I seguim els matins de Ràdio d'Esvern. Seguim a la Rambler. És moment de la xarxa educativa, de la xarxa a les zones. Avui parlarem de les necessitats educatives especials, també derivades de diferents discapacitats, trastorns, malalties o desvantatges educatius. Volem parlar amb el Rodrigo Prieto, director de continguts
de l'Institut Diversitas sobre aquesta cooperativa d'iniciativa social dedicada a la promoció de la diversitat i a la lluita contra les discriminacions. Rodrigo, bon dia. Bon dia, Daniel. Com estàs? Benvingut al programa. Molt bé, gràcies. Primerament, explica'ns una mica quins són els objectius d'aquest institut, d'aquesta cooperativa, i com treballeu.
Mira, som institut diversitats i els nostres objectius, tal com has dit, tenen com dues parts principals. Per una banda és la promoció de la riquesa de la diversitat en totes les seves bandes, amb un èmfasi particular com en tres diverses diversitats, valga la redundància. Una és la diversitat d'origen i cultural, una altra és la diversitat de gènere i LGTBI i la tercera és la diversitat funcional o discapacitat. Tot això, aquestes tres mirades de la diversitat unides sota un paraigües,
d'un concepte que es diu perspectiva interseccional, que justament el que busca és mirar les interseccions d'aquestes diversitats. Això, per una banda, promoure la diversitat des d'aquí, i per una altra, veure també i combatre la discriminació que es produeix des dels estereotips i prejudicis que hi ha i la discriminació que hi ha en contra d'aquestes diversitats. Molt bé. Doncs, encetada aquesta entrevista, ens agradaria saber quins són els temes que treballeu actualment.
Mira, nosaltres portem molt de temps treballant justament aquestes temàtiques que et deia, però darrerament l'èmfasi està molt posat en la perspectiva interseccional, que és com intentar identificar quines són les discriminacions que actuen o que s'estan materialitzant en diferents espais. Per exemple, en el món educatiu, quan pensem en l'educació, ens agrada pensar l'educació com un espai, com una dimensió de la societat que ajuda a la igualtat, però que en la realitat
es generen discriminacions o desigualtats en el món educatiu. Llavors, aquí ja toca, per exemple, com a vegades hi ha espais de representació, vull dir, quins perfils de persones estan representats, per exemple, entre el professorat. Hi ha professorat migrat, hi ha professorat negre, hi ha professorat LGTBI. Llavors, aquesta visibilitat o invisibilitat fa que l'alumnat creixi sense visibilitat
per exemple, d'uns referents d'aquests eixos. Llavors tu dius, aquí hi ha una mena de desigualtat que es podria anar treballant. Ara per dir alguna cosa, el tema de la representació en el professorat, per dir un dels eixos, una de les característiques. Clar, això és una cosa que és bastant...
Bastant interessant fer incís, perquè bàsicament els professors al llarg de la vida també es devenen referents d'aquests nens i nenes que moltes vegades potser a casa poden tenir situacions complexes...
o que senzillament no saben com transmetre segons què els seus pares, i en canvi els professors es devenen de tutors, per dir-ho d'alguna manera, i d'assessors d'aquests infants que a vegades necessiten també el consell d'un adult i no el troben a casa i el troben a l'escola. Sí, sí, total. I de fet hi ha una cosa molt curiosa, perquè justament, per exemple, en les escoles a Bressol o a primària, la major part del professorat és femení, són dones.
Llavors, què passa amb la imatge de la masculinitat en la primera infància, no? És com si no existissin aquests referents. Llavors, hi ha aquí com un primer viatge de discriminació o d'absència de masculinitats i quin tipus de masculinitat estan presents en aquesta primera infància de... Sí, que és un moment esponja, no?, de les criatures, que dius, bueno, doncs estan incorporant moltíssims criteris i no sempre tenen aquestes visions com de masculinitats
properes, amoroses, carinyoses, que també poden ser referents, i no només aquestes masculinitats, que a vegades molt masclistes, que apareixen en altres entorns. Llavors, aquí com parla entrant. I de fet, també pots pensar en, de les feminitats presents, quines feminitats estan presents en el professorat. Llavors, també veure que hi ha algunes feminitats que no apareixen. Per això, per exemple, et comentava, professores negres, professors negres apareixen?
no apareixen. Llavors, això fa que no els tinguem normalitzats, no? Vull dir que a vegades hi ha experiències, hi ha persones que diuen, jo no, o sigui, mai havia conegut una persona negra fins ara que tinc un trenta i pico i dius, en sèrio, a la nostra societat? Bueno, i això també va reproduint estereotips, va reproduint racismes, va reproduint aquest tipus de qüestions. Llavors, la feina que nosaltres fem intenta com posar llum a aquestes qüestions com per veure què podem fer per donar-los la volta.
