I seguim a les tardes de Ràdio d'Esvern,
seguim al Refugi en un nou espai de la xarxa Les Ones,
l'espai de la xarxa educativa del nostre municipi.
Avui ens visiten a l'emissora l'Ester Figueres,
directora del Centre Pilot,
i l'Àlex Morón, psicòleg orientador,
que d'aquí a uns instants els encendrem els micròfons
per parlar sobre el programa de transició a vida adulta
i també de diferents aspectes del centre Esproceat, en aquest cas.
Molt bona tarda, com esteu? Benvinguts i benvingudes.
Hola, bona tarda.
Què tal?
Bona tarda.
Avui parlarem, com dèiem, del Centre Pilot,
parlarem una miqueta de tot plegat,
i comencem, Ester, si et sembla,
parlant en què consisteix aquest programa de transició de la vida adulta.
Molt bé, doncs aquest programa de transició a la vida adulta que fem a l'escola
és un programa adreçat a l'alumnat que és major de 16 anys.
Llavors, a la nostra escola pot estar fins als 21 anys,
i són aquests 4 anys que fan de preparació pel que vindria a ser després,
la seva vida a nivell, doncs, amb la comunitat i a nivell més diària de dia a dia a casa,
i amb totes aquelles activitats que tenen a veure amb fer-se gran, en definitiva.
Si ho dividim en blocs, començaríem parlant una mica del seu objectiu,
també de parlar de quins alumnes va adreçat,
i, evidentment, aquí entraríem també amb l'edat, amb quines activitats es realitzen.
Explica'ns-ho una mica.
Hi ha, sobretot, tres àmbits de treballar en aquest PTUBA,
que li diem nosaltres, el trànsit a la vida adulta.
El primer seria l'àmbit més d'integració social i comunitària, com si diguéssim,
que seria, doncs, dedicar a aquestes activitats més d'oci, més de temps lliure,
també de veure, doncs, com es desplacen per la mateixa ciutat,
el poble on viuen, els desplaçaments que es fan en metro, en bus,
per buscar, justament, aquest punt de comunicació i també d'autonomia.
Després, també, el conèixer el context on el que estan,
no només d'escoles, sinó a nivell comunitari,
el mercat, l'ajuntament, els diferents equipaments esportius.
Aquest seria el primer, el d'àmbit d'integració més i de vida comunitària.
El segon àmbit seria, sobretot, el que centra aquest programa,
que és d'autonomia personal, és a dir,
el que busca és que la persona, doncs, pugui ser autònoma
al llarg de tota la vida,
i aquest és un punt inicial on es posa, doncs,
la base del que després podrà ser.
Llavors, important, sobretot, autonomia,
no només en les activitats diàries,
que això ja ho portem treballant durant molts anys dintre de l'escola,
sinó que seria l'autonomia a la pròpia llarg,
que és el que ens interessa, no?
Poder fer l'abugada, poder cuinar,
poder fer activitats, doncs, que els produeixin,
doncs, això, no?, el que el seu dia a dia sigui més beneficiós
i que també puguin treure, doncs, el màxim profit possible
i que siguin autònomes durant tota la vida.
També important, com a últim dia a punt d'aquests àmbits de treballar,
seria aquesta formació prelaboral.
És a dir, nosaltres no fem una formació específica,
com poden fer un IFE o un PFI,
és una formació en la que fem tallers,
és a dir, fem, per exemple, el taller de cafeteria.
I el que es dediquen, doncs, és a poder fer, doncs,
per tota l'escola, els cafès que, per exemple,
professionals o alumnat voldria,
o amb trepans, per exemple.
Després, també, tot el tema de les compres.
Fem taller de cuina, doncs, anem també al súper,
anem a comprar, fem aquesta llista de la compra,
treballem el que seria la llengua,
anem a comprar el súper de forma vivàncial i de forma...
T'anava a dir, no?, de forma pràctica, també,
aprenem moltes coses, no?,
els alumnes aprenen, doncs, diverses qüestions de la vida quotidiana,
que, per què fer-ho des de l'aula,
podem t'ho fer vivint aquella experiència, no?
Exacte, és aquesta la diferència.
És a dir, que fem activitats molt més vivencials,
el que et comentava, no?,
anar al súper, anar a fer la compra,
com fa qualsevol persona normal, no?,
del dia a dia i d'una persona, doncs,
autònoma 100%,
va acompanyada, evidentment, dels mestres, eh?
I després també hem de tenir en compte, doncs,
que també fem activitats, per exemple,
per activitats, doncs, per vendre, no?,
per exemple, amb paper, amb resina,
fem també mercats de Nadal,
mercats per Sant Jordi,
per treure també beneficis per l'escola,
i això també ens ajuda aquest alumnat
a poder fer aquestes creacions més manuals
i fer, doncs, una miqueta...
