.
Veus de la parròquia.
Esteu a la sintonia de Ràdio d'Esvern
en el 98.1 de la freqüència modulada.
Avui, dia 15 de maig,
festivitat de Sant Isidre Llaurador,
ens aproparem al mite,
la certesa i la llegenda d'aquest sant.
Ho intentarem fer amb tota claredat i senzillesa
amb les veus de Joana Algarra i Pere Oliver
i en Carles Hernández Rius a la part tècnica.
Iniciem el programa en la lectura de l'Evangeli
del proper diumenge, dia 19,
corresponent a la setmana cinquena de Pàscua.
També nuestra cordial salutación
a todos los oyentes de cualquier lugar del mundo
que pueden escucharnos gracias a la actual tecnología.
La Palabra de Dios nos une en fraternal abrazo
con toda persona que siga la Palabra del Señor
en las sagradas escrituras y aspire a seguir su ejemplo.
Ens apropem a la vivència d'un cel nou i una terra nova
en aquests temps que s'anuncia que Déu habitarà
amb tothom qui l'estimi
i aixugarà totes les llàgrimes
provocades pel sofriment i el dolor.
I la mort haurà passat.
Jo soy el camino, la verdad y la vida, Jesús afirmó.
Lectura de l'Evangeli segons Sant Joan
Quan Judas va ser fora del Cenacle,
Jesús digué
Ara, el fill de l'home és glorificat
i Déu és glorificat en ell.
Si Déu és glorificat en ell,
també Déu mateix glorificarà
i el glorificarà ben aviat.
Fills meus, encara estic amb vosaltres,
si bé per poc temps.
Vosaltres en buscareu,
però ara us dic allò que vaig dir als jueus.
Allà on jo vaig,
vosaltres no hi podeu venir.
Us dono un manament nou,
que us estimeu els uns als altres
tal com jo us he estimat.
Així doncs,
estimeu-vos els uns als altres.
Tothom coneixerà que sou deixebles meus
per l'amor que us tindreu entre vosaltres.
Comentem què ens diu la lectura
d'aquest Evangeli del proper diumenge.
Veiem que Judas ha estat testimoni
del rentament de peus
i company de sopar de Jesús,
però no entès res de res.
En acostar-se a Jerusalem,
la seva perspectiva,
la lluny de Jesús.
La seva decepció solidifica
fins a dur-lo primer,
atrair aquell a qui admirava.
I després,
a la desesperança,
en comprendre el seu error.
Si pensem en la paràbola
de l'ovella perduda,
ens preguntem si això
no ens podria també
haver passat a tots.
En marxar a Judas,
Jesús recorda els deixebles
que encara continuen al seu costat,
abans de fugir,
de deixar-se vèncer
per la por i la son,
que el seu temps s'esgota
i que el seu final
el llegim
com el moment
en què es manifesta
la veritable dignitat
de l'ésser humà
i de Déu.
I el camí que hi dur
és el de l'amor.
El manament de Jesús
és el de l'amor.
Un manament,
una llei,
una paraula
que,
com ens deia el Deuteronomi
i després l'apòstol Pau,
el tenim molt a prop,
el duem al cor.
No és res de fosc,
d'amagat
i d'impossible.
És allò
que cedegem
el que fa possible
que siguem veritablement humans,
germans,
fills i filles de Déu.
Ho afirmava Sant Agustí.
Estima,
estima de veritat
amb tot el teu cor.
Estima
i fes el que vulguis.
Notícies d'Església
Revisem els fulls informatius
del passat diecic de maig
i ens trobem
que tant el nostre bisbe Agustí
com Monsenyor Francesc Pardo
de qui en fa ressò
mossèn Joaquim Rius
parlen de la dimensió
eclesial
de la nostra fe.
Alguns sociòlegs
serveixen de l'expressió
creença
sense pertinença
o creients
sense Església
per descriure un fet
que es dona
amb alguns cristians
que viuen la fe
totalment
al marge de l'Església.
Per alguns
és una actitud
reflexionada
i per a molts
és una manera
ordinària
de viure
la seva creença.
Popularment
el fet
s'expressa
de diverses maneres.
Jo no crec
en els capellans
només en Déu
i
el no creure
en l'Església
és d'haver sovint
un obstacle
per a la fe.