Ara tenim molt clars aquests eixos que conformen el projecte, però com ho feu? Quines activitats dueu a terme? Mira, nosaltres fem com diverses coses. Per una banda, fem sensibilització. Fem tallers per alumnat, tallers, vull dir, format sensibilització, sobretot per alumnat de primària i secundària, jo diria que sobretot secundària, però també fem tallers per ciutadania en general, tallers de ciutadania oberts. Això és com una branca.
Després hi ha una altra branca que és formació per professionals. I aquí fem formació per professorat, formació per treballadores d'Ajuntament, formació per equips professionals d'entitats socials, etc. Formació. Vull dir que la diferència entre tallers i formació és que la formació és una mica més teòrica, és una mica més de llarga durada, és més profunda. Després fem assessorament perquè a vegades els equips professionals
estan buscant com s'aterren aquestes perspectives i les acompanyem a pensar, a revisar els seus projectes, a veure com això es porta a la pràctica. I després fem una altra cosa que és com més tècnica de planificació que té a veure amb el que fan els ajuntaments. Els ajuntaments estan obligats a fer plans locals de diverses temàtiques. Llavors hi ha plans locals de l'ITBI, plans locals d'igualtat, plans locals d'esports, etc. Llavors nosaltres estem acompanyant a fer plans locals
de gènere, plans locals LGTBI i plans locals d'acollida de persones nouvingudes. Llavors, amb això estem ajudant com a pensar la política local, què és el que s'ha de fer, com s'ha de fer, fem una diagnosi, fem entrevistes, focus grups, i a partir d'aquí intentem veure què està passant en aquestes temàtiques del territori i com abordar les problemàtiques o les mancances que s'identifiquen. I de tots aquests eixos, de totes aquestes activitats, accions que feu, quines us demanen més?
Darrerament jo diria que formació. O sigui, particularment, la meva tasca concreta dins la cooperativa és la formació. Participo de totes, però en la formació estic com més ficat. I darrerament és que no paro de fer formació sobre aquestes qüestions, sobretot amb professorat i amb professionals d'entitats, vull dir, de diversos departaments, de les administracions o d'entitats socials. I és molt interessant perquè és un espai
de reflexió i de debat. Nosaltres aportem com un marc teòric uns conceptes que ens permeten reflexionar sobre com ho estem fent. És una tasca d'entrar més en detall en el que es fa des de diferents espais de lloc social. I amb quines entitats treballeu? Teniu algun tema de conveni o de col·laboració amb altres associacions o entitats? En realitat, nosaltres som...
Com que organitzativament som una empresa, vull dir, és una empresa cooperativa, però és una empresa, per tant tenim clients i els nostres clients poden ser diversos. Una vegades treballem, o sigui, principalment per administracions públiques, vull dir, ajuntaments que ens contracten de manera directa, o a través de la Diputació de Barcelona, per exemple, la Diputació ofereix serveis que nosaltres impulsem, o sigui, paga la Diputació però els fan els ajuntaments. Llavors, a través de la Diputació arribem a molts llocs. I després també la Generalitat de Catalunya i algunes empreses cooperatives, vull dir,
formem part de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i, a través d'aquesta plataforma, diguem-ne, estem arribant a diverses cooperatives també. Llavors, són el tipus d'entitats amb les que estem treballant. I si parlem, diguéssim, de la situació social actual, què descriuries? Perquè, clar, entenc que això és molt extens i aquí ens podríem extendre molt, no? Però, bàsicament, com valores la situació social actual en el marc que estem parlant avui aquí a l'espai de la xarxa de les zones?
