Hi havia una arriuada en el 57 i en el 64 es va fer un desviament.
Començar amb ganes la setmana i que el bon ànim segueixi fins divendres
està a les teves mans.
Sintonitza Ràdio d'Esvern al 98.1 de la FM, cada matí de 10 a 1 del migdia.
I escolta la Rambla, el magatzin de Segell 100% Sant Justenc,
presentat per la periodista Núria García Alibau.
Cada setmana l'acompanyen col·laboradors i col·laboradores
per parlar d'actualitat, de cuina, de tendències a les xarxes,
de psicologia, astrologia, recomanacions de llibres, teatre, esport, política...
T'ho perdràs?
Ni t'ho pots perdre ni t'ho perdràs.
Escolta'ns també des de l'app de Ràdio d'Esvern o a la web radiodesvern.com
i recupera tots els continguts i podcasts que vulguis escoltar de nou.
O bé seguiu-nos la pista a Instagram i Twitter a arroba la Rambla 9.8.1.
Smooth. Yes.
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils com el chill-out, l'smood jazz, el funk, el soul
o la música electrònica més suau.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
I'm going tomorrow.
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
Treu la llengua.
Treu la llengua fora, al carrer.
Treu la llengua.
És clar que s'ha de treure la llengua.
Però com puc treure la llengua?
Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua?
O a la feina, a l'escola, a la universitat,
quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua?
Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint
si la gent m'insulta per treure la llengua?
O a internet, quan els cercadors no m'entenguin
però jo vulgui continuar treient la llengua?
Entra ja a la guia de l'activista pel català
i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Veus de la parròquia
Programa d'informació i història
Bé, bona tarda.
Ja teniu els panellets a punt
perquè estem a punt de tocar la festa de tots sants
i recordar els nostres estimats que ens han deixat.
Llegint el full dominical del 22 de setembre
em va cridar l'atenció una escrita amb el títol
Un pare nostre pels difunts
on l'autor explica que quan era adolescent
va anar a l'Urdes amb el rector de la parròquia
i que cada vegada que passàvem per un poble
i veien un cementiri
resaven un pare nostre pels difunts d'aquell lloc.
Després, ja de gran, va continuar aquest costum.
Aquest escrit m'ha fet recordar a la meva mare
i encara més a la meva àvia
que quan anàvem a esplugues
i anàvem tot sovint
i passàvem per un caminet estret
que hi havia al mig dels camps
on ara hi ha la mallola
des d'on es deien aïllats
els ciprers del cementiri parruquial d'esplugues
també resàvem un pare nostre
i a més a més una oració que començava així
ànimes difuntes
al cel ens trobarem totes juntes
que a mi em feia una mica de por.
És bonic resar
mentre es camina pel camp o pel bosc
trobo que dóna molta pau
i és curiós també
on podem trobar llocs per resar
llocs insòlits
que no us imaginaríeu mai
on es pot meditar.
Avui descobrirem capelles
en llocs insòlits
on es pot trobar una mica de pau.
Al número 19
de la Ronda de Sant Pere de Barcelona
hi ha la llibreria de les Germanes Paulines.
En els dos aparadors
a banda i banda dels cinc esglaons
que donen a l'entrada de la botiga
hi ha exposats llibres
que són novetats editorials
imatges, orfebreria religiosa
i algun detall que ens recorden
Nadal, Pasqua, etc.
segons l'època de l'any.
A dins de la llibreria
a la paret del fons
sobre un prestatge es troba una Bíblia oberta
i els prestatges estan plens de llibres tancats
com qualsevol altra llibreria.
A poques passes d'aquesta Bíblia oberta
que per les Germanes Paulines
significa que la paraula de Déu
està oberta a tothom
hi ha una estança que també està oberta a tothom
i tothom hi pot entrar.
És una petita capella
molt petita
doncs deu fer uns dos metres quadrats
però on hi ha el necessari
i imprescindible
per trobar-se una estona
amb el silenci
admirant els elements senzills
que hi trobem.
Un pomet de roses
fet amb moeres de cartró
un petit sagrari
on hi ha formes consagrades
pels germans jesuïtes
una petita llum
i una escrita a la paret
amb la frase
no tingueu por
jo estic amb vosaltres.
