I seguim el magazín de matins de Ràdio d'Esvern. Seguim a la Rambla. Tres minuts per tres quarts de dotze del migdia. I ara és moment de parlar de més qüestions, de parlar de més cosetes. Marxarem a parlar d'educació.
I és que ja sabeu que cada 15 dies acollim a la Rambla la xarxa Les Ones, l'espai de la xarxa educativa. I en marc d'aquest primer trimestre estem parlant de les necessitats educatives especials derivades de diferents discapacitats, trastorns, malalties o desavantatges educatius. Avui parlarem amb Jaume Camproví, mestre jubilat, i parlarem del voluntariat de reforç. Jaume, bon dia. Hola, bon dia. Benvingut al programa. Gràcies. Què és el voluntariat de reforç? Explica'ns una mica. En què consisteix?
Bé, el voluntariat de reforç consisteix en atendre, en principi és un dia a la setmana, alumnes que les escoles tenen dificultats i això, i que les famílies no tenen...
gaires mitjans econòmics o que no en tenen i aleshores ens trobem a les escoles amb aquests nens o nenes i fem una classe de reforç en funció de la persona que ve, del nen o la nena que ve fem unes coses o unes altres però bàsicament és per reforçar temes escolars Molt bé, i de qui depèn aquest servei?
Aquest servei depèn de serveis socials de l'Ajuntament de Sant Just. Molt bé. I a quin tipus d'alumnat ateneu? Quina és, diguéssim, la franja d'edat? A qui us dirigiu, bàsicament? Bé, és alumnes de primària, però també d'ESO. En principi és primària i ESO. Molt bé. I qui selecciona l'alumnat que podria ser susceptible de rebre aquest reforç?
Això els selecciona serveis socials a partir de les trobades que tenen a les escoles amb els equips directius i això aleshores una de les característiques és que siguin famílies o siguin nens de famílies amb pocs recursos econòmics o amb dificultats econòmiques i que van malament a les escoles.
Molt bé, i a partir d'aquí m'imagino que també l'escola fa algun tipus de seguiment, no? Si detecta que potser a algun alumne li podria anar bé aquest servei, potser també us el redirigeix, no? Bé, ho diu entre cometes a serveis socials i aleshores a serveis socials es posa en contacte amb els voluntaris, diguem.
Perfecte. I pel que fa, diguéssim, a les àrees que podeu treballar, quines són les que treballeu més? Bé, jo diria que llenguatge, però clar, això depèn molt de cada alumne, no? O sigui, el que sí que fem és estar en contacte amb l'escola, diguéssim que amb el tutor, això ens ajuda molt,
A partir de les indicacions del tutor treballem unes coses o treballem unes altres, sempre tenint en compte que són dedicacions una hora a la setmana moltes vegades. No és més que això, però com a reforç sembla que...
des de les escoles es valora o des de l'institut i els tutors tenen interès en principi i la meva experiència és aquesta en contactar i que es pugui dur a terme un treball concret Avui estem parlant amb en Jaume Camproví estem fent aquest espai de la xarxa a les zones la xarxa educativa i ho fem amb en Jaume, mestre jubilat que avui ens visita els micròfons de Ràdio d'Esvern Quantes vegades a la setmana teniu l'alumnat, Jaume?
En principi, una. O sigui, una hora a la setmana. No vol dir que algú no en pugui fer més, però en principi el compromís és d'una hora, en principi. I al llarg d'aquesta sessió, quines activitats o accions feu?
Bé, clar, com ja t'he dit abans, depèn de les necessitats de l'alumne o dels sugeriments dels tutors i això. Però bé, una mica l'agenda i treballs que tinguin pendents o, bé, reforçar el que sigui més convenient per a cada alumne. I durant quant de temps feu aquest reforç?
durant el curs, per exemple, durant un curs lectiu? Bé, això també depèn. O sigui, jo he tingut un alumne dos cursos i altres només un curs. Però això, bé, també no t'ho puc definir perquè també depèn. Clar, és una mica la carta, no? Segons les necessitats i també la disponibilitat de les persones que fem el voluntariat.
