Ràdio Esparreguera, serveis informatius.
Les notícies d'Esparreguera a l'informatiu diari de l'emissora municipal.
L'informatiu
Bon dia, benvinguts i benvingudes a l'informatiu diari de Ràdio Esparreguera.
És la 1 i 7 minuts del migdia d'aquest dimecres 23 d'abril de 2025
i repassem l'actualitat d'Esparreguera amb Maite Orcano al control tècnic
i Raquel Artuñedo a la locució, en directe des del carrer dels arbres.
Els titulars d'avui són els següents.
Ràdio Esparreguera surt al carrer per viure la diada desatjordi.
El portaveu de Junts per Esparreguera, Jordi Mestres,
critica les modificacions del pressupost municipal.
Aquest dimecres 23 d'abril, Ràdio Esparreguera celebra la diada de Sant Jordi
amb una emissió especial en directe des del carrer dels arbres davant del centre dual.
Amb motiu d'aquesta jornada tan simbólica per a la cultura catalana,
la Ràdio Municipal ha traslladat el seu magasin La Ràdio i l'actual informatiu
al carrer per viure i compartir la jornada amb el veïnat, llibreteres i floristes.
Des de les 11 del matí fins a la 1 del migdia,
l'equip de Ràdio Esparreguera ha fet una programació en directe
amb entrevistes, connexions amb les parades de llibres i roses, música i tertúlia.
El carrer dels arbres ha estat un dels punts neuràlgics de la diada
amb una gran afluència de públic
i un total de 37 parades de venda de llibres i roses
impulsades per comerços locals, escoles i entitats de la vila.
A més, la jornada ha comptat a les 10 hores
amb el lliurament del 18 de certament literari infantil i juvenil.
Aquesta tarda continuarà amb l'espectacle familiar
Numa i vosaltres quin món imagineu a les 5 i mitja i a les 6 i mitja
a la Biblioteca Municipal La Teneu
i finalitzarà amb els jocs florals d'Esparreguera
a les 5 i mitja a la plaça de la Patxecia
que inclou l'estrena de la categoria de microrelats.
Durant el programa especial, l'equip de la ràdio
ha conversat amb Jan Calvet de l'Autopica
i ha fet connexions des de diferents punts del municipi
per parlar amb Antonia Montes de la màquina d'escriure
amb Remei Basó de la llibreria Papereria Núria
i Carme Parras del Teler.
També s'ha fet una tertúlia amb estudiants dels instituts
El Cairat i El Castell
que han compartit la seva visió sobre la diada, la lectura i les roses.
L'alcalde d'Esparreguera, Juan Jurado,
també ha passat pel carrer dels arbres
per destacar la importància de la creació literària de Kilometre Zero,
la gran participació en aquesta diada
i la presència de la ràdio al carrer.
A més, ha valorat positivament l'acte del matí al Teatre de la Passió,
on s'han lliurat els premis del certament literari
i ha animat a tothom a participar als jocs florals d'aquesta tarda.
Tot amb una selecció musical especial de Sant Jordi
amb cançons com
«23 d'abril» de Joan Blau i Mia Fuentes,
«Roses» de Mishima,
«Cansons d'amor dels catarres i la fumiga»
i són de «Roses», de «Roses», entre d'altres,
que han posat la banda sonora a la jornada.
Recordem que la programació cultural
continuarà aquesta tarda amb un espectacle
a la Biblioteca Municipal
i amb els jocs florals d'Esparreguera.
El portaveu de Junts per Esparreguera, Jordi Mestres,
ha criticat les modificacions de crèdit
del pressupost municipal,
assegurant que desvirtuen el sentit del pressupost
aprovat pels grups polítics.
Mestres ha apuntat que,
tot i que és normal que puguin aparèixer
després es imprevistes,
el problema és que
quan aquestes modificacions
es converteixen en una pràctica habitual
o ha fet durant la seva participació
en el programa de línia directa
de l'emissora municipal.
Al final fem trampes, no?
Amb l'Ajuntament.
Per què?
Perquè fem un pressupost
i determinem unes partides
i al cap de res,
al cap de mes,
comencem a fer modificacions
i el que teòricament aprovem
s'acaba desvirtuant.
i a nosaltres no ens agrada, no?
Aquests canvis hi ha de bones a primeres.
Sí que és veritat
que a vegades poden sortir qüestions
que un no preveu, no?
I si no les preveus,
doncs,
evidentment,
has de fer front amb la partida que tens
o amb el pressupost
i les has de treure d'un lloc a d'un altre.
però quan això es converteix
en una cosa recurrent
és el que nosaltres no hi estem d'acord, no?
I aquesta és una.
