Doncs seguim aquí al Refugi, al magasin de tardes de Ràdio d'Esvern,
en un altre espai de la xarxa educativa, de la xarxa A les Ones.
Avui tenim en Jaume Funes Artiga, que és psicòleg, educador i periodista.
Ha dedicat bona part de la seva vida a escoltar, comprendre i ajudar els adolescents.
Ha treballat a l'administració, a l'escola, al carrer i als espais terapèutics.
Autor de molts llibres i articles.
Va publicar el primer, La nova delinqüència infantil i juvenil, el 1982,
quan semblava que el problema dels joves eren les bandes.
Pensant en la renovació de l'escola, també va publicar Fer de mestre,
quan ningú no sap per què serveix.
Els seus últims llibres sobre els adolescents són Estimen quan menys ho mereixi,
perquè és, quan més ho necessito, el 2018,
i un èxit de vendes que va arribar als 25.000 exemplars
entre les edicions en català i castellà.
I també, estima'm, però vull saber més, el 2020.
Ara sí, saludem el Jaume, que ja el tenim aquí a l'estudi.
Jaume, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Després d'aquesta presentació, diguéssim, més...
Formal, que només diu que tinc anys.
Volem conèixer-te una mica més, Jaume.
Avui vens aquí a la ràdio, però ja has passat pels estudis en nombroses ocasions,
i volíem saber què és el que et mou, no?,
a seguir descobrint temes de l'educació de l'adolescència.
Bàsicament, potser perquè hi ha una resistència permanent llarg de la meva vida,
clar, des de 1974 que estic en aquest món, fins aquí el món canvia tan aceleradament
que trobo una mica estúpid que els adults continuen pensant que abans les coses en d'una determinada manera,
que s'ha de recuperar el passat.
Quan tenim l'obligació de pensar, bueno, si jo ara tinc damunt d'un noi que sap, jo què sé,
gestiona una intel·ligència artificial i ha estat capaç de composar una cançó,
amb capacitat de fer 50.000 històries,
com els sedueso perquè tingui ganes de continuar aprenent,
perquè no l'enganyin amb el que l'expliquen a una pantalla.
O si sempre ens hem drogat,
perquè sempre hem estat en una societat que busca química
per canviar els seus estats d'ànim,
per què no puc gestionar l'idea de dir, bueno, l'alcohol a vegades ajuda a ser feliç,
però intentar ser feliç només amb l'alcohol,
malgrat que diguin que la cervesa té nom de llibertat i de felicitat, no és així.
Jo crec que els adults ens equivoquem quan no fem aquest esforç de dir,
el món canvia i el món actual és complex i acelerarment canviant
i no donar temps ni adaptar-se als adults.
Si el món canvia hem de pensar, i ara com eduquem?
Ara quina escola necessitem?
Parlant de canvis, no?, i parlant d'addiccions,
podríem parlar també de l'addicció a les pantalles, a les noves tecnologies,
però també d'alguna forma hi ha molts educadors
que ja les implementen també en el seu dia a dia a les escoles.
Quin és l'equilibri entre tot plegat?
Bé, és que no és un problema d'equilibri, no?
Algú intenta que sigui, bueno, faràs uns, però estones, no?
Una quantitat de temps o no? Una pantalla i no l'altra.
És que no és això.
És a dir, en aquest moment no és possible,
no és possible aprendre sense saber navegar.
voler saber, és voler saber bellugar-se en un món
en el que la informació, en tot cas, és accessible,
però l'has de saber trobar i has d'intentar saber
per què t'expliquen una cosa i una altra.
Entrar a intentar descobrir, en aquest moment,
un llibre, bueno, pot servir,
però és que un llibre, ni que sigui en PDF,
si no té hipertext, si no permet que el que ha d'aprendre
busqui més informació, busqui la paraula i la música,
i al costat del fet històric pugui trobar la imatge,
i al costat de la imatge pugui trobar l'arquitectura.
La manera com aprenem és totalment diferent.
