I seguim el magazín de Matins de Ràdio d'Esvern. Seguim a la Rambla. Ara és moment de parlar de la xarxa educativa, de la xarxa a les zones, aquest espai que recuperem del refugi. Estàvem fent-lo en les dues temporades anteriors al magazín de Tardes d'Aquesta Casa.
i al sumar-nos a l'espai de matins també s'ha traslladat a nosaltres aquest espai de la xarxa a les zones. Avui parlem de les necessitats educatives especials derivades de diferents discapacitats, trastorns, malalties o desvantatges educatius. En aquest cas ho farem amb Núria Boquera, educadora social de l'Ajuntament de Sant Just, que també porta l'infància en risc de 0 a 3 anys.
Núria, bon dia. Bon dia. Benvinguda al programa. Gràcies. Avui canviem una mica de cartera, parlem d'aquest aspecte, parlem dels temes de l'educació i en aquest cas de necessitats educatives especials i m'agradaria començar parlant des del municipi. Quines necessitats educatives especials detecteu en sentit ampli i com les treballeu?
Doncs mira, jo per començar m'agradaria explicar una mica el que és això de les necessitats educatives especials. De fet, nosaltres ara les necessitats educatives especials com tal les incluïm dintre d'un altre grup més ampli que són les necessitats específiques de suport educatiu. Aquestes NESE, que se'n diu, necessitats específiques de suport educatiu,
estan formades per les NE, per les necessitats educatives especials, i a més a més estan formades per les necessitats socials d'aquests infants. Per tant, quan parlem de necessitats educatives especials, estem parlant de nens i nenes que poden tenir discapacitat física, discapacitat intel·lectual,
discapacitat sensorial, visual, auditiva, TEA, és a dir, trastorn de l'espectre autista, trastorn greu de la conducta, trastorn mental i malalties de tipus degeneratives greus i minoritàries. I per l'altra banda, tindríem les necessitats que fan referència més a aquest suport més social.
i que van dirigides a alumnat amb trastorns d'aprenentatge o comunicació, alumnats amb altes capacitats, situacions socioeconòmiques i socioculturals desfavorides, risc d'abandonament amb escolar promotor i l'alumnat d'origen d'estranger, que venen derivades de la incorporació tardana al sistema educatiu o la falta de domini de la llengua vehicular o l'escol·litat prèvia deficitària.
D'acord, una mica perquè abans quan es parlava d'en Nes es parlava només d'aquesta part, com diguéssim, més referida a la discapacitat, no? I ara englobem tota una part social que també juga en contra, de vegades, d'aquestes criatures.
És important destacar que ha crescut una mica el perímetre, com comentaves, d'englobament d'aquest aspecte de les necessitats educatives, que no només va adreçat a aquestes persones amb discapacitat, sinó també estem parlant de trastorns, de malalties o de desvantatges educatius, entre d'altres. Com us arriben aquests casos i com els tracteu?
Mira, aquests casos, bàsicament, o en la gran seva majoria, es detecten o bé a l'escola, sobretot en edat molt prematura, amb les escoles bressol, els llars d'infant, i també a la família, lògicament. La família, sovint els pares o els tutors que tenen aquestes criatures,
detecten, de vegades ben menudets, que aquella criatura no s'està desenvolupant amb normalitat, entre cometes. I arran d'això comencen a actuar a vegades des de la mateixa escola, a vegades des dels centres mèdics,
Depèn d'on es detecta, es comencen a activar tots aquells suports i recursos necessaris per a aquella criatura, aquell nen, aquella nena, no juguin desavantatge. Perquè estem parlant que tots aquests nens i aquestes nenes avui en dia estan en una realitat que és la realitat de l'escola inclusiva.
És aquella escola que ofereix l'oportunitat a tots els nens i les nenes a aprendre convivint junts, és a dir, convivint junts a l'aula. Per tant, siguin quines siguin les capacitats i les habilitats i les limitacions funcionals de totes aquestes criatures.
Per tant, dintre d'una mateixa aula, si estem parlant d'escola, les educadores, les balladores, els monitors poden detectar sovint, perquè ja tenen l'experiència, però per comparació amb altres criatures, l'evolució de cadascun i què està fent cadascun a l'edat que li toca i què no està fent quan li toca fer-ho en aquella edat.
M'he enrotllat una mica, no sé si ha quedat clar una mica, però... Sí, sí, ha quedat molt clar. El fet és, doncs, també en aquell espai, avaluar la conducta, el comportament d'aquell alumne, d'aquell nen, nena, per entendre també si té una situació de dificultat i també poder-li donar les eines perquè la pugui superar, basicament, no? Correcte, sí.
