I seguim aquí a Ràdio d'Esvern, seguim al Refugi,
i ara és moment de presentar la xarxa a les zones,
un espai que ja ens acompanyava en la primera temporada
i que també ho farà al llarg d'aquesta segona.
Avui parlem de la inclusió educativa,
i per fer-ho hem convidat en Jordi Collet Sabé,
sociòleg, educador social i també professor titulat
de Sociologia de l'Educació de la Universitat de Vic, l'UBIC.
Jordi, bona tarda, com estàs?
Bona tarda.
Avui volíem parlar amb tu, perquè també formaràs part
d'una jornada que es farà el dijous 3 d'octubre aquí a Sant Jús.
Com enfocaràs aquesta jornada?
Conjuntament amb les tècniques d'aquí del municipi,
el que vam acordar és la possibilitat de fer una jornada
que tingui alguns elements més d'exposició,
però també algunes parts més participatives
amb les persones que puguin assistir-hi.
Molt bé.
Recordem també a tota la gent que ens estigui escoltant
que la xarxa educativa de Sant Just és un col·lectiu de persones
que treballen cada curs per millorar una mica l'educació
i també diferents aspectes de la vida educativa en el nostre municipi.
Jordi, a què us referiu quan parleu d'inclusió global?
L'inclusió és quan podem trobar tot l'alumnat
amb les seves diferents característiques
que conviuen a la mateixa escola,
característiques vinculades a necessitats especials,
vinculades a origen, vinculades a classe social,
a gènere per descomptat, etcètera.
Vol dir que tot aquest alumnat divers
que està present a l'escola, a més a més,
participa de totes les activitats,
per tant té la possibilitat de ser protagonista,
de desenvolupar-se en totes les activitats de l'escola,
siguin dins de l'aula, siguin al pati,
siguin al menjador o també, diguem, global,
perquè ens relacionem també amb totes les extraescolars.
I, finalment, la molt important és que la idea
de l'educació inclusiva ha de fer que tot l'alumnat també aprenca.
I, per tant, definim l'educació inclusiva
com el fet de la presència,
de la participació i de l'aprenentatge
per part de tot l'alumnat en els contextos escolars
i, a més a més, hi afegim global,
perquè pensem que és molt important també
que hi hagi diversitat de famílies a les escoles
i diversitat d'infants i joves
a totes les activitats extraescolars de Montserrat.
Parlaves de tots aquests aspectes
que hauríem de tenir en compte
amb la inclusió global
i a mi m'agradaria que poguéssim analitzar
alguns d'aquests àmbits
perquè, clar, també són importants.
Per exemple, m'agradaria parlar de l'aula,
l'escola, la família i la comunitat.
Comencem parlant de l'aula.
Quins aspectes són importants
a l'hora de dur a terme aquesta inclusió global a l'aula?
Doncs, com que cada infant és diferent,
això planteja un repte difícil per a l'escola,
perquè si jo faig una mica el mateix
o d'una sola determinada manera,
vol dir que hi ha un grup d'alumnat
que segurament li va bé com tu planteges les activitats,
però segurament n'hi ha d'altres que no.
Aleshores vol dir que, a nivell d'aula,
hem de repensar per tal que tot l'alumnat
pugui participar en totes les activitats que tu planteges
i, a més a més, que sabent que l'alumnat és diferent
puguin aprendre tots i totes.
Aleshores, aquest és un repte difícil
i, per això, tot el tema de la inclusió
és un tema que, tot i que el decret és del 2017,
és un debat que segueix viu.
Com fem perquè tot l'alumnat divers
estigui a l'aula, però només hi sigui,
sinó que participi, sigui protagonista
i, a més a més, continui aprenent.
Aleshores, aquest és una mica un primer repte
o el repte clau des de l'educació inclusiva
en totes les aules, a totes les etapes.
Si marxem de l'aula, l'escola té
diferents espais on també
hem de tenir en compte
tot aquest tema, tots aquests aspectes inclusius.
Podria ser el pati,
el gimnàs, diferents espais
que dins d'aquesta escola, com entenent-la
arquitectònicament, també
han d'estar
adaptats i també ha d'haver
diguéssim un saber fer, no?
Sí, sí, això que estàs dient és molt important
perquè, per exemple, sabem que
la major part de casos de bullying
o de conflictes
acostumen a passar fora de la mirada dels adults,
per tant, fora de l'aula, no?
Per tant, a la cua del menjador,
a dins del menjador, al pati,
a les entrades, a la sortida de l'aula.
És molt important que aquests espais
també els pensem, des d'aquesta idea de la inclusió, no?