Per tant, clar que és, òbviament,
s'ha d'aprendre a gestionar aquesta història,
com a tantes coses de la vida,
no perquè l'aparell sigui no si o no,
sinó perquè estem en una societat de capitalisme de mercat
i no hi ha res, res, res en el món digital
que no sigui un producte de mercat
i, per tant, que no intentin
o que tothom pretén quan vol fer negoci
que estiguis molt de temps,
que et sentis infel·lic si surts d'aquest univers
i que acabis depenent,
la teva manera de ser acabi depenent
de la proposta que ells el facin.
Llavors, si no eduques perquè la persona sigui persona
i descobreixi la felicitat
i no accepti la que li estan venent,
doncs estarem en un problema etern.
però dic, no per l'aparent,
no perquè sigui digital,
perquè ja no existeix un món analògic,
ni ara que estem aquí,
hi ha res analògic,
ara tot és la informació que està digitalitzada
i que es reproduirà quan vulguin,
que es tallaran,
que li afegiran imatges,
farem de tot.
Per tant, la discussió és
com ajudem a ser persones en aquest món,
que, òbviament,
quan una persona s'està construint,
ha d'aprendre límits,
ha d'aprendre capacitat per gestionar-lo,
però el debat és com ser persona en aquest món,
aquest humanisme en el món digital.
A vegades, jo penso que costa fer una mica d'acompanyament
perquè nosaltres mateixos
i també les generacions
que han començat a treballar
en aquesta era digital,
tampoc el van tenir, no?, aquest acompanyament.
Llavors, el fet de buscar-lo
en les futures generacions,
a vegades ens dificulta
i no podem donar aquelles eines
que tant ens agradaria.
però hi haurà un futur
en el que sí que podria haver, no?,
aquest acompanyament.
L'acompanyament és
simplement saber estar al costat d'er.
Per acompanyar,
òbviament,
la gent jove no coneix aquest univers,
però quan jo era jove
l'acompanyament era l'àngel de la guarda,
t'ensenyaven una estampita
en la que hi havia un àngel
que et protegia de les temptacions,
de caminar per el mal camí,
de caure en el bici,
el dimoni...
per acompanyar és simplement
saber estar al costat
d'una persona que està evolucionant,
que està canviant,
que està descobrint el món,
que està creixent,
que intenta ser persona,
caminar al seu costat.
I el dilema,
o la pertorbació,
el desconsegred,
és que bona part
del que recorren aquests infants
i adolescents
és desconeguda per nosaltres.
No és aquella cosa
de la generació digital
i no digital,
no, això ja ha passat.
El problema és que bona part
de l'univers
en el que un adolescent se'n dins,
és desconegut
pels seus pares,
pels seus profes,
pels seus adults
i no li queda més remei
que acceptar la idea
de dir,
deixa'm que...
deixar-se ensenyar.
Jo abans de venir aquí
estava dinant
amb un dels meus
nets adolescents,
15 anys,
però en cas d'un de l'Osaia,
per dir-ho,
eh,
però un tio extraordinari
de quart d'ESO,
que discutien,
discutien,
bueno, discutien,
xerraven,
li havien fet
unes suposades proves
d'orientació
i diu,
mira,
si al curs
som 30,
potser 3,
potser 3,
tenim una certa idea
relativa
del que volem fer
l'any que ve.
3,
idea relativa
del que farem
l'any que ve.
Això ja és un èxit,
no, gairebé?
Aquesta resposta ja és un èxit.
Clar,
però com acompanyes
una persona
que descobreix
sense angoixar-te,
perquè,
òbviament,
entra a l'angostre,
dius,
quin món és aquest,
no?
Però com li garantès
la idea de dir
aquí estic?
Aquí estic.
Quan jo escrivia
la novel·la
fa un parell d'anys,
aquella per orientació
encara de viure,
és,
bueno,
sis adolescents
que acaben l'ESO
i dos anys després
es tornen a trobar
i què ha passat
amb les seves vides.
La clau està
trobaran adults
al seu costat
que estaran disposats
a acompanyar-los
en el camí
sense marcar el camí
perquè ens entra l'angostre
i la preocupació
de què faran
les seves vides,
però és que és un món,
és impossible
que jo conegui
el món
del meu adolescent.
