Bona tarda, amics suïdors de Ràdio d'Esbert.
Amb tots vostès, veus de la parròquia.
Com un cop al mes, en la Montse Giró, presentem el nostre programa Paraula Viscuda.
Bona tarda, Montse.
Bona tarda.
I, com vostès també saben, perdona, Montse,
doncs sempre tenim una persona amiga en aquest cas, una persona molt bonica,
que està amb nosaltres i que està tan amable que comparteix les seves experiències de lectures que ha fet,
que l'hem fet una certa impressió, que és la Genira.
Bona tarda, Genira.
Hola, bona tarda.
Ara, després ja parlarem, eh?
Ja hem parlat.
Sí, la nostra convidada és la Genira Romero Giron Merino.
Ell és nascuda a Sant Just, o sigui que és Sant Justenca...
D'arreu.
D'arreu, d'arreu.
I també la seva escolarització va ser a l'Escola Montseny.
Per tant, totes les seves vivències d'infància i de joventut són d'aquí, del poble.
Ella després va estudiar escultura, que és la seva professió, que es relaciona amb tot el que és art, no?
Exacte.
També dona l'escola... O sigui que aquest art, a part de donar-lo amb les escultures que ella fa, o sigui, l'escultura és una donació també, no?
Ja anirà.
Fer una escultura per una altra és una donació.
És un compartir.
És un compartir.
Sí.
I també, o sigui, també ho comparteix donant classes aquí a Can Ginestà.
Exacte.
O sigui que és una persona, en aquest sentit, generosa.
I també el que li agrada molt és muntar les exposicions.
Vol dir que l'art, la creativitat, va amb ella si formen part de la seva persona.
És una cosa que li agraïm molt.
A la gent anirà, quan li vam dir, a veure, digue'ns alguna cosa que tu has llegit, has sentit...
Inclús a vegades ens ha vingut alguna persona que ha vist una pel·lícula, però ens interessa aquesta paraula viscuda.
I la paraula viscuda és quan un ho llegeix.
A veure quin llibre o quina cosa és el que l'havia cridat l'atenció.
I ens va triar un llibre que, certament sent molt bonic, sent un llibre que jo diria que és profund,
doncs té les seves cintrícolis.
El llibre es diu Cartes a un jove poeta.
Està escrit per Renier Maria Rilke, que és un poeta alemany, no?
I aquestes cartes no són...
Ell escriu fent resposta a unes cartes que rep d'un xicot que vol ser poeta també i que li demana consell.
Les respostes del Rilke sempre són respostes a les preguntes que es fa a aquest xicot sobre temes determinats.
Entre ells, la solitud, l'amor, la cosa entre pares i fills, entre l'amor entre home i dona,
entre les seves creences, perquè una de les cartes li diu que ell sempre porta dos llibres.
Li recomana dos llibres amb el Copus, que es diu Copus, aquest xicot que li escriu.
Que un és la Bíblia i l'altre són Johnson, penso que són Jacobson o així.
que és també un altre poeta.
I després parlarem d'una cosa d'aquestes, però la nostra pregunta primer és per la Janira,
que diu per què vas triar aquest llibre?
La pregunta del millón.
Bé, de fet, clar, hi ha tants llibres que et diuen que en triguis un i comences allà a donar voltes.
i no sé per quina raó exactament, però em va vindre aquest.
I suposo que és perquè quan, la primera vegada que el vaig llegir, em va impactar.
Em va impactar pel que deies, Lina, d'Eu Profund.
Sí, és profund, és profund.
Però d'Eu Profund des d'un punt que és curiós.
No és una novel·la escrita expressament, no és una obra que escriuís amb la idea de compartir-la,
sinó que era un consell que li donava a un jove possible poeta que li demanava opinió.
I allà, clar, desenvolupen unes converses.
I són aquestes converses, ho trobo molt humà.
És un llibre molt humà, que parla, per mi, té un lligam molt clar amb l'espiritualitat,
des de, diguem que el punt d'unió seria la creativitat, el crear.
Ell li diu una de les, amb una de les respostes que li fa,
que li diu que ell no és qui per criticar l'obra del poeta aquest, o sigui, del xicot aquest que li escriu.
I que també li diu, diu, si vostè té que, i aquí podríem dir la necessitat que tenen les persones de l'art,
de trobar la bellesa amb les paraules, amb el que sigui, no?
I aleshores li diu, sí, sí, vostè, perquè és molt ceremoniós, segurament és d'aquella època,
perquè això és de primers del segle XXI, o XX, no?