És una capella una mica especial
perquè no està dins de cap església
però que és oberta
a qui vulgui entrar.
Cada matí
abans d'obrir la llibreria
les tres germanes
que hi treballen
hi venen a pregar
i ens conviden
a que l'anem a descobrir.
Una altra capella
la trobarem
a l'aeroport de Barcelona.
És una capella
sense església.
Està a l'esquerra
de la porta
d'arribades
de la terminal 1.
A la dreta
hi ha un oratori
multiconfessional
que sempre fa poló de peus
perquè els àrabs
hi entren molt sovint
a pregar.
Tant la capella
com l'oratori
estan oberts
des de les 6 del matí
a dos quarts d'11 de la nit.
La capella
és àmplia
té molta llum
i hi ha un silenci
que contrasta
amb el brugit
de l'aeroport.
Jo hi entro
moltes vegades
a descansar
o a llegir
sobretot
quan el vol
que estic esperant
porta un retras considerable.
La seva decoració
és minimalista
amb uns bancs
de fusta clara
i un altar
on hi ha una creu
obra de Francisco Ferreres
una imatge
de la Mare de Déu
de Montserrat
regalada
pel mateix monestir
i un quadre
de la Mare de Déu
de Loreto
patrona de l'aviació.
La capella
pertany al bisbat
de Sant Feliu
de Llobregat
i està
adscrita
a la parròquia
de Sant Cosme
i Sant Damià
del Prat.
L'any 2013
el bisbe Agustí
va autoritzar
que s'hi poguessin
celebrar misses
però només
se'n celebren
quan un col·lectiu
o un grup de persones
ho demana
i la gestió
es fa
a través del bisbat
de Sant Feliu.
Si aneu a l'aeroport
és curiós
d'entrar-hi
i si està tancada
demaneu les claus
al personal
de l'aeroport
que us l'obriran.
Actualment,
avui en dia,
els 99%
de vaixells
ja no porten
capellà
i tampoc
tenen capella
a bord.
Però al port de Barcelona,
a l'edifici
de l'Apostolat del Mar,
conegut com
Estela Maris,
l'Apostolat del Mar,
internacionalment
Estela Maris,
és una associació
de voluntaris
que té delegacions
a quasi tots
els ports
del món
i ajuda
els mariners
i els treballadors
de la mar
quan es troben
amb dificultats
o tenen problemes.
Els tripulants
i mariners
dels vaixells,
sobretot de càrrega,
fan un treball
molt dur
i quasi sempre
mal pagat
i molts d'ells
són de països
del tercer món,
Filipins,
Indonesis,
Paquistanès,
Indis
i passen
moltes temporades
lluny de casa.
Moltes vegades,
en acabar
el seu contracte
en un port
que està
a l'altra part
del món,
els armadors
no els han pagat
els salaris.
Ells no entenen
l'idioma
i no saben
què fer.
Llavors,
l'Estela Maris
els ajuda
a tramitar
visats,
a comprar
bitllets d'avió,
a contactar
amb l'armador,
a parlar
amb la seva família.
A l'edifici
de l'Estela Maris
del Port de Barcelona,
a més a més
del despatx
per les ajudes
burocràtiques,
tenen com
una petita residència
on hi poden estar
fins que se soluciona
la seva situació.
I també hi ha
una capella,
que és al servei
de tota la gent
del mar
i que dona
atenció religiosa
a les tripulacions
dels vaixells.
No us podeu imaginar
la quantitat
de tripulants
i treballadors
dels vaixells
que són de Filipines.
I quasi tots
els filipins
són catòlics
practicants.
en aquesta capella
hi fan missa
i fan missa
i fan missa
puntuals
en dates
com Nadal
o Pasqua
i també
s'hi celebren
alguns casaments.
També
des d'aquesta capella
s'organitzen
els bateig
dels vaixells nous,
encara que
religiosament parlant
tindríem que dir
la benedicció
d'un nou vaixell.
Altres llocs
per resar,
trobar pau,
consol i esperança
i també agrair
són les capelles
dels hospitals.
En aquestes capelles
s'hi va a pregar
per la curació
d'una malaltia
o per haver trobat
la recuperació
de la salut.