Que tot l'alumnat s'hi senti bé,
que estigui a gust,
que se senti recolzat,
i, per tant, que no hi hagi espais
on hi hagi la llei del més fort, diguéssim, no?
I, per tant, aquesta necessitat també
de repensar la resta d'espais escolars
que no són lectius,
que no són de classe, per dir-ho així,
com també els entenem des d'aquesta idea
que hi puguin ser diversos,
que puguin, per exemple, tenir jocs diversos,
que no cal que tothom jugui sempre el mateix,
que hi hagi diferents possibilitats lúdiques,
que hi hagi sempre un bon clima entre ells,
que quan hi hagi conflictes que són normals,
que hi hagi bones maneres de resoldre'ls,
i, per tant, també pensem
que aquesta idea de la inclusió
no només té a veure amb allò que passa dins de l'aula,
que, òbviament, és molt important,
sinó també, com deies tu,
no el que passa a la resta d'espais i de temps de l'escola.
Clar, però, evidentment,
això no només és feina dels alumnes,
sinó que també hi ha una feina de monitoratge,
d'alguna forma, d'aquests tutors,
d'aquests professors que estan a les escoles.
També se'ls ha de fer alguna formació,
també per conèixer una mica
quins poden ser els riscos
i com abordar també les diferents situacions?
Aquesta és una idea,
és un debat molt important,
perquè a vegades tenim la sensació
que a l'escola hi ha espais de dues categories,
de primera categoria,
és el que passa dins de la classe
i de segona categoria el que passa fora.
En realitat,
per un alumne,
per el seu benestar,
també per el seu aprenentatge,
el que passa fora de l'aula també és important.
Aleshores,
sí que nosaltres proposem
que aquest tipus de perspectives,
des de la idea de la inclusió,
que vol dir,
tu tens alumnes diversos
i hem de fer que tots convisquin bé,
que aprenguin a resoldre els conflictes,
que són, repeteixo, habituals,
i que no passa res perquè passin,
sinó hem de saber-ho resoldre,
que puguin aprendre,
que puguin fer xarxes
entre alumnes diversos,
que es puguin conèixer,
que puguin respectar-se.
Això és una cosa
que hem de treballar fora
de l'espai de l'aula,
que dins de l'aula
els i els docents
normalment ho treballen molt bé,
però a vegades a fora
ens queda més coix.
Per tant,
és important fer aquest projecte d'escola
on les normes
de respecte,
de suport,
de resolució de conflictes
mitjançant la mediació,
etcètera,
són a tot arreu,
no només en uns espais sí,
en els altres no.
Per tant,
sí que és important
replantejar aquesta perspectiva
conjuntament amb tots els educadors
i educadores
que estan al llarg de tot el dia,
des de l'acollida matinal,
al menjador,
si hi ha un espai de tarda,
etcètera,
i també, òbviament,
en tot el que ve fora de l'escola.
Marxem més lluny de l'escola,
ens anem a la família
a la llar també,
a la casa del petit,
petita que està estudiant primària,
per exemple,
i aquella família
que també,
com el nen que està començant
les seves passes en l'educació,
la família també ha de fer
aquest recolzament.
Què destacaries
a l'hora d'analitzar
aquests aspectes d'inclusió
per part de la família?
Què podem fer més
perquè l'infant
també tingui una base
que pugui dur de casa,
diguéssim?
Per la recerca,
ens diu
que és molt important
que s'estableixi
un bon vincle
entre docents i famílies.
Aleshores,
una altra vegada,
el repte és tant
que les famílies
són diverses.
Aleshores,
determinades pautes
de relació escola-família
que per un grup de famílies
funcionen molt bé,
potser per altres
no funcionen tan bé.
Aleshores,
és molt important
que des del centre educatiu
es pugui dissenyar
diferents estratègies
de relació amb les famílies
i també que les famílies
facin aquest esforç
d'apropament
al centre educatiu,
a les pautes
que es donen,
a la informació
que es dona,
al seguiment
de l'alumnat,
a l'acompanyament,
perquè,
de diferents maneres,
però és molt important
que hi hagi
aquesta presència
de les famílies.
I, per tant,
aquí hem d'aconseguir
aquest acord,
aquest contracte,
aquest pacte
entre docents
i famílies
per tal d'entendre'ns.
Sabem que els docents
són diferents
i les famílies
són molt diferents
entre elles
i que han de trobar
els diferents canals.
Per tant,
hi ha unes famílies
que a internet
els hi va molt bé
i unes altres
que potser els costa més,
unes famílies
que els hi és molt senzill
acostar-se a l'escola
i altres que potser
els hi és difícil,
unes famílies
que els hi va
molt bé
venir a les reunions
i expressar-se
i altres que potser
no diuen res.
