Ràdio Esparreguera, serveis informatius. Les notícies d'Esparreguera a l'informatiu diari de l'emissora municipal.
L'alcalde d'Esparreguera aposta perquè el municipi s'incorpori a l'àrea metropolitana de Barcelona.
El dissenyador del cartell de la passió d'Esparraguera 2026 destaca que l'obra s'allunya dels símbols religiosos més típics i reflecteix el paper del poble i del voluntariat de l'espectacle. L'alcalde d'Esparraguera reivindica el paper públic en l'habitatge i situa la colònia Sador com a motor de futur.
L'alcalde d'Esparreguera, Juan Jurado, ha defensat que el municipi és, a tots els efectes, realitat metropolitana i que quan s'obri el debat polític, la seva preferència serà que Esparreguera formi part de l'àrea metropolitana de Barcelona, l'AMB, i no pas crea una nova comarca a Catalunya, en referència al Montserratí. En una entrevista a Radio Esparreguera, Jurado ha remarcat que aquesta qüestió, encara que no està sobre la taula, però ha deixat clara la seva posició. Si el moment polític arriba i ocupo l'alcaldia, ja dic quina serà la meva postura.
Jo considero que Esparreguera hauria d'acafar formant part de l'AMB. Considero que a totes llums som ària metropolitana. Filosòficament, que ningú malinterpreti les paraules. No som ària metropolitana avui en dia, però ho som. Com es relaciona la ciutadania esparreguera? On anem a treballar? A Igualada? N'hi ha que sí. Però principalment anem a treballar
Anem a treballar, trobem l'oci, ens relacionem bàsicament amb tot el que està cap a Barcelona. Dos pobles més enllà a l'àrea metropolitana. Per tant, amb l'àrea metropolitana. La nostra realitat, segurament també per la 2, per un tema orogràfic de configuració de distàncies, bàsicament és metropolitana. Aleshores, crec que seria naturalitzar quelcom que ja es dona ara.
Que sí, que tenim Montserrat molt a prop, que ens ho estimem molt, que ens agrada tenir aquest títol que ens hem donat uns als altres de ser un municipi frontera entre l'àrea metropolitana i la Catalunya interior. La realitat és que el dia a dia dels esparregarins i esparregarines passa molt més per l'àrea metropolitana que per la Catalunya interior. Per tant, sí, jo crec que en algun moment s'hauria d'obrir aquest debat. Tal com dic això, soc conscient que aquest debat ara mateix no està obert. Aleshores...
Crec que les oportunitats, els moments polítics ens escollen, no al revés. I quan el moment polític sigui el de parlar de l'ampliació de l'AMB, doncs si jo ocupo l'alcaldia la meva posició ja dic quina serà.
L'alcalde ha situat aquest posicionament en el context del debat sobre el finançament municipal i el paper de les institucions supermunicipals. Jurador ha carregat contra la falta d'acord al Congrés i al Senat per desbloquejar recursos per als ajuntaments i ha defensat que els diners de la ciutadania han d'estar al carrer.
parlem del Senat, que va tombar aprofitant la majoria absoluta del PP fa quatre dies el sostre de dèficit als ajuntaments i que gràcies a la seva votació, per cert, la presidenta de la Federació Municipis Espanyola, l'alcaldessa de Jerez de la Frontera, és el PP. Gràcies a aquest vot favorable al senador del PP, l'Ajuntament d'Esparraguera, com molts altres, seguim tenint uns milions d'euros al banc que no podem tocar.
I el dia que els toquem, i això pot passar, perquè jo ja ho dic ara, la meva posició ha sigut sempre els diners han d'estar al carrer.
els impostos de la ciutadania esparreguera han d'estar al carrer. L'Ajuntament no és un estalviador, l'Ajuntament és un prestador de serveis i ha de garantir uns drets posant els diners al carrer. Per tant, si en algun moment ens hem de passar del pressupost, podria passar en qualsevol moment, serà un honor per mi poder-ho dir, que quedi clar. Però la realitat és que gràcies a aquell vot favorable del PP al Senat no podem fer servir aquests diners ni en el més mínim percentatge avui en dia, no?