Només sé
la manera de mirar-lo,
la manera d'escolar-lo
i la manera
d'estar
al costat seu.
És interessant,
no?,
aquest debat
que s'està generant
perquè realment
ara és un moment
en el que,
bueno,
dic ara,
però entenc
que sempre ha preocupat,
no?,
el que fa
l'adolescència,
el que fa
la infància
perquè al final
són processos,
són canvis
en els que la persona
doncs es va determinant
una mica
amb com serà
d'adult,
no?
I jo crec que ara
hi ha un punt
de preocupació,
no?
Si ens poséssim
també a mirar,
doncs, diguéssim,
de forma política,
doncs veiem que
molts joves
també pugen
amb idees
que potser
doncs són
més vinculants
amb pensaments
de dret
o d'ultradret,
moltes vegades
es veuen accions,
evidentment no es pot
englobar a tothom,
però si veiem
doncs
algunes
accions,
algunes qüestions,
també doncs
notícies
que són esferidores,
notícies que
a vegades
doncs
estan més relacionades
amb mons agressius,
amb mons
realment
doncs
preocupants,
això
evidentment
a vegades
es tendeix
a globalitzar
i és un error,
però
què és el que s'ha de fer
enfront de tot això?
Bé,
probablement
una cosa clàssica
i una cosa
relativament moderna.
La clàssica
va ser,
a veure,
preocupem-vos en sèrio
pel que veritablement
són problemes
o són qüestions
importants
des del punt de vista educatiu.
Sempre ens va lloguent
per l'alarma
i això ha passat sempre,
hi ha una
història clàssica
que és
el pànic moral,
però el pànic moral
és un concepte sociològic
que neix
quan els grups
de rock
britànics
i companyia
descarreguen
tota la música
d'ordre
i per tant
es carreguen
a l'ordre
i a la societat
d'un instant
li entra un pànic
moral de dia
i ara què fem,
no?
Aquesta idea
de què ens hem de preocupar?
De què?
Fa un parell de setmanes,
tres setmanes abans de Nadal,
estava en un debat
allà a Caixa Fòrum
relativament,
no,
Cosmo Caix,
amb pares,
jo deia,
miri,
vostès s'haurien de preocupar
perquè si Trump,
Trump es presentés aquí,
els seus fills el votarien.
Si Trump es presentés aquí,
a Sarrià,
a Sant Gervasi,
per dir-ho,
els seus fills el votarien
perquè ens hem de preocupar
de la dependència de la pantalla
i ens hem de preocupar relativament,
però no,
que aprenguin una frase elemental
que és
no et fies mai de res,
que et digui ningú
o t'ho dit d'una altra manera.
Què t'ho està dient?
Què pretén?
Quines altres opinions hi ha diferents?
Què hi ha darrere
de què t'estan?
Què penses tu
respecte a aquesta història?
L'altre dia em trobàvem
un tecnològic,
estudiants d'ingenieria a Bilbao,
i un em deia
no,
és que els meus amics
diuen que si sense el Txac-GPT
no sabríem viure.
Engeniers de programació,
sense el Txac,
però si el problema no és el Txac,
és a dir,
però tu què penses,
què saps,
què busques?
Quines són les respostes,
les preguntes que tu fas,
no les respostes
que t'estan fent.
Llavors,
la clau en aquest moment,
jo crec que aquesta és
una de les preocupacions educatives
importants,
no podem continuar generant
generacions de nois
si no dius que no han après a pensar,
però no han après a preguntes,
però no han après a dir
que no puguin respondre
amb l'assuda.
Com és l'assuda?
Si això t'afecta a tu,
és la teva vida.
Llavors,
quan sempre hem pensat
el pensament crític a l'escola
o l'aprenentatge científic
o la dedució científica
de per què passen les coses,
això sembla que ho haguessin reconès
i ara el problema és la pantalla.
No, el problema no és la pantalla,
i el problema és que la pantalla
està anul·lant,
no la pantalla,
el mercat que hi ha darrere
està anul·lant tota capacitat
de dubte,
tota capacitat d'imaginació,
tota hipocapacitat.