I, per tant,
hem d'anar veient
com construir una escola
on totes les famílies
són benvingudes,
on totes les famílies
són imacollides
perquè, òbviament,
la família
és el factor clau
en el procés
de socialització
de l'infant.
Diguem,
passen mil hores
a l'escola
però en passen
7.000 a fora,
no?
I, per tant,
tot el que passa
fora de l'escola
amb la família,
si llegeixen,
si no llegeixen,
si poden parlar
català o castellà a casa,
si no poden parlar,
si tenen la possibilitat
de fer activitat
de test escolar,
si no,
tot això depèn
de les famílies.
Per tant,
hem d'estar molt atents
des del municipi,
des de l'Ajuntament
i des de l'escola
de com són aquestes famílies
i de proporcionar-los
el màxim d'oportunitats
per tal d'aquelles
també totes
se sentin incloses
i les famílies
també han de fer
aquest esforç
a l'hora de donar
suport a aquesta escolaria.
I si parlem
de famílies diverses,
també s'ha de parlar
de la comunitat
perquè hi ha moltes
comunitats diverses.
Ara, Jordi,
jo crec que vivim
un moment
on cada vegada
s'estan reflectint
més també
altres realitats
que abans
potser s'amagaven
i ara inclús en la ficció
per exemple
s'estrenava
fa unes setmanes
el 47
aquesta pel·lícula
que va sobre
aquell autobús
que arriba
a Torre Baró
aquell barri de Barcelona
un barri humil
també tenim
referents
com per exemple
la Minya Mal
que ve d'un barri
humil
de Mataró
i ara s'està menjant
el món amb el Barça.
Vull dir,
d'alguna forma
també
les comunitats
són molt diverses
però també
afecten
els infants
i què podem fer
per detectar
quin patró
s'està duent
a terme
en la nostra comunitat
i si
aquell patró
és l'adequat
pel nostre infant?
Sí, sí,
el que estàs dient
és molt important
i per tant
el primer element
segurament
és constatar
i acceptar
que ja vivim
una societat
intercultural
que ja érem
diversos abans
però que ara
encara ho som més
amb diferents
cultures
religions
llengües
i per tant
tot el que passa
fora de l'escola
és molt important
i jo diria
que de cara
als infants
adolescents
i joves
el més important
són les oportunitats
i per tant
la recerca
ens diu
que les desigualtats
en les activitats
extraescolars
són molt més grans
que les desigualtats
dins de l'escola
per tant
les oportunitats
educatives
de lleure
fora de l'escola
sí que depenen
pràcticament
només de la butxaca
de les famílies
i això és molt important
que des de l'Ajuntament
des del municipi
des de la comunitat
siguem conscients
i posem
i posem
remei
perquè si no
de cada volta
tenim un grup de nanos
que tenen enormes oportunitats
de fer
música
esports
arts
llengües
lliure educatiu
en esplai
o en el cau
etcètera
i altres que pràcticament
no poden fer res
durant els estius
cada volta
durant dos mesos i mig
l'únic que poden fer
és estar a casa
o sortir al carrer
és molt important
també
aquesta vessant
com mirem
aquesta idea
de la inclusió
és la idea
de la inclusió
de tots els infants
adolescents i joves
en activitats
en activitats
de suport
en activitats
de benvinguda
per exemple
en nanos que arriben
més grans
que no han nascut aquí
com els podem fer
un acompanyament
lingüístic
de coneixement
de la ciutat
tots els equipaments
de la ciutat
són molt importants
les biblioteques
els museus
els centres cívics
els clubs esportius
per quedant
que tot això
també treballin
des d'aquesta perspectiva
inclusiva
aleshores
sí que tota aquesta vessant
comunitària
realment és molt molt important
en aquest procés
de socialització
i treballar-ho conjuntament
amb els centres educatius
amb les famílies
amb l'Ajuntament
des d'aquesta manera
d'inclusiva
els territoris
que ho han pogut fer
la veritat
és que els resultats
són molt interessants
Clar
després ja
com comentaves
com també hem anat
seguint al llarg
d'aquesta entrevista
el tema econòmic
és un tema
que afecta
també a moltes famílies
llavors
jo durant aquests últims anys
el que estic veient
és que
hi ha
moltes propostes
xecs
per exemple
vèiem aquests xecs
educatius
que
en funció
del tipus d'estudi
que estàs fent
tens
una ajuda econòmica
també hem vist
els bons culturals
tot això
que està molt bé
és suficient
no
Òbviament
no
però sí que penso
que són
com elements
que poden ajudar
a complementar
una de les mesures
que especialment
les escoles
bressol
ja comença
a fer alguns anys
que moltes
s'utilitzen
