.
Aquest és el programa de Veus de la Parròquia
i avui toca fer-ho amb el grup de Justícia i Pau d'aquí de Sant Just.
Tenim el mossèn amb nosaltres.
Bona tarda.
Bona tarda, mossèn.
Moltes gràcies.
També tenim amb nosaltres en Jesús Castro,
el president de Justícia i Pau d'aquí de Sant Just.
Hola, Jesús.
Hola, bon dia.
Bé, comencem el programa.
Avui parlem amb el mossèn sobre l'esclavitud moderna.
Sí.
És un tema que se'n parla poc.
Sí.
I he trobat una referència del papa francès
a l'inici del seu pontificar, l'any 2013.
que em sembla superinteressant
i també per despertar l'interès nostre.
És un tema que se'n parla molt poc.
I diu, no ens fem els distrets.
Ens diu, no ens fem els distrets,
hi ha molta complicitat.
I ens fa unes preguntes.
On està, diem-ne, on està el teu germà?
On està el teu germà és clau.
I ens la pregunta, on està aquell que estàs matant
cada dia en el taller clandestí,
a la rei de prostitució,
en els nens que utilitzes per anar a demanar pels carrers,
evidentment sense rebre formació ni anar a l'escola,
o aquells que estan treballant d'amagat
perquè no tenen la situació regularitzada.
I, a més, amb exclamacions ens diu,
la pregunta és per tots.
Clar, perquè potser quan pensem en esclavitud
ens venen idees, ens venen imatges,
esclavitud de fa uns quants segles,
però és que actualment també existeix l'esclavitud
amb les formes adaptades al segle XXI,
però segueix havent-hi llocs on realment
continua adonant-se casos.
Sí, aquesta situació és que unes persones
tenen com el domini sobre altres persones
i es tracten no amb el respecte i la dignitat
que mereixerien, sinó com a coses,
en definitiva, com a propietats seves.
Aquest és el tema de la manera de definir l'esclavitud
i sí que encara hi ha formes com les que potser
podem pensar de les pel·lícules de fa no tants anys,
potser fa 100-200 anys, on pensa sobretot
la situació que hi havia a Amèrica,
però encara hi ha situacions d'esclavitud,
de semiesclavitud, moltes vegades forçada,
ara en parlarem, diguem-ne,
per situacions diverses que aporten
aquesta manca de llibertat,
aquesta situació d'estar, diguem-ne,
forçats, obligats, en unes situacions denigrants
i que atenten contra la llibertat individual.
Llavors, també això, el paper,
va anar a aquesta referència que jo feia
de l'any 2013, dels primers documents que ell escriu,
el primer que escriu propiament ell,
diguem-ne, molt de...
sota molt, diguem-ne, que surt d'ell, diguem-ne, no?
I va tractant molts temes,
inclús, roma, perquè al principi diu,
bueno, recollint en aquesta carta,
que és llarga,
doncs el que ell havia anat escoltant
quan el van escollir papa, no?
Una mica com, en les sessions que es fan a la Vaticà,
entre els cardenals, doncs hi ha discursos,
hi ha que va parlant de com haurien de fer-se les coses, etcètera.
Llavors, ell una mica diu,
aquí faig una mica de recull i tracta molts temes, no?
Però és interessant que també tracta aquest tema
que avui volem treure del silenci,
perquè crec que és un tema molt silenciat,
que potser queda lluny,
però que és molt real
i que les xifres que ens donen les entitats,
diguem-ne, internacionals,
que parlen d'aquest tema,
és que en el món hi hauria avui
uns 40 milions de persones
en aquesta situació d'esclavitud.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
També s'inclouen dins de l'esclavitud,
per exemple, dues qüestions,
que són el treball forçós
i també el matrimoni forçós.
Sí, forçat.
Serien dues bandes,
dos àmbits en els que es produeix...
Sí, en aquests 40 milions,
una mica,
les entitats especialitzades
parlen que al voltant d'uns 25 milions
seria en situació d'explotació forçada laboral,
diguem-ne,
bàsicament en aquest sentit,
i uns 15 milions de persones
que viuen en una situació de matrimonis forçats.