No adonar-se
que l'Església
és necessària
per creure
pot ser una constant
en les generacions
més joves
que sovint
no tenen cap
experiència eclesial
i han crescut
sense cap
vinculació
o en tot cas
molt puntual
i feble.
observem
que l'Església
és una institució
prou coneguda
on fins i tot
cal anar-hi
en alguns moments
puntuals
per alguna celebració
però que no té
cap repercussió
en la seva vida.
De fet
és un fenomen
que pateixen
moltes institucions
i que afavoreix
l'individualisme.
Humanament
necessitem viure
la dimensió social
i comunitària
teixint lligams
de relació
amb els altres
conscients
de la pròpia identitat
i alhora
sentint-nos poble.
Les conseqüències
d'aquesta actitud
són per als cristians
una pèrdua
de tot el que significa
la comunitat.
Espai de trobada
amb els altres cristians
celebració de la fe
i escolta
de la paraula de Déu
espai de formació
experiència
d'estimació
i també
d'ajuda
i de suport.
La qüestió
és que si no
s'ha descobert
la dimensió comunitària
de la fe
com es pot viure
i progressar
en allò que creiem.
Es pot creure
sense església?
Jesucrist
amb la seva vida
mort
ressurrecció
i la vinguda
de l'esperit sant
ha configurat
el poble de Déu
amb una nova aliança
a partir del grup inicial
de tots els apòstols
i decebles.
Aquells primers testimonis
de la fe cristiana
homes i dones
que van seguir Jesús
van constituir comunitats
esglésies
fonamentades
en la paraula de Déu
en les celebracions
de la fe
en la caritat
i en el testimoniatge.
Malgrat totes
les defallences
imperfeccions
i mancances
l'església
és la nostra
mare i mestra
perquè
ens ha fet néixer
i créixer
en la vida de Déu.
Si som cristians
és
gràcies a l'església.
a totes les confessions
cristianes
allà
on ens reunim
en el meu nom
seré entre vosaltres
digué Jesús.
Fe i actualitat
de ben segur
que ja som moltes
les persones
que hem vist
la pel·lícula
de François
són
Grace Pierre
que tant ha impactat
entre cristians
de totes les confessions
i també
entre no creients
que veuen
amb sorpresa
el relat
que ens explica.
El cinema
com el teatre
la literatura
o els còmics
i totes les arts visuals
no són alienes
als temes d'església
i quan toquem
temes reals
que són puyents
no podem amagar
el cap sota l'ala
i menys
quan ens assenyala
d'enbaldit
com a practicants
d'un credo
no compartit
per tothom.
La pel·lícula
de François
aconsegueix
prendre distància
al tractar
d'un assumpte
tan delicat
com la pederàstia
dins l'església catòlica
i ho fa
amb testimonis
autèntics
que expressen
qüestions
com la veritat
la por
la còlera
i el perdó
des de la mirada
de persones adultes
que han patit
abusos
durant la infància.
I qüestiona
el paper
de la jerarquia catòlica
els religiosos
i els laics
dins la teranyina
on s'embolcallen
el pecat
la culpa
el penediment
i la redempció.
Sortim del cinema
amb un regust
agradol.
Després de veure
Gràcies a Déu
ens adonem
fins a quin punt
hi ha
una església
somiada
i alhora
una església real.
A l'imaginari
col·lectiu
una església
ferida
carregada
de pecats
i de defectes
i una creu
mal portada
des de fora
i des de dins.
Però a la vegada
una església
resplendent
que proclama
la bondat
sense que sembli
un llenguatge
de l'altre món
o soni
a ironia retòrica.
Per tant,
és bo
fer autocrítica
i millor
encara saber
i percebre
que la misericòrdia
del creador
està per damunt
de les nostres
misèries.
Ah,
i si no heu vist
encara la pel·lícula
Gràcies a Déu
podeu anar
al Cinebaix
de Sant Feliu
o al Balmes
el Verdi
i el Bolitxer
de Barcelona
on es projecta
en versió original
francesa
subtitulada
o bé
al Gran Serrià
on la podem veure
doblada
al castellà.
