L'Informatiu
Redactat i locutat per Raquel Artuñedo. Redactat i locutat per Raquel Artuñedo.
Transcribed podcasts: 203
Time transcribed: 2d 5h 10m 8s
Time transcribed: 2d 5h 10m 8s
results.
Unknown channel type
This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
...esparreguera, serveis informatius.
Les notícies d'Esparreguera a l'informatiu diari de l'emissora municipal.
L'informatiu
Bon dia, benvinguts i benvingudes a l'informatiu diari de Ràdio Esparreguera.
És la una del migdia d'aquest dijous 3 d'abril de 2025
i repassem l'actualitat d'Esparreguera amb Aitor Canó al control tècnic
i la nova veu que senten Raquel Artuñedo a la locució.
Institutades d'avui són els següents.
El col·lectiu Esparregueri de Recerques organitza una visita guiada
a l'espai de l'Aterrissa aquest diumenge.
Avui s'estrena 3CAT el documental
Tornem a fer Gran Turquia, dirigit per l'esparregueri Erol Hileri.
El col·lectiu Esparregueri de Recerques organitza una visita guiada
a l'espai de l'Aterrissa aquest diumenge 6 d'abril a les 10 del matí.
Es tracta d'una activitat que coincidirà amb el primer diumenge de mes
quan habitualment obre l'espai.
És una proposta més per promoure i conèixer la cultura,
el patrimoni i l'entorn del municipi.
Albert Govern i Canals és membre del col·lectiu Esparregueri de Recerques
i ha explicat en una entrevista al magasin La Ràdio
com va sortir la idea de fer-ho.
Sí, sí, bueno, hi ha molta gent a Esparregueri
que no sap aquest passat terresaire
que diem passat perquè ja no hi és
però tampoc no és una cosa tan antiga.
Vull dir, no cal anar ni a 5 anys enrere
una miqueta menys i tot que trobaríem Esparregueri
com un punt principal de terresa a Catalunya.
Per això, ja que hi ha aquest espai,
i des del col·lectiu creiem que una forma de fer conèixer el patrimoni
que tenim aquí a Esparregueri
és fent aquestes coses, fent unes trobades conjuntes.
Sí, sí, és una forma, doncs això,
tant per la gent del col·lectiu que en formem part
com per qualsevol persona que vulgui venir,
hem buscat un dia que, per mirar de ser una bona colla,
això una mica en valor el patrimoni terresaire d'Esparreguera.
Sí, sí, bueno, hi ha molta gent a Esparreguera
que no sap aquest passat terresaire
que diem passat perquè ja no hi és
però tampoc no és una cosa tan antiga.
Vull dir, no cal anar ni a 5 anys enrere
una miqueta menys i tot que trobaríem Esparreguera
com un punt principal de terresa a Catalunya.
El col·lectiu Esparreguerí de Recerques
ha estrenat recentment un canal de difusió de l'entitat
per donar a conèixer les activitats de patrimoni previstes
tan pròpies com programades a prop del municipi.
És el cas de la inauguració de l'exposició Montserrat Mil anys
Aportacions a la Cultura Catalana
que s'inaugura avui, 3 d'abril, a les 6 de la tarda
a la Biblioteca de Catalunya.
El canal de difusió del col·lectiu Esparreguerí de Recerques
ha informat d'aquesta activitat als seus inscrits.
Sí, com passa amb la majoria d'entitats,
ja no només d'Esparreguera, sinó en general,
teníem problemes amb la difusió que arribàvem fins on podíem
i ens vam decidir que podríem crear un canal de difusió
que no deixa de ser un canal de WhatsApp
on només poden parlar els administradors
i on anem difonent les nostres activitats
i qualsevol activitat de patrimoni
que succeeixi aquí als voltants.
És igual si és Aulesa, és Abrera...
Hem penjat un cartell amb un codi QR
a la nostra pàgina web,
a la nostra pàgina de Facebook
i a la nostra pàgina d'Instagram.
I, a part, la gent que ja en forma part
també poden fer que hi entri qualsevol persona
i poden enviar l'enllaç.