L'altra és d'un l'anem a treure.
Sé que és difícil, no?
Al final treure,
quan tu tens una partida
i tens aquesta previsió
i vas a treure,
doncs, segurament,
el regidor que li implica
allò on li vas a treure els dinerets,
doncs, evidentment,
es queixarà, no?
i aquesta entenc
que no és la visió
que té l'equip de govern.
Però,
al final,
aquí estàs veient
que ho vas a treure d'unes inversions
que crec que són importants,
que és en l'àmbit de la residència.
I la residència
ha de ser un focus d'atenció,
ha de ser un focus prioritari.
Del ple de gener,
Junts Pérez Parreguera
va fer una valoració
en les seves xarxes socials
que titulaven
el ple de gener
i l'art de prorrogar.
Segons el portaveu,
el govern intenta justificar
les prorrogues
com una estratègia
que millora
quan en realitat
són conseqüència
de la falta de previsió
i escrivia
hi ha una mica
de creació artística.
Així ho ha explicat
durant la seva entrevista
al programa Línia Directa.
El fet de les pròrrogues
és un element
que tenim a nivell legal
però que aquí s'ha fet un mal ús.
I s'ha fet un mal ús
des de moltes perspectives.
Sobretot,
el que a mi em va molestar més
és el fet d'intentar enganyar.
perquè si de bones a primeres
dius, escolta'm,
ho hem fet malament
perquè no ho hem sapigut preveure,
doncs bé,
fins i tot pots entendre-ho.
Fins i tot pots entendre-ho.
Però quan et venen
amb explicacions
i després a l'hora de la veritat
veiem que realment
és una mala praxi
que han tingut,
doncs per aquí no podem passar.
I ens vam esperar,
abans del ple,
sempre hi ha una comissió informativa
de ple,
on estem tots els regidors.
És com fer el ple abans,
una setmana abans.
I allà t'expliquen,
t'expliquen la documentació,
etc.
Doncs el discurs
que vam fer
no tenia res a veure
amb la realitat.
Van voler enganyar.
I evidentment
què vam fer nosaltres?
Esperàvem-nos al ple,
no?
Dins al ple,
a veure què ens expliqueu,
si ens expliqueu el mateix,
perquè resulta
que ells
t'ho venien
com
l'opció
de poder millorar
un servei,
poder millorar,
etc.,
quan la realitat era
que no s'havia fet res
i que tenien uns informes
desfavorables,
en aquest cas
de Secretaria d'Intervenció.
Durant l'entrevista,
Mestres també ha defensat
la necessitat
d'una política
local d'habitatge,
malgrat no ser competència
directa dels ajuntaments
i ha lamentat
que el govern socialista
s'hi oposés
en el seu moment
a la creació
d'una regidoria d'habitatge.
Des del seu grup,
aposten per crear
habitatge protegit
i per les mesures
en l'àmbit local.
Esparriera ha de tenir
una política d'habitatge.
Què vol dir tenir
una política d'habitatge?
És que hi hagi
un representant,
un regidor
que es dediqui
a aquestes tasques
i que hi hagi
un equip al darrere
i que ho treballin
i que tinguis
un pla,
local d'habitatge.
L'has de tenir.
Aquí Esparriera
no hi ha res.
Absolutament no hi ha res.
I és necessari.
I tant,
si és necessari.
La moció que presentava,
per què l'heu tan en contra?
Perquè, escolta'm,
allò eren els desitjos
dels comuns
o de Podemos.
Em sembla molt bé
allò que deien.
Deien coses que
els teus desitjos
em semblen fantàstics,
però
són reals?
No.
Eren propostes irreals
i per això
ho van votar en contra.
Ara,
jo deia,
quina és la política
d'habitatge bona
i quina és?
Fer habitatge.
És que si no fem habitatge,
aquesta,
per mi,
la primera,
quan diuen,
com es resol?
Fent habitatge.
i habitatge,
evidentment,
protegir,
coi,
saps?
Mira que és fàcil,
on resolt,
no?
Aquí,
a nivell local,
també,
s'han de posar mesures
i tenir habitatge,
ho hem de fer-ho.
Pel que fa a la comunicació municipal,
el portaveu de Junts
ha assenyalat
que,
segons el pla de comunicació
aprovat per tots els grups,
ja s'establia la distinció
entre comunicació institucional
i mitjans de comunicació.
El que li preocupa,
però,
és que la revista municipal
hauria de ser considerada
un mitjà de comunicació
i no una eina
de comunicació institucional.
Segons les mestres,
això implicaria garantir
igual visibilitat
per a tots els grups polítics.
