I seguim a les tardes de Ràdio d'Esvern, seguim al Refugi,
ara en un nou espai de la xarxa a les zones.
La xarxa educativa del nostre municipi ens porta cada 15 dies
a aquest espai on parlem de l'educació a Sant Just.
I durant aquests primers mesos d'aquesta temporada
hem estat parlant sobre l'adolescència.
Tanquem aquests capítols de l'adolescència amb el convidat d'avui,
que és en Joan Sabater, membre de la cooperativa Eines,
Servei de Prevenció de les Drogodependències per a Adolescents i Joves.
Joan, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Avui et volíem convidar aquí al programa per parlar una mica d'aquest servei
i que ens expliquessis una mica la tasca que feu.
Sí, mira, nosaltres com a cooperativa, que com molt bé deies, Dani,
som uns diameines, estem ubicades a Ballirana
i existim des del 2010.
Som, per dir-ho així, ens hem especialitzat en temes de prevenció de drogues,
en els usos de drogues i prevenció de pantalles i assetjament.
Serien una mica els tres eixos que tenim nosaltres de treball.
Aleshores, a Sant Just, des de ja fa uns quants anys, com a cooperativa,
portem el que vindria a ser el Servei de Prevenció de Drogues,
que des de fa uns mesos també s'ha incorporat tot el fenomen, per dir-ho així,
de les pantalles, perquè també està molt en auge.
És un servei que no només es presta a Sant Just, sinó que es fa de manera mancomunada
amb els municipis de Sant Joan d'Espí, Esplugues i Cornellà.
En el seu moment, preocupats per tots aquests temes,
es van decidir mancomunar i poder oferir aquest servei a la ciutadania.
Com definiries que està la situació a Sant Just d'Esvern amb tota aquesta situació
de la prevenció de les drogodependències i també d'aquesta situació dels mòbils
que, com deies, afecta a tots els joves, no?
I vosaltres bé heu fet també de fer aquesta xarxa aquí al Basi Llobregat,
però avui també volíem preguntar-te per aquesta situació a Sant Just,
que pot ser una mica diferent de la d'altres municipis.
A veure si cada municipi, el que havia fet té la seva idiosincràsia,
la realitat de Sant Just, demogràfica, de realitat de poble,
és molt diferent a la realitat que pot tenir Cornellà
i dintre de Cornellà la realitat d'un barri és molt diferent a la de l'altre.
Però sí que es tracen línies comunes, una mica, si ho afinem a la joventut,
que són les preocupacions comunes una mica de la gent jove,
al voltant d'aquests temes.
No trobem que la població jove de Sant Just sigui més...
No sé, no? No sé quina paraula utilitzar.
Vull dir que trobem una població que, com a tot arreu,
en edat d'adolescència hi ha curiositat per certs temes,
com tu deies a la capçalera, no?
Una mica el tema de la sexualitat, el tema del sexe...
entre aquesta curiositat, el tema de les drogues hi és fervent en aquesta edat,
aleshores hi ha aquest desig i aquestes ganes de voler experimentar
i aleshores nosaltres el que intentem és poder oferir entorns on es pugui experimentar,
per dir-ho així, entengueu-me, amb els menors riscos possibles.
També és cert que tot el tema de les pantalles ha aterrissat des de fa no gaires anys
amb molta força i aquí sí que existeix com bastanta preocupació,
ja no tant per la gent jove, que sí que també ens estem trobant
que cada cop la gent jove fa uns usos més conscients de les pantalles,
sinó també per part de les persones adultes.
No perdem de vista que nosaltres, per la generació que som,
quan vam néixer no existien, almenys la meva, no existien els smartphones
i això ens ho hem trobat.
Els adolescents d'ara ja han nascut amb tot aquest paquetet, per dir-ho així,
nadius digitals, que en diuen alguns, amb tot això.
Però sí que trobem que cada cop existeix, per una banda,
la preocupació per part de la gent més adulta
i també la part de consciència més important per la part de la gent,
per l'altre de les persones adolescents.
Això no treu que no s'hagin d'acompanyar aquests usos de pantalles,
per dir-ho així, o aquestes utilitzacions de les pantalles
per una mica amb la mateixa similitud a les drogues,
oferir-ho amb menys riscos possible.
Pel que fa, diguéssim, als sectors de nois i noies
on repercuteix més aquest inici del camp de les drogues,
quin creus que seria i també en quina edat s'inicia el consum?
A veure, el que diuen les dades és que des de fa...
des del 97, des de fa 35 anys, a l'estat espanyol es fan unes enquestes,
que són les TUDES,
i indiquen que les edats d'inici de consum de drogues
es donen entre... crec que recordar entre 14 a 16, més o menys,
i aquesta tendència és estable des de fa 35 anys,
variant un parell o tres de mesos amunt, un parell o tres de mesos avall.
Vull dir que, per una banda, no veiem que hi hagi un consum
a nivell generalitzat molt més precoç
de la gent jove en quant a les drogues,
i sí que és cert que aquest consum es dona bàsicament a l'adolescència
pel que comentàvem de la curiositat
i de les ganes i el desig de viure experiències,
una mica de viure vida.