Pel que fa al paper del Consell Comarcal de Baix Llobregat, l'alcalde ha admès que està buidat de competències en favor de l'AMB i ha afirmat que espera que té una realitat social, laboral i territorial molt més vinculada a Barcelona que no pas a l'interi del país. Jurador s'ha desmarcat així de la proposta de reforçar el concepte territorial de Montserratí, posició defensada per altres municipis del Baix Llobregat Nord. Tots reconeixent el component emocional i identitari d'aquesta idea, l'alcalde aposta per una administració més eficient i per sumar-se a un projecte que diu Funciona.
amb el més alt respecte cap a aquells que aposten pel model del Montserratí. És més, un govern amb un grup municipal d'Esquerra Republicana que aposta pel model Montserratí tot el respecte. Però crec que en la proposta del Montserratí hi ha dues dimensions. Una dimensió administrativa, però sobretot hi ha una dimensió emocional.
en la qual fins i tot podria empatitzar d'alguna manera, puc empatitzar, deixant-la de banda, si me'n vaig del fet administratiu, jo no vull que Catalunya tingui una comarca més. I no voldria que aquesta comarca hi forméssim part amb les implicacions que tindria a nivell administratiu. És més, jo voldria que...
que poguessin posar sobre la taula una simplificació del sistema administratiu català, seguint guardant aquells fets identitaris i més sentimentals, com és el Montserratí, en el terme sentimental i emocional, però entenent que l'administració al cadascú és eficient, propera, efectiva, i en el cas de la Supra Municipal, el més propera i el més...
connivent amb els ajuntaments. Aleshores, l'AMB funciona, l'AMB és un projecte d'èxit, no a nivell espanyol, a nivell europeu, diria. I, per tant, si em pregunta, i sent molt fred, torno a dir, jo prefereixo sumar-me a un projecte que funciona que no a un projecte que, per molt que ens puguem estimar, a dia d'avui és res més que això, un fet identitari.
Jurador també ha celebrat que el govern de la Generalitat estigui abordant el debat sobre el finançament local, però ha reclamat que les coses espanyoles actuïn amb responsabilitat. Cal, d'una vegada per totes, ha dit, entendre des de Madrid i Barcelona la importància de finançar els ajuntaments.
La passió d'Esparreguera ja té cartell per a la temporada 2026. L'obra és de Gerard Casadevall, guanyador del quart concurs de cartells de l'espectacle, que en guany ha rebut més de 100 propostes. Al cartell es va descobrir l'acte d'inici de la temporada i destaca per una estètica artesanal i un enfocament que posa en valor la dimensió col·lectiva i humana de la passió. Casadevall ha assegurat a Ràdio Esparreguera que el guardador ha estat un orgull i una alegria i ha recordat la il·lusió d'arreure la notícia. Principalment un agraïment i un orgull
ja que quan et presentes a un concurs sempre és un risc, com a dissenyador, que a vegades presentes i no hi ha resultats, i en aquest cas s'ha de tenir més de 100 propostes de participants. El disseny aposta per un llenguatge visual allunyat dels símbols religiosos més típics i busca reflectir especialment el paper del poble i del voluntariat en l'espectacle. El cartell representava molt el que era la passió d'Esparreguera,
Jo amb aquesta proposta volia, ja ho vaig explicar en el seu moment, volia sobretot reflectir el fet de la col·lectivitat d'aquest espectacle, el fet que tot un poble es volqui en un acte com aquest, per mi era important. El cartell combina tècniques digitals i manuals amb figures creades en paper tallat a mà. Aquesta aposta artesanal, segons Casadevall, vol transmetre el valor humà i l'autenticitat del projecte. Fins que no és el cartell amb detall, potser des d'una certa distància curta,
no te n'adones que el cartell està fet en paper. És a dir, el cartell hi ha una part tècnica de la tipografia i el text, que això sí que està fet amb ordinador, però els elements gràfics estan fets en paper, tallat a curt i era a mà, i crec que això és el que li dota una mica d'autoritat en aquest cartell. Si fos un cartell purament fet amb ordinador...