Llavors, aquí, doncs,
veiem, doncs, això,
que situacions de persones
que han potser tingut un préstem,
per exemple,
seria una part d'aquests que s'han vist,
i, bueno, a vegades potser ens arriben notícies,
no?, potser.
Ara ja no tant,
però quan venia tanta gent amb avió
d'Amèrica Llatina,
ara penso sobretot, eh?,
i que per pagar el bitllet de l'avió
doncs havien contrat una deuda important
amb uns interessos
que potser eren del 10% mensual.
Ostres, és que clar.
Llavors, clar,
és més del 100% anual,
vull dir que...
I clar, tot això és...
Moltes vegades són deutes
que la gent potser s'ha sentit
quasi obligada a necessitar aquests diners
per una circumstància X,
ho han acceptat
perquè potser no tenen l'altre recurs,
i potser amb l'esperança
de poder anar-ho pagant,
però clar, és que com a molt
amb la feina que treguis
doncs potser et servirà
per pagar els interessos, no?
Però és a dir,
aquell capital
i per bo que et descuidis
doncs s'augmenta
el que aquelles persones
amb una actitud d'usura,
diguem-ne,
i absolutament injusta,
doncs estan forçant
aquelles persones, no?
Llavors,
doncs això,
a vegades oferit un treball,
però un treball,
doncs això,
segurament de 14 a 16 hores diàries
i en unes condicions
que veuríem com,
doncs són,
a vegades es parla
com d'una esclavitud
que seria un treball
en servidum,
no?
Sí.
Un nivell,
potser el que vam estudiar
de l'edat mitja
de los servos de la glebra
i coses d'aquestes,
no?,
diguem-ne,
que tenien molt limitada
la llibertat, no?,
i les possibilitats
de promoció social,
és a dir,
tot el que a vegades
parlarem de l'ascensor social
i que la gent,
doncs mira,
i com també facilitar
a la gent que té menys recursos
o que pugui accedir
als estudis,
sobretot si té una mica
de capacitats
i això pugui generar,
doncs també
que la gent pugui promocionar-se
a nivell,
doncs,
humà i econòmic
i cultural,
no?
Clar,
tot això són idees,
diguem-ne,
no sé si són molt modernes,
però aplicades més modernament,
no?
Sí,
aplicades al dia d'avui.
Quan hi ha tot el tema
de les manifestacions
demanen beques
per a la universitat
on pensen coses d'aquest tipus,
no?
Sí.
De certa manera
i com això,
doncs,
facilitar
el que la gent,
doncs,
no sigui per
un tap,
diguem-ne,
econòmic,
doncs,
pugui les persones
també sortir
del seu
context sociocultural,
econòmic
i pugui també,
doncs,
créixer,
no?
Bé,
un aspecte
d'aquesta esclavitud
moderna important
seria,
doncs,
aquesta situació
d'estar treballant
en aquestes condicions
pèssimes
amb un salari molt baix
i tinguent
aquesta situació
d'un deute
que,
que en certa manera,
doncs,
és pràcticament
que és impossible
alliberar-te.
el fet de no poder
prosperar,
no?,
en aquest sentit,
de no,
de quedar-se
en un llindar,
de no poder,
doncs,
tenir altres aspiracions
també,
de fet,
és una forma
d'esclavitud,
de veure's
sempre
amb els mateixos
pocs recursos
i no poder
aspirar.
Sí,
i en certa manera,
si tens el deute
que et sents com
obligat a pagar,
diguem-ne,
clar,
no et permet
buscar altres sortides,
diguem-ne,
no?,
és a dir,
que estàs com molt
bloquejat en aquesta situació,
no?,
i per això aquesta situació
de dependència
i també en certa manera
de domini
per altres persones
en unes condicions
que no són justes,
no?,
efectivament.
