I seguim el magazín de matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla, i ara és moment de l'espai de la xarxa a les zones, la xarxa educativa. Sabeu que de tant en tant, cada 15 dies aproximadament, tenim aquest espai on parlem de l'educació i també de les diferents arestes que pot arribar a assolir
a aquesta temàtica i en aquest cas al programa li volem donar focus, li volem donar espai i és gràcies a la xarxa educativa de Sant Just que podem entrevistar gent pionera, gent que en aquests moments també està treballant de forma incansable en el sector. Avui parlarem del pas de la primària secundària i ho farem amb Fran Rojas, educador social, màster en intervencions socioeducatives, graduat en estudis interculturals, terapeuta
de Gestalt i també en formació en teatre i amb un do natural per la comunicació amb humor. I pels pocs minuts que hem estat parlant a fora de micròfons ja hem pogut palpar una mica això. Fran, bon dia, com estàs? Benvingut al programa. Bon dia, moltes gràcies per convidar-me.
amb ganes també de compartir i de poder ajudar amb aquesta entrevista. Doncs perfecte. Fran, tu la setmana passada també vas fer una xerrada d'un col·loqui aquí a Sant Just, per tant, potser alguns dels nostres oients també et poden ubicar i senzillament ens agradaria arrencar amb un cop d'humor, parlant una mica d'això, de com has incorporat l'humor, aquest saber fer, aquesta forma de comunicar una mica més desenfadada en el teu treball i quins beneficis comporta.
Mira, la primera cosa a dir és que quan parlem d'humor, normalment al cap, tots i totes, ens ve una cosa com de fer la broma, d'un acudit, de tenir espontanitat, i aquest és un tipus d'humor, que en el meu cas jo he explotat, he treballat, que jo tinc un do natural i em surt fàcil, d'acord?
Però diria que en el treball educatiu no és el principal. És veritat que ajuda, però quan parlem d'humor n'hi ha quatre dimensions. Una seria aquesta, la de la creativitat i el lloc, i una altra té a veure amb la capacitat per riure't amb el que et passa i facilita la mirada, sobretot en l'àmbit educatiu, i l'altra té a veure amb l'optimisme
La tercera i la quarta té a veure amb generar espais afables, amables, càlids, amb caliu, amb la gent a sentir segura, còmoda per compartir. I són aquestes dues dimensions, la tercera i la quarta, la de l'optimisme i generar ambients afables, les que més exploto i les que tenen cabuda a l'aula, per exemple, si és a l'institut, o a les famílies, com afavorir això.
I quines, diguéssim, incorpores? És a dir, com incorpores aquest sentit de l'humor i quins recursos incorpores en el procés de transició de sisè a primària a primer de l'ESO? És a dir, quan tu parles amb l'alumnat, com ho fas per integrar una mica aquest tipus de comunicació una mica més assertiva i també més propera? El primer i sobretot en el cas de la transició a l'adolescència és treure la por sobre l'adolescència perquè socialment
i hi ha una imatge molt negativa sobre l'adolescència. Llavors, les famílies, però també els nois i les noies, entran a l'adolescència en poc, i el professor també. Jo sempre explico això, jo vaig amb les meves criatures a trobar un grup, quan les meves criatures eren més petites, i diu, quina edat tenen les teves? I jo, 3 i 5, i tothom ja, ai, que bonic, ai, que guai. I algú deia, les teves? I una altra persona deia,
les meves 13 i 15, i tothom, uh, uh! De veritat, està bé parlar malament de l'adolescència. Llavors, la transició, i moltes famílies venen perquè el meu fill té nou, però ja estarà arribant a l'adolescència. Llavors, aquesta visió negativa o xunga de l'adolescència ja ens posen una mirada difícil. I jo dic, no té per què ser difícil l'adolescència. I m'imagino que també ho transmets al nen o nena, no? Perquè al final... Igual, igual, perquè el cavall...