Seria un prelaboral pel que també pugui ser.
Després us t'explicarem una miqueta
en què es pot generalitzar això d'aquest alumnat
i cap on pot anar, d'acord?
Perfecte.
Deixem també que saludi de nou a l'Àlex,
que el tenim aquí també a l'estudi.
Explica'ns una mica en què consisteix
aquesta tasca de psicòleg orientador.
Bé, una mica el que comentàvem també, no?,
el psicòleg orientador que una mica les funcions
són més de cara al futur, no?,
també d'adoptar d'habilitats, no?,
a aquest alumnat perquè pugui ser, no?,
al final en un altre servei també,
bé, que es pugui desenvolupar de millor manera, no?
Així, en aquest cas,
amb el nostre perfil d'alumnat
també tenim diferents opcions per orientar, no?
Tenim el tema d'UNIFE, no?,
que és un itinerari formatiu específic,
que el que es tracta també és una mica
d'una continuïtat, aquest PT-UBA,
perquè al final són quatre anys
que també treballem molt específicament
amb el tema dels àpids de via diària.
Llavors també hi hauria l'altre punt,
que seria el PFI.
El PFI també estaria orientat
amb el tema de treballar més
de cara a la part professional.
No seria a nivell de mecànic,
a nivell de treballar tallers,
treballar també del tema
de donar com cures animals,
a nivell de jardins també.
Llavors, una mica,
aquest seria una mica la funció d'orientar.
Seria una mica també veure,
conèixer l'alumne,
i també on pot anar
depenent de les seves necessitats, no?,
i característiques individuals.
Estem parlant avui amb l'Ester Figueres
i també amb l'Àlex Morón.
Estem aprofundint una miqueta més
sobre aquestes tasques que realitza
el Centre Pilot,
i concretament en el programa
de transició a la vida adulta.
Parlem de quins aspectes
contempla el pla individual
de cada alumne,
que entenc que també és
part important d'aquest projecte.
Sí, a tota l'escola,
aquest pla de suport individual,
no només està amb els alumnes de PTUBA,
sinó que està amb els alumnes
de tota l'escola.
Un cop arriben els alumnes,
primer els hem de conèixer
quan entren a l'escola,
hem de saber
quines són les seves habilitats,
les seves fortaleses,
quins coneixements tenen,
i a partir d'aquí cada tutor,
juntament també amb els especialistes,
l'equip psicològic també ens ajuda
molt en aquest aspecte,
doncs elabora aquest pla,
que és veure, doncs,
quin és el punt en el que està l'alumne,
i sobretot més que en el punt,
perquè no ens podem quedar
només aquí a la superfacilitat,
sinó que hem d'anar una miqueta més enllà
i hem de veure
quins objectius ens marquem
amb cada alumne
de manera individual,
com diu bé el pla,
per poder afavorir
el seu desenvolupament
i poder seguir creixent.
Parlem de les famílies,
sempre que ens visita l'Ester
també és un tema
que toquem bastant,
perquè al fet,
les famílies
també han de formar
part activa
de tot aquest procés.
Quin és el paper
de les famílies en aquest cas?
És bàsic,
és important
i és imprescindible
que elles continuïn treballant
amb nosaltres
de forma,
doncs,
com ho han fet des del principi,
no?
És un dels punts també
claus
dintre de l'escola.
Nosaltres,
com a formadors,
com a educadors,
com a mestres,
sí que és veritat
que tenim un paper
molt important,
perquè és tota la part
més pedagògica
i educativa.
Però pensem,
i això sempre ho diem
a les famílies
quan entren també a l'escola,
que ens han d'acompanyar,
les hem d'acompanyar
i també ens han d'acompanyar,
és a dir,
hem de treballar
molt de manera conjunta,
no paral·lela.
A casa no pot ser
que passin unes coses
i a l'escola
que en passin unes altres.
Hem d'anar
amb una mateixa línia
de treball,
hem de compartir molt,
fer moltes coordinacions,
moltes reunions,
perquè això sigui possible
i que sigui un fet
i no...
bueno,
això sigui una realitat,
no?
Ens agrada compartir
tot el que fem,
ens agrada també,
doncs,
bueno,
des de la part més educativa,
poder també donar eines
a les famílies
i poder-los acompanyar,
ja que és un procés
complicat,
el tema de la discapacitat
a casa
i és important,
doncs,
això,
poder-los dotar
de les eines necessàries
perquè puguin,
doncs,
seguir ajudant
els seus fills i filles
al dia a dia.
