I seguim el magazín de matins de Ràdio d'Esvern. Seguim a la Rambla. Ara és moment de l'espai de la xarxa educativa, l'espai de la xarxa a les zones. Sabeu que aquí al programa tenim aquest espai cada 15 dies on aprofundim sobre el sistema educatiu i també sobre diferents aspectes d'aquest. Avui, concretament, tindrem...
Bona tarda.
Benvinguda al programa, hem intentat condensar una mica el currículum, però sabem que ara mateix també estàs treballant amb altres qüestions i res, contents que ens hagis pogut fer un forat i poder parlar aquí al programa sobre aquest tema, el tema de la família i l'escola, que són grans agents responsables de l'educació i que en aquest cas ens trobem amb diferents qüestions que crec que avui podrem abordar, podem posar sobre la taula
i començarem parlant una mica de com seria la vinculació ideal de família i escola, que és el que veiem a vegades en el nostre dia a dia. En els darrers capítols hem dedicat una mica a parlar de les transicions escolars. Avui ho fem des d'aquesta clau, des de la clau de les vinculacions també, i en aquest cas parlant una mica sobre aquesta relació que ha de tenir la família i l'escola. Sílvia.
Doncs sí, és una relació que és imprescindible i és important, no?, quan deies quina és la relació ideal. La ideal és pensar que...
que qui afavoreix aquesta relació és l'infant, el seu desenvolupament, el seu benestar i també el seu èxit educatiu, que no vol dir curricular, no vol dir de notes o de qualificacions, sinó del seu desenvolupament i desplegament. I per què és tan important, com seria l'ideal que em comentaves, és sobretot que, per una banda, l'escola, que és la gent, que ha de ser el primer que faciliti aquesta relació, diguéssim,
doncs realment estigui convençuda que aquest treball amb la família és imprescindible per acompanyar aquests infants, aquestes criatures petites i més grans i que pugui crear aquests canals, aquests moments de trobada, que realment ho vegi imprescindible per acompanyar aquests infants que estan a l'escola i que la família alhora també confiï en l'escola, pugui conèixer, pugui tenir interès en el que està passant i que per tant
entre tots dos, cadascun amb el seu rol, puguin tenir l'infant al centre i pel seu benefici mirar-se amb bons ulls. I quina és la implicació que han de tenir cadascun d'ells? Com implica, diguéssim, a la família i a l'escola, en aquest sentit, aquesta cohesió, aquesta feina que han de fer, cadascun per la seva banda i després també unificada, no?
Clar, per una banda és important saber-se. Si l'altra és important, i sé que és important, doncs he de crear espais, moments, activitats on ens puguem conèixer, on puguem compartir.
I aquests espais poden ser molt simples, que pot ser entrades i sortides. Per exemple, escoles en els darrers anys han anat fent aquestes entrades i sortides lentes. Què vol dir això? Que en lloc que tothom porti les criatures a les 9 del matí i després de 5 o a les 5 s'acabi, que sigui un moment que tinguis mitja hora o una hora per anar arribant. Això què permet? Que la mestra que està acollint els infants pugui saludar també les famílies, pugui veure, que la família pugui explicar
avui ha passat molt mal la nit, potser el veus... I aquesta manera de tenir en contres, encara que siguin molt informals, van creant aquest vincle i, per tant, crear diferents moments on puguem compartir tant amb canals presencials, amb canals virtuals... Per tant, oferir diferents possibilitats perquè el màxim de famílies, com a mínim, pugui connectar amb algun d'ells. Potser hi ha una família que no pot anar...
acompanyar o recollir el seu infant, però potser hi ha escoles que utilitzen una app o potser hi ha un mercadet d'intercanvi de roba que ja no va bé, no? Ja està allà l'entrada i jo sé que puc anar a altres moments, no? I conèixer l'escola, sentir-me la meva, també. Per tant, és funció de l'escola escoltar les famílies i crear...
Hem perdut la connexió, esperem que sigui de forma puntual. Sílvia, ens explicaves aquesta importància. Ara deixem preguntar-te també sobre aquestes barreres que podrien dificultar aquesta relació, perquè existeixen algunes barreres que fan que aquesta relació no sigui tan fluïda com hauria de ser.
Sí, sí, sí, totalment. Les barreres, així a nivell més global, moltes vegades són de tipus comunicatiu, cultural o estructural, la falta de canals i d'encontre, i també emocionals. D'alguna manera, si jo com a mestre penso que, escolta, la família fa el seu a casa seva i jo faig el meu aquí,
doncs això ja és una barrera. També aquestes idees de com ha de ser la relació. Si no hi creiem que és col·laborativa i que l'infant és el mateix infant que aprèn tant a l'escola com a casa com a fora, a la comunitat, doncs això ja per si és una barrera. O la família que potser ha tingut molt mala experiència com a alumne a l'escola i per tant va al mínim possible. Com fem perquè aquesta família senti que l'escola és un refugi, que també
és seva l'escola i que per tant requereix d'un temps i d'oportunitats. I per tant, el falta de temps o de conciliació que les famílies potser no poden anar a l'escola amb les propostes que es fan o les diferències culturals o lingüístiques, a vegades això també pot ser una barrera.
