logo

L'Informatiu

Redactat i locutat per Raquel Artuñedo. Redactat i locutat per Raquel Artuñedo.

Transcribed podcasts: 286
Time transcribed: 3d 5h 59m 57s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Ràdio Esparreguera, serveis informatius. Les notícies d'Esparreguera a l'informatiu diari de l'emissora municipal.
L'informatiu Bon dia i benvinguts a l'informatiu diari de la Ràdio Esparreguera d'aquest dimarts 10 de febrer de 2026 Quan és la una del migdia repassem l'actualitat d'Esparreguera i ho fem amb en Júlia Sobiranes al control tècnic i amb Daniel Martínez a la redacció i l'ocució Aquests són els titulars d'avui La història mèdica d'Esparreguera surt a la Llumana un llibre que es presenta demà a la Biblioteca Municipal
La llegenda de Santa Eulàlia, patrona d'Esparreguera, protagonista de la pròxima conferència del FER. Un terç dels treballadors d'Esparreguera s'ha de desplaçar fora per feina.
La Biblioteca Municipal Ateneu acollirà demà, a dos quarts d'avui del vespre, la presentació del llibre en metges, cirurgians i apotecaris d'Esparreguera, d'Àngel Manuel Hernández Cardona. L'obra va guanyar la categoria d'adults de la desena edició del Premi de Recerca a Vila d'Esparreguera, corresponent a l'any 2025.
L'acte s'emmarca dins del programa de la Festa Major d'hivern de Santa Eulàlia i comptarà amb les intervencions del farmacèutic historiador local Xavier Riera i del doctor Josep Antoni Bombí, president de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. La presentació es claurà en una actuació musical d'alumnes de l'Escola Municipal de les Arts.
L'autor, doctor en Ciències Biològiques i acadèmic corresponent de la Real Acadèmia de Medicina de Catalunya, ha explicat a Ràdio Superreguera que aquest llibre culmina una trilogia dedicada a l'estudi històric dels professionals de la medicina al territori, i que aquesta tercera part ha estat la més complexa de totes a causa de la pèrdua de documentació clau al llarg de la història del municipi, fet que l'ha obligat a recórrer a numerosos arxius d'arreu del país i també a fora de Catalunya. Ha estat una trilogia, com molt bé heu dit,
El primer va ser els metges d'Olesa, el segon va ser els metges de la Puda i el tercer és els metges d'Esparreguera. De fet, aquest tercer ha estat el més... Potser han estat difícils, evidentment, però aquest particularment perquè ja sabem que durant la guerra de Napoleoni es van cremar tots els papers que hi havia a l'Ajuntament.
I després, en l'any 1936, també van desaparèixer, es van cremar els papers de la parròquia, amb la qual cosa hem perdut les dues principals fonts d'informació. De manera que he hagut de recórrer a una multitud d'arxius indirectament per trobar dades als metges i apotecaris que han exercit a la vila.
El llibre recull ara bé quatre segles d'història, des del segle XVI fins a l'any 1950, i documenta més de 200 metges, cirurgians i apotocaris vinculats a Esparraguera. A més de les biografies, l'obra permet conèixer com evolucionaven les pràctiques mèdiques, la formació universitària i l'accés a la salut en cada època. Entre els personatges destacats, l'autor subreia figures de base internacional i d'altres fins ara poc conegudes, així com la relació entre medicina i música, present en alguns dels professionals estudiats.
Realment ha estat un estudi, i no solament és pel nombre de metges i apotecaris que apareixen, sinó també per la categoria, com aquest que m'has dit, de Màrius Ribas, i de molts altres, que potser ho comentaré allà a la presentació, i després els que llegeixin el llibre, evidentment, poden veure com hi ha hagut figures importantíssimes dintre de...
que algunes desconegudes totalment, d'algunes ja se sabia que eren l'Esparreguera, però altres no. Per exemple, he pogut demostrar que el metge Joan Carles, Joan Carles, no em passa a veure amb l'ex, era natural de Coll Bató,
I és un dels més importants metges del segle XVIII, però a part de metge, perdó, del segle XVII, però a part de metge, era anterior, a part de metge va fer un llibre sobre refranys catalans, seria el primer paremiòleg conegut.