El que em preocupa,
també,
és que els mitjans de comunicació,
en aquest cas,
que hi ha d'haver
un responsable,
etcètera,
també,
la revista L'Escena
també està dins dels mitjans,
segons el pla de comunicació,
per tant,
està dins dels mitjans de comunicació,
no dins del que és
la comunicació.
Això què vol dir?
Que ha de ser
totalment objectiva.
I és objectiva?
No ho sé,
acaba de sortir el primer número
i tampoc vull fer valoracions.
Ens hem d'esperar algun més,
no?
Però el que jo demano,
en aquest cas,
és que la revista L'Escena,
com a mitjà de comunicació local,
ha de donar
la mateixa repercussió
al que és l'equip de govern,
la mateixa transcendència
a l'equip de govern,
que els que estem a l'oposició.
I han de tenir
el mateix focus,
hem de tenir
també,
no només
un espai marcat
de 250 caràcters,
sinó que poder-nos expressar
si convé
tenir una pàgina
i que es vagi alternant
en cada formació política,
o etcètera,
pot també tenir
espai per parlar.
Per què?
Perquè si llegeixes
alguns articles
en aquest cas
de L'Escena,
doncs igual
creus que la notícia
no està
molt ben redactada,
o està esbiaixada,
o li falten coses,
segons com ho mirem,
segons el color,
que ho miri
en un color
o en un altre,
segurament ho veuràs,
en aquella redacció
no ho veuràs el tot correcte.
I per tant,
el que demano,
ja que parlem ara
de mitjans de comunicació
i de comunicació institucional,
fer referència
que la revista L'Escena
ha de ser
un mitjà de comunicació,
no ha de ser
comunicació institucional.
Al gener,
Junts Prespa Reguera
publicava
el seu budget
municipal
Parlemne,
reprenent la publicació
que no s'editava
des de les passades
eleccions municipals.
En aquesta edició
feien la declaració
que l'augment
de la càrrega fiscal
augmenta
a l'hora
que creixen
els regidors
amb dedicacions salarials
i les seves retribucions
ja que ells
aposten
perquè l'augment
dels impostos
sigui l'última mesura
a establir
i criticaven
que no s'hagin aplicat
les bonificacions
per a la ciutadania
que recicla
ni mesures efectives
per reduir residus.
En la revista L'Escena
precisament
se'n parla
d'aquesta qüestió
però no es parla
d'aquests temes.
És a dir,
aquí al final
hi ha un augment
molt important
de la taxa
i es diu
que això
ve derivat
d'una directiva
la taxa de residus
ara l'anem a augmentar
amb un percentatge elevadíssim
lineal per tothom
i ens quedem tan amples
i clar
el problema és que
hi ha una directiva
europea
que ens ho mana
que al final
els costos que té
els hem d'eixugar
en aquest cas
amb l'import
amb la taxa
bé
hem de cobrir
el cost del servei
que en diuen
perfecte
però és que resulta
que això
ho sabem fa 6 anys
i què s'ha fet
durant aquests 6 anys
per dir
ostres
té un cost molt elevat
i sabem que això
haurem d'aplicar-ho
a la gent
del poble
no ens han fet res
han buscat mesures
alternatives
no, no ho han fet
ens arriba la taxa
i ens diuen
mira
aquí tenim la llei
i ens diu això
però és que la llei
ens deia una cosa
i ens deia que
la gent que recicla més
pagarà menys
i aquí no m'han fet això
aquí és lineal
llavors
quina motivació
pots tenir
aquelles persones
que tenen
aquesta conscienciació
mediambiental
des de Junts per Esparreguera
valoren negativament
el funcionament
dels pressupostos
participatius
que ha qualificat
de fallida del sistema
per la baixa participació
i l'execució lenta
de les accions proposades
també ha demanat
més agilitat
en l'impuls
del nou pla general
d'ordenació urbanística
tot i reconèixer
que hi ha consens
entre els grups
per tirar-lo endavant
per la seva necessitat
i fins aquí
l'informatiu
de Ràdio Esparreguera
d'aquest dimecres
23 d'abril
de 2025
que hem realitzat
Aitor Cano
al control tècnic
i Raquel Artuñedo
a la locució
en directe
des del carrer
dels arbres
desitgem que acabeu
de tenir una bona diada
de Sant Jordi
i dono les gràcies
personalment
a totes les persones
de l'equip
de la ràdio
que han fet possible
aquest programa
Gemma Pagán
Xavi Puig
Trini Arquimbao
Aitor Cano
gràcies
i als soients
moltes gràcies
per la confiança
tornem demà
a la una del migdia
fins demà
a la del migdia
a la del migdia
a la del migdia
a la del migdia
Fins demà!