I canviant ara
de tema
ens preguntem
què té d'actualitat
el personatge
d'Isidre Llaurador
per haver pujat
als altars
i conquerit
la devoció
de milers de persones
al llarg dels segles.
Diu el Santoral
que va ser
un camperol treballador
pietós i caritatiu
que va viure a Madrid
entre els anys
1070 i 1130
com a patró
dels pagesos
és molt venerat
a tota la península
ibèrica
i fou canonitzat
pel papa
Gregori XV
l'any
1622.
Junto a San Andrés
tenia
nuestro señor
Juan de Vargas
una casa
a donde
Isidro y María
se hospedaban.
En un aposento
bajo
se les dio
vivienda sana
lugar
que hoy es capilla
en donde
la fe cristiana
al labrador
madrileño
santo
por divina gracia
culto
le da
irreverencia
y sus acciones
en salva.
Hemos escuchado
un fragmento
de las aleluyas
a San Isidro
que puede verse
en el museo
que lleva su nombre
en la plaza
de San Andrés
de Madrid.
La capilla
del santo
fue levantada
durante el siglo XVI
en el lugar
que,
dice la tradición,
habitaron
Isidro
con su esposa
María de la Cabeza
y su pequeño hijo.
El niño
que fue salvado
por los ángeles
de su caída
al pozo
que todavía
hoy se conserva.
Pozo del siglo XII
que puede
en la actualidad
visitarse
junto al resto
del Museo
de San Isidro
y los orígenes
de Madrid
con su patio
renacentista
y la espléndida
pintura mural
de Velázquez.
Museo
muy recomendable
por estar fuera
de las rutas
turísticas
habituales
pero lleno
de curiosidades
históricas
que van
desde
el matriz
árabe
hasta
el Madrid
actual
pasando
por la aldea
manchega
que fue
la ciudad
en el pasado.
Felicitats
desde Ràdio
d'Esvern
a tots
els isidres
de Catalunya
de Madrid
o de qualsevol
indret del món
i també
a les isidres
que avui
celebreu
el vostre sant.
Us recordem que tota la informació de la nostra parròquia la trobareu a la web santjust.org barra parròquia.
La del nostre bisbat, a la web bisbatsanfeliu.cat
i la de l'Arxidiòse di Barcelona, a la web esglésiabarcelona.cat
sempre amb les tres dobles bues al davant.
I ara hem triat un fragment, o si tenim temps el llegim sencer perquè ens ha semblat molt interessant
l'article del passat full dominical de l'Església Arxidiòse Sana
perquè parla d'un tema que afecta a molta gent jove.
és el tema del joc, el joc que sembla de vegades tan innocent però que porta a sèries odopaties en alguna ocasió.
La carta dominical es titula
Tots portem un jugador a dins
Una casa d'apostes
ens engresca
amb un lema ben estudiat
Tots portem un jugador a dins
Dit així, sembla que aquest jugador
sigui simpàtic i bon gent
com el nen que també llotgem
i que de vegades treu el nas.
El nostre interior és immens
Hi ha records, alegries, penes
i ara sembla que també un jugador
que si no vigilem pot apoderar-se de nosaltres
condicionar la nostra voluntat
i arribar a convertir-nos en ludòpates
Estem davant d'una malaltia i una trista realitat que no té edat
Un estudi recent de la Universitat Internacional de València
indica que la taxa de jugadors patològics en tractament menors de 26 anys
va passar del 5,7% l'any 2011
al 44% el 2015
Les apostes esportives en línia
s'han convertit en la principal causa
de caiguda dels adolescents joves
al pou de la ludopatia
Els elements que no han propiciat
són fàsticament la facilitat
per accedir, a través dels seus dispositius mòbils
la possibilitat d'apostar de forma anònima
i la il·lusió de guanyar diners ràpidament
amb pocs recursos
En 12 anys, molts adolescents
ja han fet la seva primera aposta
Com hem pogut arribar fins aquí?