Els xavals també tenen por, perquè socialment els estem dient, mira, entraràs a una etapa xunga, entraràs a una etapa de confusió, entraràs a una etapa de merda, bàsicament, diem així, i llavors patiràs. Fixa't les frases que acostumem a dir, no? És un amor adolescent, ja se't passarà. Aquesta és una etapa que has de viure, mira, que parlem malament, llavors els xavals jo també els dic...
tranquil, tranquil·la, si l'etapa està genial, si poden haver coses xulíssimes, al igual que la infància, la infància té coses xulíssimes i té moments difícils, l'adolescència igual, llavors afluixa, i aquí entra l'optimisme, veus? Ja podem començar a riure'ns del que ens dieuen sobre l'adolescència, del que patirem, i bueno, patirem això, potser sí o potser no, potser tens una adolescència, jo he treballat amb xavals que després han tingut adolescències xulíssimes, llavors...
als nens i a les nenes també els explico això, els de si ser sobretot calma, relax no té per què se xunga l'adolescència és a dir, hi ha una opció hi ha una opció possibilista que pot ser agradable
I ara parlem una mica d'aquestes accions, d'aquestes activitats que s'haurien de desenvolupar tant des de les escoles de primària com des dels instituts. Com dèiem, avui el tema central és aquesta transició i, per tant, entenc que també seria interessant que hi haguessin algunes accions. Com comentaves abans...
El professorat moltes vegades tampoc està format o tampoc té aquestes eines o aquests mecanismes per saber integrar a vegades aquest tipus de recursos que comentàvem abans. Per tant, m'imagino que també és un treball que ha de ser mútu, el fet que el professor també, d'alguna manera, sobretot a l'institut, sàpiga rebre l'alumnat...
i que en el cas de sisè de primària sàpiga deixar l'alumnat tranquil pel següent pas que ha de fer? Mira, en el cas dels nens i les nenes de sisè de primària és parlar en positiu de l'institut, parlar en positiu de l'etapa, anar a veure'ls, explicar com funciona un institut. La meva filla farà ara nou i hi ha hagut algunes sèries, no?,
sobre adolescents, clar, i em deia, papi, i a l'institut hi ha guixetes? Jo puc anar a una classe, la meva amiga pot anar a una altra classe, ella té una fantasia de com serà l'institut. Llavors, poder acompanyar en com serà l'institut, com és l'organització, que ho puguin veure, o sigui, una visita, si sé, no només que les famílies vagin a triar o a veure l'institut, que l'escola, si sé de primària, organitzi,
i doni autonomia en aquest sentit de, mira, anem a veure l'institut, i mira com funciona aquest, i mira com funciona l'altre, i mira el que hi ha, és a dir, perquè això redueix l'angosta de la transició. A les transicions, normalment, el que ens passa és que hi ha molta angosta per a les famílies, pel professorat, però sobretot per a l'alumnat.
Llavors, que tu puguis beure ajuda. I després, de part de l'institut, és que l'acollida a l'institut, el primer mes estiguis entrada més en una acollida emocional, perquè quan entres a l'institut, en aquesta organització que tenim ara des dels anys 95, amb la LOCSA,
Tu arribes a l'institut i hi ha molta diferència entre un nen i una nena de 12 i un de 18 que pot tenir l'institut. I fins i tot si tenen cicles formatius hi hagi un més gran. Llavors tu entres i ets el més petit i la diferència física fa i la diferència també de capacitat mental també fa. El seu cervell és diferent. Llavors, que l'institut tingui això molt present. Són molt petitons els de primera d'això. Llavors, com podem crear una mica de bombolla? Una mica.
l'acollida, el primer mes, el primer trimestre, més activitats de relació, més activitats d'anar a veure els de tercer de l'ESO, o de fer una visita a la classe de quart, és a dir, que els ubiquin. Per exemple, a primària es fa el tema que tutoritzen, els de cinquè tutoritzen els de segon. Llavors, vull fer alguna cosa d'aquestes, els de tercer que tutoritzen els de primer, o els de quart que tutoritzen els de primer i els ajudin, els mostrin, que tinguin com un padrí o una madrina.