Àlex,
parlem una mica també
de com respon
l'alumnat del PTBA,
en aquest cas,
doncs,
durant el procés
i també,
doncs,
quan arriba aquest punt
de fer la transició,
no?,
que comentàvem,
de dir de,
bueno,
hem de començar
a manegar-nos
de forma més,
diguéssim,
autònoma,
no?,
i intentar,
doncs,
fer vida,
tot i que sona
molt malament,
no?,
perquè al final,
vida normal,
qui fa vida normal,
abans comentàvem fora
micròfons,
que anem tots
ofegats de feina,
cadascú porta com pot,
no?,
i al final també
les persones
amb capacitats diferents,
doncs,
també ho portaran
com bonament puguin,
no?,
Àlex?
Al final també depèn
molt de cada alumne,
no?,
perquè al final
no hi ha com un temps,
no?,
una temporalitat potser estàndard,
sinó que ens adaptem
també molt a les seves necessitats,
hi ha alumnes potser
que també necessiten
dos,
tres anys,
no?,
també per estar en aquest pla
i hi ha altres que ràpidament
ja poden,
no?,
fer aquesta orientació
a un punt ja més,
a un altre servei
perquè ja està més capacitat
per desenvolupar-se millor,
no?,
en aquestes diferents àrees.
Llavors també és molt,
és un treball molt d'anar
a conèixer molt l'alumne,
no?,
com comentava l'Ester
i també d'adaptar-nos molt
a les seves necessitats,
és una mica una muntanya russa,
no?,
perquè hi ha anys que potser
veus preparat i dius,
mira,
aquest any serà el que,
no?,
el que potser pugui marxar
a un altre centre,
no?,
o a un altre recurs,
però hi ha altres que dius,
ostres,
potser,
no?,
hem intentat,
hem recolat una mica,
llavors sempre és una mica
anar adaptant-nos molt
al que necessita
el nostre alumnat.
I a quins llocs de treball
poden accedir
aquests alumnes?
Entenc que,
clar,
hi ha molts perfils diferents
i us heu d'anar adaptant,
però més o menys?
Sí,
a l'IFE,
que és els itineraris
de formes,
no?,
formatius específics,
llavors aquí portem,
o sigui,
aquí orientem més alumnes
potser amb diversitat funcional,
no?,
que al final
tenen desquiparacimenta actual
més moderada,
no?,
que també els costa més
aquesta autonomia,
llavors allí sí que fan un treball
més específic i més extens,
no?,
durant quatre anys
per intentar també
que siguin més funcionals
en la vida diària.
També tenim,
no?,
amb alumnat potser
que ja no té,
que té més habilitats
potser per desenvolupar-se
en el dia a dia,
a un PFI,
sobretot també busquem molt
el tema d'educació especial,
no?,
seguim la mateixa línia
perquè al final
també hi ha un seguiment
més individualitzat
i també els podem,
la temporalitat
són de dos anys
perquè el PFI
sense educació especial
seria només d'un any.
Aquí també
el punt a favor
és el que ja ràpidament
també els capaciten
per fer una professió,
no?,
hi ha diferents famílies
professionals,
com parlaríem d'un PFI
o d'un grau mitjà
i llavors també
ja ràpidament
ja també
els donen com a eines
per intentar també
buscar una professió,
no?,
que al final
també es puguin
incloure
i puguin tenir
una inserció laboral
òptima.
I quin tant per cent
d'aquests alumnes
aconsegueixen treball
a aquesta inserció laboral,
Esther?
A veure, clar,
a part dels programes
com ha explicat l'Àlex
del PFI,
de l'IFE,
també hem de tenir en compte
que tots els nostres alumnes
sí que és veritat
que primer de tot
han de passar
per un EBO,
que és una acreditació
que dona també
el departament
més de salut,
en aquest cas,
i de, bueno,
tot el tema més de serveis
i que dona aquí
un, com si diguéssim,
de sortida laboral,
no la marquem només nosaltres,
sinó que ve marcada
primer de tot
pel que vol l'alumne,
després pel que la família
també pensa
que pot ser el millor per ell
i després el que nosaltres
també aconsellem
des de la nostra
part professional.
A partir d'aquí,
quan tenen l'EBO
i tenen aquesta resolució
que marca ja
el departament de salut,
aquí el que fem
doncs és assessorar-los.
Tenim també
una treballadora social
dintre de l'escola,
dintre d'Esproceat,
que ens ajuda també
a poder buscar
totes les sortides
més laborals.
Podem tenir
o bé un centre ocupacional,
que seria
una continuació
també d'escola
amb activitats
amb més o menys
el mateix horari,
amb activitats
més d'oci,
també més laborals,
i poden estar allà
des dels 18 anys
fins als 65.
