I seguim aquí a les tardes de Ràdio d'Esvern, seguim parlant de tot una mica, però ara centrem la nostra conversa en la xarxa educativa, la xarxa a les zones.
El tema d'aquests mesos està sent l'adolescència i avui volem parlar amb l'Helena Sempera, educadora social de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern, per parlar d'aquesta etapa de la vida, de l'adolescència i també dels serveis que pot oferir l'Ajuntament.
Helena, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Com estàs?
Molt bé, gràcies.
Primera pregunta que et vull fer és sobre la diferència entre educadora social i serveis socials, més ben dit, i el tema de l'educació social. Quina diferència hi ha?
A serveis socials hi ha diversos perfils. Un d'ells és l'educadora social, que seria la meva tasca, i els treballadors i treballadores socials.
L'educadora social es focalitza més en la intervenció socioeducativa, i els treballadors i les treballadores socials donen una resposta dirigida més en el tema de suport, d'ajuts, econòmics, etc. Més tràmit.
Ok. Com a educadora social, quin és el teu treball relacionat amb l'adolescència?
El meu treball és fer intervenció amb les famílies que estan en risc d'exclusió social i que tenen fills a càrrec.
Llavors, els ofereixo diversos recursos, eines, per millorar el seu desenvolupament i la seva qualitat de vida.
L'Ajuntament disposa d'alguns programes concrets adreçats a l'adolescència, i ens agradaria poder parlar també d'aquests programes. Quins són els més destacats?
Sant Just té una vèria i àmplia gama d'activitats i recursos, sobretot en el tema esportiu i cultural.
Per exemple, el més destacat entre l'adolescència és el casal de joves, on fan moltes activitats i són superinteressants.
Hi van molts joves de diversos estils i perfils.
Després, en el municipi hi ha moltes activitats d'oci, sobretot al cap de setmana, i a les escoles fan molts tallers, per exemple.
I pel que fa als ajuts que comentaves, els recolzaments a l'adolescència, quins programes podríem parlar?
Perquè entenc que també és una etapa difícil, amb molts dubtes, amb molta incertesa, i que a vegades necessiten un suport a fora de casa o a fora del recinte escolar.
L'Ajuntament intervé, d'alguna forma, també?
Clar, l'Ajuntament intervé amb diverses convocatòries d'ajuts.
Per exemple, ajuts d'extraescolars o ajuts de beca de menjador, que això facilita molt el desenvolupament del seu estar a l'escola i fins i tot a nivell econòmic amb les famílies.
Després, des de serveis socials, podem derivar a molts recursos, que això, per exemple, pel tema formatiu, pel tema d'orientació laboral, pel tema cultural, pel tema d'oci...
Tot això podem derivar a nosaltres i fem fins i tot ajuts per a aquelles famílies que no s'ho puguin pagar.
Pel tema més emocional, hi ha diversos recursos de la xarxa. Abans hi havia un recurs, que és l'enllaç, que esperem que hi torni a haver, que és per donar més resposta als adolescents i les seves famílies quan tenen algun tipus de malestar o conflicte emocional.
Just et volia parlar també de l'enllaç d'aquest programa, perquè el conec i realment em semblava una iniciativa molt interessant, no?
També tenia aquest punt també de salut mental, no? També de teràpies, més que de teràpies, d'espais de suport i de conversa, no?
Que els joves, moltes vegades, més que una teràpia, el que necessiten és, exacte, aquesta orientació cap al món laboral i també amb molts aspectes de la vida de l'adolescent.
Aquesta orientació la tenen en l'equip psicopedagògic que està a l'institut, que els ajuda a buscar aquell perfil acadèmic que més els interessi, o fins i tot laboral.
Després, des del Consell Comarcal, està la tècnica d'educació, que també els orienta amb el tema formació i amb el tema laboral.
I abans estava l'enllaç, ara no hi és, però hi ha altres recursos que estan apareixent també del Consell Comarcal.
I trobem a faltar, per exemple, un recurs sanitari, psicològic, cap als adolescents, com per exemple els de Smith, que han d'anar a Cornellà a fer la teràpia.
Llavors, si això estigués aquí, potser facilitaria l'accés.
Està clar que hi ha una situació, no?, des de la pandèmia, sobretot s'ha fet com més visible, no?, que és el tema de l'ajuda psicològica,
de la necessitat de demanar ajuda psicològica.
I moltes vegades ens trobem amb situacions d'aquestes, no?, que vas per la Seguretat Social i et donen com un any...
Hora molt tard.
O inclús et donen un any, no?, d'espera o triga molt a sonar el telèfon, doncs, per poder requerir els serveis d'un psicòleg.
I el temps, a vegades, en aquests casos, doncs és molt limitat, no?
Molts d'aquests joves, doncs, realment el que necessiten és tractar els temes amb molta immediatesa, no?
Sí, i a més és un dels trets de l'adolescència, que tot és com molt immediat.