A vegades també hi ha,
el que en diem,
un treball forçós,
això hi ha,
inclús,
organitzat per alguns estats
o en situacions ja
d'explotacions agrícoles
o fàbriques
o vaixells
que estan pescant
durant un any al mar
i dius situacions
que,
clar,
sí que un pensa,
a vegades,
que gent lliurement
doncs està això,
embarcada,
doncs,
amb un mercant
que ha d'anar fins a Japó
i estar,
doncs,
tot l'any fora,
no?,
però,
bueno,
diferent,
si això ho fas
amb,
bueno,
una certa llibertat
o això ve donat
per una situació
també d'un treball,
doncs,
forçat.
Sense anar més lluny,
per exemple,
hi ha marques
de roba
que,
per exemple,
on estan,
bueno,
on fabricant la roba,
per exemple,
és a la Índia
que tenen gent
treballant,
no?,
en situacions,
ja amb hores,
un munt d'hores seguides,
també en instal·lacions
bastant precàries,
de fet,
no sé si fa un parell d'anys
o així,
va sortir els mitjans
d'una fàbrica tèxtil
que es va,
que es va derrumbar,
òbviament,
per la,
bueno,
per aquest lloc
no tenia ni les condicions,
la gent que estava dins
hi havia moltíssima gent,
no respectaven
les normes,
una cosa
bastant alarmant.
Sí,
va sortir això,
va sortir les notícies,
perquè ens vam orientar
només al voltant
de 100 persones
o així,
vull dir que
perquè es va derrumbar
un edifici
bastant gran
i sí que t'expliquen això,
que tenen inclús
contacte als minuts
per anar al lavabo,
vull dir que
no poden deixar
i tenen un cupo
de producció
que han de complir
i,
bueno,
i el problema
és també
que si deixen d'estar allà
no saben on anar.
Clar,
és que és allò
o al carrer o...
Clar,
és a dir,
aquí viuen una situació
d'una pressió
molt forta també,
no?,
perquè a vegades
amb el tema
d'aquestes marques
molt conegudes
que potser no en direm cap,
però que ens sonen
i dius
no, no,
és que encara la gent d'allà
t'agraeix
que hi vagin
en aquestes situacions
d'explotació
perquè si no
no es quedarien res,
bueno,
però això no es justifica,
això no ha de ser justificació
i em penso també
en aquestes
també a Centroamèrica,
a Llatinoamèrica,
doncs també
explotacions d'aquest tipus,
no ho sé,
de l'àmbit potser
més textil
és el que ens ve més al cap
en certa manera
o a vegades
el fetotxos,
no?,
en certa manera
aquestes imatges
que a vegades
surten doncs els nens
ve de trepitjar en el fang
o ve de girar en els totxos
perquè els toqui la calor
per un costat
i d'un altre,
no?
I,
i clar,
a veure,
aquí també hi ha tot el tema
de l'explotació infantil,
entraria també
en aquest apartat,
d'aquesta esclavitud
i en certa manera
aquí
és un debat potser
una mica
delicat
en el sentit
que quantes famílies
fins fa res
doncs en la casa
els nens col·laboraven
amb coses
que podrien ser adequades,
no?
I sobretot
fa 150 anys
en una societat agrícola
doncs mira,
els nens potser
es decaven
a les pallofes
de blat de moro
doncs pelar-les
i mira,
i a veure
i no sé si ara
entendríem
aquesta explotació infantil
però
el que pot ser
una col·laboració
adequada
a l'edat
i inclús
doncs
en el treball familiar
o una casa
doncs
pairal i tal
a una situació
que parlem
més d'explotació
no?
amb el treball infantil
de moltes hores
amb un treball esforçat
per les seves edats
amb nens
que encara estan
fent el seu desenvolupament físic
i que això també els pot
doncs
afectar,
no?
