I seguim el magazín de matins de Ràdio d'Esvern. Seguim a la Rambla, ara moment de la xarxa a les zones, moment de la xarxa educativa.
I com cada 15 dies sabeu que tenim aquest espai de la xarxa educativa. Ens agrada parlar de les diverses qüestions que també involucren l'educació al nostre municipi. I avui parlem amb l'Ester Figueres, directora del Centre Pilot, i també amb la Núria Ros, que és de l'equip CEPCIR. Parlarem concretament d'això, de les necessitats educatives especials derivades de diferents discapacitats, trastorns, malalties o desvantatges educatius. Parlarem avui...
Molt bones, bon dia, com esteu? Hola, bon dia. Benvingudes al programa. Moltes gràcies. Doncs res, engeguem una mica aquest espai de conversa, parlant una mica, explicant en què consisteix el recurs CEPCIR. Explica-nos una mica.
Molt bé, doncs el recurs CEP-CIR és un recurs que neix del decret 150 barra 2017, on recull que tots els alumnes que estan en escoles ordinàries mereixen les mateixes oportunitats que qualsevol altre alumne. Llavors, al CEP-CIR les cicles el que necessita, el que diuen, és el centre d'educació especial, dona recursos i serveis a les centres ordinaris. I és el que fem nosaltres com a escola d'educació especial que som,
El que fem, tenim persones, personal del nostre centre, que el que fa és donar aquest servei, donar aquests recursos a l'escola ordinària per poder atendre que l'atenció sigui amb més qualitat i molt més individualitzada, personalitzada i donar tot allò que els nens i nenes de les escoles ordinàries necessiten.
Molt bé, doncs una mica no sé si volies afegir una cosa, Núria. Sí, no, bàsicament és això, no? Es tracta d'acompanyar-los, d'assessorar, de poder també oferir diferents materials per adaptar-nos al màxim possible i que l'escola on està l'alumnat esdevingui el més inclusiva possible atenent a totes les diversitats.
Doncs més qüestions, més coses envoltant aquesta temàtica. Quines escoles de Sant Just reben aquest recurs? Perquè, clar, aquesta seria l'altra pregunta, també. Nosaltres pertanyem al Baix Llobregat. Al Baix Llobregat hi ha un total de 9 escoles d'educació especial i d'aquestes 9 escoles som 4 que donem aquest servei. Dintre del que seria Sant Just, nosaltres estem a Sant Just, per tant, donem aquest servei directament. També estem a Esplugues i també estem a Sant Joan d'Espí.
D'aquí ara mateix, del municipi de Sant Just, atenem a una escola, l'escola Montseny. Mal. I després és això, atenem en total, són 9 escoles en total que atenem. En un passat, nosaltres ja fa 3 anys que fem aquest recurs i que pertanyem al CEPSIR, sí que han estat més escoles ateses dintre del municipi, eren 3, però a l'actualitat només en tenim una. És un recurs que dura uns 4 anys aproximadament, entre 3 i 4 anys,
I nosaltres sempre serem el referent, amb el que deia la Núria, de la inclusió dintre de l'escola, un cop a inspecció, perquè això va amb inspecció, AMEAP, va de la mà de tot el servei educatiu. Un cop ens assignen a les escoles, nosaltres ja pertanyem a aquella escola, ja com si diguéssim de per vida, per dir-ho d'alguna manera.
i amb el tema de la inclusió és el que intentem donar aquesta resposta que els alumnes necessiten. Però és un recurs que és puntual, que comença de manera més intensiva i quan van passant els temps aquest recurs es va fent com més extensiu fins a desaparèixer. Però això no vol dir que no estiguem tan bé presents. Val a dir també que com a novetat també hem començat a entrar als instituts, que em sembla que és un tema també molt important perquè...
A les escoles semblant que ja portem molt recorregut en l'atenció a la diversitat, però tot això és molt important de poder-ho traslladar a una etapa tan capdalt com és la secundària. Llavors també hem començat a atendre com a recurs CEPCIR a dos centres en secundària.
Molt bé, també destaca això, que a la secundària també és important que hi hagi aquest acompanyament i que hi hagi aquesta atenció i que hi sigueu presents. Passem a altres qüestions, parlem més concretament de l'alumnat. Parlàvem ara dels centres educatius que també estan sota el paraigua del CEPCIR, però quin és l'alumnat que normalment acaba rebent aquest suport?
Doncs són alumnes que necessiten molt suport, que és a més o menys un 15% d'aquest alumnat. El 100% és a la totalitat de l'alumne, que tenen els suports més universals. Després estaria aquest 30% que necessita una miqueta més de suport i nosaltres és el suport més intensiu on atenem aquest tipus d'alumnat que està dintre de l'ordinària, que evidentment la inclusió existeix i ha d'existir, i així ho diu el decret.
I a partir d'aquí nosaltres el que fem és donar aquest recolzament, aquest suport, aquest acompanyament, aquest tipus d'alumnat, perquè puguin estar dintre d'un entorn totalment inclusiu. Molt bé. Doncs passem a parlar també de com es fa la demanda de la vostra intervenció. És a dir, en aquest cas els centres, dèieu que ara teniu l'escola Montseny, aquí a Sant Just. Com ha fet, per exemple, la demanda a l'escola Montseny? O com fan els altres centres aquesta solicitud de la intervenció del CEPCIR?