Una manca de consciència del risc
d'aquesta activitat
per part dels nostres governants
que els ha portat a cedir
davant les pressions
d'un sector econòmic que mou molts diners
i que també genera ingressos fiscals
Això ha permès la proliferació
de locals físics d'apostes
el fàcil accés al joc en línia
i l'allau d'impactes publicitaris
que expliquen en gran part
l'augment de casos de ludopatia
al nostre país
Som un país amb molta afició als esports
i pensem que en sabem molt
fins al punt de creure
que el risc de no encertar una aposta
és mínim
La ludopatia es pot curar
però, sobretot, s'ha de prevenir
El factor clau per curar-la
és reconèixer-la
i demanar ajuda
Ara bé, per prevenir-la
cal saber dir no
a la temptació del joc
Aquesta atracció pel joc
s'ha convertit en un negoci
que enriqueix uns quants
i empobreix a molts
És imprescindible
que els pares
eduquin els seus fills
i que tota la societat
hi col·laborem
Convè recordar als nostres joves
que la veritable felicitat
no la donen els diners
i que aquests
no solucionen
tots els problemes
Hem d'incentivar
la cultura de l'esforç
i desaconsellar
falses dreceres
que prometen
una riquesa material
que mai arriba
i que mai és plena
Sobretot
cal transmetre als nostres joves
que amb el joc
no s'hi juga
Benvolguts germans
no caiguem
en la temptació
d'enriquir-nos materialment
d'una manera ràpida
No ens deixem enlluar
anar
pel diner fàcil
Obrim els ulls
Obrim el cor
i deixem-nos seduir
per l'abringentor d'allò
que ens dugui
a un enriquiment interior
En això hi trobarem
una font de pau
de felicitat
i també
de convivència familiar
Signat
Joan Josep Omella
Cardenal
Arcabisbe
de Barcelona
Meditar amb els salms
sempre ens sembla
de gran actualitat
i aquesta gran labor
que vau fer
el grup
Nostra Dona
el tenim
molt present
per tant
avui meditem
amb el salm
116
Em sento plena
d'amor
de donar un pas
de donar un pas
en fals
Continuaré caminant
entre els que hi viuen
a la presència del Senyor
Em sento plena
de fe
tot i que deia
que en soc
de dissultada
tot i que deia
veient-me perduda
els homes
tots
enganyen
Com podria retornar
al Senyor
tot el bé
que m'ha fet
invocant el seu nom
el seré
alcalde
per celebrar
la salvació
Aquest fragment
tot ell expressa
l'agraïment
per a tot
el que l'ànim
ha rebut
No puc deixar
de sentir-me
plena d'agraïment
tot i que sovint
em queixo
i em lamento
de la meva sort
Per què, Senyor?
En els moments baixos
sé
que puc
recolzar-me en tu
i també
en la meva comunitat
Allà on ens reunim
i preguem
allà et trobaré
Tu ens vas dir
jo estaré
amb vosaltres
fins a la fi
dels temps
Tot seguit recordem
el que sobre la Pasqua
del malalt
ens deia
mossèn Joaquim Rius
el passat 12 de maig
A motiu
de la Jornada Mundial
del Malalt
el papa francès
va dirigir al món
un missatge
Us en faig
un extracte
Davant la cultura
del descart
i de la indiferència
vull afirmar
que el do
se situa
com el paradigme
capaç
de desafiar
l'individualisme
i la fragmentació
social contemporània
per impulsar
nous vincles
i diverses formes
de cooperació
humana
entre pobles
i cultures
Cada ser humà
és pobre
necessitat
i indigent
Quan naixem
per viure
necessitem
la cura
dels nostres pares
i així
en cada fase
i etapa
de la vida
mai no podrem
alliberar-nos
completament
de la necessitat
i de l'ajut
dels altres
El reconeixement
d'aquesta veritat
ens convida
a romandre humils
i a practicar
la solidaritat
com a virtut
indispensable
de l'existència
Aquesta consciència
ens impulsa
a actuar
amb responsabilitat
i que l'home
està lligat
per naturalesa
a tots els altres
els quals
originàriament
sent com a germans
Així
és possible
una praxi social
solidària
orientada
al bé comú
No hem de tema
reconèixer-nos
com necessitats
i incapaços
de procurar-nos
tot allò
que ens cal
i que no podem
