Fins demà!
Sintonitzes l'àdio d'Esperm pel ràdio de Sant Jocs, no haurem tan lloc per tu.
A les portes l'àdio d'Esperm, sintonitzes l'àdio d'Esperm pel ràdio de Sant Jocs, no haurem tan lloc per tu.
Cara a B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Música relaxant.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Un molt malò.
Smooth Jazz Club.
Hi esperem.
A les portes l'àdio d'Esperm, sintonitzes l'àdio d'Esperm pel ràdio de Sant Jocs, no haurem tan lloc per tu.
Bona tarda, amics suïdors de Ràdio d'Esperm.
En tots vostès, veus de la parròquia.
Música
Com ja saben, un cop al mes, nosaltres tenim el programa de Paraula Viscuda.
Amb la Paraula Viscuda tenim sempre la Montserrat Giró, que per un problema familiar avui no ens pot acompanyar.
Però també tenim una amiga, una persona que és molt amable i que ve ajudant-se amb aquesta Paraula Viscuda.
I avui tenim el goig de tenir una amiga molt estimada, que és la Josefina Modolet.
Josefina, bona tarda.
Molt bona tarda, Lina.
M'adhereixo al problema que tinc la Montserrat en aquests moments i estic molt contenta que m'hagi convidat per preparar, d'alguna manera, les fesses a Nadal.
Entre nosaltres, i afortunadament, hem dit a la Montserrat que vingués perquè ella, podríem dir que és experta.
I el dia experta no vol dir que sigui una persona científica, no, no, no, però que sent, sent el que diu, sent el que fa i sent sobretot la paraula.
I aleshores, ella ens farà una mica de referència a el que és la festa de Nadal, que després la comentarem entre totes dues.
Ens recordis que això serà el dia 25, aquest diumenge que vés, el dia de Nadal, coincideix que és també diumenge.
I aleshores, doncs, farem una miqueta per posar-se al dia.
Montserrat, endavant.
Molt bé, Lina.
Ai, Montserrat, Josefina, perdona, eh?
Ens hem entès.
Molt bon dia.
Jo canvio els noms, eh? Perdona'm.
Molt bon dia.
Jo acostumo cada dia a fer la meva pregària del dia amb aquest llibret, Paraula i vida, que cada any els claretians editen.
Hi ha els textos de les lectures del dia, de l'Evangeli, i un comentari de l'Evangeli que m'ha semblat molt adient per compartir-ho amb vosaltres.
Nadal del Senyor
Hem de viure el Nadal amb la profunda alegria de rebre una bona notícia,
perquè hem vist i creiem en la salvació del nostre Déu.
Maria i Josep, els pastors, ho van creure i ho van comunicar en la seva activitat de cada dia.
Nadal és un salt qualitatiu en el diàleg de Déu amb nosaltres.
Ell, que ens havia parlat a través de la creació o dels profetes, ara ens parla per mitjà del Fill, que alhora és el nostre germà, Jesús.
És la paraula definitiva de Déu a la humanitat.
I el Nadal enceta aquest nou diàleg o relació que ja no es trencarà.
Si ens obrim a aquest diàleg, aprenem a conèixer qui és Déu.
Aquest Déu que no hem vist mai, però del qual Jesús és l'imatge perfecta.
Tota la vida de Jesús ens en parla i després ens dona el seu esperit per tal que el diàleg i la relació no es trenquin,
sinó que s'aprofundessin.
Aprenem també a conèixer qui som nosaltres i qui és el que ens ajuda a ser més humans.
Perquè Jesús és l'ésser humà que viu totalment el projecte de Déu sobre cada persona.
Bé, un cop dit això, no hi ha res més per dir, no?
El que passa és que ara tu i jo parlarem sobre el Nadal més profà, més del dia, més les coses que està.
Jo crec que està una mica enfocat.
La idea de Nadal no és el que en realitat hauria de ser de caire religiós.
Si és, com si diguéssim, una esperança gran que algú ens ve a dir, ei, sou germans, estimeu-se.