XX serà.
Perquè era a mi el, mor el, el, el, el, el, el 26, sí, i li diu això, i parla de vostè,
i li diu, diu, si vostè té necessitat d'escriure, escrigui,
però té que ser vostè el que tingui aquesta necessitat d'escriure.
I això és potser la primera carta.
En cada una de les cartes troba un puntet.
A veure, tu si vols anar dient, la monsella t'escoltà.
Per mi un bastant important, quan li demana també consell, com vol una crítica,
aleshores ell li fa les reflexions típiques, bueno, típiques, no?
Si no, la reflexió de dir, i per què vols que algú de fora et tingui?
Què busques? L'aprovació? Que et diguin què tal? No sé què?
I ell fa tota una reflexió i al final m'agrada molt la frase de...
Perquè una obra d'art no es pot tocar amb la crítica, no es pot tocar,
es pot sentir amb el cor.
Això a mi és quan et va portant...
Sento un artista, la veritat és un artista.
Però com qualsevol persona, encara que siguem parlant l'altre dia a la cuina,
pots estar cuinant i en aquell moment pots tindre una experiència meravellosa,
que estàs inventant, creant, i un dia s'ha de posar no sé què,
o t'equivoques i uau, mira això!
Li has donat el tau.
Aleshores, si ho haguessis pensat o miressis si a l'altre li agrada,
això estaria millor.
Quina és la finalitat de crear?
I aquí és un carril que el porta més endins quan diu...
És com una necessitat per tu.
Per tant, si tu realment la deixes fluir com sigui i la treballes,
perquè també parla del treball, de l'esforç, de moltes coses,
i li dones allà el seu camí, no busquis l'aprovació de fora.
Si és realment teu i allò que comparteixes és teu,
és una obra d'art ja.
El que ens jutgem són nosaltres mateixos i creiem que ens jutgen els altres.
És clar, perquè si es fa pensant en l'altre, no estàs expressant allò,
l'artista no està expressant el que sent.
i l'altre ho interpretarà com vulgui.
Exactament.
Sí, aquí el punt de l'autenticitat, que també ho toca molt,
que és autèntic, que és algú quan neix de tu,
diu, papa, et de tu, i entrem en el tema de la soledat.
Sí, la primera carta, bueno, aquest li va contestant de diferents llocs d'Europa,
perquè li contesta des de París, li contesta des de Roma,
li contesta des d'Alemanya, i al final de tot li contesta des de Suècia.
Però en cada una d'aquestes respostes que li fa,
és això que tu estàs dient.
Va expressar la seva opinió sense imposar-se,
però donant una sèrie de pautes,
que si les vas analitzant de mica en mica, et fa pensar molt.
Per això diem que a vegades aquest llibre,
la Montse abans preguntava,
que és un llibre per tauleta de nit?
No, és un llibre per disfrutar-lo també,
i per anar llegint-lo poquet a poquet.
Jo crec que no estic a llegir de pressa.
No, exactament.
Amb la primera que l'envia des de París,
el primer que li diu és això que dèiem abans,
investiga't dins teu.
Bueno, diu usted, eh?
investiguis dins el seu, no?
I aleshores també li aconsella,
perquè l'altre diu,
jo digui'm què és el que podria fer.
I és quan li diu això d'aquests dos llibres,
i aquesta és amb la segona,
que s'escriu des de Biara Gio,
que suposo que és Itàlia.
Després s'excusa,
torna a escriure-li una altra vegada
i triga una mica,
i sempre s'excusa.
I la tercera carta és molt bonic,
perquè diu,
les obres d'art són d'una solitud infinita,
això que deies tu abans,
parlar de la solitud.
Sols l'amor pot comprendre-les.
Ja ho has dit també abans,
i és xulo, eh?
Sí, que a més com estem llegint diferents traduccions,
A més ens encanta
perquè cada una té un...
És que fa gràcia,
perquè aquell llibre està traduït
per dos traductors diferents.
O més, perquè s'ha fet tantíssimes vegades.
O segurament més,
perquè també la versió en castellà
també és diferent de la traducció.
I fa gràcia
que el llibre que telegenira,
que la traducció és anterior
a aquest llibre que tinc jo,
doncs potser el llenguatge
és una mica més poètic.
I ara veus això que deies,
tu tens aquí alguna cosa preparada, no?
També?
Això que acabem de dir,
tu ara dius, mira, és diferent.
Bueno, sí, que...
La mateixa cosa que jo acabo de dir...