Llavors en aquest sentit
també
i que no els puguin donar
l'opció tampoc
de tenir uns estudis
o d'escolaritzar-se
perquè clar
aquests nens
vull dir
quan ja tenen
sis, set anyets
que ja poden
començar a fer
alguna feina
ja directament
els posen
a treballar
i sense
sense donar-los
l'opció
d'anar a l'escola
potser no hi ha
escoles tampoc
allà
això també
és un altre aspecte
però clar
si estan treballant
encara ho impossibilites més
no?
i ara em fa venir
al cap
la mare
de Calcuta
quan va començar
les barriades
d'aquesta ciutat
doncs
a la seva nova
etapa
diguem-ne com a monja
perquè primer
estava en un
col·legi
doncs
fent de mestre
doncs
el primer que va fer
no va ser
atendre els moribunds
que això també
ens sona molt
d'ella
sinó va ser
intentar
que les famílies
pobres
ensenyar a llegir
i escriure
als nens
i que va haver
de lluitar molt
contra els pares
perquè els pares
això
clar
li traies el nen
i el nen
tenia que anar
a demanar
i
li traies
mà d'obra
a la família
sí
mà d'obra
i sobretot
anaven a la mendicitat
diguem-ne
llavors dius
clar
si el nen està
aquí dos hores
o tres hores
doncs
aprenent
i és de les coses
que dius
clar
com inclús trencar això
hi ha gent que potser
té poca consciència
perquè també ells
potser mai han après
ni llegir ni escriure
ni han potser sentit
especialment aquesta necessitat
i es perpetua
aquesta dinàmica
llavors aquí també
a vegades
això
en aquests
en alguns àmbits
com l'horitzó
de futur
d'expectatives
és molt limitat
és a dir
és el que ells han viscut
no
no sé
jo ara penso
i jo
dius
mira
la gent està acostumada
que hi hagi
molta mortalitat infantil
per exemple
ara penso en algunes zones
del món
i dius
bueno mira
si se mor la criatura
doncs
què hi farem
la gent està com acostumada
a la desgràcia
la tragèdia
en certa manera
i mira
es conforma
llavors
aquest anel
potser més
de sortir d'aquestes situacions
i de justícia
doncs clar
potser ni el tenen
encara també és
un factor més de pobresa
en certa manera
perquè ni tenen aquestes aspiracions
diguem-ne
força justes i legítimes
que podrien tenir
no?
sí
sí sí
i de l'explotació infantil
també podríem anar
per exemple
als matrimonis forçats
sí
aquest és un tema
que això
moltes dones
inclús nenes
perquè això es produeix
moltes vegades
abans dels 18 anys
doncs sense
pràcticament possibilitats
d'elecció
doncs
per interessos
i molt bé
i moltes vegades
també
en una situació
d'estar així
doncs
servil
diguem-ne
i de
de mals tractes
no deixa de ser
una altra mena
un altre tipus
de violència de gènere
exacte
també
aquí també
a mi m'ha ajudat molt
un mossèn fa anys
que em va dir una cosa
que pot enriquir una mica
també aquesta perspectiva
potser molt occidental
a la Índia
molts matrimonis
són pactats
per les famílies
sí
sense que ho sàpiguen
o es coneguin
molt poc els nubis
en certa manera
i clar
si d'entrada
des de la nostra perspectiva
semblaria
home
això està molt malament
però
en certa manera
la referència que tinc
és de quan va haver
el Conciliat Vaticà II
l'any 1975
que es van parlar
de molts temes
també es parlava
del tema del matrimoni
llavors els bisbes
a la Índia
ho van reivindicar
dient
compte
primer que els pares
volen el bé dels seus fills
i segon
l'èxit matrimonial
d'aquests matrimonis
és més gran
que el boso
que teniu a Europa
amb tants divorcis
llavors dius
ostres
ajuda
a sortir
diguem-ne
de la meva
diguem-ne
quadratura antropològica
o així occidental
i dius
ostres
ho dic per matitzar una mica
això
en certa manera
matrimoni forçant
no
però
que hi ha fórmules
potser de matrimoni
d'altres cultures
que en certa manera
que en certa manera
no ens passen pel cap
o que ens semblen
així d'entrada