Molt bé, doncs, fet aquesta presentació, fet aquest context, també, havent parlat de com arriben aquests casos i de com es treballen, clar, m'agradaria saber també, parlant de recursos, quins en teniu i si són suficients per fer front a aquestes situacions.
Mira, bàsicament els recursos que tenim són els recursos que posa el departament en aquestes situacions. Ja d'entrada et dic que sempre són minsos, necessitaríem més suports, més vetlladors, aquí i a tot arreu, no estic parlant de les nostres escoles de Sant Just, és un fet real i vivencial en totes les escoles del nostre país.
Això passa arran precisament d'aquesta escola inclusiva. Evidentment, si un nen o una nena detectem o es detecta que necessita certs recursos, doncs se'ls ha de posar. I aquests recursos normalment els ha de posar al departament o a la sanitat o allà on correspongui. Són minsos. Ja et dic jo que són minsos.
De totes maneres, és veritat que per sort tenim unes professionals, i aquí en aquest, ara sí que parlo d'aquest poble, o d'aquesta ciutat, de Sant Just, molt bones, molt ben experimentades, que poden detectar i que, a més a més, tenen una sòlida experiència per poder tirar endavant aquestes situacions. Treballen conjuntament amb l'EAP, l'equip de detenció psicopedagògica,
treballen conjuntament amb el CDIAP. El CDIAP és de 0 a 5 anys, l'EAP és a partir de 6 anys cap amunt.
A vegades es té suport a la mateixa escola, a vegades cal buscar suports externs, específics, i a vegades quan el cas és molt complex o té moltes dificultats i creiem que és beneficiós per al nen o a la nena, el que es pot fer és arribar a fer o a utilitzar o a derivar un recurs de centre d'educació especial. Mhm.
Molt bé, doncs entès també aquesta situació i entès també els recursos que hi ha, que com ens comentava Núria Boquera, són recursos molt limitats, però que amb ells es fa bona feina també per la implicació de les persones, per aquella implicació que tenen els professionals que estan aquí a Sant Just i que s'encarreguen que aquests nens i nenes tinguin totes les ajudes que necessiten.
També parlem de la coordinació, perquè moltes vegades en aquests casos necessiteu coordinació amb les famílies i amb les entitats. Quins són els factors, els actors que mouen també aquestes accions?
Mira, bàsicament, des de l'Ajuntament, per exemple, des de serveis socials fem conjuntament amb totes les escoles i instituts del municipi allò que anomenem comissions socials. Són comissions en les que es fan de forma trimestral, participen escola, EAP i serveis socials i allà, d'alguna manera, el que fem és...
coordinar-nos, revisar, parlar cas per cas de totes aquelles criatures que presenten algun tipus de dificultat, sigui una dificultat per desenvolupament o sigui una dificultat socioeconòmica.
Es fa un treball també molt acurat des de tots els àmbits, però jo ara parlo del meu, que és de serveis socials. Es fa un treball molt directe amb les famílies per poder fer un pla de treball consensuat amb aquelles famílies per poder ajudar-les a donar suport i acompanyament en aquests casos.
En molts d'aquests casos hi ha un afegit socioeconòmic important en el que, a més a més del suport educacional per a la criatura, també es necessita el suport socioeconòmic per a la família. I aquí us entra en tot el ventall i tot el catàleg de recursos i prestacions que es fa des de l'Ajuntament i des de Serveis Socials, en aquest cas,
per poder aminorar aquest desvantatge que puguin tenir. I aquí podem trobar tots els suports que es fan, a més de, per exemple, tot el tema de les subvencions d'extraescolars, casals d'estiu, etcètera. Beques, menjador...
Tot allò que comporti, ja et dic, escurçar la desigualtat i crear una equitat entre totes les criatures. Important tenir en compte tot això, perquè a vegades no tenia en compte el tema dels recursos, el tema dels recursos que pugui tenir la família.
i també és important donar aquest suport. Per què no ho tenim en compte? Perquè els titulars ens diuen que Sant Josep és el municipi més ric de Catalunya, però també hi ha pobresa, també hi ha gent que demana ajuda i al final institucions i també entitats, tant siguin entitats locals com les institucions com l'Ajuntament, han de donar suport perquè aquestes famílies, perquè aquests nens i nenes no quedin desatesos.
I ja per tancar l'entrevista, perquè ens queden res segons per arribar a les 12 del migdia, agrair-te a Núria que hagis passat pels estudis de Ràdio d'Esvern i que ens hagis acostat una mica a la realitat del nostre municipi. Moltes gràcies. Que vagi bé. Que vagi bé. Fins ara.