I sobretot, amb la figura del nen, quan hi ha un naixement, la gent, aquell nadó té com un sentiment de tendressa cap a aquell nadó.
Aleshores, en el dia de Nadal veiem un nen i veiem això, però també veiem un portal, un despreci dels altres o un no fixar-se en les coses que els altres tenen.
I aleshores, quan comparem i veiem que a vegades el Nadal es redueix a menjar, que és bo, ojo, això no es té per què dir,
però a uns obsequits o a uns regals o a unes coses que són fora de context, se celebra el Nadal o no se celebra el Nadal.
I aquí és on queda la cosa aquesta de pensar, a veure, com es té que enfocar?
Ens hem d'enfadar per la societat de consum?
O hem de comprendre que la gent som així?
O som transmissors de que ha vingut algú a dir, ei, vinc a donar-vos la pau, no?
Sí, sí, estic d'acord.
Mira, jo particularment el Nadal intento viure amb família.
Penso que és un moment molt important per retrobar-nos.
Estem únics sempre, però el Nadal, si hi hagués alguna cosa que es tingués que...
Que aclarir, sí.
És un dia dient, un dia dient, perquè és un dia que don escalf, sentit de llarg, de proximitat i, naturalment, de festa.
Perquè ha nascut Jesús, i és el Nadal.
I aquesta bona notícia que celebrem els cristians, i tothom té molt respecte i ho celebra,
penso que no treu que ens hagin de menjar, més o menys, un menjar més extra, més ben preparat.
Bueno, un me'perdona, Josefina, un menjar, a vegades, quan tu obres la teva taula i ho fas amb molt de carinyo,
estàs donant un regal als que te'n volten.
I tant.
Estàs dient, ei, us estimo.
Sí, sí, sí.
I aquí, o sigui, que crec que un menjar de Nadal, moltes vegades, és això.
Sí, sí, sí, sí.
És a dir, esteven acollits, no et sembla?
Sí, és que el dia és d'estar en una taula i compartir el pa de cada dia, el pa nostre de cada dia,
trobo que és una manera també de sentir-te feliç i bé.
Sí.
Estàs amb els fills, estàs amb els nens, recordes els que ens han precedit, els que n'hi són,
que d'alguna manera els tenim molt presents aquests dies més que mai.
Ara, és el que anava a dir jo també.
Aquests dies més que mai.
i jo consideraria a totes les famílies que fessin el pessebre, fessin un signe, que es veiés que realment...
Que hi ha una festa, que n'hi ha alguna cosa...
Això mateix, que hi ha una festa important per celebrar i que tots som germans i que tothom pugui tenir,
jo demano aquest any, que tothom pugui tenir una feina digna per viure, un plat a taula, un sostre per viure.
Tu saps que moltes vegades quan un s'aixeca al dematí, o al revés, quan se va a dormir a la nit...
Jo, per exemple, penso, quan m'aixeco al dematí i puc prendre'm un cafè, i me puc fer una dutxa amb l'aigua una mica calenteta,
penso, bueno, escolta, ja ho tens tot, perquè a partir d'aquí tens que començar a donar gràcies, que la gent no dona gràcies, eh?
Doncs d'aquesta cosa hem de donar gràcies, dius, no pots fer res més, doncs vale, titus, no?
Però vull dir que això ho és.
Ja va, i has dit una cosa molt, molt adient, que és que, esclar, amb les festes de Nadal n'hi ha una paraula, que és l'enyor.
Enyores aquelles persones que tenies amb tu, enyores moltes coses.
I, no sé, i tu, no sé, també, jo ara ho dèiem amb l'Enric d'aquí, que al Nadal també passa una cosa,
sobretot una miqueta abans que sigui el dia de la festa, estàs com una mica apagat.
Però és que els sers humans, igual que tots els sers de la Terra, animals, vegetals i el ser humà,
estem amb el procés dintre de la natura.