que serien fora de lloc
i que potser
en aquest context
i això
en certa manera
perquè
les famílies
els pares
no ho fan
sigui per interessos econòmics
o estratègics
o altres
sinó
buscant també
l'èxit
personal
dels seus fills
doncs
també això
això seria com un parèntesi
però crec que és interessant
també incorporar-ho
perquè a vegades
podem tenir la visió
molt
molt nostra
marcada
per la nostra cultura
però bueno
sens dubte
matrimoni infantil
moltes vegades
de nenes
amb senyors
a vegades potser
de 50-60 anys
vull dir que
clar
i a vegades
moltes vegades
perquè aquestes famílies
reben un pagament
la dote que es diu
i llavors dius
i els ajuda
a sortir una mica
d'aquesta situació
de pobresa
però clar
són situacions
profundament injustes
totalment
i això
sí
que a vegades
inclús en alguns països
que hi ha certa tradició
amb això
hi ha lleis
contra això
però encara
és molt difícil
combatre
diguem-ne
el que això
se segueixi produint
no
a vegades
potser inclús això
en famílies
que han vingut
amb motiu
de la migració
aquí també
això
se segueix
una mica donant
en certa manera
i bé
fent-ho aquí
o sobretot
als estius
al seu país
i concertant
diguem-ne
matrimonis
d'aquest estil
llavors
dius
clar
són temes
així també
que entren dintre d'aquest context
que a vegades en diem
de la trata de persones
globalment també
m'agrada parlar d'esclavitud
potser
la terminologia més moderna
però potser queda menys clara
sí
i sembla
el tema
de la trata de persones
no
trata de persones
que sobretot
afecten
bueno
mirant dades
aquí al davant
el 65%
diuen
de les víctimes
de tracte del món
són dones
i nenes
sí
exacte
entre el 60%
i el 70%
afecta més
a les dones
també
jo no deixaria de dir
que existeix
una mica
l'esclavitud
també
com tenim
en el clitxà antic
i aprofitaria
per explicar
una experiència
que vaig tenir
parlant a Itàlia
amb un missioner
vam anar-hi
perquè una noia
de la parròquia
on jo estava
doncs
feia
les promeses
els vots perpètus
com a missionera
combuniana
ella està a Zàmbia
actualment
i llavors
doncs
a la parròquia
vam anar a un grup
que la coneixíem
i que havíem estat
amb ella
llavors
motiu d'aquesta
visita
estàvem a Breixa
i
havia un missioner
i ens va explicar
la seva experiència
la feia pocs mesos
això farà potser
uns 12-15 anys
perquè tampoc fa molt
no no no
però explicava això
que estaven allà
a Sudán
que és de les zones
doncs
on més esclavitud
tradicionalment aguta
a Àfrica
i que es manté
perquè l'esclavitud
l'associem potser molt
l'esclavitud
de nens negres
que es van portar
a Amèrica
jo crec que
quan la gent
parla d'esclavitud
directament
pensa en aquest tipus
però clar
l'esclavitud
és molt més antiga
amb el tema dels romans
amb el tema dels grecs
amb el tema dels perses
el fet de l'esclavitud
ja és una cosa
que existeix
a vegades
amb modalitats diferents
al llarg de la història
però també
del món àrab
respecte
a l'Àfrica
subsahariana
i el tema
lamentablement
que la pell
en certa manera
et dona com un dret
a tractar
amb superioritat
d'aquelles persones
llavors
explicava a aquest missioner
que ell
estant a Sudan
feia poc
doncs això
van anar
on estava ell
que estava amb algunes monges
a buscar una infermera
o un metge
perquè
tenia una persona
que estava
malalta
llavors se la van emportar
i van anar al campament
on hi havia uns 40 nens
i allà
hi havia un
que estava molt malalt
llavors
a veure si es podia fer alguna cosa
i en certa manera
doncs
bueno
se m'han adonat
que era una situació
de tracte
d'esclaus
diguem-ne
i que
bueno
ja van fer el que van poder
clar
per ells
el que es mori un nen
és pèrdua de diners
és un capital
que després
doncs el vendran
llavors
