Imagina si t'estima. He comprat un pati gegant entre dos planetes on no hi viu ningú. Però si vols conec un lloc nou, de vora ser un amagat. I així no paga el llum.
Gal·làxies i planetes que mai descobrirem seran com a neurones dins un cap doble d'ambulls. Ho he estat pensant, però t'ajur que no ho entenc. Tothom a dalt fent voltes, botufes de colors, qualcunes tenen aigua pitades per miró. Ho he estat pensant, però t'ajur.
que em serveix limitat si entre sol i es dos no és el final imagina si t'he estimat he comprat un pati gegat entre dos planetes on no hi viu ningú però si vols
Bona nit. Bona nit.
Un pati gegant entre dos planetes on no hi viu ningú. Però si vols conec un lloc nou, de vora ser-hi una manat. I així no ho pagam llum.
mortals, com la Manita Falloides, i d'altres en perill d'extinció, com l'apagallums de cama blanca. I avui tenim molta cultura, per exemple, sapigueu que demà al Museu Morera de Lleida un pianista tocarà durant 14 hores...
Fins demà!
El ritme ha desbordat i avui hem connectat. Hem creuat continents i ens hem entès cantant. Ei! Cotoba n'hi haurà? M'n'hi haurà? M'hi haurà? M'hi haurà? M'hi haurà? M'hi haurà? M'hi haurà? M'hi haurà? M'hi haurà? M'hi haurà? M'hi haurà?
I ara està la moda, crispy yakisoba. Vull batar-ho fort com recept de Coca-Cola.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Vuelven por mí si quieren, yo ahorita no creo ni en la ciencia. Hasta a Dios no le quedan versículos. En ningún brazo encuentro refugio.
Yo mismo me cansé de contar mil historias y excusas. Aunque fácil sería desaparecer. Tengo el ego en la cima de una torre. Nunca me he sentido tan solo como ahorita. Nunca me he sentido tan mal. Ojalá pudiera decirlo sin que creen que quiero exagerar.
Fins demà!
Fins demà!
Nadie ve, nadie tiene que saber Nadie puede salvarme, ni Dios, ni yo
Fins demà!
Creo que quiero exagerar. Quisiera renegar
de este mundo por entero, por ver cien en un mundo nuevo encontrarás más verdad.
Música Música
Encontrarás más verdad.
Una sirena embarcó en un buque de madera, una sirena embarcó en un buque de madera, como el viento le faltó, como el viento le faltó, no pudo llegar a tierra, a medio mar se quedó cantando la petenera, a medio mar se quedó.
Cantaba Pastora Pavón la letra de la peterera. Que un mundo nuevo quisiera con todo su corazón. Y hoy, por la misma razón, hemos venido a cantarla. No solo por recordarla, sino porque todavía, esa verdad que decía, seguimos sin encontrarla.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Podries simplement haver estat jo, la calma dels teus ulls. Podries francament haver estat tu, la clau del vent del món.
Tindríem sempre la complicitat d'un nou ajornament, un crèdit al consum d'amor urgent, de breu caducitat. Pregunto si és ben tipificat, delicte d'amor, deixar-se guanyar
Per dignitat, sense oposició. Serà un hivern molt cru. Serà si faltes tu.
Digam ironic. Digam ilus. Penso trobar-te al mig d'un ús. Digam ocupar. Digam intrus.
Penso quedar-me fins quan l'abús. Com són les coses per un sol ús. Puc ser una nosa, puc ser un destorb.
Puc ser una rosa a l'abocador? Quantes respostes fan tanta por? Massa condenes justes o no? Com són les coses?
Com són els muts, tracten de lladre i de molts ulls. Penso en robar-te l'última llum.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Es la radio de Esparraguera, es la teva, es la media.
Fins demà!
Y he perdido ya la cuenta de los panes y los peces y de todo lo que ya no me sucede y otra vez me quedo fijo en la pared.
Fins demà!
Entre los barrotes veo figuras que me traen algún recuerdo y parece que recobro las ganas de levantarme. Guardo lo que me acontece con orgullo bajo llave y el rabillo de unos ojos que me hieren y otra vez me quedo fijo en las paredes.
Vivo donde sufre el alma con tantas preguntas que solo da vuelta y no encuentro postura que me quite la ansiedad. En un suspiro me juro que no volveré a descuidar la pelea y preparo la piedra para dar un paso.
Bona nit.
Vivo donde sufre el alma con tantas preguntas que solo dan vueltas, no encuentro postura que me quite la ansiedad. Y en un suspiro me juro que no volveré a descuidar la pelea y preparo la piedra.
Fins demà!
And when you feel you're not enough As you're silver, bit hot and rough A golden sleep beneath the dark So the sea, the sun is often rough And when you cloud, oh, not the air And there's a pleasant superpower And evervescence from below No one can tell, just trust and hold You'll find that joy, joy in your soul You'll find that joy, joy in your soul
Fins demà!
Fins demà!
No heu vist mai un home pèl que acaba de sortir del bany regalimant per cada pèl buscar el Bernús amb gran afany? No heu vist cap llet sense remei després de devorar un lluç, mirar-se amb cara de pellús la maonesa del jersei?
Els jovencells són uns masells, quan es fan vells tenen rampells, els que són alts són uns cretins, si són baixets són uns butxins. No heu vist mai un home gras que treu les cames del seu jazz, tot remugant que tinc mitjons i esgratadesma els saxons? No, no, no us caséssiu pas, noies!