Quan arriba l'hivern, quan arriba aquesta època, tots fem el bajón, el bajón, no, eh?
O sigui, perdem una mica de, com si diguéssim, de fortalesa en el sentit de vitalitat.
I aleshores aquestes coses, junt amb el record d'aquell que s'ha estimat o d'aquelles persones que les tens presents,
doncs també et fa com una mica d'enyorança.
Arriba del Nadal, es reuneixes amb els que queden, pum!
Has revifat una mica.
No sé si a les altres persones els hi passa.
Fins al dia de Nadal estàs.
Ostres, Nadal!
Sí, t'agrada, però és aquesta enyorança, no?
Que tens una mica de pena.
De melangia.
De melangia, ara.
I d'enyorament.
I d'enyorament.
Però a vegades, no sé qui, penso que una persona que enyora és afortunada també.
Per què?
Perquè he tingut alguna cosa per poder enyorar.
I tant, i tant que sí.
Perquè si no enyora res, quina vivència has tingut?
I tant que sí.
I tant que sí.
No, no, no.
I el Nadal trobo que és una festa molt entranyable, de caliu, de casa, d'estar...
Després cantar els Nadals amb molts nets i la música, també ens agrada a tots molt a casa i també participem.
I tot això ens uneix.
Ens uneix molt.
I demano a tothom que pogués tenir un bon Sant Nadal.
Sí.
Aquella que diu, ara, agafem una mica de broma, que ja saps que a mi m'agrada fer broma per no fer-ho tot tant transcendent.
Tant sèrio.
Que diu, i tengo que comer con el cunyal.
No?
Saps que a vegades fan aquelles coses que...
Que no ens parlem aquell dia.
Que no ens parlem, però aquell dia potser no sé per què et parles.
Sí, sí.
I si no et parles, doncs bueno, beneit sigui Déu.
Això mateix.
Nosaltres aquest problema no el tenim, encara ens fem amb tothom, perquè sempre dic que hi ha més coses que ens uneix que no pas que ens separa.
Home!
Cadus com és, però si realment esquimes i acceptes l'altre com és, jo sempre dic exigent amb mi mateixa i tolerant amb els altres.
Amb els altres, sí. Bueno, aquesta és una bona màxima, eh?
Perquè és veritat això, i això a la vida m'ha ajudat molt.
Sí.
Perquè a vegades jutgem actituds i coses i penses, cadascú actua...
Segons el moment i segons la seva d'allò...
I que ho fa el seu procés, i hi ha persones que jo tinc molta amistat i comparteixo moltes coses, i potser amb algunes o tant, però és més important el que et uneix que el que et separa.
No, i afortunadament el món va avançant.
Sí, i tant.
Per la bondat, eh?
I tant, i tant.
Perquè, esclar, el que queda amb la notícia més atraient sempre són coses tràgiques o coses dolentes.
Però si no hi hagués molta bondat per part dels humans, de la gent jove que a vegades se'ls acupa, estaríem contra la paret, eh?
No, no, ja ho diu l'Evangeli, serem jutjats, no, pel que hem estimat.
Clar.
Pel que hem estimat.
Estimar és l'últim que hem de perdre.
Estimar.
Doncs, no sé, el que voldríem nosaltres transmetre és això, que aquests dies hi haguessin una pau...
Ser portadors de pau.
Exacte, sí, sí.
Ser portadors de pau i ser portadors...
Que això a vegades costa, eh?
Costa ser empàtic.
Sí.
A vegades costa.
I veus persones i dius, me'n catxo.
Però, per què no li trobem un?
Mira, a l'altre dia a casa estaven els nets, que jo tinc sempre al voltant, a la taula, a l'hora de dinar,
i jo els escolto, eh?
No interfereixo molt poques vegades al d'allò.
Però estaven tots ells.
parlant i no sé què.
I estaven criticant-se uns als altres.
D'ells mateixos i dels cosins de fora i no sé què.
I jo va haver un moment que he dit, ei, per què no trobem una cosa positiva dels que esteu dient tot això?