La majoria
dels centres hospitalaris
tenen una capella
o un espai
habilitat
per la pregària.
I també hi ha hospitals
com l'Hospital
de Bellvitge
que tenen
un capellà assignat.
Però parlant
de les capelles
dels hospitals
potser la més gran
sigui la de l'Hospital
de Sant Pau.
Parlo de l'Hospital Modern
perquè l'Hospital Modernista
de Domènech i Montaner
té una església magnífica
que dona el mateix
carrer Paraclaret
modernista
decorada
amb els colors
blaus i blancs
que actualment
és la parròquia
del barri.
La de l'Hospital Modern
situada
al segon pis
de les consultes externes
està presidida
per una creu
i una imatge
de Santa Maria
Reina de la Pau.
És una capella
de dimensions generoses
amb un sostre
molt alt
cadires
i un orga.
S'hi celebren
misses cada diumenge
a les 10 i mitja
del matí.
Els dilluns
a les 5 de la tarda
hi ha una missa
que coincideix
amb el canvi
de torn
de personal
de l'Hospital.
a la que hi assisteixen
algunes persones
que hi treballen.
És un espai
de recolliment
i pregària
obert a pacients,
familiars
i personal
de l'hospital.
Aquesta capella
és l'hereva
dels altars
que hi havia
a cada sala
de l'antic hospital
on s'hi feia
una missa
cada setmana
i des d'on
les monges
dirigien
el rosari
cada dia.
Eren uns altres temps.
La capella
més bonica
de totes les capelles
hospitalàries
per mi
és la capella
de l'Hospital
de Sant Joan de Déu
que té
a més a més
comunitat religiosa.
En aquesta capella
cada matí
hi ha una missa
a les set
i els dissabtes
i diumenges
a dos quarts de nou
i està oberta
fins a les 10 de la nit.
Té una decoració
molt bonica
amb un mosaic
de colors
que representa Jesús
i un vitralls
moderns
molt vistosos
i un relleu
de l'escultora
Explogina
Eulàlia Fàbregas
de Sant Manat.
Sempre hi ha rams
de flors
que han regalat
les dones
que han tingut
un fill a l'hospital
i moltes
un cop tornant
a casa amb el nadó
deixen les flors
a la capella.
Hi ha un degoteig
de gent
tot el dia
que entra
o surt
d'aquesta capella.
Jo sempre que hi vaig
hi entro.
M'agrada molt
la seva decoració
sobretot
el retaule
de l'Eulàlia Fàbregas
fet de pedra blanca
que representa
a Sant Joan de Déu
curant els malalts.
Si teniu ocasió
entreu-hi
si pot arribar
amb el just metro.
Veureu
que val la pena
i també val la pena
d'admirar
l'escultura
de Sant Joan de Déu
feta per Agapit
Vallmitjana
l'escultor
que amb el seu germà
Benansi
van fer les escultures
dels apòstols
de la façana
de la Basílica
de Montserrat
i les escultures
de les portes
monumentals
del Parc
de la Ciutadella.
L'última presó
que va tenir capella
a Barcelona
va ser la presó model
del carrer Intensa.
Un dels seus capellans
venia a Sant Just
a ajudar
mossèn Ramon Graner.
Ara
cap de les noves presons
en té.
Tenen espais
multiusos
on de tant en tant
s'hi poden celebrar missas.
El bisbe Agustí
anava de tant en tant
a celebrar missa
pels interns
a Can Brians.
L'única presó
que actualment
encara té capella
de Catalunya
és la presó
de Ponent
de Lleida.
A Sant Just
tenim dues cases
fortes que tenen capella
Can Ginestar
i Can Modolell
encara que em suposo
que fa molt de temps
que no s'hi celebra
cap missa.
Ara us parlaré
del nomenament
de Xavier Gómez García
com a nou bisbe
de la diòcesi
de Sant Feliu
de Llobregat.
Suposo que ara
ja ho sap tothom.
Però aquesta notícia
ha passat
pràcticament
ignorada
per la premsa.
Tant als diaris
com a la televisió.
Suposo
que és perquè
Sant Feliu
és una diòcesi
sent importància
i és una notícia
que no té morbo
al darrere.
