de llocs perillosos
que no puguin viure.
Per tant,
aquí hi ha una cosa
que
novetat
amb això
i és que
el sant pare
Francesc
d'alguna manera
està recordant-se
el que
hauríem de tenir
molt present
que és
l'acollida
de la gent
i donar-los-hi
sobretot
no hi ha els adults
sinó els infants.
Pobres criatures.
Garantir-los
el que un infant
necessita, no?
Per tant,
hauria de ser
molta la gent
que
parlés
d'aquesta qüestió
i que
es fes solidari.
Clar,
i fes una gran protesta
sobre aquestes coses.
És que jo crec
que no
ens hem posat a pensar
que la societat
està vivint un canvi
i en molt poc temps.
En realitat.
És difícil
t'assimilar, eh?
Ojo, eh?
És a dir,
en molt poc temps
has de pujar a un carro
que no estaves acostumat a res.
Bueno, sí,
sabies que hi havia
conflictes,
però donava la sensació
que eren com uns conflictes
que estaven com
mig controlats, no?
I dius,
ostres, és que ara ja no.
I com per què no et passaven a tu?
Però ja estaven lluny,
sí, sabies que...
Sí, perquè jo vaig anar
amb un...
Bueno,
ja fa anys
amb un creuer a Croàcia
i ja havia acabat la guerra,
naturalment,
però,
escolta,
amb aquells edificis tan macos
tots foradats
per la metralla
i la gent trista.
Ja no.
Havien ja reconstruït
perquè hi ha gent molt treballadora
i havien reconstruït el país,
però estaven tristos.
Bueno,
jo crec que no pots...
Si has passat,
o sigui,
una guerra més o menys...
més o menys forta,
jo penso que no és una cosa
que has de poder pair fàcilment.
No,
i tant que no.
I tant que no.
I més si has vist
que s'ha matat
sense cap tipus de mira,
és a dir...
No, no,
sense cap explicació.
que un bon dia t'aixequis,
comencin a veure
que et cauen bombes,
destrueixen mig país,
i un bon dia
es torna a acabar més o menys,
tornem a crear un país nou...
Sí,
o sigui,
que qui ha marxat
és un número,
no és ningú.
No és res.
O sigui,
és per la família
que l'ha perdut,
però res més.
Res més,
és a dir,
que aquelles persones
no saben ni per què
els hi ha passat,
ni per què els hi ha hagut
de tocar més.
Perquè ells li diuen la merder.
Un es relacionava amb l'altre,
tothom s'entenia
i de cop i volta...
Jo crec que s'ha quedat molt tocat
tant quan...
Si et passa a tu
a primera persona
com si ets d'aquests voluntaris
que vas ajudar.
Jo crec que has de venir
tocadíssim.
L'altre dia vam fer
el primer programa
de Fers Exteriors
amb el Miquel Calçada.
Vaig veure alguns...
Els van del sud,
no?
I hi havia diverses persones
catalanes
que estaven de cooperants,
un per la ONU,
tal,
i un li deia...
Bueno,
el Miquel Calçada els hi diu,
però vostès
teniu vacances i tal?
Diu,
bueno,
no les tenim
com un mes de vacances seguides.
Diu,
si no,
equi temps,
la pròpia organització
ens agafa,
ens treu
i ens fa fer alguna activitat
que per uns segons
oxigenem la ment.
Diu,
la idea és...
Per compensar.
Per compensar
la tensió
que habitualment viuen,
perquè una de les noies
parlava que quan senten
una sirena,
aquella sirena
significa que tu
només has d'agafar,
posar-te l'armilla
d'antibales,
una bossa que ja tens preparada
i en el refugi antièric
que tens en la mateixa zona
més o menys
acordonada.
Poses allà a esperar.
Què és una falsa alarma?
Potser al cap d'unes hores
no s'ha sortit
i tu te'n vas al teu lloc,
a la teva feina,
se'n vas a treballar,
després te'n vas a casa teva,
que són mòduls prefabricats,
eh?