Totalment, és que és de l'Antoni Pasqual,
que jo no conec qui és,
però té un llenguatge molt més...
Molt més poètic.
També és molt més antic.
Més antic.
A les traduccions,
s'expressaven en un català també més...
O ell també perquè venia de Sant Poètica,
desconec l'Antoni Pasqual.
Però, clar,
el que dèiem també de les traduccions,
al final estan dient el mateix,
però et poden portar al mateix lloc,
però les paraules, segons com...
Sí.
I per on, pot ser molt més poètic.
Jo això ho he observat,
perquè vaig fer uns cursos de traductora
en un altre idioma,
i aleshores s'ha traduït en català,
té una musicalitat,
que la traducció en castellà,
i jo sabeu que sóc també en medio cherneguita,
i parlo castellà,
no la té.
i aleshores,
doncs és molt bonic a vegades.
I aquí jo crec que una mica,
que la Janira em va llegir un trosset,
però bé,
de totes maneres,
el concepte i la finalitat,
o el que diu,
sempre és la mateixa.
I la Montse té unes altres coses,
no?
Sí,
ho tinc en castellà,
també,
ho tinc en castellà.
Però sí que hi ha una lloc que diu
que el creador
debe ser un mundo por sí mismo,
y encontrarlo todo en sí mismo,
y en la naturaleza,
en la que se ha ido adheriendo.
Sí.
O sigui que,
sí que es fa reflexionar,
perquè et porta a interioritzar,
no?
Exacte.
Sí,
per això aquest punt de connexió,
clar,
amb l'espiritual,
que al final és
conèixer-te a tu,
i a partir de tu a l'altre,
i ens porta,
depèn,
et dic que també cadascú
li pot portar un lloc totalment diferent,
perquè,
però sí que et porta a dins.
Sí.
I et fa comparar,
per això de llegir-ho a poc a poc,
sí que és un...
Sí que no,
les cartes que li respon,
doncs el fan pensar,
no?
No són les cartes de l'agos i de...
No?
Exacte.
Ell és molt correcte quan li contesta,
però d'una manera molt sincera.
Sí.
i crec que aquí també continua sent...
Li parla molt des d'ell mateix,
des de la seva experiència,
no se'n va del lloc.
No.
Per comploure l'altre o per...
No, no, no, no,
és d'una manera molt escèptica,
que li està dient el què,
el que ell pensa.
Però és xulo el que pensa.
Sí,
jo crec que conec,
empatitza molt amb ell.
O sigui,
sí, sí.
Es deu reconèixer ell quan era jove i començava,
i el que parla,
al final parles des de l'experiència.
Ara no sé quina frase ho diu,
però hi surt per allà,
on va dir res no...
Si no ho has viscut.
Mira,
a la casa,
amb la quarta carta,
podríem dir,
de respostes,
estem dient sempre el mateix.
Nosaltres no veiem la carta,
veiem la resposta del Kelme.
doncs és...
Parla molt de pares i fills,
perquè el...
el...
copus aquest,
doncs possiblement també es queixa
de la seva vida,
de les seves experiències i tal.
I n'hi ha una altra cosa que és molt xula,
ja que nosaltres el nostre programa
és veus de la parròquia.
Aquí també veiem
que el Kelme
també li diu
algú referent a Déu.
I si em permeteu,
diu.
I si li espanta o li angoixa
pensar en la infantesa,
perquè li diu
quan sempre tenim records bonics,
perquè és com la tristó i l'enyorança,
i diu
i tot el que és simple i silenciós
i va tan lligat aquells anys
perquè ja no pot creure en Déu
que és a tot arreu
i aleshores preguntis
estimar senyor Capus
si realment ha perdut a Déu.
No és més aviat
que no ha arribat a posseir-lo mai?
Perquè diguim
quan hauria d'haver-lo posseït?
Creu que un nen pot aguantar-ho
aquell que els homes tan sols poden suportar
amb gran esforç
i que oprimeix els ancians amb el seu pes?
Creu que és possible
que aquells que realment posseixen Déu
el perdin?
Com si es tractés d'una pedreta?