Doncs pràcticament
en cap diari
a part de les revistes
Catalunya Cristiana
i Catalunya Religió
només l'avantguàrdia
del diumenge 13 d'octubre
va tenir la gentilesa
que en el seu apartat
de religió
hi va posar
un article
i una fotografia
del bisbe
Agustí Cortés
al costat
del bisbe
electe
Xavier Gómez.
Així
li vam poder veure
la cara
perquè la televisió
ni tan sols
a TV3
en van dir re.
Esclar
que aquesta notícia
era massa neta
doncs quan va passar
la dimissió
del bisbe
de Solsona
a cada
telenotícia
ens passaven
les mateixes imatges
i ens feien
les mateixes
explicacions
i vinga
a repetir
i a repetir
i a Solsona
i van anar periodistes
de tots els diaris
i televisions
a fer reportatges.
Bé,
deixem de criticar
i anem a la notícia.
El bisbe
Agustí Cortés
quan va fer 75 anys
va demanar
la seva jubilació.
I ara,
després de 20 anys
al capdavant
de la diòcesis
de Sant Feliu,
el 8 d'octubre
el papa Francesc
va anomenar
el frere Dominic
Xavier Gómez García
bisbe electe
per a substituir
a Monsenyor
Agustí Cortés
que a més a més
de la seva edat
té problemes
seriosos
de Salut.
En Xavier
va néixer
l'any 1970
a Azcoita,
Guipuscoa,
o sigui que ara
té 54 anys
i quan l'ordenin
serà el bisbe
més jove d'Espanya.
Va ser ordenat
sacerdot
l'any 1994
i es va estar
al País Basc
fent de vicari
perruquial
d'El Góibar
durant 3 anys
i després
va ser rector
i coordinador
de la unitat pastoral
Escoriata
Arexabaleta.
Va estudiar
a Salamanca
la llicenciatura
en Teologia
i un màster
en Orientació
i Mediació Familiar
i més tard
va fer una especialització
en Mediació Social
i Intercultural
a la Universitat
Autònoma
de Madrid.
L'any 2003
va ingressar
a l'Ordre
dels Predicadors
més coneguts
com Dominics.
Va realitzar
el noviciat
i la formació
també a Salamanca
on l'any 2024
va fer
la seva professió
religiosa
com a domínic
va ser vicari
de la Parròquia
del Santo Cristo
de Madrid
i coordinador
pastoral
del Col·legi
Nuestra Senyora
de Atocha
també de Madrid
passant després
a ser vicari
de la Capella
i Església
Nuestra Senyora
de Atocha.
Va passar
dos anys
a Barcelona
fent de prior
del Convent
de Santa Caterina
el que
li va donar
l'oportunitat
d'aprendre
a parlar
català
i de conèixer
la realitat
catalana
però després
va tornar
a Madrid
a fer de prior
el Convent
de Sant Tomàs
d'Aquino
càrrec
que estava
exercint
junt
amb el de director
del Departament
de Migracions
de la Conferència
Episcopal
Espanyola
quan va ser
elegit
per venir
a Sant Feliu.