van anar allà
van anar a la missió
van parlar
van tornar a contactar
van intentar negociar
i van dir
home
és que si
no portem aquests nens
després
es protestaran
contra nosaltres
oi que els van fer pagar
una mica més car
com si fossin mercaderies
i bueno
pagant
els van alliberar
diguem-ne
i és una situació
diguem-ne
que encara està passant
com qui diu avui
jo recordo una fotografia
també potser
fa uns 20 anys
que va sortir als diaris
de també això
una ONG
que estava també
alliberant esclaus
pagant
diguem-ne
de certa manera
clar
fins a quin punt
això perpetua una mica
la situació aquesta
o fins a quin punt
doncs això
dona la llibertat
i és més important
tornar-se amb els seus pares
etcètera
en aquestes situacions
i fa recordar una mica
la situació també
d'aquesta ordre religiosa
dels mercaderies
els mercaderies
és una ordre religiosa
que funda Sant Pere Nolas
que a principis del segle XIII
per alliberar els esclaus
cristians
que estaven en març
dels musulmans
del nord d'Àfrica
o a Turquia
dels otomans
diguem-ne
en aquella època
etcètera
i ell venia
d'una família
de comerciants
i ho fa
diguem-ne
no per les armes
sinó busca
el negociar
amb aquelles persones
que tenien
doncs
detingudes
bé perquè els havien
reptat
en un viatge
perquè anaven
amb vaixell
i uns pirates
doncs
uns cursaris
doncs musulmans
els havien agafat presos
el cas famós
del Cervantes
no sé si
ell quan torna
la batalla
de Lepanto
passa per Itàlia
ve cap a Espanya
i el seu barc
és assaltat
ell el porta
empres
quan portava cartes
de recomanació
molt importants
havia aconseguit
tal
resulta que el tenen
també per un gran personatge
i llavors allà
ell
em sembla que
en part diners
però al final
és un mercenari
el que es queda
com a prenda
com a penyora
fins a acabar
de pagar
el seu rescat
i ell ja pugui tornar
doncs
cap aquí
quan
has comentat
el tema del missioner
quan se n'adonen
que hi ha
aquest tipus d'esclavitud
això es pot denunciar
a organitzacions
o a
no sé
algun tipus
d'organització
o associació
a nivell
internacional
perquè
poguer
poguer-ho fer
suposo que sí
però suposo que
aquella situació
són països
pensem
que l'estructura
diguem-ne
jo diria que
diguem-ne
això
l'estructura estatal
diguem-ne
d'organització
de policia
de jutges
de tot això
en vez de saber
fins a quin punt
això té prou força
com per poder plantejar això
i són països
a vegades
amb territoris immensos
i suposo que
si estan per allà
aquells
capturant
diguem-ne nens
per portar-los
perquè després això
també
moltes vegades
que estan explotats
no només
laboralment
sinó també sexualment
vull dir
tot el tema
d'alguns països
d'aquestes
de la zona d'Aràbia
doncs
en allà
hi ha esclavitud
d'aquest tipus
i llavors
en aquest sentit
suposo que sí
però
em sembla
que pot ser bastant
tenim molt a fer
en aquest sentit
i
una manera
també
d'ajudar
és
parlar-ne
una mica
avui
i que no
ens fem els distrets
en certa manera
no
Jesús
hola
bona tarda
bona tarda
des de Justícia i Pau
el tema de l'esclavitud
com
no sé si ara mateix
l'esteu abordant
o l'heu abordat
alguna vegada
si algun cop
heu fet alguna xerrada
o
com
com heu tratat
aquest tema
des de l'organització
des de
Sí
el tema de l'esclavitud
val a dir que
per l'experiència
que jo tinc
en Justícia i Pau
de Barcelona
i Sant Just
no és un tema
que hem deixer
abordat
d'una manera directa
però sí
que realment
el que hem fet
ha sigut treballar
a través
del propi
Evangeli de Jesús
diguem-ne
el que és
el seu model
de persona
en quant a
parlar de la llibertat
però sobretot
la qüestió dels migrants
nosaltres
en la qüestió dels migrants
veiem una forma
d'esclavitud també
la pobresa
també és una forma