És veritat que en el CESMIC, que és el Centre de Salut Mental Infanto-Juvenil,
estan donant hores molt tard, no un any, però dos, tres mesos, sí, no agafen tots els casos, perquè tenen molts casos.
Llavors, tot això ho hem de suplir amb els professionals de la xarxa, des de l'institut, des de serveis socials...
Però és molt important enquadrar que la problemàtica de l'adolescent també és la problemàtica de la família.
És a dir, des de serveis socials entenem que si ajudem a la família, estem ajudant a l'adolescent.
És molt important donar un espai perquè l'adolescent es pugui comunicar,
i pugui preguntar, i pugui reflexionar,
i que tingui la sensació de tenir poder en la seva vida,
tenint en compte que els pares, mares i tutors legals són qui tinguin l'última paraula.
Però, si tenen problemàtiques, no són les problemàtiques que els adults creiem,
i és molt important que ells tinguin veu.
Llavors, com no tenim recursos immediats, com dius tu,
molts dels adolescents, sobretot que tinc jo a serveis socials,
els hem de fer nosaltres de contenció emocional.
I nosaltres no tenim, tampoc, la formació de psicòleg,
però al final acabem fent de terapeuta, d'amic, de professora,
acabem donant un espai que és el que l'adolescent necessita.
Poder i veu, dues paraules que acabes de dir en aquesta última intervenció,
i que crec que també són una mica arma de doble fil,
perquè venim de moltes generacions on tot el tema del poder i de la veu
quedava una mica com diluït, no?
No s'escoltava els nens, els pares eren els que tenien la veu cantant,
i ara hem passat d'un extrem a un altre, podríem dir?
Jo no ho crec.
Sí que és veritat que hi ha casos i casos.
Però no tots els adolescents tenen molta llibertat,
ni tots estan consumint, ni tots no estudien, no és així.
La majoria de joves, i sobretot parlem dels de municipi,
són joves que volen estar bé, que volen sentir-se bé amb la seva família,
amb el seu grup d'iguals i volen estudiar.
Sí que és veritat que n'hi ha altres que tenen diverses problemàtiques
i això fa que tinguin conductes de risc.
Però encara que siguin de serveis socials o no de serveis socials,
els adolescents necessiten espai per poder expressar-se,
perquè estan en una etapa on estan intentant trobar-se a si mateix.
Llavors necessiten poder parlar del que els passa.
Quan parlem dels nostres adolescents,
tu creus que tenen un patró bastant similar
o hi ha molts adolescents i molts tipus d'adolescents al nostre municipi?
És a dir, d'alguna forma,
també la vida que porta el municipi també fa l'adolescent
o realment hi ha tanta varietat com altres municipis de la comarca?
L'etapa de l'adolescència és l'etapa de l'adolescència a tot arreu.
Sí que és veritat que Sant Jus té un perfil de famílies,
llavors això beneficia els nostres adolescents
i també té les seves coses no tan beneficioses.
És a dir, tenim molts adolescents que venen de les famílies benestants
perquè el poble de Sant Jus és benestant,
llavors tenen moltes possibilitats d'accés a altres recursos,
privats i no privats.
També hi ha altres adolescents que no venen de famílies benestants
o que venen de famílies amb més dificultats
i tenen menys accés a aquests recursos.
Per tant, la resiliència, la motivació,
la capacitat d'autocrítica, la capacitat d'autoconeixement,
la capacitat de demanar ajuda i de buscar-se eines
és diferent, varia segons en quina família trobis,
quin entorn tinguis.
això passa a tot arreu.
Clar.
Si hi apareix algun problema,
segur que hi ha hagut diversos casos en què t'has trobat.
Com s'actua?
Des de serveis socials?
Bé, el primer és saber d'on ve la demanda.
Des del propi adolescent, des del propi institut, per exemple,
des de la pròpia família, des de la sanitat.
Llavors, un cop aquí has de tenir clar el que vol l'adolescent
i el que és millor per l'adolescent.
Llavors, com actuem des de serveis socials?
Primer, fem coordinació en xarxa per tenir més informació
i tenir una fotografia més ampliada de la problemàtica.
Després, a l'adolescent, al ser menor,
hem de demanar consentiment als seus pares, mares,
tutors legals, per poder intervenir.
Llavors, és quan nosaltres actuem i citem a la família
i parlem amb ells, que ens expliquin una miqueta
la seva situació familiar, social, personal, econòmica, etc.
I amb això sabrem una miqueta més de l'adolescent.
És quan allà intervenim amb l'adolescent
i ell o ella ens pot explicar el que li passa a la seva demanda,
les seves pors, les seves preocupacions.
Llavors, aquí buscar quines eines, quins recursos,
quina ajuda és la millor per a l'adolescent
i, al final, per a la seva família.
Perquè si la família està bé, l'adolescent estarà bé.
Tots aquests factors que comentaves són molt importants
i també crec que, d'alguna forma,
heu d'estar coordinats també amb altres serveis
o entitats del municipi, no?
I tant, i tant.
Tenim coordinacions periòdiques amb sanitat,
amb cultura, amb educació,
o si, totalment,
una gran part de la nostra tasca
és la coordinació en xarxa.