Per tant, moltes barreres diferents a nivell d'actituds, de temps, de canals de comunicació, de diversitat cultural, que fan que a vegades haguem de ser creatius i haguem de fer aquesta diversificació que dèiem abans, d'oportunitats diferents perquè almenys arribem al màxim de famílies possibles.
I quins recursos o canals de comunicació poden ser útils per millorar aquesta relació? Ja d'alguna manera plantejaves alguns d'ells, però més o menys com ho podríem abordar?
Sí. Hi ha escoles que ja fa temps han anat creant diferents accions que valoren molt positivament. Per una banda, per exemple, aquesta comunicació virtual. Abans es feia per correu, ara hi ha algunes apps que faciliten molt fàcilment el saber què s'està fent a l'escola, per exemple. Això és un dels elements claus. Si l'escola parla, si la família parla del que s'està fent a l'escola,
Estar connectada, això té una influència molt positiva en aquest desenvolupament dels infants i en aquest èxit educatiu que parlàvem abans. Per tant, com fem que la família estigui assabentada? Si la criatura potser en parla, però potser no parla, que ara estan fent el projecte de...
de Tàpies, per exemple. Llavors poden parlar i què era Tàpies i què fa i què no fa. Doncs tot això té un efecte molt important. Per tant, aspectes que dèiem d'organització estructural, que jo pugui sentir-me que puc entrar a l'escola, que tinc espais com a família, també aquests canals més virtuals, en les provades familiars d'inici de curs, hi ha escoles que
per a aquelles famílies que potser estan viatjant o que potser no poden anar-hi per les circumstàncies que sigui, doncs es puguin connectar també, que sigui presencial, però si no es pot, que no sigui ja. Si no vens, no pots estar-hi. El fet de poder fer unes comissions mixtes, on hi ha gent que...
Tant mestres com famílies potser pensen al voltant de com millorar l'espai exterior o com, per exemple, millorar o organitzar l'espai del migdia, etc. Aquestes comissions mixtes també estan tenint. I després canals petitons, que pot ser tenir una bústia, una caixeta a l'entrada per donar idees, per poder visualitzar algun exemple, alguna situació que podria millorar.
tallers que proposen a vegades les pròpies famílies o des de l'escola per a tothom conjunt. Per tant, poden haver moltes accions en paral·lel que fan que tinguem més oportunitats de connectar amb el màxim de famílies però també involucrant les mestres de l'escola.
També parlaves abans d'aquestes reunions amb l'escola i les famílies. Creus que s'haurien de replantejar d'alguna manera o que s'haurien de buscar altres sistemes perquè les famílies en aquest tipus de reunions també es sentin més interpel·lades o potser més connectades amb el projecte educatiu del centre?
Sí, vam fer un projecte fa uns anys amb la Fundació Bofill que era redissenyar les reunions amb famílies, precisament perquè per tal de millorar aquesta relació, aquesta comunicació família-escola, si tenim moments importants com és l'inici de curs on totes les escoles acaben fent algun tipus de trobada amb les famílies,
fem la que sigui realment útil. Sabem què necessiten les famílies o què volen saber, perquè si jo vaig a aquesta trobada i el que fa el mestre és donar-me un full i explicar-me'l, doncs potser no és necessari, però en canvi és una oportunitat per conèixer-nos una mica més, per voltar per l'escola, per poder fer preguntes, per poder veure maneres que es treballen a l'escola, inclús en aquesta crida que vam fer de redissenyar,
les famílies es posaven a fer algunes activitats que fan els infants i entenien millor com és que un infant aprèn quan sembla que no està fent res, que està jugant. L'infant aprèn jugant també. Llavors, el poder viure, experimentar, el poder preguntar,
doncs és important per després entendre el projecte educatiu i per tant aquestes trobades inicials és important que les mestres puguin també preparar-les sabent quines expectatives tenen les famílies, involucrar els infants si ja tenen una edat que es poden involucrar, per exemple en una escola doncs eren els propis
infants que creaven a través d'un projecte de llengua la invitació a venir per les famílies o anar a secundària, que costa tant també. Vull dir que és una oportunitat molt gran de fer-ho col·laborativament.
I marxem ara a parlar de quin tipus d'acompanyament familiar a l'escolaritat és més important i més positiu en l'aprenentatge dels fills i filles, perquè aquest tipus d'acompanyament és vital, ho hem anat també recalcant al llarg de l'entrevista, i en aquest cas què consideres que seria el més positiu?