Aquesta seria una acció xula, que facilita la relació. Jo conec algú de quart que em protegeix si em passa alguna cosa o que m'informa. Veus? És una cosa xula. Llavors, l'experiència de l'institut són estratègies que ja es fan a primària que es puguin replicar al secundari.
Aquest moment de canvi, com també esmentàvem abans, és preocupant per les famílies, el fet de trobar aquest centre adequat pels seus fills i filles, aquest respecte que forma també aquesta decisió i també d'alguna manera escoltar l'opinió dels seus fills i filles perquè realment és important. Com es viu aquest procés i com l'acompanyeu vosaltres els professionals del sector?
Clar, em parles de les famílies o dels professionals? Perquè l'angoixa moltes de les famílies, no?, de trobar, i jo dic, mira, la transició cap a l'adolescència té a veure amb... Hi ha un arreglador que jo explico sovint, ho vam parlar la setmana passada a la xerrada, a Sant Jus, allà, aquí, vosaltres, la família que és més autonomia, més responsabilitat. Llavors, la transició és per guanyar en autonomia. Llavors,
que les famílies, quan facin les visites als centres, puguin compartir la informació, que la decisió sigui en part del seu fill o filla, és a dir, que formen part de la transició, perquè si no estem en una cosa que és treure autonomia i treure responsabilitat. I després passa que a l'adolescència
els xavals i les xavales tenen poc espai per posar en pràctica aquesta autonomia o aquesta responsabilitat que diem hi ha un excés de protecció llavors la tria és veritat no és com la tria de triar el col·le a I3 quan vas a infantil a veure allà decidíem les famílies triar l'institut jo crec que en gran part és una responsabilitat del que vol o no vol el noi o la noia que tria jo crec que perna part de la decisió
Totalment, totalment. Al final el nen-nena ja és conscient, també ja té una edat en la que pot decidir segons quines coses i llavors també és interessant fer-los partícips d'aquesta decisió.
Pel que fa a l'alumnat passen de ser també grans els petits, perquè a l'escola són els grans d'aquesta etapa i quan marxen a l'institut són els petits perquè és primer de l'ESO i a més la diferència ja és bastant més gran i són conscients. Quan estàs a P3 o P4 o AI3, que es diu ara, jo a la meva època es deia P3,
Quan estàs a i 3, no tens la sensació perquè no ets conscient que ets el petit, però en canvi en l'institut sí. Llavors, és una etapa també complicada, hi ha moltes preguntes, el que em trobaré, l'aniré amb companys, no aniré amb companys del meu centre, com serà la meva tutora...
Aquí hi ha molts interrogants i això pot generar angoixa, pot generar ansietat i pot generar un cert rebuig també, el fet d'anar a l'institut, de començar aquesta nova etapa. I aquí n'hi ha dos moviments per a les famílies i això ho explico i m'agrada molt aquesta pregunta. Hi ha dos moviments. Un, intentar que el meu fill ja no pateixi i llavors jo ho intento protegir a veure què et toca i entrem en el control.
i un altre és acompanyar cap al canvi, és a dir, la vida és canvi. Quan t'ha tocat un profe a tercer de sisè que no t'agrada, a tercer de primària, perdó, o a sisè de primària que no t'agradava, doncs ja està, convius,
Has d'aprendre a conviure amb un profe que no tal o amb un grup que tu et sents menys allunyat. El tema és acompanyar. No podem evitar determinades coses. Llavors és això. Potser no et toca amb aquestes amigues. Doncs potser et fa més difícil. Què fas tu? Quins recursos pots posar en pràctica per quan et vellis que no estàs dintre del grup.
que sàpigues que estic jo. És la diferència entre controlar i acompanyar. Acompanyar és, mira, potser et passa això i ja t'ha passat durant la primària. No et passaran coses diferents a l'adolescència, a la secundària. Llavors, com la família respira això? I amb l'alumnat igual. Ja has tingut molts canvis a la teva vida. Mira quins recursos has fet servir i n'aprofita i tira per aquí. Ja tens recursos.
Totalment. A vegades és fer-los conscients que aquells recursos existeixen i que ja els han fet servir abans.