La presentació del llibre inclourà un actor sí musical a càrrec de Jan Rius, viola, Daniel Guaix, violoncel, Marc Paredes, flauta i Zia Jai Chen, violí, alumnes de l'Escola Municipal de les Arts, en un gest que connecta la recerca històrica amb el vessant control de la vila. L'acte és obert a tothom i tindrà lloc demà dimecres, 11 de febrer, a les 19.30 h a la sala d'actes de la Biblioteca Municipal de la Taneu.
Santa Eulània és molt més que una edat al calendari o una festa major. És una figura clau per entendre com es construeixen les tradicions, el poder i la identitat col·lectiva al llarg dels segles. Aquesta és la idea central de la conferència que oferirà l'historiador medievalista Elvin Martínez Fibit, dissabte a 21 de febrer a les 7 de la tarda, en una xerrada organitzada pel Col·lectiu Espargari de Recerques.
L'acte tindrà lloc a Can Pasqual i aprofundirà en la figura de Santa Eulàlia, patrona d'Esparreguera, però també de Barcelona des d'una mirada històrica, crítica i divulgativa. Martín Ecivit ha avançat a alguns dels eixos de la conferència en una entrevista a Ràdio Esparreguera on ha explicat que la Santa Eulàlia de Barcelona és una figura amb una historicitat discutida, construïda sobretot a partir de la tradició i la llegenda. De la tradició tot i això és el més interessant d'aquesta figura. Santa Eulàlia de Barcelona com a tal és un producte molt genuí del seu temps.
Estem parlant d'una noia d'edat jove, màrtir, que es presenta de manera voluntariosa al martiri. I això és un tret cultural propi del moment en què es crea la seva llegenda, a cavall entre els segles VI, VII i VIII. Això és el que sabem històricament de Santa Eulària de Barcelona i això és el que sempre s'ha pogut conèixer d'ella. A partir d'aquí, el que sí que és llegendari és des del seu nom fins als martiris que va rebre, fins on va...
viure on va néixer i on va desenvolupar la seva vida exactament, i evidentment la qüestió del patronatge, que no s'entén si no és a partir de l'evolució de la llegenda posterior i de com ciutats com Barcelona i Viles com Esparreguera l'entenen i l'adapten posteriorment. Segons Martínez, la llegenda de Santa Eulàlia no es pot entendre sense el context polític i religiós de l'alta edat mitjana, quan els sants i les relíquies esdevenien una eina de poder per a visbes les ciutats.
Doncs una de les qüestions més rellevants de l'assumpte és que hi ha molta política a intremig. Hi ha una bastant cultural, per dir-ho ràpidament, per entendre'ns. Al segle VII, en la Hispània visigoda del moment, es va posar molt de moda en un determinat moment adorar els sants màrtirs com un tipus de devoció que tenia lloc dins les esglésies. Les misses o la litúrgia estava articulada al voltant de la devoció a aquestes figures.
i per tant allà es van crear molts llegendaris i moltes llegendes sobre aquestes figures que un parell de segles abans des d'aleshores s'havia conservat el testimoni de la seva mort i el seu martiri. Però posteriorment, a mesura que arribem al segle IX o al segle X, hi ha bisbes que tenien poder sobre les ciutats, com és el cas del bisbe Frodoi de Barcelona, que serà absolutament protagonista de la conferència del propi dia XXI,
que el que volen fer per afermar el seu poder polític és, en part, inventar-se sants, literalment. I quan parlo d'inventar ens hem de referir al significat de la paraula llatina d'inventar, que no és altra cosa com trobar, descobrir. És a dir, que no estem referint-nos literalment a inventar-se un sant del no-res, sinó al fet de trobar-lo i convertir-lo en aquest sentit en patro de la ciutat i, per tant, reivindicar el poder polític d'aquest bisbe en qüestió.