Amb 20 o 25 metres quadrats,
vull que no us penseu
que era gran cosa.
Però clar,
sempre estan amb aquella tensió
de, ostres,
al mínim que sento alguna cosa,
corro, corro,
m'he de col·locar i de marxar.
Llavors,
tenen una manera
per oxigenar la ment
perquè, clar,
podrien quedar afectats.
Sí,
això els hi passa també,
els hi passava,
també quan vam anar
a la parròquia a Terra Santa,
al moment de marxar,
ja teníem les maletes obertes
que estaven controlant
i de cop i volta també
una sirena,
van saltar per sobre
de les nostres maletes,
quasi ens tiren per terra
i nosaltres, clar,
tothom es va quedar paradíssim
perquè no estem acostumats
i al cap d'un segon
era un d'això,
un amago, diguéssim,
però han d'estar preparats
per quan sentin
una cosa d'aquestes.
No crec que viure així
no ha de ser
per les persones.
No, no,
però van saltar
com a d'any,
nastú,
van desaparèixer
dels mostradors
i nosaltres tots
es van quedar allà
amb les maletes obertes
i esperant.
I quan va acabar
el simulacre,
llavors van tornar
com si tal cosa,
tanca les maletes
i cap a l'aeroport
falta gent.
Mireu,
deixeu-me que
recordi
els cuidors
el preàmbul,
una part del preàmbul
de la creació universal
dels drets de l'home,
el preàmbul és el que
fa l'entrada,
no?
Sí,
diu que considerant
que és respecte
a la dignitat,
cal respecte
a la dignitat
inherent a tots els membres
de la família humana,
o sigui,
que hi som tots,
i els drets iguals
inalienables
de cadascú
constitueix
el fonament
de la llibertat,
de la justícia
i de la pau al món.
I després venen
els articles
que especificen
cada cosa,
però és que
tota la majoria
de crisis
que hi ha
obertes actualment,
o sigui,
incompleixen
aquest principi.
I tant,
i tant.
I esclar,
algú falla.
Falla
l'ésser humà.
Lamentablement,
fallem
els éssers humans.
llegia un article
que deia
que els immigrants
són els pobres
entre els pobres.
I tant.
Els immigrants
són aquelles persones
que s'ofreixen més
cada dia a la crisi
que ells mateixos
no han provocat,
és a dir,
que els ha vingut
sobrevingut,
és a dir,
no s'ha fet res,
no?
I nosaltres mateixos
ens hem preocupat tant
per l'economia
en la que vivim
que hem retallat
fins i tot
tants drets
que fins i tot
els seus drets,
és a dir,
ells han hagut de marxar
perquè els hi ha vingut
el que els hi ha vingut.
I quan arriben al país
que poden arribar
es troben que tampoc
no tenen serveis
perquè com que també
estan en crisi
els hem retallat.
De la qual cosa
es troben que són
uns estrangers
sense papers
i que no tenen
ni els serveis
bàsics coberts,
no?
I dius,
ostres,
a quin nivell
hem arribat,
ojo,
és a dir,
hem generat
una pobresa
i si venen
al nostre país
també,
que segueixen igual
perquè jo no sé,
és que aquí tampoc
podem fer massa més,
no?
I dius,
ojo,
que al final,
dius...
No, no,
i a més a més,
concretament aquí
a Catalunya
són molt solidaris
i normalment
acollim a la gent
bastant
amb els braços oberts,
bastant, eh?
O sigui que
els acceptem,
accepta
algun centre
que hi ha
que està mal
organitzat
i que realment
no saps com funciona
perquè
ni el de...
ni el defensor
del poble
a vegades
el deixen entrar.
Però,
esclar,
és que són molts,
com tu dius,
hi ha retallades
i el pressupost
s'ha anat enxiquint.
