L'àdio de set, 98.5
Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Música

Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música

Música
Música

Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música

Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
M冗
Música
Música
Música
Música
Música
Aleshores, aquí és on hem de poder aprofundir una mica
en tot el seu llegat.
Sí.
Jo, seguint una mica la línia de la Núria,
penso que ens ha deixat uns missatges molt actualitzats
per poder anar caminant dintre d'aquest segle XXI.
Som cristians, som església oberta al món.
Necessitem missatges que puguem connectar
amb les realitats de la vida,
perquè seguir l'Evangeli ja ens comporta un compromís
i tenim un compromís com a cristianes.
I aquest compromís l'hem de desenvolupar sobretot en el nostre dia a dia
i de cara a fora, a església oberta.
I això a mi m'ha entusiasmat moltíssim sentir
des de la seva petita frase,
des del seu contingut en diferents encícliques,
des de les seves cartes.
Era un home que estava al dia,
contínuament davant d'una realitat dura
que podia donar-se en un moment determinat,
ens donava ja una resposta,
un camí si el volíem agafar.
Mai ens hem sentit obligats.
Però sabem, pel fet de ser cristians,
que tenim unes obligacions de cara al món.
Formem part d'aquesta comunitat, no?
Comunitat de creients que creiem
en l'Evangeli,
en l'alegria de l'Evangeli, no?
Una de les coses que, des del primer dia,
ell va expressar i s'hi va dedicar moltíssim,
perquè podríem dir l'essència de l'Evangeli,
que és la misericòrdia.
Sí, la misericòrdia és cert que és una cosa
que és molt comú a totes les religions.
Aquí hi ha com un ensamblatge, no?,
amb entendre bé que no podem ser assenyaladors
dels que no pensen com nosaltres
o que no fan com nosaltres, no?
I ell, amb això, ha donat molts exemples
a la vida quotidiana,
des de les entrevistes a dalt dels avions,
fins, d'alguna manera,
entendre coses que a l'Església
estan com molt, diríem,
a vegades enquistades,
el concepte del pecat,
el concepte del perdó,
és com molt exclusiu.
Vull dir, això ho ha assenyalat,
no ell no...
Com Jesús, que deia,
jo no vinc a destruir la llei,
però vinc a canviar-la,
o sigui, vinc a fer-la veure diferent, no?
Aleshores, doncs, clar que som pecadors,
gent que no som perfectes
i que tenim moltes relliscades a la vida,
però, d'entrada,
la misericòrdia de Déu està oberta a tothom.
Aquell simbol tan bonic del pastor
amb l'ovella aquí penjada al coll
va ser una cosa que es va escampar per tot el món.
Vull dir, aleshores, doncs,
l'Església està oberta a tothom.
A tothom.
Ha de ser-ho.
Si no ho és, ho ha de ser.
És aquí on hem d'entendre
que hem de canviar les coses, no?
És per tots.
L'Evangeli és per tots.
Aleshores, no és obligatori.
No és un dogma.
És un camí.
Jo aquesta paraula misericòrdia,
en aquest context que el Papa Francesc
ens va anar manifestant,
a mi m'ha creat una...
Mirar-me a mi mateixa.
Vull dir, mirar-me a mi mateixa,
sí, la meva mirada de cara als altres
tinc la capacitat
de poder ser misericordiosa.
És a dir, no jutjar tant,
no ser tan crític negatiu,
sinó mirar què m'estàs dient.
No t'entenc,
però potser tens raó.
M'ha donat una obertura de mirada.
Vull dir, me l'he aplicat també molt a mi mateixa
com una reflexió
i m'ha ajudat a caminar
dintre d'aquesta església més oberta
de cara al món.
O sigui, segons el Papa Francesc,
ens deia que la misericòrdia
ha de tenir qualsevol actuació
o decisió eclesial.
Per tant, primer,
se l'aplicava ell mateix
i a l'església, no?
Però les seves paraules
sempre eren dirigides a tothom,
sense de cap distinció,
i també, o sigui,
sabem que
hi ha moltes persones,
moltes, moltes,
que també les han rebudes així,
perquè les dèiem
amb molta humilitat
i sense cap mena
de perjudici cap a ningú.
Sí, sí, totalment d'acord, sí.