Ho feien amb broma.
Però era una broma que a vegades no, no, no, no.
Busquem de buscar la part positiva dels altres.
Que tothom la té.
Que tothom la té?
Que tothom la té.
I tant.
Clar, no per això si és millor ni pitjor, però...
Si penséssim el que deies tu abans de la reflexió, de dir qui sóc jo per jutjar...
Sí, i tant, i tant.
I en canvi, aquesta persona, si ha actuat així, potser té algun motiu o té alguna inquietud o té alguna cosa que jo no ho entenc, però el tinc a respectar.
Ens falten datos per poder...
Per poder...
Per poder-ho...
A més, qui som nosaltres?
No, no, no.
Mira, això és allò de la pedra.
Això mateix.
Si estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra, no?
I la gent se'n va marxar perquè va pensar...
Ai, caram...
Jo que veu la brossa de l'ull de l'altre i no veu la viga que té ell.
Sí.
És ben cert.
Bé, si vostès van el diumenge a celebrar la missa i participen en l'Eucaristia, les lectures que n'hi han són molt boniques.
I el Nadal, quan es celebra la festa de Nadal de tota la vida, jo me'n recordo encara, al principi de venir a aquest poble, fa anys i anys i anys,
que el dia del vespre, la nit, la Nochebuena, que es deia, no?, doncs anàvem... Saps on anàvem? A la Santa Creu, aquí dalt, al costat de la penya del Moro, saps?
Sí, sí, sí.
I pujàvem, eh? Aquí molta gent del poble pujàvem i fèiem allà una missa, hi havia una missa allà que era molt bonica.
Això perteneix a Sarrià.
Que pertenia, sí, sí, sí.
A mossèn de Sarrià pujava, sí.
I aleshores a Nadal hi ha diverses... la litúrgia, eh?
La litúrgia, que els que no estan avançats, és igual, i jo tampoc, vull dir, no som experts.
Però són, n'hi ha tres dies, d'una litúrgia diferent.
I en els tres dies, en les primeres lectures, tant la missa de la nit, com la missa de, bueno, la vigília,
després la de l'alba i després la del dia, la primera lectura sempre és d'Isaïes.
I la que correspon a la del dia és molt bonica.
Ara la llegirem perquè vegin que és bonica de veritat.
Diu, és a lectura del profeta Isaïes.
Diu, quin goig de sentir a les muntanyes els passos del, espereu-se un moment,
del missatger que anuncia la pau, i aquí ho remarco, que anuncia la pau,
i porta la bona nova, que anuncia la salvació, i diu a la ciutat de Sió,
el teu Déu és rei.
Escolta els crits dels teus sentineles, escolta quins esclats de goig,
veuen cara a cara com el Senyor torna a Sió.
D'en seu ruïnes de Jerusalem, al seu tots els crits d'alegria,
el Senyor ha consolat el seu poble, ha redimit a Jerusalem.
Als ulls de tots els pobles el Senyor ha estès el seu braç sant,
i d'un cap a l'altre de la terra veuran la salvació del nostre Déu.
És maca aquesta lectura, eh?
Sí, sí.
Aquest temps que estem d'atvent ara,
hi ha tres personatges que van preparar la vinguda de Jesús.
Isaías, aquest profeta que vam de proclamar,
Joan Baptista i Maria.
I ara ens toca a nosaltres preparar el seu retorn.
Hi ha aquella frase de l'Evangèlia que sempre diu
trobarà Déu fer a la terra quan tornarà a venir?
Sí.
Depèn de nosaltres.
La risa aquesta és una risa una mica d'allò.
Depèn de nosaltres.
Depèn de nosaltres.
Ara ens toca fer de nosaltres.
Jo, de totes maneres, penso que tant si ets creient com si no ets creient,
tots anem desitjant la pau als altres.
No, jo, i tant.
Aleshores, el nostre exemple com els representants,
si és que ens considerem, ha de ser aquesta, portar la pau.
Sí, exacte.