Aleshores, clar, el tema de les drogues entra en aquesta qüestió.
Entenc que les drogues amb les que s'inicien els joves
són aquelles drogues més legals, com podria ser el tabac o l'alcohol,
però quines drogues són les més consumides,
les legals o les il·legals?
El que diuen també les dades,
per una banda hi ha el tema de les dades,
que les drogues més consumides són l'alcohol, el tabac i el cannabis
per part de la gent jove.
Després, en quart lloc, trobaríem tot el tema de medicaments,
que això també és una realitat que no podem perdre de vista,
amb o sense recepta.
És cert, com deies, que els inicis en el consum de drogues,
la majoria és a través de l'alcohol
i la majoria es dona en entorns familiars.
Per una qüestió que és una de les drogues,
com és la droga, que està més normalitzada.
Inclús alguns experts diuen que tot el tema
de com s'han abordat les polítiques d'alcohol a l'estat espanyol
ens hem passat de frenada.
Vull dir, perquè fiquem molt l'ull moltes vegades
amb les drogues que estan il·legalitzades,
que tenen uns riscos, evidentment,
però perdem de vista els riscos que poden tenir també les drogues legals.
Com que l'alcohol està tan normalitzat
i forma part intrínseca de la nostra cultura
en quant a mediterrània, per dir-ho així,
i en quant a cultura cristiana també,
que no ho podem perdre de vista,
sembla que la banalitzem.
De fet, d'alguna manera es podria dir,
i aquesta frase l'he sentit dir a algunes persones
que han patit addiccions,
que els primers camells a la nostra vida
són els nostres propis pares, no?
El fet que al moble bar o a la nevera
són els primers que d'alguna forma ens acosten
a l'alcohol d'una forma volguda o no,
perquè moltes vegades no hi ha aquesta segona intenció,
però, clar, d'alguna altra manera,
doncs, clar, allò és allà, no?
Sí, sí, sí, no, evidentment.
Quan en un dinar familiar es convida el fill o la filla
que faci un traguet de cava,
no es visualitza que pugui acabar tenint problemes amb l'alcohol.
No es fa amb aquesta intenció,
sinó que es fa des d'una intencionalitat més ritualística, no?
De dir, hosti, doncs, no passa res,
però també és important que no perdem de vista
el fet que l'alcohol és una droga
que molta gent a vegades no és conscient ni d'aquest fet
i que és la droga que causa més problemes
a nivell de salut a la població que la consumeix
i que és la droga que costa més d'abandonar.
Aleshores, i també, després,
si ho traslladem també a la realitat més adolescent i joves,
molt vinculada a accidents de trànsit,
temes de violències que es poden donar,
temes d'intoxicació...
Vull dir que és una droga que el seu consum s'ha d'abordar
i s'han de treballar molt els riscos.
Si parlem dels problemes,
entenc que en funció de la droga,
doncs, una droga pot originar uns problemes
i un altre, doncs, altres, no?
Però m'agradaria centrar-nos una mica així a nivell general.
Quins problemes origina el consum de drogues?
a una edat més tempranera, no?,
per dir-ho d'alguna manera?
Sí, aquí a vegades també caiem en l'errada
de voler vaticinar riscos
que es poden donar a llarg plaç.
És a dir, un dels riscos que poden passar
amb el tema de l'alcohol
és amb el consum d'alcohol.
És que patim alguna malaltia relacionada amb això.
Però, sobretot, el que crec que és important
sobre si treballem amb adolescents i joves
és parlar d'aquells riscos més propers
que es poden trobar pel consum,
que la majoria de vegades no són ni una addicció
ni un consum problemàtic.
Això és una cosa, una relació amb les drogues
que es pot donar,
però al final parlaríem d'intoxicacions
en el cas de l'alcohol,
de comes etílics,
d'accidents de trànsit,
de violències.
Això són uns riscos que es poden donar
amb l'alcohol
i que hi ha manera de poder prevenir
i evitar aquests riscos.
Amb altres drogues,
com el cannabis,
sí que podria haver-hi aquesta interacció
una mica entre el cannabis,
l'estat d'ànim
i després la poca motivació
que puguem tenir
o que es pugui tenir
per certes altres coses de la vida.
Però això no és una correlació directa
entre el consum de cannabis i desmotivació.
També no parlem de vista
que el món que estem oferint
o que als adolescents els hi ha tocat viure
també està ple de tantes incerteses
i tanta complexitat
que conviure amb això
és molt complicat.
Aleshores, això també crec que és important
a l'hora de...
No podem agafar el binomi només de les drogues
parlant de les drogues,
sinó que també s'ha d'analitzar el món
en el que ens ha tocat viure.
I pel que fa a aquelles persones
que es troben amb joves al seu voltant
que tenen alguna drogodependència,
què s'ha de fer
quan algun noi o noia té drogodependència?
Primer de tot, escoltar-lo.
Primer de tot, escoltar-lo.
Com dèiem,
les drogodependències o les addiccions
són un tipus de relació
que podem establir amb les drogues
que la majoria de casos no són així.