I a més, amb molta simpatia.
Sí, també.
Un papa que reia amb la gent,
menjava amb la gent,
escoltava la gent,
s'apropava,
era molt proper
i era també molt graciós,
futbolero.
Vull dir, a veure,
era una persona molt normal.
En un text que he llegit
deien
era un home
i això és important
perquè és un més de la humanitat,
no estava situat en un pedestal,
no?
Llavors, doncs, això
el feia molt proper,
molt,
i sabia escoltar,
que això també és molt important,
i no jutjar.
Aleshores, doncs,
per això molta gent s'hi podia apropar,
perquè, d'alguna manera, doncs,
no se sentien assenyalats, no?
Una de les coses
que també el portaven a actuar
d'una manera més ferma
era el lluitar contra les pobreses.
Fixeu-vos-hi que les pobreses,
que quan diem la paraula pobresa
sembla que només puguem parlar
de l'econòmic.
no, o sigui,
hi ha tot moltes diferents
pobreses.
Per això ell ens ho
remarcava en plural.
I com ho va fer
per posar-se a l'abast
de les diferents
pobreses?
Què us sembla?
Com ho va fer per posar-se a l'abast
de les diferents pobreses,
per viure-les
de prop?
Jo crec que era un home
que escoltava,
escoltava moltíssim,
i analitzava
les diferents necessitats
que podien haver-hi,
com molt bé has dit
que no eren sols econòmiques,
sinó podien ser
gent marginada
dintre d'una societat
per la seva manera de ser,
o, no ho sé,
hi havia una manera
de ser d'ell
que volia donar
aquesta amplitud
d'acollida.
Aquesta paraula
per mi en vell
té molt de sentit.
Acollida,
el refugiat que arribava,
el pobre marginat
que dintre de les grans ciutats
ja els han vist,
que estan al carrer
sense sostre,
aquell que està lluitant
per un habitatge,
pels drets humans.
Era un home
obert
a totes les necessitats
dels drets humans,
que no solament
són de pobresa,
sinó que hi ha
altres estils.
Bé,
són les pobreses,
no?
Sí.
Ell, d'entrada,
el primer viatge
que va fer,
va fer l'Empadusa.
O sigui,
el sentit aquest
per tenir una visió
del que està passant
en aquest món,
per poder llegir
els signes dels temps,
t'has de desplaçar
les perifèries,
si no,
no te n'enteras
si estàs només
en la teva ombolla
o en el teu centre,
no?
I aleshores,
per això també va dir
que les esglésies
o les parròquies
havien de ser
hospitals de campanya
per acollir.
I la campanya
què vol dir?
Què vol dir
una tenda de campanya,
també?
No estàs afincat allà
immòbil,
sinó que estàs
disposat
a desplaçar-te,
no?
O acollir
tots els que es mouen,
també.
O sigui,
que les pobreses
poden ser,
també va aparèixer
això després,
d'una altra manera,
en la seva encíclica,
la laudato,
sí.
O sigui,
que ell deia,
no és només,
diríem,
una encíclica
ecològica,
sinó que també
és social
i és econòmica,
perquè les coses
que passen
en el món
li passen
a molts milions
de persones
i a aquestes persones,
diríem,
els repercuteix
el que nosaltres
fem amb la natura
o el que fem
amb la nostra economia
o el que fem
amb les nostres relacions.
Sí, sí.
I això s'ha vist,
s'ha anat veient
que això també
ha creat
una pobresa
de gent
que s'ha hagut
de desplaçar
perquè en l'espai
on podíem viure
ja no hi havia
aquella cosa bàsica
de supervivència.
Per això
aquesta frase
que ja fa
tant de temps
que la vam sentir
i que d'alguna manera
intentem
doncs
fer-la nostra
que és
una església
en sortida,
no?
Que en les seves
paraules
una església
en salida
que estigui
a tots els ambients
a totes les situacions
que
el pregar
es pot fer
tot arreu.
Sí.
I tant.
I d'una manera
més humana
i més
amb tota
una visió
de comunitat,
no?
Perquè
aquesta
la comunitat
no és
solament
la comunitat
eclesial
sinó que és
la comunitat
del poble
on es viu
de les persones
que estan
més enllà
de les nostres
de vegades
de la nostra
proximitat
però que hi són.
no?