La conferència també abordarà per què Santa Eulàlia continua sent una figura central avui, tot i haver perdut pes dins del martirologi oficial, i quin paper juga actualment dins de les festes majors d'hivern, tant a Esparraguera com a Barcelona. Avui dia, Santa Eulàlia, si em permeteu fer l'exercici de partir de Barcelona per explicar tota Catalunya, que sé que no és del tot just, però per entendre'ns...
Santa Eulàlia és aquesta santa resistent, per no dir resilient, i que per molt que hagi quedat relegada amb les forces del temps a la posició que té avui en dia, la seguim sentint nostra i la seguim fent protagonista d'actes tan importants com és una festa major d'hivern, sense anar més lluny.
Un dels moments més suggeridors de l'entrevista és quan Martínez Fibit explica una de les llegendes més conegudes de Santa Eulària a Barcelona, la del trajet del seu sarcòfag fins a la catedral, una història carregada de simbolisme que encara vull donar nom als païs emblemàtics de la ciutat. És una llegenda que té també moltes lectures al llarg del temps, i potser és per això que m'interessa tant. Aquesta llegenda, dita molt ràpidament, explica que quan el cos de Santa Eulària es troba en una iglesia que estava fora de l'antiga ciutat romana,
és traslladat a l'anterior del que havia estat la ciutat romana per col·locar-lo a l'interior de la catedral. I en aquest sentit, quan s'estan creuant el que havien sigut les antigues portes de la ciutat romana, el sarcòfag comença a pesar molt i molt fins al punt que no el poden aixecar i no el poden moure. Al qual, apareix un àngel que el que fa és assenyalar un dels membres de la comitiva que estava càrregant el sarcòfag, un religiós, el qual l'acusa d'haver agafat un dit al peu de la santa per quedar-se'l com a reliqui. En el moment...
que el dit és tornat a col·locar el seu lloc, la santa ja està completa i llavors ella ja pot entrar a la seva ciutat, a l'antiga ciutat romana. Aleshores, els sarcòfags es converteix en lleuger com una ploma i el poden entrar. Aquesta llegenda, que és una llegenda que la ciutat de Barcelona coneix tothom, encara que no sàpiga on va passar ni quan va passar, però a tothom li sona aquesta història, ha tingut un impacte important en la ciutat perquè el lloc on, llegendàriament, això va passar és el que havia estat la primera plaça del mercat de Barcelona. Això ens estem situant
al segle IX, tranquil·lament, que és la plaça que avui en dia li diem la plaça del Mercadal, que posteriorment, durant la plena mitjana, va prendre el nom de plaça del Blat, i que posteriorment, quan aquesta llegenda que acabo d'explicar va prendre encara més pes, va prendre el nom de plaça de l'Àngel, que és el que té encara avui en dia.
Amb un llenguatge proper i divulgatiu, la xerrada promet oferir noves lectures sobre una figura molt present a la vida quotidiana d'Esparreguera, però sovint poc coneguda des del punt de vista històric. La conferència del BIT Martínez i BIT tindrà lloc el divendres 21 de febrer a les 7 de la tarda en el marc de les activitats impulsades pel col·lectiu esparrari de recerques i s'adreça a tots els públics interessats a la història, la cultura i les tradicions del país.
Esfarreguera manté un marcat perfil com a municipi residencial dins de la comarca del Baix Obregat. Segons l'anàlisi de la residència padronal versus la ubicació dels llocs de treball, la vila té un dèficit de 3.315 llocs de treball locals. Això significa que, d'un total de 10.260 residents afiliats al règim general, només 6.945 treballen en empreses ubicades dins del municipi.