Jo diria que pel que fa aquesta qüestió de la diversitat, la discriminació, estem en un moment que és complex i és curiós perquè alhora jo crec que hi ha com una mena de sensació social que estem en un moment de polarització política, polarització social, tot el tema dels discursos d'odi que circulen en alguns sectors polítics, tot aquest tema d'extrema dreta que a vegades circula i que habitualment en les formacions surt aquesta preocupació, què passa, o a nivell també de
alumnat de secundària, els nois de secundària, adolescents que s'estan tornant cap al masclisme, aquestes preocupacions surten bastant, però en paral·lel a mi el que m'agrada com posar en valor és que jo crec que aquest tipus de discursos i aquest tipus de foto de situació fa molt soroll, apareix molt en xarxes socials, per exemple, però en paral·lel estan passant moltes altres coses com en positiu, vull dir, hi ha molts col·lectius feministes, hi ha molts col·lectius antiracistes,
hi ha moltíssima gent que està treballant per garantir drets de persones, de col·lectius minoritzats, vull dir, hi ha moltíssima gent que està fent coses en clau de garantir drets, però no fan soroll, són invisibles. Llavors, part de la meva tasca quan faig aquestes formacions és visibilitzar aquestes accions, dir, ei gent, no entrem en el pessimisme perquè sí que estan passant moltes coses, jo mateix estic accedint a aquells projectes, estic comunicant-me amb aquestes persones,
estic contribuint, estem participant en aquest tipus de projectes. I això per mi és molt engrescador perquè veig que més enllà del soroll mediàtic que fan alguns sectors polítics, per una altra banda hi ha molta bona feina. I crec que això s'ha de tenir en compte per no caure en aquest pessimisme que dius, ostres, davant d'això no fem res. No, no, no. Ja s'està fent, continuem fent.
Totalment. Avui estem parlant amb Rodrigo Prieto, director de continguts de l'Institut Diversites, que avui ens està oferint aquests minuts a Ràdio d'Esvern. I per anar tancant, Rodrigo, ens agradaria parlar dels aspectes que creus que serien prioritaris a bordar, d'aquests que ens comentaves. Mira, jo diria que hi ha com dues qüestions que potser són més rellevants a tenir en compte a dia d'avui. Per una banda, diria que la perspectiva...
Són dues qüestions que van molt vinculades, la perspectiva feminista i la perspectiva antiracista. Jo crec que aquestes dues mirades que van de la mà en qüestió de garantir drets hem de poder intentar aterrar-les en els diferents aspectes on treballem, on ens desenvolupem i sobretot perquè hi ha una qüestió ben concreta que quan mirem en la discriminació aquestes dues perspectives
ens estan parlant no de persones diferents, sinó de les mateixes persones. Ens estan parlant, per exemple, de discriminació de dones migrades, dones no blanques, o dones que són d'origens diversos. Llavors, això ens està dient, bueno, aquí hi ha com un perfil de gent que quan mirem la discriminació, quan mirem la desigualtat, són sempre les mateixes persones que estan sent afectades. Llavors, jo crec que aquí podríem obrir molt el meló, que aquí ens estendria moltíssim, però jo diria, són aquestes dues perspectives les que ens han d'ajudar
anar aterrant, a reflexionar, a veure on tenim el problema. I justament, jo diria, són també les dues branques de mobilització social com més actives actualment. Vull dir, hi ha moltíssima mobilització entorn al moviment feminista molt potent i moviment antiracista cada vegada més a Catalunya. Potser no tant com el moviment feminista, però sí que va agafant cada vegada més força. Rodrigo, per acabar, aquella gent que ens estigui escoltant i vulgui més informació sobre la vostra cooperativa, com ho poden fer?
Buscant la nostra pàgina web, la nostra xarxa social, institutdiversites.org, ens trobeu allà. Tenim a la nostra web posats com totes les accions que fem, un catàleg d'activitats i a les nostres xarxes socials pràcticament cada dos dies anem publicant una miqueta de resum de les accions que realitzem i dels materials que treballem, etcètera, diverses coses relacionades amb la nostra.
Doncs Rodrigo Prieto, director de continguts de l'Institut Diversitas, gràcies per atendre'ns, una abraçada molt gran i que vagi molt bé aquest curs 25-26. Moltes gràcies, igualment. Adéu-siau.