Sí, sí.
I si estàs en sortida
o estem en sortida
és per portar
alguna cosa
també.
Per rebre,
disposats a rebre
i disposats
a portar,
no?
i aquí diríem
en tronca
la bona notícia
perquè l'Evangeli
és una bona notícia.
D'alguna manera
ens dona
en alguns passatges
concrets
un programa de vida
d'una manera
molt senzilla
i fora de dogmes.
que es pot
aplicar perfectament
a la nostra vida
i les relacions
amb els altres.
no?
Sí,
aquesta expressió
que tenia el Papa
l'alegria
de l'Evangeli
no?
Vull dir,
l'Evangeli
és una pauta
de vida
per les persones
i que cadascú
escolla
la que li sembla
millor
per estar
dintre d'una societat
però és una pauta
de vida
actualment
que té
és molt
vàlida
perquè
et demana
que et comprometis
davant d'aquests
canvis
contínuos
que es donen
al món.
com puc canviar
jo davant
d'una situació
de guerra
una situació
econòmica
se'm demana
que sigui sensible
a la natura
perquè si
tot està connectat
davant d'aquesta
globalització
com haig de
respondre jo?
Doncs a vegades
jo crec que els cristians
amb l'Evangeli
tenim un camí
que ens ajuda
a entendre
totes aquestes situacions
i el nostre compromís
en el món.
El Papa Francesc
tenia molt clar
que l'Església
del segle XXI
havia de ser
una església
plenament evangèlica
era
o sigui
totes les seves accions
estaven
des d'aquesta
visió evangèlica
i
la visió evangèlica
és aquesta
actuar
aquesta manera
d'actuar
que ell
tenia
amb totes les persones
siguin
o foren
de la religió
que foren
o del context
on vivien
ell tenia
aquesta
no és un
que el Papa
hagi fet
l'Evangeli
l'hagi actualitzat
no
és la forma
o sigui que
que s'ha de viure
l'ha posat
en pràctica
fixa't que han parlat
que un dels seus punts
eren les pobreses
un altre era
però ell era un exemple
ja
la seva manera senzilla
des que va ser elegit Papa
com es va moure
en aquest entorn
que hi havia tots uns protocols
molt concrets
era un cap
en el punt
gairebé
és un cap d'estat
però ell
amb la seva senzillesa
tots els passos
que anava fent
era senzill
creia en això
en aquests elements
de l'humilitat
aquests elements
de la senzillesa
el saber
valorar cada cosa
té un valor
inclús la cosa
més petita
té un valor
i saber escoltar
és l'altra gran cosa
del papa francès
escoltar
i saber trobar
l'alegria
de l'Evangeli
i després ell
per exemple
el primer que va fer
és no voler viure
en el Vaticà
se'n va anar a viure
a la casa de Santa Marta
i després
és un home
que duia
les seves sabates
no les sabates papals
que menjava
amb la gent
a la plaça
vull dir
que reia
que sabia
diríem
portava les seves ulleres
o sigui
moltes vegades
es presentava vestit
vestit normal
vull dir
trencava els protocols
recordem els seus últims dies
que va sortir
doncs
amb un poncho
i això
i va haver
persones
que no ho van entendre
perquè
fins i tot
perquè
deien
com és possible
que hagi trencat
el protocol
no
ell
era com es trobava
en aquells moments
necessitava
aquell escalf
aquella roba
que l'escalfers
ell va sortir
i sense cap problema
visitava les presons
menjàvem els presoners
vull dir
a veure
vull dir
es va
era proper
diríem
de la realitat
humana
eh
i va demanar
que en el seu enterrament
quan entressin
el seu fèretre
a Santa Maria la Major
allà hi haguessin
presoners
gent descartada
gent immigrant
tot això
una representació
eh
perquè d'alguna manera
era
el que per ell
era important
ell va viure
també
ell era immigrant
la seva família
procedia d'Itàlia
eh
i era argentí
també
que per això
li agradava
ballar el tango
però
i el Messi
gran seguidor del Messi
sí
però vull dir que
al mateix temps
doncs
ell
no sé
vull dir
això
era el que formava
part de la seva vida
no volia que aleshores
es fes
un gran
cerimonial
eh
que d'alguna manera
desfigurés
el que per ell
havia sigut important
també va decidir
com volia que fos
el seu taüt
i totes aquestes coses
que també diuen
també parlen
eh
vull dir
de la coherència
personal
no
per això
la doctrina social
de l'església
ja ens recorda
aquest estar en el món
d'una manera
determinada
sí
i
val
i perquè
va denunciar
moltes
injustícies
no
moltes dinàmiques
socials
econòmiques
ecològiques
en les seves
encícliques
que si teniu
una ocasió
de
de poder-les
llegir
valen la pena
perquè
el seu llenguatge
és tan planer
i
i t'hi trobes
tan
immers
en cada
en molt dels
dels seus
dels seus
apartats
que
que serveixen
jo penso
que serveixen
per tothom
per tothom
és un llibre
són llibres
que cada un
doncs ha anat
fent
primer
doncs la
la joia de l'Evangeli
després el
Laudato Si
no
a Fratelli Tutti
o sigui que
ens ha anat posant
com diferents
esgrons
però
des d'aquest
en aquest sentit
global
de
de la
globalització
amb la natura
en aquest sentit
no?