Exacte, que ja tens aquesta capacitat, que ja has viscut molts canvis. Ja has viscut molts canvis, no? Llavors, que estan preparats. És a dir, hi ha un missatge constantment és tu hi pots fer en aquest canvi. I pots perquè pots anar-hi a fer aquest canvi perquè la família et fa costat, perquè l'institut et farà costat, perquè tu pots aixecar la mà i dir m'està passant això. Va, ok. Llavors, la transició és com una cosa més amable.
Avui estem parlant amb Fran Rojas, educador social, estem parlant sobre la transició, el pas de la primària a la secundària, i ja per anar a tancar una mica aquesta conversa, ens agradaria saber també, a nivell general, creus que els centres estan fent bé aquest procés? Jo crec que es comença a prendre consciència quan hi ha un moviment
de moure l'organització actual, de no, els xavals no haurien de fer el canvi en 12 anys, sinó en 14, que aquest és un rumb-rumb que comença a sentir-se, hi ha una part en què jo hi estic d'acord, és a dir, perquè quan comença l'adolescència hi ha molts canvis orgànics a l'organisme de l'adolescent, del noi o de la noia. Llavors, posar un canvi social tan gran com és el canvi d'institut, el canvi de primària a l'institut,
on passes de tenir un tutor que et fa un acompanyament més proper, on passes de tenir un tutor que ho veus dos o tres cops, tres hores a la setmana amb l'assignatura que et dona, és un canvi molt brusc. Llavors, els instituts comencen a prendre consciència de això. Per això jo dic, potser primer de l'ESO hauríem de tenir una organització més o més semblant a la primària. Veus? Que el teu tutor és el que fa les assignatures principals, perquè al cap i a la fi
El contingut acadèmic de primer de l'ESO, si tu és profe, més o menys ho pots fer. Llavors, que hi hagi més presència del tutor, que no sigui un canvi tan dràstic, perquè està canviant el seu cos, està canviant el seu cervell, estan visquent molts canvis, llavors, que el canvi de fora no sigui...
tan brusc. Llavors els instituts han de començar a moure's per aquí i a mirar fórmules, no? És a dir, moure l'institut cap als dos i que facin primer propostes, que el primer i segon de l'ESO es faci a l'escola. Com que això suposo un canvi organitzatiu molt bèstia, que l'institut faci un moviment fins que arriba aquest tipus de canvi o de propostes.
I ja per anar tancant, per ja acomiadar-nos d'aquesta conversa, què aconsellaries als centres i a les famílies en aquest procés de transició? Doncs que ho mirin de manera positiva, que la vida és canvi, que tota l'estona estem canviant, que la vida és moviment, que la Terra està en moviment, que el sistema solar està en moviment, que el Sol està en moviment, que la galàxia està... És a dir, la vida és canvi, llavors, l'educació té a veure amb l'acompanyament cap al canvi.
Cap al canvi. Llavors, com acompanyes això? I si fiquem la por de, ai, mare meva, què passarà? Ai, mare meva... Doncs serà més complicat el canvi. I si donem una mica d'aire i diem, ve un altre canvi, un altre. Ja n'has vingut més, ve un altre, vinga, estem, som-hi. I planificar el canvi, mirar el canvi com una oportunitat. I potser passen coses dolentes o que no ens agraden. I tant que sí, perquè d'això va a la vida.
No d'evitar-les, sinó de veure-les venir, vinga, què fem? I tenim xarxa i construïm, perfecte.
Això et prepara. Doncs amb aquest objectiu, amb el fet de preparar el nen, nena, l'alumne, que la vida són canvis i que aquest és el primer de molts, ens acomiadem d'en Fran Rojas, que avui ens ha acompanyat en aquests minuts a l'espai de la xarxa educativa, a la xarxa Les Ones, parlant del pas de primària a secundària. Fran, ha estat un plaer parlar amb tu i que ens hagis dedicat aquests minuts aquí a Ràdio d'Esvern.
Moltíssimes gràcies a vosaltres també per la conversa i per la proposta. Un abraçat de cuidat. Adéu-siau. Gràcies, igualment. Adéu.