Aquesta dada implica que el 32,3% dels treballadors, els parragarins, depenen dels mercats laborals d'altres localitats o comarques. Aquest caràcter residencial és comú en altres municipis veïns, com Cuivetó o Ublesa de Montserrat, i contrasta amb poblacions amb una funció més productiva, com el plat de Llobregat o Martorell, on el nombre de llocs de treball és superior a la seva població resident ocupada.
Pel que fa a la previsió del temps d'avui i els propers dies, Joan Enric Jorba ens avança la informació que tot seguit escoltem. Bon dia, Joan Enric. Bon dia. Avui ens hem llevat amb molts núvols que fins i tot han deixat alguna gotellada al llarg d'aquesta nit passada a la nostra vila. Un litre per metre quadrat hem trobat en el pluïòmetre i, de fet, al llarg de primeres hores del matí teníem precipitacions al Pirineu i al Prepirineu. Teníem pluges perquè la cota de neu...
amb aquesta pujada de temperatures, doncs està ben bé per sobre dels 2.000 metres, per tant zones amb neu i està plovent al llarg d'aquest matí. Unes pluges que han de continuar al nord del país amb una pausa al llarg d'aquesta tarda però que es poden reactivar a partir del vespre. La nostra vila no esperem més pluja, tindrem un dia en força nebulositat i sobretot el protagonista serà el vent que començarà a bufar a partir d'aquest vespre, ho notarem ja
Aquesta propera nit, vent deponent, que ens mantindrà suavitat pel que fa a temperatures, tot i que la sensació pot ser tot el contrari, i un vent que s'intensificarà demà dimecres i, sobretot, dijous. Dijous esperem...
fortes ratxes de vent de l'oest, vent deponent a la nostra vila. Per tant, molta precaució. De fet, ja hi ha avisos del Servei Metrològic de Catalunya en aquest sentit i, per tant, caldrà prendre precaucions amb tots aquests objectes estris que pugueu tenir en balcons o finestres i també precaució amb els tendals i, en definitiva, amb tot allò que pugui caure a causa de les fortes ratxes de vent que esperem, sobretot,
de cara a dijous. Ho anirem seguint tot plegat. De moment, repassem aquestes temperatures que ja han pujat, tot i que hem registrat una temperatura mínima de 5 graus. Avui, a quarts de 8 del matí, teníem 4 graus més dels que teníem ahir a la mateixa hora. 9 graus de temperatura teníem ja a quarts de 8 del matí. Això ens indica que aquest migdia les temperatures seran clarament
més altes respecte a les d'ahir. Ahir ens vam quedar amb 15 graus i avui podríem registrar els valors més alts d'aquest any, que de fet no hem passat dels 16 a 17 graus i ens podríem acostar als 20 graus al llarg del dia d'avui, amb un cel que s'ha de mantenir variable, amb una humitat que aquest matí estava al voltant del 90%, amb vent en calma de nord i la pressió atmosfèrica de 1.006 milibars. Núvols que es mantindran també
al llarg de demà dimecres. El cel es mantindrà variables, tones de sol, clarianes, núvols, però sobretot vent. Vent que, com dèiem, ha de començar a bufar a partir d'aquest vespre. El tindrem acompanyant-se de cara demà dimecres. Potser afluix una mica dimecres a la tarda.
però atenció dijous perquè esperem ratxes de vent més fortes que les que tindrem demà dimecres. Per tant, tenim un parell o tres de dies ben bé de fortes ventades, vent deponent, temperatures suaus i precipitacions que de moment només cauran de forma feble a les comarques de Lleida. Res més, que tingueu un bon dimarts. Salut!
I fins aquí l'informatiu de Ràdio Espereguera d'aquest dimarts 10 de febrer de 2026. Hem estat Júlia Sobiranes al control tècnic i Daniel Martínez a la redacció i locució. Que acabeu de passar un bon dimarts. Bon dia.