Després tindríem
la part més formativa,
que és la que hem comentat,
d'IFE i PFI,
i després hi hauria
la part del SET.
La part del SET
és un centre
específic de treball,
és a dir,
que ja poden treballar
a el que seria
doncs un entorn
més ordinari,
sempre acompanyats
amb referents
perquè els doni seguretat
i perquè puguin fer-ho
de la manera
de millor manera possible.
És a dir,
que tenim
aquests tres escenaris,
aquestes tres sortides,
i dependrà
del nivell
de cada alumne,
que pugui ser una
o pugui ser l'altra.
Tot això
ho treballem conjuntament
i és molt important
treballar-ho
amb temps,
és a dir,
l'anticipació aquí
sí que té un paper
molt important
perquè donem temps
primer de tot
a l'alumne,
a madurar,
a acabar de madurar.
En segon lloc,
a les famílies
per donar-los marge
que també és un procés,
doncs això,
que s'ha d'anar
incorporant
i hem d'anar-ho
com fent-ho
molt a poc a poc
perquè és una sortida
ja de l'escola
i el que representa
la sortida de l'escola
i entrar ja
al món adult.
I en tercer lloc,
doncs això,
poder proporcionar
totes les eines necessàries
perquè allà on vagi
sigui un èxit,
que és el que ens interessa,
que l'escola
està molt protegit
i està molt en un entorn
molt segur,
però quan sortim
de l'escola
sobretot és això,
no estem parlant
d'un, dos, tres anys,
estem parlant
de tota la vida
i és una paraula
molt gran,
com per treballar-la bé,
com per donar-los
el que cadascú d'ells
necessita en definitiva.
parlàvem de la importància
del suport de les famílies,
de la predisposició
dels alumnes,
però també ens hem de posar
amb la visió econòmica
de tots aquests projectes
i també entendre
quin suport rebeu
de les administracions
i què trobeu a faltar,
perquè entenc que aquí
la llista no deu ser curta,
però també,
per altra banda,
també entenc
que siguin privats
o públics,
doncs,
deveu rebre ajudes i suports
per tal de realitzar
aquesta tasca.
En fas així amb el cap,
costa, no?
Cada vegada costa més, no?
Clar, nosaltres som
una escola concertada.
Esprocet sí que és una entitat
sense ànim de lucre,
que és a dir,
que és a atendre persones
amb discapacitat
al llarg de la vida.
Llavors,
som una entitat
del tercer sector.
Moltes ajudes,
doncs,
la veritat és que
les hem d'anar a buscar,
les ajudes.
Més que donar-nos ajudes,
hem de fer moltes subvencions,
fer molts concursos,
precisament per això,
per buscar els millors recursos
per poder dotar
i donar
a totes les persones
en definitiva
que estan als nostres serveis.
En definitiva,
és això.
I poca cosa més.
Departament sí que és veritat
que tenim una aula
que sí que tenim
concertada
per fer aquest programa
perquè sense tenir
aquest vistiplau
del departament
nosaltres aquest programa
no el podríem tenir.
I a partir d'aquí
és amb el que
Departament ens atorga,
que és
el mínim,
anar construint
des de l'entitat.
i anar donant
nosaltres
al màxim.
És a dir,
anar buscant,
anar cercant
i anar fent
el millor que podem
per aconseguir
que aquest programa
sigui també
un èxit.
Clar,
moltes vegades
entenem el centre pilot
com una escola
a l'ús
i està molt bé
a nivells d'inclusió,
però clar,
per l'altra banda
hem de ser realistes
i també
amb aquesta entrevista
s'evidencia
que hi ha
moltes altres coses,
molts altres serveis,
molts altres projectes
que van a banda
d'una escola
a l'ús,
i al final també
aquí és on
requereixen també
totes les ajudes
possibles
per tal
de dur-la a terme
i perquè no s'esgoti
aquesta ajuda
que esteu oferint,
que al final
ja fa molts anys
que l'oferiu
aquí a Sant Just
i hi ha moltes famílies
que estan molt agraïdes,
perquè són moltes famílies
les que es beneficien
de la vostra feina
també.
I tant,
i tant,
sí,
sí,
i nosaltres a ells
també,
també donem les gràcies
per la confiança
i perquè ens triïn,
perquè en definitiva
és això,
és una elecció
que fan
i estem molt contents
que vinguin a la nostra escola
i som feliços,
de veritat.
Esther Figueres,
directora del Centre Pilot
i Àlex Morón,
psicòleg orientador,
gràcies,
una abraçada molt gran,
que vagi molt bé
i ens sentim aviat.
Adéu-siau.
Adéu-siau.