potser no tenia aquest punt humà. Va ser curiós diumenge que quan van desplegar la lona, que al final la veus des d'una distància, la gent no es va donar aquest detall i després un cop el veus en físic i el tens a la mà dius que és artesanal. Potser és el punt més característic d'aquest partit. El dissenyador, que no es desparreguera, ha explicat que ha descobert des de dins la magnitud cultural i comunitària de la passió i assegura que això ha estat clau a la seva proposta creativa.
L'alcalde d'Esparreguera, Juan Jurado, va defensar divendres el paper de les administracions públiques per garantir l'accés a l'habitatge i va situar la Colònia Aceador com a eix estratègic del futur del municipi. Va ser durant la jornada de paisatges contemporanis del Baix Llobregat, celebrada a la mateixa colònia. A la ponència sobre l'habitatge, Jurado va afirmar que l'habitatge és un dret universal i no pot deixar-se només en mans del mercat.
Va alertar que la dificultat per accedir-hi, especialment entre els joves, té conseqüències antropològiques i socials i va reclamar una estratègia de país per afrontar el problema que, va lamentar, fa que molts municipis només puguin impulsar polítiques públiques si disposen de sol i recursos urbanístics. És una mala fórmula que les transformacions depenguin de tenir darrere una potència industrial urbanística.
la Generalitat de Catalunya agafa una veu predominant i agafa una certa autoritat i una certa iniciativa en el disseny, en la implementació i en el finançament de les polítiques d'habitatge al país, em reconforta.
A hores d'ara només puc dir que em reconforta perquè a nivell d'esparreguera no succeï res més. Reconfortar és molt positiu, no aniré a la seva etimologia però podria fer-ho. És molt positiu sentir que hi ha algú a l'altra banda que tot i que viu la realitat de la ciutadania des d'una mica més de distància,
entén la importància de parlar d'habitatge i, sobretot, de fer-ho de manera efectiva i decidida. L'alcalde va destacar que Esparreguera ha incorporat per primera vegada un tècnic d'habitatge, prepara una promoció d'habitatge protegit i treballa amb pisos tutelats i d'emergència habitacional. Aquest mes de setembre...
el mes passat, s'ha incorporat el primer tècnic d'habitatge que mai ha tingut l'Ajuntament d'Esparraguena, perquè mai havia tingut una regidoria amb una dotació tècnica en matèria d'habitatge. Per això dic que no som una veu autoritzada per parlar d'aquesta matèria.
Pel que fa a la Colònia Seador, jurada va defensar la seva recuperació com a referent patrimonial i espai de desenvolupament social i econòmic. Va anunciar que s'estan mantenint reunions amb la Generalitat per crear un consorci i redactar un pla director urbanístic que defeneixi els dos usos entre ells d'habitatge, formació i activitat econòmica. Darrer d'aquella jornada, després de tants anys de predicar en el desert sobre la necessitat de recuperar la colònia,
ja tenim agendades dues reunions tant amb el Departament de Territori com amb el Departament de Presidència per seguir avançant en aquells objectius que ens marcàvem sobre la colònia Sadó el 24 de gener quan signàvem l'acord per la seva regeneració, que són simples, necessitem un consorci
i necessitem la redacció d'un pla director urbanístic que estableixi d'una vegada per totes què és el que volem aquí. Perquè aquí, senyores i senyors, després de 45 anys, encara no tenim del tot definit què és el que hi voldríem.