Doncs mira, en principi és el centre que ha de fer aquesta demanda. Llavors, quan la fa, la fa via EAP. EAP és un dels grups, com si diguéssim, impulsor també d'aquest CEPCIR. És un recurs que ve de departament. Intervé, sobretot, inspecció educativa, EAP per un altre costat, i després, com he dit abans, les dues escoles, tant l'Escola Ordinària com l'Escola d'Educació Especial.
Llavors la demanda ha de venir directament des de l'escola ordinària. L'escola ordinària detecta que hi ha casos que preocupen o que tenen dificultats a l'hora de poder atendre'l. Llavors el que fan és directament amb la persona referent de l'EAP li diuen, mitjançant una sol·licitud, que tenen aquest tipus de dificultats amb aquest alumnat. A partir d'aquí es fa un recull amb un llistat de totes les escoles que tenen aquestes dificultats
i es gestiona mitjançant inspecció educativa. Llavors també dic que hi ha un equip al darrere format per diferents persones de l'EAP, inspecció educativa i dels centres educatius, que també fem plenaris i també fem reunions cada trimestre per valorar també quin tipus d'alumnat pot ser susceptible a tenir aquest recurs TEPCIR.
Llavors, en principi seria això, EAP, Inspecció Educativa, i a partir d'aquí, tenint en compte les places que hi ha, les vacances que hi ha, s'assigna un centre o un altre. És important també, i cal dir-ho també, que els centres on anem, també el recurs d'EPSIR no només és per l'alumne que tenim,
sinó que és un recurs que el que busca és sobretot el tema de la inclusió a nivell de claustre. És a dir, que hi hagi un canvi de mirada, que hi hagi un canvi de poder atendre a tot l'alumnat que hi ha dintre de l'escola. Llavors és important que nosaltres, la nostra funció, a part d'atendre aquest alumne, que és una miqueta... Comencem amb aquest alumne com si diguéssim que és l'excusa. Com a base per fer aquest canvi.
Exacte, però no és només l'alumne, sinó que comencem com una formiga, comencem amb molt petit territori i després, poquet a poquet, anem ampliant. I la idea és que aquesta inclusió sigui efectiva dintre de l'escola. Llavors, per això hem de tenir molt de la mà també tot el que és l'equip directiu. L'equip directiu ha d'estar superimplicat.
Les persones que tenen l'alumne han d'estar molt implicades i, evidentment, és un recurs que és d'escola, no només d'alumne, sinó que és per tota la comunitat. A més, quan vas a les escoles, doncs te n'adones, no? Tu quan entres, no només mires a un infant, sinó que...
Mires aquest infant en un entorn, en una aula, a un espai estarit com és el pati, a l'hora d'educació física, a l'hora de música, vull dir, i no mires només aquest infant, mires el grup també on és, llavors és com, d'alguna manera, doncs mires altres infants, veus maneres de fer, llavors la idea és que...
tot allò que puguis dir, totes aquelles estratègies que puguis aportar, una mica com ha comentat l'estèrfasi de tacadòlia a l'hora de funcionar tot el centre, i que allò que puguis aportar en un alumnat els pugui funcionar amb altres alumnes, perquè és veritat que estem en un moment educatiu molt complicat, és un repte, és tot un repte, però és un moment complicat, llavors...
N'hi ha moltes ganes, però també ens hi hem de posar perquè estem en un moment de canvi, penso. Doncs recordem que els CEPCIR són una peça clau en l'avenç cap a un sistema inclusiu perquè promou canvis en les cultures polítiques i pràctiques dels centres.
En aquest cas, avui estem parlant amb l'Ester Figueres, directora del Centre Pilot, i també amb la Núria Ros, que forma part de l'equip d'aquest CEPCIR que esmentàvem fa uns instants. Parlem més d'aquesta qüestió, seguim fent també preguntes, posant sobre la taula qüestions que van relacionades a aquest tema central que estem tractant avui a l'espai de la xarxa educativa, la xarxa a les zones,
i ens agradaria saber una mica quins aspectes s'acaben treballant i també quina és la coordinació que teniu amb aquests centres i també amb aquest equip docent.
Molt bé. Doncs nosaltres ja ho hem comentat, quan entrem a una escola és per atendre un alumne i és important saber que normalment el que fem és treballar mitjançant quatre eixos molt importants. Els recursos, com he dit, són de quatre anys i llavors anem treballant any rere any.