Aquests dos anys
que va estar
a Barcelona
els va aprofitar
molt bé
doncs jo
que vaig escoltar
la roda de premsa
de la seva presentació
vaig veure
que parlava
un català
de molta qualitat
amb un bon accent
i sense cap
embarbussament
encara que ell
humilment
va dir que li faltava
molt per aprendre
jo
sincerament
vaig pensar
que el parlava
molt bé
però deu ser
una persona
humil
ja que el seu
lema episcopal
és la paraula
humilitat
també coneix
una mica
la nostra dona
doncs quan estava
a Barcelona
va visitar
algunes vegades
el monestir
de Montsió
d'Esplugues
i el monestir
de la comunitat
benedictina
de Montserrat
perquè fa sis anys
que els hi va
predicar uns exercicis
i va aprofitar
llavors
per entrar
a la confraria
de la Mare de Déu
de Montserrat
el dia 24 de novembre
a la catedral
d'església
de Sant Feliu
hi haurà
a les sis de la tarda
el comiat
del bisbe Agustí
que ara està
actuant
com a administrador
apostòlic del bisbat
si la seva malaltia
i el tractament
de la mateixa
li permet
se n'anirà
a València
a viure
a la casa familiar
que comparteix
amb els seus germans
aquesta casa
està al costat
de la facultat
de teologia
i de la residència
sacerdotal
i pensa
que acabarà
la seva vida
en aquesta residència
i que
de moment
la seva vida
de jubilat
li permetrà
d'escriure més
el diumenge
dia 30 de novembre
a les 11 del matí
hi haurà
a la mateixa
església catedral
l'ordenació
episcopal
de mossèn Xavier
serà la primera
ordenació
episcopal
celebrada
a la catedral
de Sant Feliu
una manera
molt bonica
de cloure
les celebracions
dels 500 anys
de l'església
de Sant Feliu
de Llobregat
o sigui
que ens hem quedat
sense tenir com a bisbes
o en Pere Montegut
o en Daniel Palau
tan coneguts
de tots nosaltres
i que els seus noms
havien sonat
més d'una vegada
com a possibles
bisbes
de Sant Feliu
recordeu ara
les dates
el dia 24 de novembre
a les 6 de la tarda
hi haurà el comiat
del bisbe Agustí
i el diumenge 30
a les 11
l'ordenació
episcopal
del bisbe electe
Xavier
aprofiteu
perquè no es tenen
masses oportunitats
de veure
una ordenació
episcopal
i a més a més
tan a prop
de casa
el passat dia 5 d'octubre
es va representar
a la plaça de la vila
de Sant Feliu
de Llobregat
el retaule
de Sant Llorenç
com un dels actes
centrals
de les celebracions
dels 500 anys
de la parròquia
i els 20 anys
de la catedral
quan escoltem
la paraula
retaule
ens ve sempre
a la memòria
un gran quadre
de fusta
que es col·locava
darrere de la taula
de l'altar
d'aquí deriva
la paraula
retaule
on hi ha pintades
diverses escenes
de la vida de Jesús
o d'un sant
els retaules
medievals
eren com llibres
perquè la gent
llavors
no sabia ni llegir
ni escriure
i fins i tot
a vegades
el rei
no sabia ni llegir
ni escriure
o millor
aquests retaules
eren com la nostra
televisió
o com una revista
il·lustrada
doncs amb imatges
s'explicava
la vida i miracles
d'un sant
determinat
els retaules
teatralitzats
són els hereus
dels autosacramentals
medievals
que també servien
per explicar
les històries
de la vida
de Jesús
o dels sants
d'aquest retaules
un dels més famosos
és el retaule
de Sant Armengol
a la seu d'Urgell
i un dels més bonics
és el retaule
de Santa Eulàlia
que es representa
a la catedral
de Barcelona
des de fa uns
sis o set anys
i que si teniu
l'oportunitat
us recomano
que aneu a veure
tal com explicava
Salvador Biols
a Ràdio Sant Feliu
la idea
de fer un retaule
de la vida
de Sant Llorenç
la va tenir el pintor
Joan Torres i Viver
ara fa setze anys
quan va anar
a Salzburg
i va tenir la sort
que representessin
les escales
de la catedral
el retaule
de Germain
va pensar
que es podria
fer una cosa
similar a Sant Feliu
perquè la ciutadania
coneixés una mica millor
qui era
i que havia fet
Sant Llorenç
patró de la vila
Joan Torres
havia realitzat
un retaule pictòric
molt bonic
per la casa
de l'església
de Sant Feliu
representant
a Sant Llorenç
al mig
amb les graelles
símbol
del seu martiri
a l'esquerra
els pobres
de l'època romana
i a la dreta
els pobres
de l'època actual
però la majoria
de nosaltres
no sabem