O sigui que cada cop
és més minso
i és un problema
grossíssim.
El que passa és que
tot el rato
tothom diu
és que hem de crear
societats més humanes
i més justes
i no, no.
Sí,
sobre el paper.
No,
però dius,
la societat en si,
és a dir,
la persona civil,
ja estem tots.
Sí,
estem tots mentalitzats.
Mentalitzats.
Ojo,
el problema és que
a vegades
els que ens manen
són els que no tenen clar.
Ni clar ni pressupost.
com fer-ho.
Perquè és igual,
si no tenen
no tan clar
i ells no volen fer-ho.
La societat es brinda
a fer qualsevol cosa.
Jo crec que qualsevol persona
de qualsevol municipi,
escolta'm,
si t'arriba una persona
amb unes carències
i intentes
de tots els mitjans
entre tots
donar-li
el mínim
perquè pugui estar bé.
No, dius,
no, no,
el problema no és crear
les societats més justes
i més humanes.
No,
no és la societat,
són els poders polítics
que els has de crear
més humans
i més justos.
les societats
més o menys
estan així.
No, no.
Són els poders polítics.
Sí, sí.
Això ho va demostrar
amb la gran recollida
d'aliments
que aquest any
va ser també
extraordinària.
o sigui que...
Sí, sí.
Ara tocarem
un altre tema
que fa referència
al discurs
que va fer
el nou honorable
president
de la Generalitat
de Catalunya,
Carles Puigdemont,
amb la...
previ al discurs
d'investidura.
Bé,
previ no,
un cop
el van proposar
i ens va aprovar
la seva investidura.
Nosaltres,
nosaltres,
aquí es poden recollir
molts aspectes.
Cada persona
recull els seus
i treu la seva
funció.
D'entrada,
nosaltres
n'hem recollit dos
que ens sembla
que són interessants
i enllà
són en dues coses
bàsiques
per al país.
Mira.
Quin paràgraf.
Aquest i continua.
O sigui,
hem recollit,
això ja ho has dit,
no?
Sí.
Que ens semblen rellevants.
Bé,
és la primera vegada
que un govern
parla
de la importància
de potenciar
les activitats
de tipus
industrials
i això és,
a la nostra manera
de veure,
molt important,
ja que a Catalunya
des de la primera
revolució industrial
ha estat
l'espina dorsal
de la creació
de riquesa.
Darrere,
durant aquests
darrers anys,
les empreses
industrials
a Catalunya
han estat
greument
colpejades
per la crisi,
obligant
a multitud
d'empreses
a tancar
i eliminar
oficis
històrics
altrament
importants.
Qui ha patit més
ha estat la petita
i mitjana
empresa
i també els autònoms.
L'ajuda
que pot tornar
a Catalunya
en l'augment
de la seva riquesa
i en la creació
de les de treball
i disminució
de l'atur
i augment
del seu PIB
és precisament
el ressorgiment
de les activitats
de tipus
industrials.
I fer notar
que un dels millors
mitjans
que tenim
per arribar
a aquest objectiu
és la capacitat
imaginativa
i de treball
que té la nostra
població.
L'altre aspecte
és la creació
d'un banc nou.
Aquest nou banc
que pot servir
als interessos
de la gent
de Catalunya
hauria de col·laborar
amb les petites
mitjanes
i autònoms
per facilitar-los
el capital necessari
per afrontar
els primers anys
de la seva creació
i posta en marxa
per la qual cosa
es necessiten
crèdits i préstecs
a llarg termini
costosos
tous
en interessos
i comissions
facilitats
en preparar
llurts documents
i són
molt i molt
importants
la creació
de vals
mancomunats
o bé
d'entitats
associatives
d'empreses
tipus sindicats
PIME
Generalitat
o Cambra
de Comerç
entre d'altres.
Això significa
el canvi
de modalitat
d'una banca
dirigida
a aconseguir
beneficis
a qualsevol
preu
a curt termini
i beneficiar
a una minoria
de persones
al llarg termini
i ampliar
beneficis de futur
a la majoria
de la societat
i al país
en general
i creant
hores de treball
al llarg
de tot el país
la idea
els comentaris
són molt justos
és molt bona
és que potser
aquí hi ha
un dels punts
crítics
d'un governant
en la crisi
que han passat
i en els moments
fan ara
tant nosaltres
com el govern
d'Espanya
perquè també
tenen el mateix problema
és això
la manera
de sortir
de la crisi
és
pràcticament
el fet
de crear
llocs de treball
a partir
de noves empreses
i apuntalar
les empreses
que hi ha
actualment
és que la cosa
trista
és que
hi ha hagut
empreses
que han hagut
de tancar
per culpa
de la crisi
i a vegades
aprofitant
la crisi
que tot s'ha de dir
i clar
això vol dir
que
nosaltres
tenim una gent
molt qualificada
molt preparada
molt instruïda
com mai havien tingut
i a més a més
la història
que han tingut
la població
de Catalunya
des que va començar
no
la revolució industrial
si molt abans
amb les manufactures
que s'obrigaven
i que se servien
a través
del món mediterrà
en l'època
mitjabal
el fet és que
hi ha un punt
coge
aquí
tenim
el que tenim
que és això
que és molt important
però el que no tenim
és
capital
per poder
començar
aquestes
empreses
que facin
aquesta tasca
i aquí és on
també la qüestió
jo
a mi
em va cridar
molt l'atenció
que per primera vegada
un govern
comença
anunciant
la importància
o deixa
d'entreveure
el que té
la indústria
perquè la indústria
catalana
sempre ha sigut
l'espina
dolçal
del país
sempre
i aquesta és la qüestió
han estat
maltractant
tancant
quasi 200.000
empreses
amb la crisi
i després
fent notar
que precisament
aquest grup
que és la petita
mitjana
i els autònoms
això
és el 85%
de l'aportació
d'hores de treball
del país
i tant
i a més a més
amb tota l'ànima
perquè
ho sé
per casa
tot aquell
que treballa
per ell
va a obrir
a les 6 del matí
o abans
i tanca
a les 10 de la nit
quan s'ha acabat
la feina
hi havia una tertúlia
escoltava una tertúlia
que ho vam comentar
el vespre
amb el Jesús
que ens vam veure
parlaven dels autònoms
i un autònom
deia
és que
el més fumut
és que jo tinc feina
i tinc molta feina
i la faig
el problema
és que no la cobro
perquè aquesta llei
dels 60 dies
sí
hi ha una llei
molt malca
però ningú
executa
el fet
que quan no et paguin
els 60 dies
busquis
els interessos
de demora
que en teoria
pots demanar
etcè
jo si he de deixar
de treballar
no serà
perquè
no tinc feina
és perquè
com que no em paguen
la feina que faig
perquè clar
el de 60 em diu
que no
hi va a 90
però és que
llavors
el que he treballat
fa un mes
tampoc em paga
perquè em diuen 90
és una cadena
jo vaig pagant
perquè clar
no em perdonen
ni els impostos
ni els tributs
ni res
al final
has de tancar
llavors he de tancar
perquè jo no puc assumir
les despeses que tinc
perquè el pagament
com que em vam tant
d'arretar
no puc accedir
a pagar-ho
és que a més
a més
encara que intent
no
és que no et paguen
ni els interessos
tampoc
o sigui que
aquesta pilota
és enorme
i acabes
tancant
o sigui
jo ho sé
en la meva carn
això
o sigui que
aixeques una empresa
tens uns treballadors
hi ha dos o tres empreses
que fan fallida
i ja està
ja està
s'ha acabat
o sigui
vostè està a la llista
dels creadors
però
oh
a quin número
el 200
el 300
escolta'm
i tan enfonsat
tan enfonsat
és que
aquests aspectes
sobretot
la qüestió dels ovals
gairebé ningú en parla
a nivell de govern
però és el punt més important
al nostre criteri
perquè
a sobre de
tirar endavant una empresa
sobretot
els autònoms
petites
han de passar el risc
que si
l'empresa fa fallida
o no va
o no surt
doncs
el seu aval
vol dir
perdre la seva vivenda
moltes vegades
o perdre la vivenda
dels pares d'aquests nois
o noies
que han subscrit
per ajudar els fills
una pòlisi de crèdit
esclar
sí que això va molt bé
a la banca
sí
perfecte
perquè una part dels ingressos
que tenen
en els seus ingressos
d'exportació
és la venda del pis
que s'han quedat
a més a més
continuen
tenint com a
com a deudors
el que han quedat
pendents a pago
de les persones
que els han tret el pis
per tant
tenen uns beneficis
extraordinaris
clar
aquí està la injustícia
i aquesta és la qüestió
també
per això la importància
dels avals
mencomunats
perquè llavors
és
tot el grup
d'empresaris
o els que comencin
emprenedors
que tenen un aval
mencomunat
de manera que
llavors saben que
tenen una mica
de raspall
si tenen un problema
de tancament
de recolzament
almenys hi ha
tot un recolzament
d'entitats
que no han de ser
totalment personal
sinó que poden ser
a través d'entitats
com sindicats
com generalitat
com diputacions
com la PIME
com la cambra de comerç
que aquests són els que
han d'ajudar
perquè són ells els primers
que s'han d'interessar
en la creació
de llocs de treball
clar que sí
i augmentar la riquesa
del país
i aquesta qüestió
jo per
vaja
sembla ser
fixeu-vos-hi en una cosa
el govern espanyol
diu
ara hem sortit
de la crisi
i anem molt bé
continuem aquí
aquesta és una qüestió
qui va bé
i l'altra qüestió
sabeu per què
diuen això
que és del que ha anat bé
simplement
que
que s'ha devaluat
l'euro respecte al dòlar
amb el qual
i el petroli
i el petroli
està també
que se'n va
pels terres
això
són les dues coses
que fan
que
l'economia
però no es deu
a cap acció
del govern
es deu
a una substància
concreta del moment
no pas per una acció
que tu has fet
per potenciar
aquesta variació
i dir
podem millorar
no
no
no
que si
la cosa torna
un altre cop
perquè ja els Estats Units
ja van començar
un altre cop
a augmentar
els interessos
aleshores
això vol dir
que ells
ja han començat
sortint
si a tot arreu
comença
estarem un altre cop
empanyades
sí
perquè
amb aquests dos últims anys
el que no diu el govern
perquè ja
ja és públic
és que els deutes
del govern espanyol
amb els seus acreedors
que són els que marquen
la pauta de l'economia
dels governs
almenys
al peninsular
bueno
Portugal ara és diferent
perquè a Portugal
ara hi ha uns governs
que ja una miqueta
veuen
que això no ha de continuar així
però el govern nostre
el govern espanyol
aquest govern
o sigui
s'ha endeutat
moltíssim
amb aquests dos últims anys
amb els acreedors
banquers
per tant
és el que deies tu
si els acreedors
augmenten
que ara està
pràcticament a zero
tots els deutes
que tenen
un billó
d'euros
que deuen
el PIB d'un any
i ara
ha augmentat
imagina't
què ens passarà a nosaltres
perquè són la garantia
que l'Estat ha posat
en joc
per aquests préstecs
doncs mira
endeutats
endeutats
i sense solució
per això a mi m'ha agradat
aquest aspecte
de la Generalitat
perquè si nosaltres
podem tenir un banc
que realment
treballi
per augmentar
la riquesa
del país
i millorar
la qualitat
de la cosa
em sembla magnífic
home
has d'estar
recolzat
com dèiem abans
saps que
si tens una feina
tens uns