Sí, sí
vull dir realment
llegir-ho en calma
i fer-t'ho teu
és una manera
d'estar en el món
eh?
perquè t'ajuda
t'ajuda moltíssim
a
entendre el seu missatge
també que és un missatge
planer
que a vegades
les coses planeres
dius
ai no puc col·locar-ho
en el món social
però sí
sí, sí
eh?
També
ha estat criticat
i això també
ho hem de reconèixer
sobretot
no
no només
diríem
pels sectors
conservadors
que en vida
ja
molts han atrevit
a dir
que si era un papa
sismàtic
no?
També
un cert
descontentament
per part de les dones
o pels sectors
que promulgaven
doncs
el fet
de
l'ordenació
de les dones
eh?
o per exemple
el celibat
no obligatori
s'ha arribat
a pronunciar
diríem
doctrinalment
aquestes coses
eh?
no
no
però jo penso
que en canvi
ha fet
moltes actuacions
que són més discretes
però que van en la direcció
de posar
una pista
perquè
les coses
han d'evolucionar
eh?
i aleshores
doncs
ha fet
quantitat
d'anomenaments
de dones
en llocs de responsabilitat
i de likes
també
homes likes
o sigui
perquè l'església
no sigui tan clerical
eh?
perquè deia que això
és un càncer
a l'església
ho deia així
mateix
de clar
eh?
i també aquest estil
d'església
no?
tan dogmàtica
i rígida
deia
una església
trista
és una trista església
eh?
o sigui que
d'alguna manera
marca
unes maneres
de fer
i de viure
eh?
de viure
l'Evangeli
o d'estar en comunitat
o de fer funcionar
aquest món
doncs
que
hem d'estar
oberts
a tothom
i a totes
aquestes diferències
aquesta diversitat
no només cultural
sinó també
de mentalitats
a vegades
no tots
caminem al mateix ritme
i aleshores
doncs
aquí ve
una cosa
molt important
que abans
ho parlàvem
fora de micro
amb la Montserrat
i amb la Dolors
que és el tema
de la sinodalitat
sí
la
aquest
aquest
més
l'any passat
vam estar treballant
la sinodalitat
que
aquesta paraula
vol dir
el poble
que camina
el poble
que avança
ho vam estar
treballant
en diferents grups
i sobretot
que vam descobrir
o ens vam
reafirmar
en què
com a dones
batejades
doncs tenim
tenim aquest
aquest lloc
a l'església
sense distinció
d'altres
persones
o d'un altre
de l'altre
de l'altre
de el que són
els homes
el fet d'estar
batejades
això
ens dona
tot
la
la
la capacitat
la humilitat
i el ser
d'iguals
i iguals
a dintre
de l'església
pel bautisme
i això
no només
ho tenim
nosaltres
sinó
totes les persones
que estan
batejades
i són moltes
les que estan
batejades
i tant
pel bautisme
hem rebut
la llum
de Cris
i això
és el que
nosaltres
ens dona vida
i això
del sinode
va ser
un treball
de tres anys
molt interessant
perquè ens va marcar
la pauta
que hem d'anar junts
l'altra pauta
és que
cal
ser corresponsables
nosaltres mateixos
és a dir
el fet d'estar
batejats
aquella comunitat
nosaltres
n'hem d'esperar
que ens facin
les coses
sinó
més o menys
el guiatge
que hi hagi
implicar-nos
a més
i fer-ho
nostre
saps
vull dir que
va ser una experiència
maca això del sinode
i continuar
aquesta
sí
perquè de fet
el sinode
és una cosa
molt antiga
l'església
exacte
i es fan els sinodes
dels bisbes
ara no recordo
si és cada any
o cada dos anys
però el papa
el que va fer
és
el sinode
obrir-lo
a tothom
o sigui
ho va obrir