i crec que és una
mesura molt interessant
i que podríem
extendre
a la música
als esports
a les arts
a les llengües
etcètera
és el tema
de la tarifació social
és a dir
que les persones
paguin en funció
de la renda
que tothom pagui
però que paguis
més o menys
en funció dels recursos
dels ingressos
que tens
aleshores
crec que aquesta
és una mesura
molt interessant
que ha fet
que els infants
que vulguin accedir
a les escoles
brossol
també siguin
més diversos
tot i que encara
ens falten places
sabent que és una etapa
fonamental
que les educadores
encara no estan
en igualtat
de condicions laborals
a 0-3
però jo crec
que és un bon camí
aquest
per tal de reforçar
el tema del 0-3
que és una etapa
fonamental
a la vida
dels infants
i fer-la realment
inclusiva
una altra vegada
per tant
que tots els infants
del municipi
poguessin accedir
i això seria l'ideal
i en relació
a tot el tema
d'extraescolars
el mateix
com podem fer
una tarifació social
que faci
que l'alumnat
de famílies
més desafavorides
pugui accedir
a l'escola de música
pugui accedir
a teatre
pugui accedir
a arts
a dansa
pugui accedir
a aprenentatge
de llengües
estrangeres
pugui accedir
a tots els clubs esportius
a tots els esports
pugui accedir
el lliure educatiu
això també és un repte
que algunes ciutats
estan començant a plantejar
i que penso
que són reptes
que valen la pena
posar-los sobre la taula
també des d'aquesta mirada
inclusiva
i ja per anar tancant
m'agradaria
comentar un parell de coses
la primera
és fer un balanç
de com és la situació
a Catalunya
a partir de tot el que hem parlat
i després
per tancar
reptes de futur
però comencem
amb aquest balanç
de la situació
actualment a Catalunya
en aspectes
d'inclusió
com sempre
jo crec que
la situació
és menys dolenta
del que a vegades
ens pintem mútuament
s'ha avançat molt
s'ha fet molta feina
hi ha molta gent
molt compromesa
amb la idea
de la inclusió
una perspectiva d'àmplia
i repeteixo
per la importància
que la inclusió
no l'entenguem
com el
com el fet
de només parlar
d'infants
amb necessitats especials
no és això
aquesta és una
de les diversitats
però n'hi ha moltes
de classe
de gènere
d'origen
de territori
hi ha moltes
per tant
totes les diversitats
quan parlem d'inclusió
estem parlant de tot
no només d'això
per tant
aquest és el canvi
entre el que abans
en dèiem
educació especial
i quan parlem d'inclusió
no estem parlant
d'educació especial
estem parlant de tothom
des de totes les perspectives
des de tots els punts de vista
jo crec que hi ha moltes coses
que s'ha avançat molt
des del 17
s'ha fet molta feina
hi ha molta gent molt compromesa
que està fent molt bona feina
i jo crec que el que ens queden
són reptes
en els quatre nivells
que tu plantejaves
dins de l'aula
dins de l'escola
no l'actiu
a nivell de relació
amb les famílies
en el nivell de comunitat
i després
de reptes de futur
jo crec que hi ha això
és a dir
aquests espais
que potser encara
ens queden
menys treballats
tot el tema 0-3
jo crec que és molt important
i que aquí amb la gratuïtat
d'ahir dos
anem avançant
però hem d'arribar
a la totalitat
especialment
les famílies més desafavorides
també des dels espais familiars
es pot ser molt bona feina
tot el tema dels espais
no l'actius
per tant menjadors
patis
com ho seguim treballant
de la relació amb les famílies
també s'ha avançat
però jo crec que
crec que encara
podem treballar-ho més
i que crec que els resultats
dels centres
i dels territoris
que ho fan
són molt bons
i després sí que penso
que a nivell de comunitat
aquí encara tenim
un repte important
perquè aquí encara hi ha desigualtats fortes
a vegades difícil
tenir recursos
per treballar aquests temes
però crec que hem de ser imaginatius
i plantejar suports
en tot aquest àmbit
per tal que tot l'alumnat
pugui tenir oportunitats educatives
interessants
boniques
diverses
també per barrejar-se
els uns i els altres
més enllà de l'escola
Jordi Gullet
gràcies per atendre'ns
avui aquí a Ràdio d'Esvern
a tota aquella gent
que ens estigui escoltant
i també doncs
vulgui aprofundir més
en tots aquests temes
que hem anat tractant
en els últims minuts
doncs que sàpiguen
que hi ha programa
d'aquesta jornada
el dijous 3 d'octubre
aquí a Sant Just
Jordi gràcies
una abraçada
i que vagi molt bé
aquest curs
gràcies a vosaltres