Però, si no, en aquestes tres plataformes que acabo de dir
hi ha un cartell amb un codi QR,
només és escanejar-lo i entrar dins de l'enllaç
i llavors ja en formaran part.
L'entitat treballa per oferir propostes amb anticipació
de manera que ja tenen programades
algunes previstes per al 2025-26.
Abans, però, i pensant en aquest 23 d'abril,
diada de Sant Jordi,
el col·lectiu ha elaborat una primera guia catàleg
de títols de llibre d'història,
arqueologia i antropologia
publicats des de l'any 2020
que conviden a descobrir.
A més, tenen nous projectes a la vista.
D'aquí a una setmana, tot es tira,
en traurem una altra,
amb llibres d'història,
però d'àmbit més local.
I llavors sí que miraríem de poder-los penjar en algun lloc,
per tant, que qualsevol persona els pugui consultar.
I si no, igualment,
aquí ens el demani, també els hi farem arribar.
És només això, hem elaborat un catàleg,
estem elaborant el segon,
perquè una cosa que cada vegada ens trobem
és que ha passat a Sant Jordi
al cap d'uns quants dies o d'unes setmanes
i hi ha gent que ens diu
«Ai, no sabria si hi ha cap llibre d'història últimament publicat».
I diu «Perquè clar, és que va ser Sant Jordi,
no n'he trobat cap».
i vam pensar «Mira, fem-ho fàcil,
traiem un catàleg amb alguns dels últims llibres
i així la gent ja sabrà més o menys què pot triar.
I vam tallar-ho el 2020
perquè s'hi anaven més endarrere
el nombre de llibres que sigui exponencialment.
El col·lectiu té també la intenció
de publicar un catàleg de llibres
esparreguerins i de pobles del Voltant
i per Sant Jordi estaran en una parada
al carrer Gran, davant de Cal Cusco.
Avui s'estrena a 3CAT
el documental «Tornem a fer Gran Turquia»
dirigit per l'esparreguerí Erol Hileri.
El documental es podrà veure aquesta nit
a les 10 i mitja al programa El Documental
i també estarà disponible a la plataforma 3CAT.
«Tornem a fer una Gran Turquia»
segueix el viatge del productor audiovisual del documental,
un català turc
per veure els seus cosins a Estambul,
un fet que dona peu a dissipar els seus dubtes
sobre Turquia i la situació actual.
El documental fa una aproximació a la història,
els contrastos del país i el govern d'Erdogan
a través de converses amb familiars coneguts i experts.
L'Erol, nascut a Catalunya,
de pare turc i mare catalana,
viatja a Turquia per redescobrir les seves arrels
i comprendre les tensions polítiques actuals.
El documental explora la divisió entre els turcs laics i progressistes
i els conservadors religiosos,
amb la figura d'Erdogan al centre de la controvèrsia política.
Erol Ileri, en una entrevista al Magazine La Ràdio,
explicava com va començar aquest documental,
ara fa set anys,
quan vam fer el primer viatge a Turquia
i com ha evolucionat el contingut
fins que finalment va aparèixer la plataforma audiovisual,
que avui l'emetrà.
Sí, això va ser, clar,
vam començar fa set o vuit anys,
vam fer un primer viatge en què volíem,
l'Albert i jo volíem com fer una mica d'investigació de Turquia
i allà ens va aparèixer una idea
que és el concepte del post-otomanisme,
que és aquesta idea que tenen molts turcs
que durant molts anys han intentat, diguem-ne,
fer un viratge cap a Europa,
no els ha acabat de funcionar
i realment molta gent ha intentat
o està intentant recuperar aquesta capacitat d'influència
que tenia l'imperi automà.
Llavors Turquia ha anat fent un viratge
a través d'Erdogan cap a l'Orient Mitjà,
és a dir, en lloc de mirar cap a Europa,
mirar cap a l'Orient Mitjà,
un poder, una força influent
i tot això ens va sortir en aquesta primera investigació.
Llavors van anar passant els anys,
va arribar la pandèmia, un terratrèmol
i va haver un moment que TV3 ens va dir
nois, us heu deu posar les piles
i ens vam posar les piles
amb la casualitat que ja ha sortit,
bueno, ja havia apareixut 3.cat
i que està guai perquè abans
també fes el documental la matina a la televisió
i allà es quedava
i ara amb el 3.cat la gent el pot veure més,
vull dir que és guai.
Tornem a fer una gran Turquia,
repassa també la història del país
des dels primers pobles turquics
fins a l'arribada al poder de Recep Tayyip Erdogan,
passant per l'esplendor del gran imperi otomà,
la invasió grega,
la creació per part de Mustafa Kemal Ataturk,
d'una república laica,
els diferents cops d'estat
o la repressió de curts i armenis.
A través d'entrevistes amb experts i ciutadans,
l'EROL investiga com les polítiques d'Erdogan
han canviat la societat turca,
afectant la seva pròpia identitat
i percepció del país.
El director guionista i realitzador
creu que la separació entre tradició i modernitat
i que s'entengui des de l'exterior del país
a través dels testimonis que hi apareixen.
Jo el que volia que la gent entengués
és que el conflicte que hi ha entre la tradició
i la modernitat a Turquia
és molt més forta que aquí,
perquè a Catalunya o a Espanya
el conflicte entre la gent més progressista
i la gent més conservadora
és molt ideològic,
però no és tan...
És a dir, tu pots ser d'esquerres
i pots ser molt modern,
però pots estar al mateix restaurant
amb una persona que és més tradicionalista, no?
O pots ser una persona molt d'esquerres
i molt moderna,
però pots abraçar la tradició,
el folclore i tal.
A Turquia aquesta diferència no passa,
és molt...
Ets moderno, mires Europa,
la tradició et fa una mica de cosa,
o ets més tradicional
i els estils de vida de la gent tradicional
són molt diferents de la gent moderna.
Llavors, jo el que volia
és que la gent entengués aquest binarisme
perquè entenguessin
per què arriba Erdogan
i per què és important
que quan es fan...
s'apliquen models occidentals
a llocs que tenen realitats sociològiques diferents,
a vegades no acaba de ser del tot orgànic
i acaben a venir disfuncions,
perdona, disfuncionalitats.
La idea del documental va sortir
arran d'un viatge personal a Turquia
fa set anys,
on va veure de prop els canvis del país
sota el lideratge d'Erdogan.
Algunes de les preguntes
que es planteja el documental són
què són els turcs, europeus o d'Orient Mitjà?
Es viuen més port?
Qui és Erdogan?
Per què governa des de fa 20 anys?
O Turquia és més religiosa ara?
La paradoxa és que avui en dia
estadísticament hi ha menys gent religiosa que abans,
però sembla que n'hi hagi més
perquè han sortit més als marges,
han entrat a posicions de poder,
a posicions de direcció d'empreses,
d'universitats,
de bancs,
dels partits polítics,
i abans estaven una mica més relegats
a nivell visual
en altres espais.
Llavors,
si tu viatges a Turquia avui en dia
i vas viatjar a Turquia fa 30 anys,
pensaràs que avui en dia hi ha més musulmans,
també perquè hi ha més turisme
d'Orient Mitjà i d'Arabia Saudí.
Ja.
Però la veritat és que objectivament
el que diuen els estudis
és que avui en dia hi ha menys persones
creients a Turquia i van de creixement,
vull dir que va en aquest sentit,
però estèticament, visualment,
Erdogan ha construït més mesquites,
ha fet més escoles religioses...
Tornem a fer una gran Turquia
amb direcció, guió i realització
d'Eroli Leri i Albert Lloreta.
És una producció de Persistirem Multimèdia,
Bono Bo Films,
amb la participació de 3CAT
i direcció de fotografia,
també,
d'Eroli Leri.
Es podrà veure aquesta nit
al Canal 33,
a les 10 i mitja
i online a la plataforma 3CAT.
I fins aquí l'informatiu de Ràdio Esparreguera
d'aquest dijous 3 d'abril de 2025,
que hem realitzat Aitor Cano al control tècnic
i Raquel Artuñedo a la locució.
Moltes gràcies per la confiança.
Nosaltres tornem demà a la una del migdia.
Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Les notícies d'Esparreguera a l'informatiu diari de l'emissora municipal.
L'informatiu
Bon dia, benvinguts i benvingudes a l'informatiu diari de Ràdio Esparreguera.
És la una del migdia d'aquest dijous 3 d'abril de 2025
i repassem l'actualitat d'Esparreguera amb Aitor Canó al control tècnic
i la nova veu que senten Raquel Artuñedo a la locució.
Institutades d'avui són els següents.
El col·lectiu Esparregueri de Recerques organitza una visita guiada
a l'espai de l'Aterrissa aquest diumenge.
Avui s'estrena 3CAT el documental
Tornem a fer Gran Turquia, dirigit per l'esparregueri Erol Hileri.
El col·lectiu Esparregueri de Recerques organitza una visita guiada
a l'espai de l'Aterrissa aquest diumenge 6 d'abril a les 10 del matí.
Es tracta d'una activitat que coincidirà amb el primer diumenge de mes
quan habitualment obre l'espai.
És una proposta més per promoure i conèixer la cultura,
el patrimoni i l'entorn del municipi.
Albert Govern i Canals és membre del col·lectiu Esparregueri de Recerques
i ha explicat en una entrevista al magasin La Ràdio
com va sortir la idea de fer-ho.
Sí, sí, bueno, hi ha molta gent a Esparregueri
que no sap aquest passat terresaire
que diem passat perquè ja no hi és
però tampoc no és una cosa tan antiga.
Vull dir, no cal anar ni a 5 anys enrere
una miqueta menys i tot que trobaríem Esparregueri
com un punt principal de terresa a Catalunya.
Per això, ja que hi ha aquest espai,
i des del col·lectiu creiem que una forma de fer conèixer el patrimoni
que tenim aquí a Esparregueri
és fent aquestes coses, fent unes trobades conjuntes.
Sí, sí, és una forma, doncs això,
tant per la gent del col·lectiu que en formem part
com per qualsevol persona que vulgui venir,
hem buscat un dia que, per mirar de ser una bona colla,
això una mica en valor el patrimoni terresaire d'Esparreguera.
Sí, sí, bueno, hi ha molta gent a Esparreguera
que no sap aquest passat terresaire
que diem passat perquè ja no hi és
però tampoc no és una cosa tan antiga.
Vull dir, no cal anar ni a 5 anys enrere
una miqueta menys i tot que trobaríem Esparreguera
com un punt principal de terresa a Catalunya.
El col·lectiu Esparreguerí de Recerques
ha estrenat recentment un canal de difusió de l'entitat
per donar a conèixer les activitats de patrimoni previstes
tan pròpies com programades a prop del municipi.
És el cas de la inauguració de l'exposició Montserrat Mil anys
Aportacions a la Cultura Catalana
que s'inaugura avui, 3 d'abril, a les 6 de la tarda
a la Biblioteca de Catalunya.
El canal de difusió del col·lectiu Esparreguerí de Recerques
ha informat d'aquesta activitat als seus inscrits.
Sí, com passa amb la majoria d'entitats,
ja no només d'Esparreguera, sinó en general,
teníem problemes amb la difusió que arribàvem fins on podíem
i ens vam decidir que podríem crear un canal de difusió
que no deixa de ser un canal de WhatsApp
on només poden parlar els administradors
i on anem difonent les nostres activitats
i qualsevol activitat de patrimoni
que succeeixi aquí als voltants.
És igual si és Aulesa, és Abrera...
Hem penjat un cartell amb un codi QR
a la nostra pàgina web,
a la nostra pàgina de Facebook
i a la nostra pàgina d'Instagram.
I, a part, la gent que ja en forma part
també poden fer que hi entri qualsevol persona
i poden enviar l'enllaç.
Però, si no, en aquestes tres plataformes que acabo de dir
hi ha un cartell amb un codi QR,
només és escanejar-lo i entrar dins de l'enllaç
i llavors ja en formaran part.
L'entitat treballa per oferir propostes amb anticipació
de manera que ja tenen programades
algunes previstes per al 2025-26.
Abans, però, i pensant en aquest 23 d'abril,
diada de Sant Jordi,
el col·lectiu ha elaborat una primera guia catàleg
de títols de llibre d'història,
arqueologia i antropologia
publicats des de l'any 2020
que conviden a descobrir.
A més, tenen nous projectes a la vista.
D'aquí a una setmana, tot es tira,
en traurem una altra,
amb llibres d'història,
però d'àmbit més local.
I llavors sí que miraríem de poder-los penjar en algun lloc,
per tant, que qualsevol persona els pugui consultar.
I si no, igualment,
aquí ens el demani, també els hi farem arribar.
És només això, hem elaborat un catàleg,
estem elaborant el segon,
perquè una cosa que cada vegada ens trobem
és que ha passat a Sant Jordi
al cap d'uns quants dies o d'unes setmanes
i hi ha gent que ens diu
«Ai, no sabria si hi ha cap llibre d'història últimament publicat».
I diu «Perquè clar, és que va ser Sant Jordi,
no n'he trobat cap».
i vam pensar «Mira, fem-ho fàcil,
traiem un catàleg amb alguns dels últims llibres
i així la gent ja sabrà més o menys què pot triar.
I vam tallar-ho el 2020
perquè s'hi anaven més endarrere
el nombre de llibres que sigui exponencialment.
El col·lectiu té també la intenció
de publicar un catàleg de llibres
esparreguerins i de pobles del Voltant
i per Sant Jordi estaran en una parada
al carrer Gran, davant de Cal Cusco.
Avui s'estrena a 3CAT
el documental «Tornem a fer Gran Turquia»
dirigit per l'esparreguerí Erol Hileri.
El documental es podrà veure aquesta nit
a les 10 i mitja al programa El Documental
i també estarà disponible a la plataforma 3CAT.
«Tornem a fer una Gran Turquia»
segueix el viatge del productor audiovisual del documental,
un català turc
per veure els seus cosins a Estambul,
un fet que dona peu a dissipar els seus dubtes
sobre Turquia i la situació actual.
El documental fa una aproximació a la història,
els contrastos del país i el govern d'Erdogan
a través de converses amb familiars coneguts i experts.
L'Erol, nascut a Catalunya,
de pare turc i mare catalana,
viatja a Turquia per redescobrir les seves arrels
i comprendre les tensions polítiques actuals.
El documental explora la divisió entre els turcs laics i progressistes
i els conservadors religiosos,
amb la figura d'Erdogan al centre de la controvèrsia política.
Erol Ileri, en una entrevista al Magazine La Ràdio,
explicava com va començar aquest documental,
ara fa set anys,
quan vam fer el primer viatge a Turquia
i com ha evolucionat el contingut
fins que finalment va aparèixer la plataforma audiovisual,
que avui l'emetrà.
Sí, això va ser, clar,
vam començar fa set o vuit anys,
vam fer un primer viatge en què volíem,
l'Albert i jo volíem com fer una mica d'investigació de Turquia
i allà ens va aparèixer una idea
que és el concepte del post-otomanisme,
que és aquesta idea que tenen molts turcs
que durant molts anys han intentat, diguem-ne,
fer un viratge cap a Europa,
no els ha acabat de funcionar
i realment molta gent ha intentat
o està intentant recuperar aquesta capacitat d'influència
que tenia l'imperi automà.
Llavors Turquia ha anat fent un viratge
a través d'Erdogan cap a l'Orient Mitjà,
és a dir, en lloc de mirar cap a Europa,
mirar cap a l'Orient Mitjà,
un poder, una força influent
i tot això ens va sortir en aquesta primera investigació.
Llavors van anar passant els anys,
va arribar la pandèmia, un terratrèmol
i va haver un moment que TV3 ens va dir
nois, us heu deu posar les piles
i ens vam posar les piles
amb la casualitat que ja ha sortit,
bueno, ja havia apareixut 3.cat
i que està guai perquè abans
també fes el documental la matina a la televisió
i allà es quedava
i ara amb el 3.cat la gent el pot veure més,
vull dir que és guai.
Tornem a fer una gran Turquia,
repassa també la història del país
des dels primers pobles turquics
fins a l'arribada al poder de Recep Tayyip Erdogan,
passant per l'esplendor del gran imperi otomà,
la invasió grega,
la creació per part de Mustafa Kemal Ataturk,
d'una república laica,
els diferents cops d'estat
o la repressió de curts i armenis.
A través d'entrevistes amb experts i ciutadans,
l'EROL investiga com les polítiques d'Erdogan
han canviat la societat turca,
afectant la seva pròpia identitat
i percepció del país.
El director guionista i realitzador
creu que la separació entre tradició i modernitat
i que s'entengui des de l'exterior del país
a través dels testimonis que hi apareixen.
Jo el que volia que la gent entengués
és que el conflicte que hi ha entre la tradició
i la modernitat a Turquia
és molt més forta que aquí,
perquè a Catalunya o a Espanya
el conflicte entre la gent més progressista
i la gent més conservadora
és molt ideològic,
però no és tan...
És a dir, tu pots ser d'esquerres
i pots ser molt modern,
però pots estar al mateix restaurant
amb una persona que és més tradicionalista, no?
O pots ser una persona molt d'esquerres
i molt moderna,
però pots abraçar la tradició,
el folclore i tal.
A Turquia aquesta diferència no passa,
és molt...
Ets moderno, mires Europa,
la tradició et fa una mica de cosa,
o ets més tradicional
i els estils de vida de la gent tradicional
són molt diferents de la gent moderna.
Llavors, jo el que volia
és que la gent entengués aquest binarisme
perquè entenguessin
per què arriba Erdogan
i per què és important
que quan es fan...
s'apliquen models occidentals
a llocs que tenen realitats sociològiques diferents,
a vegades no acaba de ser del tot orgànic
i acaben a venir disfuncions,
perdona, disfuncionalitats.
La idea del documental va sortir
arran d'un viatge personal a Turquia
fa set anys,
on va veure de prop els canvis del país
sota el lideratge d'Erdogan.
Algunes de les preguntes
que es planteja el documental són
què són els turcs, europeus o d'Orient Mitjà?
Es viuen més port?
Qui és Erdogan?
Per què governa des de fa 20 anys?
O Turquia és més religiosa ara?
La paradoxa és que avui en dia
estadísticament hi ha menys gent religiosa que abans,
però sembla que n'hi hagi més
perquè han sortit més als marges,
han entrat a posicions de poder,
a posicions de direcció d'empreses,
d'universitats,
de bancs,
dels partits polítics,
i abans estaven una mica més relegats
a nivell visual
en altres espais.
Llavors,
si tu viatges a Turquia avui en dia
i vas viatjar a Turquia fa 30 anys,
pensaràs que avui en dia hi ha més musulmans,
també perquè hi ha més turisme
d'Orient Mitjà i d'Arabia Saudí.
Ja.
Però la veritat és que objectivament
el que diuen els estudis
és que avui en dia hi ha menys persones
creients a Turquia i van de creixement,
vull dir que va en aquest sentit,
però estèticament, visualment,
Erdogan ha construït més mesquites,
ha fet més escoles religioses...
Tornem a fer una gran Turquia
amb direcció, guió i realització
d'Eroli Leri i Albert Lloreta.
És una producció de Persistirem Multimèdia,
Bono Bo Films,
amb la participació de 3CAT
i direcció de fotografia,
també,
d'Eroli Leri.
Es podrà veure aquesta nit
al Canal 33,
a les 10 i mitja
i online a la plataforma 3CAT.
I fins aquí l'informatiu de Ràdio Esparreguera
d'aquest dijous 3 d'abril de 2025,
que hem realitzat Aitor Cano al control tècnic
i Raquel Artuñedo a la locució.
Moltes gràcies per la confiança.
Nosaltres tornem demà a la una del migdia.
Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!