a tota l'església
i som església
des del papa
fins a l'última criatura
doncs
tots els batejats
com estàveu comentant ara
eh
aleshores
doncs
ho va obrir
un primer any
amb els bisbes
a continuació
es va enviar
tot el que s'havien
elaborat els bisbes
es va enviar
a les diòcesis
de tot el món
i allà
hi va poder participar
tothom
o sigui que aquí
s'han fet grups
molt diversos
per treballar
perquè van dir
aquí s'escoltarà tothom
eh
siguis de dins o de fora
perquè ell va dir
l'església
és sortida
com estava comentant abans
per tant
pot parlar tothom
tothom serà escoltat
i vam enviar
totes les
el que es pensava
coses fortes
eh també
per tota la crítica
els abusos
tot el que és
coses que realment
doncs
fan molt de mal
i que
el papa
al principi
ell
quan
ara un exemple concret
quan va anar
al Perú
doncs
bueno
hi havia un
un sacerdot
abusador
doncs que bueno
que ell se'l va voler escoltar
i va dir
no tinc per què
no fer-li cas
no crec que menteixi
però després
ell tenia una comissió
que anava més a fons
i en aquesta comissió
va rebre
la veu
de moltes víctimes
i quan ell
va escoltar
la veu
de les víctimes
va dir
això no es pot consentir
o sigui
aquí s'ha d'anar a fons
eh
aquest problema
ja se l'havia trobat
Benet XVI
o sigui que
i el pobre
ja va haver de retirar-se
perquè no es veia en cor
d'assumir tot això
eh
aleshores doncs
va ser
quan ell va dir
no
aquest tema
s'ha d'abordar
perquè
l'església
aquí
hi ha d'haver una transformació
molt important
tot aquest
clericalisme
tot aquest
diríem
ocultar les coses
el poder
ell va denunciar molt
el poder
el poder econòmic
però també el poder
sobre les consciències
i aleshores doncs
sobre les consciències
sí
ha actuat
a sobre de moltes persones
sí
sí
en algunes doncs
fent-les callar
i en altres doncs
d'alguna manera
fer-los
posar-los
i càrregues
no
i això
ell ho ha denunciat moltíssim
m'he dit
que aquesta no és l'església
que ha de ser
doncs
tenim davant nostre
hem tingut un papa valent
eh
valent
dient les coses
amb claretat
i no ho sé
hi ha tants temes
que potser no els podrem
desenvolupar
però amb el seu compromís
davant
de les guerres
que hi ha actualment
tan grans
tant a Ucraïna
com a Gaza
com a les guerres africanes
ell ha plantat
que ara aquest capitalisme
consumista
d'armaments
i consumista
que per
poder vendre armament
vull dir
ja
el que és la gent
ja no els importa
i el papa
ho ha denunciat moltíssim
i s'ha posat
molta gent
en contra
ja vull dir
que és un papa
que
no sé
quan fem
hi ha hagut uns missatges
també a nivell de pau
molt importants
eh
bueno
podríem seguir
i seguir
parlant
perquè
a nosaltres
això
ara ens ha obert
una finestra
que
hi ha tants temes
a les seves encícliques
i les seves paraules
són tan clares
que donar-les
a conèixer
és el que a nosaltres
ens agradaria
el programa
doncs
donem les gràcies
al Carles
que ens ajuda
i el dissabte que ve
es repetirà
aquest mateix programa
a les 12 i mig
a les dos quarts de 12
gràcies Dolors
gràcies Núria
a tu
i gràcies a tots els oïdors
i oïdores
de Sant Jús
i potser de més enllà
també
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
Gràcies
Fins demà!