No creu més aviat
que si algú posseix a Déu
només el mateix Déu
deixaria que els perdés?
o sigui, vull dir que
també dintre que no es fica
amb les seves creences ni res
és la confiança
jo aquí veig
que et sembla tu
sí, sí, sí
la confiança
la fe
al final
de pensar
i
sí
de tenir-ho
fa tota aquesta reflexió
clar, una mica cap al
què busques
per ser humà
per ser humà
que tu sigui
sí
i
també té molta relació
que per mi l'espiritualitat
doncs
es pot lligar més amb la religió
es pot lligar
amb altres filosofies
és tot un
pac
i pot anar per moltes
passants
i hi ha una frase
no?
la qual
segur que
bueno
encaixa perfectament
amb el tema aquest
que et porten dins
que parla de
si restem quiet
i silenciosos
gràcies a un benaurat
mimetisme
gairebé no ens podem diferenciar
de tot el que ens envolta
així que
clar, al final
si tu restes quiet
i silenciós
observant
les teves penes
les teves alegries
i no les teves
sinó les
és quan
d'alguna manera
arribes
els altres
a comprendre
els altres
i el tot
no?
i aquí és una
bueno
va com creant uns filets
unes connexions
cap a fer-te preguntes
realment
que van més enllà
i ho diu molt
del que poden expressar
les paraules
també
aquí avui en dia
nosaltres sempre
mirem
d'explicar les coses
però hi ha coses
que no es poden explicar
i una seria
la sensació
que et pugui
deixar aquest llibre
a mi podria ser
de
vull dir
realment
a mi el que
m'ha deixat
és com
una mena de regús
d'esperança
diria fins i tot
de confiança
aquesta m'agrada molt
aquesta última conclusió
n'hi ha
la carta sisena
que escriu
des de Roma
i està tot content
perquè almenys
ja
el temps
ja ve la primavera
i tot el lío
i diu
també estimar
és bo
perquè l'amor
és difícil
i
això
per a les senyores
que ens estan
escoltant
és molt xulo
perquè tot aquest capítol
parla de la dona
i que la dona
té com si diguéssim
més
capacitat
seria la paraula
més capacitat
d'entendre
aquest amor
perquè l'home
és més masculí
jo m'imagino
que sense dir-ho
l'home va més guiar
per la testosterona
i en canvi
la dona
acaba de comprendre
alguna cosa més
no sé com fines tu
si realment
parla com de la profunditat
i de la dona
té tot un tros
realment
molt bonic
i ho expressa
que a més que
t'hi fa donar voltes
perquè en el moment
en què ell escrivia això
la dona
quin paper tenia
seria important
situar-nos
històricament
també
perquè mares meves
en aquella època
encara més
eren objectes
eren possessions
i aquí ell
ostres
dius
mira quina mirada
tenia
i sí
parla d'això
d'alguna manera
que tenen una connexió
són molt
amb aquesta part
espiritual
si això vol dir
més d'acord
després parla
de la maternitat
de la sensació
de ser mare
que mare pot ser
és mare
vull dir
però mare
inclús sense tenir fills
també podria ser mare
la dona
com que té més capacitat
en aquest aspecte
per estimar
això seria
perquè les feministes
podeu buscar-lo
que ja trobareu
i parla del tipus d'amor
i amor entre persones
sí
la qual
queda molt clar
perquè és l'amor
entre persones
que té que ser
tu t'havies trobat
una cosa molt xula
la renovació del món
depèn
de la fusió
dels sexes
amb una tasca
comú
diu
de persona a persona
exacte
sí sí
trenca
és el que
avui
hauríem d'anar
cap aquí
vull dir
la dona ha de fer
les seves descobertes
l'home també
però
amb aquesta fusió
sí
a mi em va semblar
com visionari
si em permets de paraula
en aquest sentit
perquè
ostres
que t'està parlant
totalment
de la situació
actual
i fins i tot
quan parla d'estimar
de la manera
d'estimar
dels joves
tu parla
com si fos
molt actual
volem fer més fàcil
ho volem fer
i
i bueno
el que dèiem
la part de la dona
sí que
que val la pena
perquè el seu llibre
també
tens segur
ha estimat
algun punt
aquí també
xulo
bueno
és que tinc
reservats així
com marcats
diferents
tu estàs aquí
com a figura
invitada
senyorita
ja
ja
ja
a mi
bueno
si
hem parlat
de la part de la dona
a mi la part que
també em va anar
i crec que és quan va evolucionar
perquè va agafant confiança
ell
més confiança
amb el poeta
amb el poeta
s'atreveix més
a dir-li les coses
que al principi
va més
a poc a poc
i el poeta també
aquí no veiem la carta del poeta
però es veu que el poeta
comença
a
inquirir més coses
a obrir-se una mica més
d'aquesta part
que potser li desperta
amb les seves preguntes
o reflexions
i
un punt important
em sembla
potser pel moment vital
i cadascú
doncs és quan parla
de la tristor
ah sí
aquesta ho fa
l'última carta
exacte
i a mi aquesta última carta
la vuitena
així com l'anterior
també que parla de l'estimar
són les més
més profundes
més profundes
podríem dir
o més de pensar
sí
i aleshores
per exemple
no sé
aquí tinc una frase
subratllada
que diu
si ens fos possible
veure més enllà
del que sabem
i una mica
pel damunt
de l'avantguarda
dels nostres
pressentiments
potser suposaríem
amb més confiança
les nostres tristeses
suportaríem
amb més confiança
les nostres tristeses
que les nostres alegries
és com una mica
on et porta la tristor
perquè ell parla molt
de la soledat
i de trobar-te
amb aquella soledat
i és com una mica
dir
no que t'obliga
però la tristor
et porta
allà dins
d'una manera
en un instant
crec que aquí
també ho relaciono
amb aquest sentit
des del cor
que és el que et fa
que s'obri
però a més
li recomana
que no
no s'enfadi
per estar trist
i que la disfruti
i que la guareixi
perquè la tristor
és com si fos
un hoste
que ha vingut
dintre de casa teva
i l'experimentació
d'aquesta tristor
et pot a tu
engrandir
exacte
te'n recordes d'això
sí
et pot donar més valors
a moltes coses
i és veritat
i és veritat
tot això
què dius tu Montse?