Diu,
és que,
en què pensa la majoria
de la ciutadania adulta?
A veure si existeix un algoritme
que pot predir
què passarà demà.
quan l'educació era de dir,
educa perquè imagina un demà diferent,
no depenguis del que les dades diguin.
Per això deia que,
com bé ho apuntaves,
jo crec que un dels reptes educatius
més greus en aquest moment
és com s'educa
per aprendre a pensar,
a dubtar,
a voler saber,
a preocupar-se per què passen les coses,
a interrogar-se per què succeeix
les coses que succeeixen al món.
Parlem una mica
dels teus últims llibres
que tenen títols bastant suggerents
i també estan narrats
en veu d'adolescents.
M'agradaria que parléssim del títol
Estimem quan més ho mereixo
perquè és quan més ho necessito
i també Estimem,
però vull saber-ne més,
crec que poden ser títols
que puguin generar també
bastant de debat
i novel·les que han funcionat molt bé, no?
A veure,
aquests dos títols,
més allà de la...
Com que deies,
potser he tingut una certa habilitat
a la meva vida
més enllà del màrqueting
per posar títols
que m'invitin a llegir, no?
Però aquest llibre
que en principi
vaig jurar
que seria el meu darrer llibre
sobre l'adolescència
perquè el món de l'adolescent
canvia tan acceleradament
que no vull caure en el parell
de pensar
com eren abans
i com sonar,
però neix d'una idea
bàsica
per tot adult,
tot adolescent
és encantadorament insuportable
o insuportablement encantador.
òbviament hi ha moments
que els mataries
i hi ha moments
que dius
potser està bé, no?
Potser l'he educat bé
o nascut bé
o nascut bé
o nascut bé
llavors,
provocant tal irritació
et belluguen
contínuament la cadira
contínuament et posen en dubte
en incertesa
però són persones
que necessiten petons
però no ha sigut tan ni un.
Jo no he conegut
cap adolescent
que volgués viure
la seva adolescència en soledat
però la volia viure
com a seva
no com a definida
però per una part adulta.
Llavors aquest llibre
s'ha convertit
ben bé
en una mena de petit llibre
de capçalera
per tots els pares
que descobreixen
que els seus fills
meravillosos
han crescut
i s'han fet adolescents
i continua sent
un llibre molt molt utilitzat
encara
però
l'he de dir
bé
què puc esperar
d'un adolescent
i que no
que necessita
aquest adolescent
de mi
i que no
com aprenc
com relaciona
com se sent
com viu
com va canviar el món
que li puc oferir
i que no
en un tot
el menys amable possible
per no ser
òbviament
un llibre científic
que volia
intento ser
el més col·loquiat possible.
La segona part
que era la no prevista
que passava el dia
dialogant
amb pares i mans
que continuaven
formulant
més preguntes
que jo no havia volgut
perquè el llibre primer
no volia parlar
dels problemes adolescents
si jo volia parlar
dels nois i nois adolescents
i la segona part
ve a ser
com s'educa
per aprendre
a donar petons
i abraçades
en temps de videoporna
o ve a ser
com s'educa
per descobrir
la felicitat
quan la Maria
està a punt
de ser legal
o com s'educa
per ser persona
en aquest món digital
o què fem
quan no tenim dificultats
per imaginar el futur
són intents
de proposta
d'aplicació
de la lògica
educativa adolescent
del primer llibre
aplicada
a 3 o 4 territoris
una part
d'aquests capítols
vist el panorama
sortirà publicada
com a llibre
suposo
depèn d'editorial
els propers mesos
i és un llibre
que es dirà
no sense el meu mòbil
l'educació
dels adolescents
en temps digital
interessant
també esmentar
que en un llibre
parles d'idees clau
per educar
en l'adolescència
en en sumes 9
ens podries mencionar
alguna d'aquestes?