I us coordineu amb les tutories de l'alumnat? És a dir, hi ha alguna coordinació, com comentaves abans, per veure quines són les mancances, cap a on es pot tirar, cap a on s'ha de reforçar aquest alumne? Quina és la comunicació que teniu amb el centre?
De vegades és presencial, de vegades és per telèfon o per e-mail. La meva experiència és que aquesta coordinació sí que existeix i jo la valoro positivament i des de l'escola crec que també es valora aquesta atenció que donem als alumnes. I què et va moure fer-te voluntari? Què és el que et va...
D'alguna manera, què vas sentir, quina necessitat vas sentir, doncs, de dir, va, em faré voluntari de... Bé, això moltes vegades és que algú et comenta, escolta, hi ha aquest servei al poble i fa falta gent, no t'apuntaries tu a fer alguna sessió d'aquestes i tal, i en principi a mi em va passar això, vull dir que normalment, doncs,
és algú que coneixes o que et contacta pel que sigui i aleshores penses, bueno, doncs sí que puc dedicar-hi aquest temps amb una persona o amb dues persones, això, i ho fas. És una mica també el boca-orella, no? A mesura que es va dient també a la gent que potser està més vinculada a l'àmbit educatiu, també li pot interessar més aquest voluntariat. Sí, d'alguna manera és això, vull dir que...
i en aquests moments quantes persones estan fent de voluntàries? aviam, no t'ho puc dir exactament jo crec que som sis o set persones les que estem fent aquest voluntariat però bueno, aniria bé que se n'apuntessin més perquè de necessitats n'hi ha més al poble, diguem
Clar, quants més millor, això està clar. Molt bé, passem a parlar també d'això, de fer aquesta crida, que la gent que ens vulgui col·laborar d'alguna manera al voluntariat de reforç, que ho pugui fer. Com els animaries a fer-se voluntàries? Amb alguna anècdota, explicant alguna experiència personal o que d'alguna manera la gent també pugui sentir atracció cap a aquestes accions, cap a aquestes activitats de voluntariat?
Home, jo no puc parlar meravelles que et senti realitzat ni coses d'aquestes fent aquesta tasca el que sí que te n'adones que les persones que tens que estan contentes perquè hi ha algú que està pendent d'ells encara que sigui un dia a la setmana i jo crec que les motiva les motiva
a treballar més i a procurar integrar-se més. Jo recordo en algun moment que d'alguna criatura que tenia certa reticència amb el català perquè venia d'un lloc de parla castellana i això, i en pocs dies aquesta reticència va desaparèixer i parlava català bastant fluid i tot això. No sé si...
A vegades són aquells bloquejos que tenim les persones que ens impedeixen seguir avançant tot i que vulguem, i és desbloquejar-ho, entrar també en un entorn de confiança i seguir creixent, en aquest cas, en la llengua, en la soltura, en la facilitat de poder equivocar-se també en un espai segur, que moltes vegades també hi ha aquesta por amb el català, d'equivocar-se, de no pronunciar veu, el que sigui...
I va més enllà d'això, no? El fet és intentar-ho i tenir aquella predisposició de poder-ho fer. Sí, i la confiança, vol dir que és allò que no et jutjaran críticament, sinó que t'animaran a continuar amb aquesta línia. I això, clar, molts d'aquests nens, jo diria que la majoria, doncs, clar, venen de famílies que la parla entre ells no és catalana, o sigui que és castellà, no? D'altres...
d'altres entorns. Per tant, per ells el català d'entrada no és fàcil d'integrar en el dia a dia i tot això. Per tant, tot el que els doni confiança de parlar els hi va bé. Doncs, Jaume Camproví, com ho podem fer per posar-nos en contacte amb vosaltres, amb el voluntariat de reforç, aquella gent que ens estigui escoltant i vulguin participar amb vosaltres?
Bé, el més fàcil és trucar a l'Ajuntament i demanar per serveis socials, o sigui que en aquest sentit jo crec que és el més fàcil perquè és des d'allà que també es coordina. Doncs Jaume, moltes gràcies per explicar-nos el voluntariat de reforç, una forta abraçada i que vagi molt bé al projecte al llarg del curs. Moltes gràcies. Que vagi bé, adéu-siau. Adéu, bon dia.