El més positiu és que cada mestra, i des de la direcció de l'escola, pugui dir amb quines famílies compto, que totes elles se sentin incloses, mirades, i que la mestra pugui fer aquest treball, que no sempre és fàcil, de ser autèntica, i poder trobar algun fil, alguna connexió. I per part de les famílies el mateix, saber que
Aquella és la mestra, serà una persona important durant tot el curs per al seu fill i filla i que si hi ha algun aspecte el puguin parlar, que no siguin crítics a casa, de dir, és que a l'escola, no? Va! Si hi ha alguna cosa que no funciona, doncs que puguin haver aquests canals de confiança, poder-ho parlar, poder-ho arreglar. Llavors, si uns i altres es miren amb bons ulls, l'infant...
sentirà aquesta continuïtat que és imprescindible per ell, aquesta narrativa de jo aprenc i l'escola mira amb bons ulls la meva família i la meva família mira amb bons ulls a l'escola també. I si marxem a parlar de l'acompanyament familiar a l'escolaritat, doncs definíem una mica a grans trets aquest acompanyament que ens comentava la Sílvia, però si girem la truita i parlem una mica també dels centres escolars, del que hem de tenir present...
A mi m'agradaria saber també com enfoqueu el tema dels diferents tipus de famílies que poden haver, la nuclear, monoparentals, reconstituïda, homoparental, etcètera, i també les famílies procedents d'altres cultures. Tot això, tot aquest enclau, també s'ha de tenir en compte i moltes vegades en una mateixa classe pot haver diferents tipus de famílies i també s'ha de saber jugar una mica des del centre amb això, no?
Sí, totalment. Amb aquesta mirada i el que dèiem també les concepcions, de treballar-se des del centre al pensar que no hi ha una família millor que una altra. Com diu la Carme, tio, m'agrada la família que m'ha tocat. Tu com a escola no pots canviar quines famílies tens, tens les que tens i per tant són les millors.
i per tant poder treure profit d'aquesta diversitat que tenim a l'aula i al final són les famílies, això és homogeni, són les famílies dels infants que tinc a l'aula i per a cada una d'aquesta criatura el més important és la seva família i per tant que tinguin una composició o una altra
no és tan clau. El que sí que jo he de tenir en compte és qui tinc a l'aula i, per exemple, si jo tinc unes famílies, ara ho parlàvem amb una directora d'un institut d'escola de Barcelona que deia, clar, doncs ara a l'època del ramadà, no convoquis les mares a la tarda perquè estan cuinant, perquè és un moment de molta feina. Doncs jo com a mestre he de saber
quines famílies tinc a l'aula, si hi ha moments en què és millor convocar o no convocar, o treure profit d'aquesta diversitat. Un dels aspectes, ara hem presentat l'Agenda dels Infants, 11 demandes i propostes per millorar el benestar dels infants a Barcelona, en una enquesta de 5.000 alumnes,
I el primer aspecte era cuidar la nostra vida amb família i dintre d'aquí més oportunitats a l'escola amb les famílies. Per tant, els infants també ens ho diuen, que al final no és tan important l'estructura, sinó el poder passar temps junts, conèixer-nos i per tant tenir-ho en compte.
I ja per anar tancant aquesta entrevista d'avui, Sílvia, doncs permeten preguntar-te també sobre últimes recomanacions per mantenir una relació de confiança entre família i centre educatiu.
Doncs, repetir una mica el que hem dit, conèixer què esperen les famílies de nosaltres i nosaltres d'elles, poder crear diferents espais, temps, canals de comunicació, perquè quan les coses van bé ens ho puguem dir i quan les coses s'han de resoldre puguem tenir fàcilment algun moment per...
per poder-ho resoldre i sobretot també aquesta importància també del treball amb xarxa, que aquí teniu la xarxa educativa, la xarxa de les zones, que si també la comunitat, l'escola forma part d'aquesta comunitat, les famílies també se la senten seva, així com els altres professionals i agents del territori.
Amb aquest objectiu, el de mantenir xarxa i també el de destacar aquestes feines que es fan des dels àmbits no tan escolars, però sí que neixen amb aquesta energia, la d'unir escola, família...
i poble, en aquest cas, tanquem l'entrevista d'avui amb la Sílvia Blanc, que ens ha parlat sobre aquest tema, que és tan important el tema de com l'escola i la família són importants per a l'infant, que són en aquest cas els protagonistes,
d'aquesta aventura, l'aventura de l'educació, i que també és important que hi hagi aquesta comunicació i aquesta bona entesa per part d'aquests dos actors. Sílvia, una abraçada. Moltes gràcies per atendre'ns aquí a Ràdio d'Esvern. Moltíssimes gràcies.