De fet, les dades,
el que ens diuen,
dades fruit de les enquestes
que es fan a nivell global,
és que del 100% de persones
que consumeixen drogues,
un 10% acabarà tenint problemes.
Això vol dir que hi ha un 90%
que no n'acabarà tenint.
Aleshores, nosaltres creiem que sí que és molt important
també canviar aquesta mirada
problematitzadora,
per dir-ho així,
perquè la majoria de consums que es fan
no són sinònim d'addicció.
Això no vol dir que no puguin comportar problemes.
Quan un xaval pugui tenir problemes
amb una substància,
per nosaltres crec que és important
parlar amb ell,
escoltar-lo,
a veure què hi ha, a vegades,
aquí darrere,
perquè aquestes conductes de puga
que podem tenir amb les drogues,
amb les pantalles,
amb el sexe,
amb les compres,
normalment allotgen un malestar més gran.
Aleshores, si no som capaces
d'arribar en aquest malestar
i mirar a veure com el podem manegar,
el consum no es remetrà.
Per tant,
és important veure aquest consum
que s'està fent,
però també és important veure
totes les altres esferes
de la vida de la persona.
No quedar-nos només amb aquesta foto
del consum de drogues,
sinó que anar una mica més enllà.
Hi ha algunes línies prioritaris
d'intervenció per evitar el consum?
O, com tu deies,
a vegades és millor
veure aquesta fotografica
general, no?,
per veure
quin és el perfil
d'aquella persona,
perquè cada perfil
deu ser diferent,
m'imagino.
Dèiem també
de perfil demogràfic abans,
quan parlàvem de Sant Jusk,
que és un perfil
molt determinat.
Entenc que
també, doncs,
hi ha molts factors
que ens puguin
indicar, doncs,
que aquestes línies prioritaris
potser no són generals,
sinó que en funció
del cas
ens hauríem d'adaptar
d'una forma o d'una altra.
Evidentment,
cada cas és un món,
cada realitat familiar,
personal, social,
és diferent,
i això és important
tenir-ho en compte,
el que sí que és molt
influent
és la comunitat,
és a dir,
treure el pes,
el codi genètic,
per així dir-ho,
i mirar
d'incidir
el codi postal,
no?,
és a dir,
aquest pes que té
la comunitat,
i això també és important,
perquè ens responsabilitza
a tots
una mica
de tots aquests,
de tot el que estem
parlant ara,
no?,
per fer que uns consums
puguin ser més problemàtics
que uns altres.
Aleshores,
el treball
a nivell comunitari
és fonamental
per prevenir
aquests consums
i després
feines
més individualitzades
i més específiques
per abordar
aquells casos
que realment
siguin problemàtics.
Clar.
I ja per anar acabant,
Joan,
deixa'm que et pregunti
sobre el paper de la família
i, evidentment,
també el paper
de les institucions.
El paper
de les institucions
és fonamental,
és a dir,
les institucions,
no perdem de vista
que la família
també és una institució,
així com l'escola,
no?,
i les presons,
no?,
per ficar-ho
simila així,
però el paper
de les institucions
és fonamental
perquè al final
estem parlant
de la salut
i el benestar
de les persones,
per tant,
l'administració
en aquest sentit
sí que té
la responsabilitat
de garantir-ho.
em repeteixo,
no?,
en aquest sentit,
Sant Just,
amb els municipis
que formen part
d'aquesta mancomunitat,
han apostat
per tenir un servei
de prevenció
que pugui
treballar
per mirar
d'evitar
aquests consums
problemàtics,
per tant,
el paper
de l'administració
és fonamental.
El paper
de la família
al final
és el primer
òrgan de socialització
que et trobes
quan ets un nen,
no?,
i el paper
de la família
també és
molt important,
però tampoc
perdem de vista
que a vegades
a la família
tot això
li resulta
molt complicat
de poder-ho
abordar
per por,
per desconeixement,
per prejudici,
per estigma,
perquè no sap,
perquè potser
treballen
moltes hores
fora de casa
i no poden estar
en tanta presència
perquè tampoc
perdem de vista
la precarietat
que ens atreveixen,
no sé com estan
els lloguers
dels preus,
no?,
m'explico,
vull dir que totes
aquestes coses,
però el paper
de la família
és fonamental
que sigui un entorn
on es pugui
treballar
tot el tema
de les drogues
i les pantalles,
no?,
en aquest cas
sí que és cert
que també nosaltres
en aquest sentit
s'ofereix
assessorament
i informació
a les famílies,
de fet,
a Sant Just,
tenim un espai
d'assessorament
que és el segon dimarts
de mes
al Centre Cívic
Salvador Espriu,
on famílies
que tinguin neguits
per tema de drogues
i pantalles
poden venir,
ens poden trucar
i podem acordar
una cita
i així mirem
a veure què està passant
aquí i com
ho podem solucionar.
Doncs Joan Sabaté,
membre de la cooperativa
Eines,
gràcies per aquests minuts
aquí a Ràdio d'Esvern,
una abraçada
i res,
seguim una mica
amb aquesta línia,
fent pedagogia
i també difonent
aquest missatge
que ens comentaves.
Moltes gràcies
a tu, Dani.
Adéu-siau.
Adéu.