probables clients
que en un moment
donat
no et poden pagar
a vegades
no és que no vulguin
és que no poden
i aleshores
que tinguis
una mica
de recolzament
per passar
perquè tu has de pagar
les nòmines
tu has de pagar
els impostos
a l'Estat
tu has de pagar
dels teus
i els dels treballadors
o sigui
que
és un problema
grossíssim
els autònoms
on estan molt bé
és a Anglaterra
tu et dones
d'alta d'autònom
i el primer any
com que és nova creació
no pagues
cap impost
de res
perquè se suposa
que tu el primer any
estàs veient
si la teva empresa
anirà bé o no
i després d'un any
és quan comences
a pagar
les quotes mensuals
d'autònoms
i tot allò
dels emprenedors
la llei dels emprenedors
a mi em fa l'efecte
que res
tens unes lleis
possiblement
que en algunes
funcionen ara
funcionarien
però com que no
les executen
simplement
estan escrites en paper
i ningú les fa servir
o no
o ningú les posa en pràctica
queden amb un calaix
buit llavors
doncs això és injustíssim
això que
acaba de dir la Quima
de les empreses angleses
dels autònoms
és que és una lògica
implacable
i a més a més
és curiós
és un país ric
el que ho fa
i ho fa
perquè pensa
que s'ha de beneficiar
les iniciatives
i ampliar llocs de treball
i augmentar la qualitat
de la gent
del seu país
és que possiblement
si encara que reanalitzéssim
veuríem que hi ha menys contractes fixes
com aquí tothom demanem contractes
i la gran majoria són autònoms
però és que allà els autònoms
estan molt recolzats
estan recolzats
ens sembla molt bé
estan recolzats
tenen uns beneficis
i vull dir que no és com aquí
que un autònom
està entre cometes
que no són malament maltractat
tractat
si està malament
la idea nostra

després 4
després 4
va arribar a tenir 20 treballadors
però
però m'he adonat
la crisi del 70
la primera
enfonsat tot
totalment
van començar
a caure les empreses
i s'ha acabat la història
i això és molt trist
perquè és
és tallar de socarrel
la iniciativa
d'un poble
que sempre ha volgut ser
superior
a tothom
però tu fixa't
l'any 70
la primera crisi
i era la crisi industrial
fixeu-vos en on estem ara
que hem perdut
no sé quantes empreses
tornar a tenir un teixit
d'indústria
com els anys 70
costarà molts anys
és a dir
no és ni 10
ni 20
ojo eh
el que ens hem carregat
costarà tornar a tenir
una indústria potent
ens queda un minutet
si teniu que dir alguna cosa
sí
una cosa molt curteta
demanar als oients
que pensin en això
de la misericòrdia
que és una manera
de repensar
altra vegada
la coser dels arts humans
i tant
i l'apollo en aquest cas
explícit
que és molt important
amb el temps avui
del sant pare francès
i tant que sí
aquesta idea
de recolzar el sant pare
és que
escolta'm
si un
no ens ajudem
ens hem d'ajudar tots
estem parlant dels immigrants
però la misericòrdia
la podem fer
amb el que tenim
a dalt de sota
al de baix
o quan s'últim al carrer
amb ajuda econòmica
o amb ajuda moral
que també a vegades
escoltar
sí
o un bon dia a temps
o una rialla a temps
sí
i interessar-te
pels problemes dels altres
bé doncs
fins a la propera
que serà dintre
de quatre setmanes
i
us esperem
el proper dimecres
o bé
si voleu tornar
a escoltar
aquesta audició
el proper dissabte
estarem amb vosaltres
a dos quarts d'onze
bona nit
bona nit
ara bé
un programa
per a arqueòlegs
de la música moderna
cada setmana
ens endinsarem
fins als racons
més amagats
de la música
dels últims 50 anys
sense etiquetes
ni dates
de caducitat
de la música
de la música
de la música