La pau i l'estimació d'uns als altres.
i a vegades quan veus el comportament de polítics,
que no m'hi fico en polític,
d'actuació de la gent,
et quedes assombrat perquè dius
pensen o no pensen,
es preocupen dels altres.
i per això dic que els polítics o els governants,
no polítics, ja, els governants,
que són els que tindrien que seguir...
Ho tenen més a la mà.
No, els que podrien fer moltes coses envers als altres.
Sí, sí, sí.
Carlos, molt maco, que ens ajuda molt.
Ell ens han de dir si ja estem o no.
Què queda?
Cinc minuts, eh?
Més que res, perquè no els volem...
D'acord, molt bé.
Vols dir alguna lectura que t'agradi?
No, jo només voldria acabar dient
que desitjo tots un bon Nadal
amb a nit amb bones obres.
Hombre, això és maco, eh?
Diu no, ali, ali, no.
Amb a nit amb bones obres.
I cadascú que pensi.
Perquè jo penso en Nadal
i penso quanta gent hi ha
que es troba sol.
Sol, sí.
Que no tenen un plat de taula per menjar.
Jo que també no sóc de Càritas
però col·laboro amb el Banc d'Aliments,
veig a Sant Jus mateix
la quantitat de gent coneguda,
coneguda,
que van aquí a Càritas a buscar el lot.
Perquè tenen un problema puntual,
potser en aquell moment,
o que fos.
I penses, escolta,
i això que dius tu,
altres som privilegiats.
Sí.
Sí, no.
Ens devem al dematí,
tenim una casa per viure,
tenim uns...
Escolta,
ens podem dutxar mai a calentar,
tenim el sabor,
el gel.
Jo els nens de cataquets
els dic a vegades.
Hi ha nens com vosaltres
que només fan un àpat al dia.
Sí, i tant, i tant.
Vosaltres en feu quatre.
Sí.
Esmorzeu,
dineu,
breneu i sopeu.
I la mare encara els pregunta
què voleu de berenar.
Sí.
I us diu tot el que podeu escollir.
No, i encara després diuen
no m'agrada,
o sí que m'agrada i tal,
sí, sí, sí.
I llavors penso que, esclar,
aquesta tinguéssim més,
hi haguéssim més una igualtat,
tothom tingués una igualtat.
Sí, sí.
I llavors sents altres coses
que penses gent que dius
mare meva com viuen.
És necessari?
Sí, sí.
Aquests...
Ah, bueno, clar,
excessos.
Aquests desbals,
aquests, aquests excessos.
Aquests creuers,
aquests que diuen
aquests diners que val cada dia
a dormir en un gran hotel.
Això és necessari?
No.
Penso que no.
Penso que no.
Penso que ser hoster
sí.
Trobo que també...
Que és bo.
És bo.
És bo també.
I els nens,
els famílies,
els hem de també
d'ajudar una miqueta.
I molta gent,
molta gent d'aquesta
que sembla que ho té tot,
perquè o té fama,
o té d'allò,
o té...
riquesa,
el que sigui,
també estan sols, eh?
I tant, i tant.
Estem sols.
I tant.
Però bueno,
ara estem jutjant, eh?
I això no pot ser nada.
No, no, no.
No, que si no malament, eh?
És un jutjar constructiu,
en el sentit que tant de bo
que tu que ets el cor de tots
i sobretot això que dius tu,
la gent que té maneres
de poder solucionar.
Sí, sí.
No, no.
Perquè hi ha països molt rics,
però hi ha països molt pobres.
Molt pobres.
I que hi hagués una igualtat.
Això deia l'Arcàio Oliveres,
sempre deia si podíem estar
tothom més bé
si tots penséssim
una miqueta amb els altres.
Mira,
el Josep,
el meu,
el fill,
doncs que és aquest
ecològic
de coses de l'aire,
de l'ecologia,
del medi ambient,
en té,
doncs a vegades diu,
esclar,
tots volem que el frigorífic
tingui llum.
Sí.