d'esclavitud
molt gran
en què ens basem
per defensar
davant d'aquesta situació
dels poders
establerts
doncs
ens basem
en la declaració
de drets humans
també
de Nacions Unides
de l'any 48
hi ha 27 articles
els quals
els 27
i si em sembla
que no
ho dic malament
porten una mica
el tema
aquest
en cada article
en certa manera
limitar
la llibertat
de les persones
en tots els sentits
és
una manera
d'esclavitud
per altra banda
el sistema econòmic
que nosaltres tenim
el sistema econòmic
occident
està basat molt
en l'excedent
en el guany
perseguir el guany
i l'excedent
per sobre de tot
és la guia
total
del sistema
però
aquest
buscar l'excedent
és a canvi
que una gran majoria
de poblacions
sobretot
les del tercer món
que són les més febles
no arribin
a tenir
els mitjans
que necessiten
per poder viure
d'una manera decent
el qual vol dir
que indirectament
però sí
d'alguna manera
estem al costat
dels migrants
que venen
en pateres
per exemple
a l'illa de Lesbos
de la situació
que tenen
allà els camps
de refugiats
de la situació
dels camps
de refugiats
a Tenerife
també
a Tenerife
a l'Atlàntic
i bueno
per altra banda
doncs
a la mateixa Europa
també hi ha
camps
per
camps
per
refugiats
no?
La veritat
és que
és que
fa molta falta
que es faci
una reflectació
profunda
profundament
en aquest tema
a nivell mundial
i per tots els cantons
ens ve la necessitat
de fer-ho
per exemple
en el cas
del canvi climàtic
hi ha una necessitat
d'arrollar
aquestes coses
perquè totes
van a parar
el mateix
el canvi climàtic
augmenta
la pobresa
dels països
del tercer món
i augmenta
la riquesa
dels països
del primer món
sí, sí
però el canvi
a la fi
a nivell global
no deixa
d'afectar-nos
negativament
a tots
a tots
ens afecta
negativament
perquè això
degrada
la dignitat
de les persones
ja ho deien
estem en la
sisena
extinció
no ens n'adonem
perquè és un procés
que va
una extinció
no passa
d'un dia
per l'altre
sinó que és un procés
que
agafa
i abarca
una
etapa
llarga
i per això
potser no
ens adonem
però
ja estaríem parlant
de la sisena extinció
o sigui
efectivament
no ens n'adonem
però sí que ens n'adonem
també al mateix temps
també ho veiem
aquí el que nosaltres
necessitem
i això és una miqueta
una opinió
des de Justícia i Pau
diguem-ne
que
hi hagi
una
que els poders
que hi ha
a l'administració
a l'estat
als governs
els poders econòmics
sobretot els poders econòmics
que són molt potents
es posin les piles
i agafin
i facin un treball
totalment
d'atacar el problema
de la climatologia
que agafin compromís
agafin compromís
i que aquest compromís
sigui
perfectament visible
i que a més a més
es mullin
es mullin
a tots els nivells
a nivell econòmic
a nivell polític
a nivell del que sigui
i que la ciutadania
puguem veure
i escoltar
veritablement
s'està
a un front
davant de la situació
climàtica
que és un front
davant de la pobresa
general
aleshores la pobresa
porta tots els problemes
com els de l'esclavitud
l'esclavitud
no és un problema nou
els romans
tenien un sistema
i abans
ho ha dit el mossèn
també
a altres pobles
tenim treballadors
que no els hi paguem
res
i que ens donen riquesa
home estupendo
això és el màxim ideal
del capitalisme
salvatge
clar
bé doncs
deixem aquí el programa
una altra sessió
de veus en la parròquia
amb justícia i pau
tornarem
també
doncs aquí un mes
quan acabin de passar
els altres grups
per al programa
i res
un plaer
un plaer
haver estat
amb vosaltres
amb mossèn
i Jesús
moltes gràcies a vosaltres
fins la propera
adéu
Núria moltes gràcies
per la teva feina
de res
adéu
Núria moltes gràcies
als B Lectives
que ens lantim
7
10
6
20
30
at
pen
9
10
10
11
20
20
20
lares
Sous-titrage ST' 501