bueno
el del 9
estava
no podien ser 10
per dir d'alguna manera
perquè era
un llibre pensat
en l'educador
de secundària
era anterior
a aquests llibres
però que el format
de la col·lecció
obligava
que acabessis
resumint idees
i a partir de les idees
poguessin parlar
no recordaré ara
les 10 d'allà
però
una de les primeres idees
és aprendre a mirar
aprendre a observar
és a dir
mirar l'adolescent
descobrint
que bona part del que fa
té una lògica adolescent
no està
ni sonat
és a dir
a vegades dic
que els meus col·legues
si apliquessin
els nostres manuals
de classificació
de la salut mental
el TSM 5
que anomenem
tots els adolescents
estan per tancar-los
tots
perquè els criteris
amb els quals
miren
per tant
hi ha una part
que és aprendre a mirar
aprendre a preguntar
aprendre a observar
a descobrir
una altra part
té a veure
i per què
tinc que venir
a l'escola
i d'esclar
si és primavera
i tinc 15 anys
estic enamorat
que se m'ha perdut
a mi
a l'escola
per aprendre
el pronom feble
a primera hora
del matí
que té a veure
per què estudiar
per què no estudiar
altres idees
tenen a veure
amb els companys
amb els amics
li he de dir
bueno
què és això
de la solidaritat emocional
entre adolescents
per què faran cas
amb un company
abans que el pare
i simplificant
al final
acabes dient
no miris
el seu fill
si el seu fill
té un dubte
el seu fill
primer consultarà
internet
després consultarà
els seus amics
que és igual
perquè han consultat
internet
després consultarà
els adults
dels quals
se'n fien
i després
li consultarà
vostè
pare o mare
per tant
hi ha una idea
clau
que és
educar
s'acompanyar
i per tant
han de garantir
que al voltant
de l'adolescent
hi ha diverses
persones
adultes pròximes
l'educador
enrotllat
del casal
de joves
l'entrenador
que no es dedica
només a la competició
sinó a escoltar
el policia urbana
que no la lia
quan està a la plaça
el bon tutor
la bona tutora
el pediatre
que té temps i ganes
d'escoltar
adolescents
com formar
al voltant seu
la idea
de l'acompanyament
bueno
són coses
després
té a veure
amb les respostes
és complicat
de dir
que en general
això dels càstigs
en els adolescents
òbviament
no funciona
però
en cap edat
però
és a dir
si li dono
una resposta
que el responsabilíssim
obligarà a mi
a ocupar-me
a quedar-me a casa
a pensar
són
més o menys
aquestes idees
les que estan resumides
allà
Jaume
per anar
tancant una mica
l'espai d'avui
m'agradaria saber
quin consell
ens podries donar
en el tracte
amb els nois i noies
adolescents
a veure
hi ha un consell
que començaria
per una idea mixta
és a dir
d'acord
ja han crescut
i ja no s'espatllen
és a dir
a veure
no passa res
però també
hem de tenir a compte
que encara s'educa
és a dir
no són grans
i per tant
podem passar d'ells
l'adolescència
construïda
en la societat actual
té 30 anys
no més
però és una veritable
etapa educativa
i continuem educant
ara
la forma d'educar
és on es compliquen
les històries
la idea principal
és tenir
suficient paciència
que se'ns esgotarà
continuament
perquè continuament
estaran provocant
no s'estaran
gestionant el conflicte
es dedicaran
al rebote
hi haurà moments
que només faltava
la feina
i el jefe
i companyia
només una adolescència
a casa
aguantar
saber no parellar-se
per tot
saber trobar
les respostes
i tenir la dosi
suficient d'esperança
que acaben sent diferents
els pares i mares
jo els acabo recordant
recordeu que vosaltres
éreu adolescents de manual
i heu arribat a ser mares raonables
feu el favor
de no desconfiar
perquè volem que canvien
immediatament
i l'adolescència
són 4, 5, 6 primaveres
i al final
tothom acaba més o menys
satisfets
de la seva vida
això sí
serà la seva
no exactament la nostra
Jaume Funés
gràcies
per passar pels estudis
de Ràdio d'Esvern
psicòleg, educador
i periodista
que ens ha dedicat
una bona estona
aquí al Refugi
al magazin de tardes
d'aquesta casa
gràcies a vosaltres
bona tarda
bona tarda
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gr지고
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
grà
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies