logo

L'Informatiu

Redactat i locutat per Raquel Artuñedo. Redactat i locutat per Raquel Artuñedo.

Transcribed podcasts: 275
Time transcribed: 3d 3h 11m 49s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Ràdio Esparreguera, serveis informatius. Les notícies d'Esparreguera a l'informatiu diari de l'emissora municipal.
L'aprovació inicial del POUM serà com a molt tard el mes de març, segons afirma l'alcalde Juan Jurado.
Càritas d'Esparreguera sumarà mirades amb els serveis socials municipals per atendre les persones vulnerables. La Federació Catalana de Passions celebra el seu desaniversari amb un homenatge a la Passió d'Esparreguera i la mirada posada a la UNESCO.
L'alcalde d'Esparreguera, Juan Jurado, ha assegurat als micròfons de Ràdio Esparreguera que el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal, el POM, quedarà aprovat inicialment, com a molt tard, al mes de març. Segons explicat, podria ser el ple ordinari de febrer o bé en un ple extraordinari al març, després d'un projecte de tramitació que s'ha allargat durant més d'una dècada. Jurado ha remarcat que el projecte es troba en el millor moment possible gràcies a la combinació d'un equip tècnic consolidat, la voluntat política del govern municipal i la col·laboració amb la Generalitat i l'equip redactor.
l'alcalde situat al POUM com la carta magna que ha de definir el futur creixement i desenvolupament del municipi conjuntament amb altres grans projectes de transformació urbana. I el tema del POUM fa més de 10 anys que s'està intentant tirar endavant i jo crec que, i també ho he dit, mai hem estat tan a prop
tan ben encaminats i tan a prop que el POM culmini en la bona direcció, ni en termes d'equip tècnic, que ara tenim un equip tècnic que no havíem tingut, ni en termes de voluntat i convicció d'equip de govern, ni en termes de col·laboració amb agents, amb la Generalitat, que és un agent bàsic per la redacció de un POM, perquè informa pràcticament tot,
ni d'equip redactor, vull dir, és una alineació guanyadora, o sigui, el pom d'Esparraguera estic convençut que serà una realitat ben aviat.
Tot i aquest escenari, l'alcalde ha reconegut que la tramitació del POMS s'ha vist lleugerament endarrerida per l'aprovació recent de la llei 11-2025 de mesures en matèria d'habitatge i urbanisme, que obliga augmentada del 30 al 50% la reserva de sol destinada a habitatge protegit. Un canvi que, segons jurador, ha fet necessari recalcular econòmicament els polígons d'actuació urbanística per garantir que continuïn sent viables. Està implicant un recàlcul a nivell econòmic
dels polígons dels paus dels polígons d'actuació urbanística això per explicar-ho pel comú dels mortals o per mi mateix de fa un any i mig que tampoc ho coneixia en aquesta profunditat el POUM entre moltes altres coses estableix uns polígons d'actuació urbanística en el cas del POUM que portarem són una quinzena aproximadament que són zones on s'estableix que és el que hi ha d'haver
i diguéssim que es perimetren i es diu, qui construeixi, per exemple, aquí hi ha habitatges i hi ha un parc, qui construeixi aquests habitatges ha de desenvolupar aquest parc, ha de desenvolupar tot el conjunt del polígon, o un propietari, o una UT, o el que s'establís. Clar, què passa? Que aquests polígons el que es fa és un estudi econòmic i es diu, doncs, construir aquests habitatges a mi em comportarà aquesta despesa,
desenvolupar aquest parc o cedir-li a l'Ajuntament un equipament o el que sigui, aquesta despesa, la venda dels habitatges o el que correspongui a aquests ingressos i en el diferencial el que fa el POUM és assegurar-se que hi ha un benefici, que s'estipula, un percentatge de benefici, per garantir que hi haurà un promotor que voldrà tirar endavant aquell polígon. Què passa? Que al tu canviar el 30 al 50%,
s'ha de recalcular si aquell benefici se segueix produint. Perquè si no ho féssim, i això ho vam tenir clar des del moment que va sortir la llei, el que provocaríem seria aprovar un pou magnífic, amb uns polígons magnífics, però que no s'acabaran desenvolupant bàsicament perquè no seran rendibles per un promotor.
En aquest sentit, l'alcalde s'ha mostrat crítica amb aquesta normativa que considera que pot desincentivar la promoció urbanística i frenar la construcció d'habitatge. Jurada ha defensat que la solució del problema de l'habitatge passa necessàriament per la col·laboració pública o privada i ha advertit que l'administració per si sola no pot assumir la construcció d'habitatge a gran escala. I aquí fixa't que alideixo a la qüestió la meva opinió al respecte de l'aprovació d'aquesta llei.
en què dit sigui de pas soc molt crític perquè crec que no s'ha tingut del tot en compte per part del legislador les repercussions que pot tenir negatives en el desincentivament de la promoció urbanística i això és una opinió
política però que també he pogut contrastar tant amb els redactors, de manera informal però amb els redactors, amb els arquitectes i amb d'altres jo no estic gens segur que el fet d'augmentar fins a un 50% que és un llindar altíssim sigui no pugui comportar un fre a aquestes promocions d'habitatge i crec que
és intentar solucionar el tema de l'habitatge atacant el privat. I jo crec que si una cosa hem hagut d'entendre aquestes alçades de la qüestió de l'habitatge és que la col·laboració pública-privada és l'única via possible. L'administració pública no solucionarà el problema de l'habitatge si no es dona la mà
dels privats. Posant límits a l'especulació, per descomptat. Posant límits als grans tenidors, per descomptat. Res a dir sobre això. Però els promotors? No ho sé, hi ha algun ajuntament que estigui fent promocions ells mateixos de construcció d'habitatge? Cap ni un. Ho fem, nosaltres ho estem estudiant, a través de promotors.
o del tercer sector a vegades, o promotors vinculats a l'habitatge cooperatiu, o d'altres solucions, fundacions, però no ho fan els ajuntaments directament. Per tant, a mi em genera certs dubtes aquesta normativa. Evidentment la complirem, només faltaria, i espero equivocar-me, però sincerament no l'acabo de veure clara.
Malgrat aquestes dificultats, Juan Jurado ha volgut deixar clar que l'endarreriment serà mínim i que el compromís del govern municipal és ferm. L'alcalde ha reiterat que l'aprovació iniciativa del POUM es farà abans del març i que aquest document és irrenunciable per aprofitar les oportunitats de desenvolupament que s'obren al municipi. L'endarreriment serà pràcticament quirúrgic. O sigui, el POUM s'aprovarà o bé al ple de febrer o bé a un ple extraordinari al març. O sigui, el ple...
la inicial del pom d'Esparraguera estarà aprovada al març. Com a resum. O bé a finals de febrer o bé a mitjans de març. Això està claríssim. I aquí, evidentment...
Clar, que l'aprovació d'aquesta llei, per cert de la qual tampoc no se'ns va informar en cap moment que estigués en tràmit ni que hi hagués voluntat d'aprovar-la amb aquesta urgència, hagués pogut implicar un endarreriment més gran. Però jo ho he dit des del principi, aquest és el mandat del POUM.
Segons jurado, disposar d'un POM actualitzat permetrà Esparreguera ser més competitiva tant en l'àmbit residencial com industrial, millor l'accés a zones verdes i equipaments i garantir un creixement ordenat del municipi en els propers anys. I necessitem un POM, entre altres coses, i també ho he dit, perquè se'ns ha obert una B40 i un conjunt d'oportunitats de la capacitat d'atracció del Baix Nord que Esparreguera no pot desaprofitar.
I el POUM és una peça transcendental. Per cert, que no tots els ajuntaments del Baix Not tenen un POUM. I nosaltres el tindrem i això ens ha de convertir en una opció més favorable tant pels nous esparregarins i esparregarines, a les noves zones de desenvolupament habitacional, com per la industrial,
com pel propi benestar dels esparregarins i esparregarines en l'accés a més zones verdes o d'equipaments. Per tant, el PUM és irrenunciable i el març és el límit que ens hem marcat.
La responsable de Caritas per Roquel d'Esparraguera, Rosa Pol, ha advertit que la situació de les famílies i persones vulnerables del municipi no ha millorat després de les festes de Nadal, sinó que amb el fred i la humitat s'ha greujat. Ho ha explicat en una entrevista a Radio Esparraguera en què ha posat el focus en la precarietat habitacional, la manca d'accés als serveis bàsics i les dificultats administratives que pateixen especialment les persones en situació irregular.
Pol ha explicat que moltes persones viuen en habitatges sense llum i sense aigua o en espais molt precaris, fet que fa que hagin de passar l'hivern sense possibilitat d'escalfar-se, més enllà de mantes i roba d'abric. En una casa sense llum, sense aigua, tal com dius tu molt bé, no hi ha accés a electricitat, no hi ha accés a escalfar res, passen amb mantes, amb roba d'abric,
i fan el que poden i la gent que viu, joves que viuen amb bords, clar que venen que els hi entra aigua, que tenen molt fred. Segons ha detallat, una part important de les persones ateses per careta són joves que es troben en situació administrativa irregular. Una realitat que els impedeix accedir a ajudes públiques, a la tajeta sanitària o a una feina regular. En aquest sentit ha remarcat que el padró és el primer gran obstacle per començar qualsevol procés de regularització.
El primer pas per existir legalment és el padró. Legalment tothom té dret a tenir un padró, però tots sabem els problemes que hi ha per poder-se empadronar. Esparreguera no és un dels llocs que ho posa més difícil. Tenim poblacions veienes que ho posen més difícil.
però evidentment no és fàcil, tampoc no és gens fàcil. Hem d'agrair que no estem en els llocs on més difícil estar, però evidentment hi ha gent que ho pateix molt, el padró, que com tenen el padró sembla que ja tinguin, no ho sé, que els hagi tocat la loteria gairebé.
Rosa Pol ha anunciat que aquesta situació acaba abocant moltes persones a la marginalitat, malgrat que la majoria tenen voluntat de treballar i tirar endavant. Ha assegurat que sovint es veuen obligades a acceptar feines puntuals i en negre per poder subsistir, fet que també dificulta la seva formació i integració. La gran majoria d'aquests joves volen treballar.
Volen treballar, però és tan difícil poder treballar. A vegades estan subsistint amb feines negra, marginals, d'aquestes que càrrega, descàrrega, un dia puntual, un dia pinto aquí, l'altre dia faig això, però tots van com bojos buscant feina. I això els condiciona el dia a dia, perquè un curs...
Doncs, malgrat ser molt important aprendre castellà, si tenen aquesta petita feina a aquesta hora, doncs prioritzaran aquesta petita feina a aquesta hora, no el curs de castellà. Tot i que a la llarga és molt important, aquest curs de castellà. Però, clar, la subsistència també és molt important.
En paral·lel, Caritas manté la coordinació amb serveis socials de l'Ajuntament d'Esparreguera, amb qui té prevista una reunió aquest mes de febrer per compartir casos i millorar l'atenció als persones. Tot això, poden reconeixer que tant les entitats com l'administració topen amb la manca de recursos i l'accés de burocràcia.
Al mes de febrer tenim una reunió amb serveis socials justament per parlar d'aquests casos, de coordinar-nos, de veure com els podem ajudar millor, com estan, perquè ells tenen una mirada, nosaltres en tenim una altra i entre tots anem sumant, no? Però clar, i serveis socials, crec que les persones que hi treballen molt bé, se'n preocupen molt i són molt competents. El que passa és que hi ha molts problemes des de més amunt.
Ells volen, però si no tenen recursos, no es poden avançar, doncs és molt difícil.
Malgrat les dificultats, Càritas continua oferint serveis bàsics com l'espai d'acollida, el servei de dutxes i rentadores, que fa dos anys que funciona, i l'atenció personalitzada a famílies i persones soles. Un espai que, segons Pol, moltes persones estateses ja consideren la seva família. Durant les festes de Nadal, l'entitat també ha fet possible que uns 95 infants i adolescents d'Esparreguera revessin regals de reis, gràcies a la tasca de voluntariat i a les donacions rebudes.
Finalment, Rosa Pol ha fet una crida a la solidaritat de la ciutadania, especialment a través d'aportacions econòmiques que permeten a Càritas comprar aliments, cobrir despeses bàsiques o ajudar en situacions concretes com transports mèdics o ulleres per infants. Si algú bonament pot fer alguna aportació econòmica, doncs ens va genial, perquè és per pal·liar tot això que t'estava explicant, perquè hem de comprar els aliments, el servei d'acollida de...
de dutxes rentadores i tot això també genera la seva despesa. Si algú bonament pot fer alguna aportació econòmica, a l'església a l'entrada hi ha una caixa que posa càritas. Allà tots aquests diners van directes a les persones d'Esparreguera per aquestes necessitats.
que hi ha fins i tot un transport que alguna persona ha d'anar al metge a Martorell i no té com anar-hi. És qüestions vàries. Les façons en què vulguin col·laborar poden fer-ho mitjançant donatius a la caixa de càrrega situada a l'entrada de l'església o a través de la parròquia. També es necessiten, especialment durant els mesos d'hivern, guants, bufandes i regua d'abric.
La Federació Catalana de Passions va celebrar dissabte el seu desè aniversari en un acte institucional al Seminari Casa de Cultura de Tarragona. La comemoració ha servit per retre homenatge a les sis passions fundadores, entre elles la d'Esparraera, presentar el llibre al poble a l'escena i anunciar l'inici dels treballs per aconseguir el reconeixement de les passions com a patrimoni immaterial de la humanitat per l'UNESCO.
La Federació va néixer l'any 2016, quan sis grans passions històriques, la Passió de Cervera, la Donesa de Montserrat, la d'Esparreguera, la d'Ullagona, la de Mataró i la de Sant Vicenç dels Horts, van decidir unir esforços per projectar aquesta tradició teatral més enllà de l'àmbit local. Deu anys després, l'entitat agrupa un total de 22 passions d'arreu del país, totes elles compromeses amb la preservació i promoció d'un dels patrimonis culturals més errarals de Catalunya.
Un dels moments destacats de l'acte ha estat la presentació del llibre El poble en escena, les passions de Catalunya, història, teatre i tradició popular. Un obre que recull els orígens de l'evolució de totes les passions que formen part de la Federació. El volum vol ser també un reconeixement a les milers de persones que, any rere any, fan possible aquestes representacions i n'han garantit la transmissió a la generació rere generació.
El president de la Federació Catalana de Passions, Jordi Carapuig, ha anunciat que conjuntament amb l'Ens de l'Associació de Cristisme Cultural es treballarà per aconseguir el reconeixement de les passions de Catalunya com a patrimoni immaterial de la humanitat per l'UNESCO. Segons Carapuig, no es tracta d'un títol simbòlic, sinó d'un reconeixement al valor col·lectiu, viu i comunitari d'una tradició plenament vigent.
Per la seva banda, la presidenta de l'Associacionisme Cultural Català, Rosa Maria Provencio, ha destacat que les passions són un moviment cultural nascut de les bases que, amb el temps, ha cristal·litzat en una federació amb la voluntat de preservar la cultura popular. Pel que fa a l'objectiu de la UNESCO, ha assegurat que des de l'ENS oferiran tot el seu suport per aconseguir aquest nomenament. Pel que fa a la previsió del temps d'avui i els propers dies, Joan Enric Jorba ens avança en la informació que tot seguit escoltem. Bon dia, Joan Enric.
Bon dia. Comencem la primera setmana del mes de febrer i ho fem de nou per no perdre el ritme del gener amb el pas d'un altre sistema frontal. Sembla que almenys aquesta primera quinzena del mes de febrer continuarà sent moguda. Arriba la candelera i, de moment, aquest any podem dir que la candelera plora perquè tindrem precipitacions. I, segons els refranys, si la candelera plora...
L'hivern o el fred és fora. Veurem. Almenys aquesta primera quinzena del mes de febrer esperem que sigui força entretinguda i molt variable pel que fa al temps. Sembla que de cara a la segona quinzena tindríem ja un temps més estable amb temperatures més elevades. Veurem. Falta molt encara per saber si aquest mes de febrer, almenys sembla que la tendència és aquesta primera quinzena a seguir tenint un temps variable com el que hem tingut el mes de gener.
Avui ens passa un sistema frontal. De moment, al llarg d'aquest matí, algun plogim intermitent feble. Tenim la part prefrontal, per tant, la part més càlida d'aquest front, mentre que de cara a últimes hores de la tarda i de cara al vespre, sobretot, ens arriba la part freda del front. Per tant, la més activa és la que ens deixarà més precipitacions ja de cara al vespre o últimes hores de la tarda.
Un cop ens hagi creuat aquest front, a partir d'aquesta nit i matinada, baixen les temperatures. Per tant, de cara a demà ja no esperem pluges, però sí que ens haurem d'abrigar una miqueta més perquè tindrem temperatures més baixes. Ens entra aire fred i això ho notarem ja demà a primeres hores del matí.
Durem un cop d'ull a les dades de les últimes hores. Ens indiquen que aquesta nit passada hem registrat una temperatura mínima de 4 graus i mig, que a quarts de vuit del matí teníem 5 graus de temperatura, amb un 92% d'humitat, amb ben feble d'agregal de nord-est, i la pressió atmosfèrica de 1.004 milibars. Ahir vam repetir els 14 graus de temperatura màxima. Avui aquestes temperatures es poden quedar semblants o potser un pèl més baixes a causa dels núvols, però insistim que de moment durant el dia...
Avui tindrem vents de sud, per tant, vents més aviat càlids. No serà fins la nit, quan ens hagi creuat el front, que tindrem ja la massa més freda i ens farà baixar la temperatura. Per tant, seguirem sumant litres de precipitació i centímetres de neu, perquè aquest front...
també aporta neu al Pirineu i al Prepirineu. Un bon gruix de neu a tot el Pirineu català, com feia anys que no teníem, i les precipitacions que sembla que tornarien de cara dijous, i és que dijous ens podria tornar a passar un altre sistema frontal que ens podria tornar a donar més pluja. Seguim el ritme del gener, que recordem, l'hem tancat fregant els 100 litres a part metre quadrat, cap rècord, ni molt menys. Recordem que recentment, fa 6 anys, el 2020, amb el temporal Glòria,
El mes de gener ens deixava més de 120 litres per metre quadrat i en d'altres anys, a la nostra vila, encara hem tingut precipitacions més importants en un mes de gener. No és habitual, però tampoc ha estat de rècord. Per tant, avui agafeu el paraigües, de cara demà el podrem guardar, però dijous sembla que el tornarem a necessitar. Que tingueu un bon dilluns. Salut!
I fins aquí l'informatiu de Redos Paraguera d'aquest dilluns des de febrer del 2026. Hem estat Júlia Sobiranes del Control Tècnic i Daniel Martínez a la redacció i a la locució. Que acabem de passar un bon dilluns. Bon dia.