sí, sí
és veritat
perquè
el que passa
és que
la situació actual
de la societat
o sigui
fuig d'aquestes coses
i per què?
perquè
tot ha de ser bonic
i tot ha de ser meravellós
i com que
des de un cas
hem de ser feliços
llavors
fuig
de la tristor
i es fuig
d'una manera
amb una evasió
que no
no va cap a l'interior
no?
i després
us recordeu
que també
les tres
hem comentat
aquella cosa
que li diu
a l'amor
diu
l'amor
es té
que aprendre
un amor
de jove
que també
us agradava molt
és a dir
que
són petites
perles
que deixen anar
i que
les tens
que disfrutar
saborejar
com aquellò
que abans
tu has dit
de la cuina
que si
surten uns pèsols
bons
però són bons
no?
sí, sí
i a més
amb poca cosa
en pots fer molt
no?
tal gaire
si li poses
una miqueta
de pernil
també estarà
més bo
no
es té
que dir
jo sí
ha de ser
suficient
mantenir-se
despert
obert al món
i cultivar
la vida interior
jo penso que
és difícil
si no es cultiva
aquesta vida interior
està obert al món
o sigui
la pressa
es pot girar
sí
una mica al món
i al tot
del que passa
perquè no és
el que dèiem
de la societat
d'avui en dia
que és
el món
pot ser
el món
que estàs vivint
l'alegria
és més
a la superfície
la tristor
està més endins
una cosa
et porta més endins
i avui en dia
fugim
d'això
però també
perquè
la velocitat
el ritme
i
sí
no i a més
vull dir que
el que ha dit la Montse
abans té raó
normalment
el que ens agrada
són les coses boniques
no sabem
a vegades
inclús la mort
no és l'amor
sinó la mort
és un punt
de reflexió
no cal
que la borrem
la mort
és aquesta
buidor
física
però
que pot impactar
perquè nosaltres
som cers vius
que naixem
i després
tenim que morir
i aleshores
adonar-te
de tot això
o estar content
perquè avui
no hi ha res
que et faci mal
o
jo crec que
ens costa
ens costa
a vegades
amb la solitud
adonar-se
del que t'envolta
i
disfrutar
del que t'envolta
jo crec que
les cartes
del
del
del
rilke
que
a mi
els noms
a vegades
se me'n van
eh
deu de ser
laps
os senilis
li queden
les altres coses
importants
eh
no
no
ara vull dir
que
aleshores
dius
aquest home
ha fet
uns exercicis
de
de
reflexió
sobre
punts
importants
a la vida
per ajudar
la persona
i això és bonic
eh
sí
per poder-li
escriure així
vol dir que
aquesta persona
és
primer
no
era
un joven
militar
que era
molt
escanyolit
i aleshores
va tenir que
deixar-ho
no
això és en el
pròleg
perquè el llibre
que tu no el tens tant
però jo sí
tinc diversos
el capús
era militar
el capús
era militar
sí
no no
i ell també
ell al principi
a la família
tots havien passat
l'envien
l'envien
perquè sigui militar
però ell se n'adona
que con su cuerpo
es mi riau
no podia ser militar
i aleshores
se'n va a escriure
i a més
va morir relativament jove
perquè estàvem calculant
que tenia 15
més 26
quants són?