Fem un pla de treball el primer any. Primer de tot observem l'alumne, veiem en quin punt està, quines estratègies utilitzen, què és el que fan i a partir d'aquí elaborem un pla de treball. Com ho fem? Doncs les persones referents del CEPCIR van dintre de l'aula, estan, conviuen, fan també aquesta observació i a partir d'aquí elaborem el que volem treballar sempre consensuat amb la persona que està present dintre de l'aula. Nosaltres en cap moment
anem ni a jutjar ni anem al contrari, anem a portar, anem a sumar i anem a fer possible que aquell alumne estigui molt més inclòs dintre de l'aula. Llavors, a partir d'aquest pla de treball, cada cop que va a la persona referent de CEP-CIR, el que fem és, a part d'observar, també fem modelatge, és a dir, també...
expliquem com ho han de fer o com ho fem nosaltres des de la nostra experiència a l'escola i el que ens funciona i el que pot funcionar també en un entorn més ordinari. Llavors, a partir d'aquí, el que fem, el pla de treball. I què són les àrees que li donem més importància? Sobretot és el tema de la comunicació, que és el que també més preocupa, el que ens pot donar també més barreres a l'hora de poder incloure un alumne. I aquesta és una gran àrea a treballar.
Després tenim tot el tema de la regulació de les emocions. L'autoregulació també és important, conèixer què passa, què no passa, en quin punt està, en quin punt no està, per poder també que tot el trastorn que pugui haver conductual que es pugui rebaixar o fins i tot disminuir força.
Després estaria tota l'àrea més curricular, és a dir, totes les adaptacions curriculars, també hi són presents i també fem el possible perquè això sigui una realitat. I per últim serien totes les habilitats més de rutina, d'hàbits diaris. Llavors ens regim amb aquests quatre eixos, aquests quatre àmbits, i a partir d'aquí anem treballant, marquem objectius de cada un d'ells.
I sobretot és això, que siguin objectius que siguin acorplats i assumibles, que és superimportant perquè vegin això, que es vagin fent petites coses. Tenim quatre anys per davant per poder-los assolir i és important, a part de fer aquests plans de treball que dèiem, aquest treball diari, també és important la coordinació, com deies abans. És indispensable.
Sempre la persona referent que va dintre del CEP-CIR hi ha un registre, hi ha una coordinació amb el personal docent i hi ha un intercanvi. Sense aquest intercanvi nosaltres allà no faríem res. Hem d'aportar i hem de donar. I fem un registre de tot el que es va donant, de tots aquests recursos que anem donant...
de tot aquest material i a partir d'aquí es fan aquests objectius, es comparteixen amb totes les persones que formen part d'aquesta etapa i a partir d'aquí durant tot el curs tenim el temps per poder-ho realitzar i al final de curs és quan es fa l'avaluació i es fa aquesta memòria per veure si realment s'ha assolit, no s'ha assolit i què cal, quines millores calen fer pel següent curs.
Es tractaria d'això, eh? Diguéssim que aquests objectius són un punt de partida per poder començar a treballar. I a partir d'aquí, com ha comentat l'Esther, és indispensable aquestes coordinacions. Normalment, al dia a dia...
del CEP6, doncs és això, vas al centre, fas aquesta observació, aquest modelatge, aquest acompanyament, dins de tots els espais on estigui aquell alumne, i després hi ha un moment de coordinació on no solament estàs tu amb un mestre, sinó que també totes aquelles persones que atenen aquell alumne, ja sigui, doncs, els mestres d'educació especial de...
de l'escola, educadors, vetlladors, vetlladores, l'equip d'assessorament psicopedagògic, també molt important. Al final el que es tracta és de compartir el que es vol treballar, les accions, i dur-les a terme de manera conjunta, perquè un dels grans èxits jo crec que és aquesta coordinació, perquè sense aquesta coordinació no es poden aplicar aquests canvis.
Molt bé, doncs ara ja per anar tancant, que ens queda un minut i escaig per tancar aquesta segona hora de la Rambla, senzillament parlar de com ho reben les famílies i també amb quins altres serveis us acabeu coordinant per dur a terme aquesta tasca. Com dèiem, tenim un minut i escaig, però esperem poder-ho resumir.
Molt bé, doncs nosaltres amb les famílies no tenim cap mena de contacte. El que volem és empoderar l'equip, empoderar els mestres, tot el personal docent que està dintre de les escoles ordinàries i realment sí que són conscients perquè sí que ho diuen, que estem nosaltres fent aquest recurs, però nosaltres en cap moment fem més reunions ni fem cap tipus de contacte directe amb la família, ho fa directament l'equip de l'escola.
I el que em comentaves més de tot el tema de les coordinacions, no eren? Sí. Doncs era, bueno, és això. Sobretot hi ha també un equip al darrere molt important per part d'inspecció educativa, per part de l'EAP i per part de les escoles que ens anem reunint, ho he comentat, cada trimestre precisament per això, no? Perquè són els que poden decidir amb quines escoles atendre, quines escoles no atendre o quin seguiment fer, no?, en cada cas.
Llavors, en definitiva, seria això. A més, nosaltres, com ha comentat l'Esther, no fem aquesta atenció directa amb les famílies, però hi ha un e-app al darrere que sí que té més contacte directe juntament amb els mestres i les direccions. Aleshores, és important fer aquest feedback perquè ells sí que en aquest cas arriben.
Esther Figueres, Núria Ros, gràcies per compartir aquests minuts amb nosaltres. Així marxem cap als butlletins informatius de les 12 del migdia. Us desitgem molt bon curs i que vegi molt bé també aquesta feina que feu. Gràcies.