Hi volem habitatge genèric, generalista? Hi volem alguna proposta educativa vinculada a la connivencia entre indústries i educació? Hi volem un campus? Hi volem una mixtura entre habitatges de campus i un ús d'habitatge generalista?
Totes aquestes preguntes estan per resoldre i necessitem un consorci i un pla director urbanístic que les plasmin i sobretot que les executin. L'alcalde també va advertir sobre el pes de la burocràcia que ha dit que està suplantant la iniciativa política i alimentant la desconfiança en les institucions.
Pel que fa a la professió del temps d'avui i els propers dies, Joan Enric Jorba ens avança la informació que tots aquí t'escoltem. Bon dia, Joan Enric. Bon dia. Doncs comencem aquesta primera setmana del mes de novembre, de moment amb temps estable, amb unes temperatures que han tornat a baixar una miqueta i un mes de novembre que de moment es presenta plujós i les primeres precipitacions ens poden arribar dijous de manera extensa i general. Si els mapes no canvien, almenys
Amb les darreres actualitzacions d'avui, els mapes de precipitació ens donen una bona regada a tot el país de cara a dijous i, posteriorment, un nou descens de la temperatura. Sembla que aquestes precipitacions de dijous no acabarien de desaparèixer del tot de cara a divendres, en quedarien encara algunes
cap al nord i nord-est del país i fins i tot dissabte podríem tenir una nova tongada de pluges, no tan extenses com les de dijous. Veurem, encara falten dies, de moment sembla bastant clar que tindrem pluja més o menys extensa de cara a dijous i encara, evidentment, per divendres i dissabte ho deixem entre cometes perquè és una previsió ja massa llarga com la que podem fer
de tendència d'aquest mes de novembre, que sembla que seria, com dèiem, plujós, almenys aquesta primera quinzena, i a mitjans de novembre sembla que ens arribaria el primer testet d'hivern en forma de temperatures que baixarien de manera notable. En fi, tot això són tendències i, evidentment, cal agafar-ho amb pinces perquè estem parlant de 15 dies i això, evidentment, es pot torçar i pot canviar.
De moment, repassem les dades de les últimes hores. Com dèiem, les temperatures han tornat a baixar una miqueta, 9 graus i mig de temperatura mínima aquesta nit passada. Quarts de vuit del matí teníem encara 10 graus de temperatura amb un 82% d'humitat. Ahir ens vam quedar amb 21 graus i mig de temperatura màxima al centre del dia. Aquest matí ens bufava ben d'agregal, de nord-est, de forma moderada, però accentuava, evidentment,
la sensació de fred i la pressió atmosfèrica de 1.018 milibars. Tot i que ens hem llevat encara amb algun ruixat dins el mar, enfront de la costa barcelonina, enfront del litoral central,
Aquests ruixats han de desaparèixer mar endins i, en principi, no haurien d'afectar la costa. El dia serà dominat pel sol i les clarianes amb el permís d'algun núvol prim, també núvols una miqueta més gruixuts cap al nord-est del país, però sense pluges. Les temperatures entre demà dimarts i dimecres es recuperen una miqueta, no massa, són petites.
oscil·lacions de temperatura, mentre que de cara a dimecres a la tarda podrien reparèixer alguns plugims a la costa i seria dijous, a primeres hores del matí, quan començarien a entrar les pluges per l'oest del país, per les comarques de Lleida. Aquestes pluges, al llarg de dijous, anirien escombrant tot el país d'oest a est. Ho anirem seguint, de moment, temps estable a l'espera d'aquestes pluges de dijous. És tot, que tingueu un bon dilluns. Salut!
I fins aquí l'informatiu de Ràdio Esparreguera d'aquest dilluns 3 de novembre 2025. Hem estat Aitor Gano, el control tècnic, i Daniel Martínez, de la redacció de l'Elocució. Que acabeu de passar un bon dilluns. Bon dia.