50 anys
50 anys
va morir al 50
bueno
al 50
és un iuret
sí
sé més exacte
51
i jo no sé
no diu masses coses
d'ell mateix
però sí
de la seva mentalitat
és molt xulo
sí
bueno mira
aquí veig
ja es van escriure
aquestes cartes
entre el 1903
i el 1908
estem parlant
de principis
de segle
sí
fa més de 100 anys
sí
curiosa
i ell
suposo que també
això
l'educació
que hauria tingut
i tot el moment
també més
però
bueno
parla
del patiment
també
d'una manera
que el té molt entès
que el té molt paït
i de la por
ja que dèiem abans
de la mort
al final
tot ho parla
com les tristors
com les coses noves
és una cosa que desconeixem
allò
ho té com molt present
que és una cosa
on endinsar-s'hi
però sense cap
però sense cap
tragèdia
ni drama
exacte
ni drama
no no no no
més més de l'observar
i del sentir
i ell
com a poeta
doncs expressa
en paraules
més
més
sofisticades
molt més sofisticades
perquè
senyors
moltes gràcies
ja aniré
per haver portat
aquest llibre
per tenir aquesta xerla
nosaltres
abans de marxar
normalment
llegim
l'evangeli
que correspondrà
aquest diumenge
tercer
després de la pasqua
i
està per aquí
dius
no?
on està?
a veure
abans dèiem
que el llibre
de la certa
d'un poeta jove
d'un jove poeta
és una cosa
escrita fa molts anys
i que té una actualitat
i també
això ho trobem també
amb la bíblia
amb els evangelis
que fa
que és el d'una actualitat
si ens el reflexionem
dius
Jesús apareix
en un grup dels deixebles
després de tot això
Jesús se'n va tornar
apareixer els deixebles
per el llac
de Galilea
l'aparició
va ser
d'aquesta manera
aquesta aparició
va ser
després d'haver ressuscitat
era la tercera vegada
que es presentava
com a ressuscitat
i es va
es va
fer-se trobar
per Simó Pere
per Tomàs
per l'anomenat
Bassó
per Nataniel
i els fills
de Sabadeu
sí
perdó
perquè el Carlos
que és nuestro amigo
contra lo del tiempo
diu que queda poquet
i el resumim
en aquest evangelí
representa que surten
els deixebles
se'n van al llac
per treure
per pescar
perquè és l'ofici
d'aquests pescadors
que per això diu
pescadores d'hombre
i aleshores
no pesquen res
i per aleshores
s'apareix ell
s'apareix el Jesús
que no
no coneixen
tampoc
perquè va així
i li diu
tireu les
les
les
les xarxes
bueno
les xarxes
les xarxes
això
castellanada
bueno
doncs les xarxes
i escolta
en aquell moment
agafen
la tira
de peixos
en si
aquest
aquest evangelí
el que ens diu
és la confiança
tu pots tenir
la confiança
en Déu
pots tenir
la confiança
en els altres
siguem confiats
i encara que
ens defraudin
la gent
siguem confiats
continua confiant
i això també
ho diu aquest
sí
li diu
li diu
vostè
vagi fent
no
què dius tu
creguin vostè mateix
exacte
i al final t'hi trobis
cap endins
i això tant ho trobem
a l'evangeli també
creu en tu mateix
no
creu
creu en tu
i confia
exacte
molt bé
gràcies per haver vingut
molt bé
gràcies a vosaltres
tu recomanaries
aquest llibre així
d'una manera general
o diré
bueno
si teniu ganes
jo el recomanaria
de fet l'he regalat
però és veritat que no
a tothom
potser li
però recomanaria
que llegissin
que obrís
per qualsevol pàgina
i llegissis una frase
i a veure on et porta
i ara senyors
sí que ens fa una senyal
al nostre amic
que jo me l'estim molt
i diu
senyors s'ha acabat
això podreu tornar
a escoltar
el dissabte
a
dos quarts de dotze
fins la propera
una abraçada a tots
i amb la Gerida Nira
i amb la Montse
confieu
i a més avui felicitem
la Montse
que és la Virgen de Montserrat
parlem-ne
la patrona de tots
és la patrona de tots
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
moltes gràcies
adeu-siau
adeu-siau
a les nordes
a les nordes
a Les nordes
adeu-siau
a les nordes
adeu-sreg vers
a les nordes
a les nordes
a les nordes
adeu-ség
a les nordes