Parlem de la relació amb les famílies.
Quina és la situació més, diguéssim, normal,
per dir-ho d'alguna manera, o més comú,
que podem trobar aquí a Sant Josep,
amb els casos que normalment
aconteixen al nostre municipi?
Clar, jo vinc de serveis socials.
Llavors, les famílies de serveis socials
tenen unes demandes concretes.
No podem ampliar aquesta informació
a totes les famílies del municipi.
Llavors, les famílies de serveis socials
estan a serveis socials
perquè tenen alguna situació de vulnerabilitat.
Per tant, no donarem resposta
igual a les famílies de serveis socials
que una família que no tingui aquestes dificultats.
Des de serveis socials,
ens trobem amb famílies
que tenen alguna situació
més vulnerable,
ja sigui a nivell familiar,
a nivell social, a nivell econòmic,
algunes discriminacions.
Això també pot dificultar la comunicació
en alguns casos?
És a dir, que s'obrin cap a vosaltres
per demanar ajuda
o tot el contrari?
Hi ha de tot.
Hi ha casos i casos, no?
Clar, hi ha les famílies
que els fa vergonya,
se senten culpabilitat
de venir, d'explicar
i de demanar ajuda.
I hi ha altres que creuen
en el seu dret
d'utilitzar un servei
com és serveis socials.
Estem parlant avui
amb l'Helena Sempera,
educadora social de l'Ajuntament de Sant Just,
a l'espai de la xarxa educativa,
la xarxa de zones,
i avui, parlant dels adolescents,
un capítol més,
ens hem trobat amb moltes coses curioses,
amb moltes dades interessants
i d'altres també inquietants, no?,
com el que comentàvem fa uns instants
sobre el tema de...
tot el tema de les ajudes
a nivell psicològic, no?,
que ens està costant molt arribar
i poder, en alguns casos,
inclús, atendre tots els adolescents
que demanin per la seguretat social
o per els serveis que l'Ajuntament
pugui oferir aquesta demanda
que comentàvem.
La salut mental és molt important
pels nostres joves,
sobretot pels joves,
però en tota l'etapa de la vida,
doncs, és molt important
tenir, doncs, com a mínim
aquest suport i aquest...
diguéssim, aquest servei, no?,
que puguem fer ús d'aquest servei.
Entenc i espero que
durant els propers anys, també,
tal com està creixent la demanda,
també els serveis creixin,
però ho anirem veient, també,
al llarg, doncs, dels propers anys,
com les polítiques, doncs,
aniran canviant, també,
cap a aquest sentit.
i parlar una miqueta ara,
ja, per concloure,
dels adolescents,
que els hi diries amb ells,
i què creus que s'hauria de millorar,
doncs, de tots aquests serveis
que oferiu,
què podríeu millorar,
què està a les vostres mans, també?
Crec que hem de ser valents i valentes
i crear, dissenyar polítiques públiques
que donin resposta a totes les necessitats
de tot el perfil de persones,
famílies, joves, infants,
que ja s'han just.
independentment d'on vinguin,
independentment del seu estatus,
independentment de les seves necessitats,
s'ha de ser més ampli de mirada
i oferir recursos,
ajudes que donin més en el clau
de la demanda i necessitat de la persona.
Sense oblidar que la persona no només és un home,
una dona, un jove o un infant,
sinó hi ha moltes més darrere.
Podem ser un adolescent que ve nouvingut,
que no sap català
i que la seva família no té recursos econòmics.
Per tant, hem de poder oferir ajuts, també,
a tot el catàleg i perfil que n'hi ha.
Què li diria a l'adolescent?
Li diria que gaudeixi de l'etapa de l'adolescència,
és una etapa molt intensa,
però que no s'oblidi del seu benestar,
de la seva família i del seu futur.
Clar, i al final, que si s'ha de demanar ajuda,
que no hi hagi por a demanar ajuda, no?
Exacte, és que això, per tothom,
estem acostumats a que ens diguin
que nosaltres podem, soles,
que tranquil·la, no ploris, no passa res,
ja sortirà, no, no.
O sigui, necessitem de les persones,
necessitem de la família,
necessitem dels professionals.
Ens hem de deixar ajudar
i hem de demanar ajuda.
És molt important.
Helena, moltes gràcies
per passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern.
Aquesta casa, doncs,
és també oberta per tots vosaltres,
perquè al final,
tots els especialistes que passeu
pels micròfons de la ràdio
també ens doneu molta llum, no?
I ens poseu el dia
de com està funcionant el consistori,
de com està funcionant també
amb tots aquests serveis
i en aquesta etapa, doncs,
de l'adolescència
és molt important
que els joves, doncs,
tinguin present aquests serveis
que són per ells
i que estan al seu abast.
Gràcies a vosaltres
per invitar-me
i donar reconeixement també
d'alguna manera
a serveis socials
i la tasca que fem.
Moltes gràcies.
Una abraçada.
A tu.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.