Però,
ojo,
els molins
que no necessiten,
no els volen
perquè són antiestètics.
Home,
no sabem adaptar-se
a una cosa
a les altres.
No lliguem a una altra.
Bueno,
tornem a Nadal.
Molt bé,
molt bé,
Nadal.
Tornem a Nadal,
desitgem a totes les persones
que el dia de Nadal
no és,
que sigui un dia
de família,
si pot ser,
de reunir tots,
de perdonar-se
uns als altres,
exacte.
de donar les gràcies,
eh,
perquè jo crec
que la vida
s'ha de ser agraït.
Ah,
i tant.
T'aixeques al dematí
i tens que donar gràcies.
I això
s'ha perdut molt, eh?
I tant,
i tant.
I és que som una miqueta
més grans,
que això ens li van acostumar,
ens li van inculcar a casa,
aquest agraïment
gràcies,
gràcies a tot.
Ja no per educació,
o sigui,
ara per convenciment.
Això mateix,
això mateix.
O sigui,
que sí.
Sí, sí, sí.
Bueno,
sí, digues,
perdó,
Gina Fina.
Molt contenta
que m'hagi convidat
aquest dia d'avui.
Bueno,
no,
ha sigut...
I agraï a aquest que es veus
a la parròquia,
que arribeu a les cases
amb aquest missatge
de pau.
Això sí.
De pau.
Això sí.
De,
no sé,
de felicitat,
de servei.
No,
de dir,
senyors,
estem en una comunitat
i tots som germans.
Sí,
i tant,
i tant que sí.
Negres,
grocs,
el que vulguis,
no hi ha distinció.
I això a vegades
no pot ser.
No hi ha distinció.
No pot ser.
De color,
de races,
de llengua,
no,
no,
no.
I aleshores,
doncs,
normalment nosaltres
també aquest dia
llegim
l'Evangeli
que correspon,
però com ja hem fet
moltes lectures,
esperem que si vostès
van a la litúrgia
del diumenge
ja la veurem.
Ja ho procurarem allà.
Sí.
Sí,
la farem allà.
Perquè ara ja seria massa.
Desitgem
que ho passin molt bé.
Ens tornarem a veure
el mes que ve.
i si algú us serveix
a la nostra xerra d'avui
és per dir
senyors,
estimeu-vos uns als altres.
Això mateix.
N'hi ha una cançó
a la...
N'hi ha una cançó.
Estimeu-vos uns als altres
tal com ell ens ha estimat.
Sí.
Això encara ens compromet més
perquè això ja és...
No,
no cal que arribeu a morir.
No.
No.
No, no, no.
No, no, res.
Però només que tots
posséssim una miqueta
de bona voluntat
per conviure bé
per no trobar defectes.
I tant que sí.
Això mateix,
mira,
podríem dir,
no trobeu defectes als altres.
Busqueu-li algun punt positiu.
Trobeu vist-vos.
Amb els fills,
amb els nens
i amb els veïns.
Sí, sí.
I amb el Carlitos.
Sí.
Molt bé, molt bé.
Amb tots els que formeu part
de la ràdio d'Esbert.
Ah, això mateix.
Una abraçada
a tots els que componen
la ràdio d'Esbert
i a tot el poble de Sant Just.
I moltes gràcies a tu.
A tu.
A tu.
Fem un record
per la Montserrat
perquè en aquest moment
no us t'haurà passat gens.
No, no, d'acord.
Però bueno,
estem al seu costat.
Sí, sí.
Que és el que és important
quan algú necessita
de dir
ei, estàs aquí
si necessites algú.
I tant, que sí, sí, sí.
Encara que sigui
una abraçada només.
Senyors,
fins la propera.
Gràcies.
Molt, molt bon dia.
Bon dia.
A les portes ràdio d'Esbert
Sintonitzes
la ràdio d'Esbert
per la ràdio de Sant Just
no l'ha d'Esbert
no l'ha d'Esbert
no l'ha d'Esbert
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!