superar
tots els límits
La gratuïtat humana
és llevat
de l'acció
dels voluntaris
que són molt importants
en el sector
sociosanitari
i que viuen
de manera eloqüent
l'espiritualitat
del bon samarità
Els vostres serveis
de voluntariat
en les estructures
sanitàries
i a domicili
que van des de l'assistència
fins al suport
espiritual
són molt importants
El voluntari
és un amic
desinteressat
amb qui es pot
compartir pensaments
i emocions
A través
de l'escolta
és capaç
de crear
les condicions
perquè el malalt
es converteixi
en un subjecte
actiu
i protagonista
d'una relació
de reciprocitat
que recuperi
l'esperança
i més ben disposat
per acceptar
la situació
El voluntariat
comunica valors
comportaments
i estils de vida
que tenen al centre
el ferment
de la donació
Així
és com es realitza
també
la humanització
de les cures
i el tracte
amb les persones grans
Us exhorto
a tothom
en els diferents àmbits
a promoure
la cultura
de la gratuïtat
i del do
indispensable
per superar
la cultura
del benefici
i del descart
Sabem que la salut
és relacional
depèn de la interacció
amb els altres
i necessita
confiança
amistat
i solidaritat
És un bé
que es pot gaudir
plenament
només
si es comparteix
L'alegria
del do gratuït
és l'indicador
de la salut
del cristià
Aquí ho he resumit
mossèn Joaquim Rius
al full dominical
del passat diumenge
Recordem com abans
que a Sant Justo RG
barra parròquia
trobareu tota la informació
al vostre abast
i també
a la web
del Bisbat de Sant Feliu
i la de l'Església
de Barcelona
Bé, encara ens queden uns minuts
de programa
recordem que hi ha trobada
d'animadors de cant
per la litúrgia
a Montserrat
Això falten dies
però ens hi heu d'apuntar
La trobada és
del 22 al 27 de juliol
amb la direcció musical
de la Montserrat
Lloberes
Segona trobada
del 29 de juliol
al 3 d'agost
amb la direcció musical
de l'Albert Pàmies
i la tercera trobada
del 12 al 17 d'agost
amb la direcció musical
del Marc Díaz
i en totes elles
amb la ponència
el diumenge
anunci i cant de la paraula
a càrrec
de Maria Teresa Gamisans
i Pau Prades
Per més informació
938-777-766
o ve escrivint
a trobadescant
arroba
abadiamontserrat.net
o ve entrant a la web
trobadesanimadorsdecant.cat
I ara tuitejant
amb el sant pare
Diu el pontífex
De vegades podem pensar
que estem sols
davant les dificultats
però el senyor camina
al nostre costat
encara que no intervingui
de seguida
i si seguim endavant
obrirà un nou camí
Escoltem el crit
de la Terra
ferida en mil maneres
per la avidesa humana
Permetem-li seguir
sent una casa acollidora
on ningú
se senti exclòs
La pregària
dona solidesa
i vitalitat
a tot el que fem
Com ho fem
per no jutjar
no condemnar
i perdonar
Doneu
i us serà donat
Sigueu generosos
en el donar
No només
l'almoina material
sinó també
la caritat espiritual
Perdre temps
amb qui no
ho necessita
Visitar
un malalt
i somriure
Trobada pasqual
de la Vicaria del Penedès
a Noia Garraf
El proper diumenge
19 de maig
a les 5 de la tarda
el Santuari
del Sant Crist
de Piera
començarà
amb la trobada
del Bisbe Agustí
amb els 4 consellers
pastorals
arxiprestats
i a continuació
l'Eucaristia
i refrigeri
per als fidels
Recordeu que el Santuari
de Sant Crist
de Piera
és una autèntica
meravella
que el tenim molt a l'abast
i està meravellosament
ben cuidat
hem arribat
Els moments finals de Veus de la parròquia.
Avui us hem parlat la Joana Algarra i en Pere Oliver.
Ha posat les músiques i ha controlat el so en Carles Hernández Rius.
Recordeu que aquesta audició serà repetida el proper dissabte a dos quarts d'onze del matí.
Fins aleshores, molt bona nit a tothom, o bé bon dia, si ens escolteu, en dissabte.
A reveure i adéu-siau.
Adéu-siau.
Ràdio Despern, la ràdio de Sant Lluís, 98.1
Ràdio Despern, la ràdio de Sant Lluís, 98.1
Ràdio Despern.