què és el que va fer
Sant Llorenç
per sofrir el mentiri
Llorenç
va néixer
en una família
cristiana
de la ciutat
d'Osca
i el cristià
Sixta
se'l va endur
a Roma
per dedicar-lo
a la vida religiosa
allà
el mateix dia
que Sixta
es va convertir
en el papa Sixta II
ell va ser ordenat
diaca
i s'ocupava
dels diners
de l'església
i de tenir cura
i donar el moina
els pobres
l'emperador valerià
va fer una dicta
de persecució
als cristians
i els va prohibir
que es reunissin
motiu pel qual
molts sacerdots
i bisbes
van ser martiritzats
molts
abans de morir
li van donar
a Llorenç
els tresors
i les relíquies
el governador
a Roma
que es pensava
que Llorenç
tenia molts diners
li va ordenar
que els hi entregués tots
i ell
li va demanar
tres dies
per tenir temps
d'ajuntar-los
i durant aquests tres dies
va reunir
tots els pobres
coixos
secs
laprosos
vells
orfes
i vídues
que va trobar
molts dels quals
coneixia
perquè els ajudava
i se'n va anar
al palau del pretó
quan el pretó
el va rebre
li va dir
mira
tots aquests
que m'acompanyen
són el veritable
tresor de l'església
el pretó
es va enfadar
moltíssim
ja que es pensava
que Llorenç
li prenia el pèl
i el va condemnar
a mort
a una mort
lenta
i dolorosa
el va condemnar
a morir cremat
en una foguera
lligat a unes graelles
per això
Sant Llorenç
se'l representa
sempre vestit
amb una dalmàtica
la vestimenta
dels diakes
i amb la palma
dels sants martis
a un mamà
i a la graella
a l'altra
quan en Joan Torres
va reunir
un grup de gent
de Sant Feliu
per explicar
el projecte
que tenia
de fer la representació
de la vida
de Sant Llorenç
no va tenir
més èxit
ara
aprofitant
les celebracions
la idea
ha fructificat
i s'ha pogut
preparar
i realitzar
el senyor Salvador
Obiols
ens diu
que fa més de 60 anys
que dirigeix
les caramelles
de la parròquia
i que coneix
a molta gent
i va anar parlant
amb moltes persones
i diverses entitats
i grups del poble
i que tothom
va respondre
amb molt d'entusiasme
agraïnt
sobretot
la disponibilitat
de la companyia
de teatre
Enric Borràs
s'ha fet una representació
molt acurada
de fet
ha sigut
una macro representació
en un escenari
de 28 metres
d'ample
i deuda fundària
donant-li
a la vida
de Sant Llorenç
una actualitat
rabiosa
doncs avui
després de
quasi
1800 anys
tenim
les mateixes
persones
que necessiten
la nostra solidaritat
i la nostra ajuda
el nostre voltant
està ple de persones
pobres
marginades
emigrants
malalts
que ens necessiten
i que tant de bo
hi hagués
molts llorens
que els ajudessin
ha sigut una representació
molt bonica
que tenen la voluntat
de repetir
cada 5 o 6 anys
jo penso
que la tindrien
que exportar
i representar-la
a tota aquella sèrie
de pobles de Catalunya
que porten
els noms
de Llorenç
i que tenen
com patró
a Sant Llorenç
ja que
és un sant
molt popular
dins del centural romà
a part de ser
patró
de molts pobles
i ciutats
d'Espanya
d'Europa
i del món
té la basílica
de Sant Lorenzo
Fuori Lemura
a Roma
on va ser enterrat
i és protector
dels diakes
dels bibliotecaris
i de tots
qui treballen
amb foc
forjadors
ferrers
i bombers
ara
com a notícies
de la parròquia
vull dir-vos
que demà passat
dia 1 de novembre
es celebrarà
amb tota la solemnitat
la festa
de tots sants
a les misses
d'onze
i d'una
i que a dos quarts
de cinc
de la tarda
hi haurà
la pregària
al cementiri municipal
i que el dia 2
sent la solemnitat
dels fidels difunts
a la parròquia
a la missa
verspertina
de les 7 del vespre
hi haurà una pregària
en recordant-se
dels nostres difunts
tenint un especial record
per tots els que ens han deixat
aquest any
també recordar-vos
que el pròxim
cap de setmana
la parròquia
anirà
en Romeria
a Montserrat
i que hi haurà
diverses opcions
del 8 al 10
del 9 al 10
i també només
el diumenge 10
per si voleu pujar
particularment
tots esperem
ser ben acollits
per la Moreneta
ara com sempre
si sou fans
del nostre programa
i ens voleu tornar a escoltar
estarem en antena
el proper dissabte
a dos quarts de 12
del migdia
no us atipeu
de panellets
eh
xicroni
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit