Ràdio Esparreguera, serveis informatius. Les notícies d'Esparreguera a l'informatiu diari de l'emissora municipal.
L'informatiu Bon dia i benvinguts a l'informatiu diari de Ràdio Esparreguera d'aquest divendres 20 de febrer. Quan és l'ona del migdia, repassem l'actualitat d'Esparreguera amb Neus Ibañez del control tècnic i amb Daniel Martínez de la redacció i locució. Aquests són els títols d'avui. La desfilada de 13 comparses a la Rua de Carnaval provocarà demà afectacions al trànsit i modificacions en el transport públic.
Oriol Canals presenta aquest divendres d'Esparreguera la novel·la No dormiràs, premiada a Lloret Negra. La llegenda de Santa Eulàlia, patrona d'Esparreguera, protagonista de mà de la conferència del CER. Material fràgil, exaureix entrades divendres i diumenge al Teatret.
13 comparses d'escoles, entitats d'acadèmies de vall i particulars participaran demà a la Rua de Carnaval d'Esparreguera. La desfilada iniciarà el seu recorregut a l'Avingut de Francesc Macià, cantonada amb Taquírof Garriga i finalitzarà a la plaça de la Sardana davant del Teatre de la Passió.
Amb motiu de la celebració, entre les 5 de la tarda i les 2 del vespre hi haurà afectacions del trànsit en els carrers per on desfilarà la rua. El transport públic també patirà restriccions en aquesta franja horària i les línies Esparraguera-Marturei, Esparraguera-Barcelona i Esparraguera-Olesa no podran circular per les avengudes de Francesc Macià i Francesc Marimon, en la qual cosa es verran alterades les seves parades habituals.
Les línies operades per Montbus faran parades a la rotonda nord de l'avingut de Francesc Macià i la Creu. En canvi, TGO, que opera la línia M3 entre Onesa i Montserrat, finalitzarà el seu recorregut davant del supermercat Mercadona. En cas d'haver-hi qualsevol emergència, des de la policia local d'Esparraguera és facilitar l'accés o al pas de vehicles per les zones afectades.
L'escriptor i periodista Oriol Canals presenta avui, a dos quarts de vuit del vespre, la seva darrera novel·la, No dormiràs, a la llibreria i al telellibres. L'obra, que ha obtingut una gran repercussió i un destacat éxit de vendes, va ser reconeguda amb el premi a millor novel·la del 2024 al Lloret Negre.
Canals, licenciat en Policitat i Relacions Públiques per la Universitat de Barcelona i actualment director de negoci del diari Ara, és autor també de Fills de Mala Mare, Dividors i Els Sentinies de la Llibertat, guardonada amb el premi Bruc Noir. No dormiràs, arrenca amb l'escena culpidora del Palau de la Música Catalana, com explica el seu autor.
Arrenca el Palau de la Música i bona part de l'acció se situa al Palau de la Música, després ja el deixa, però sí, arrenca l'estrena mundial de l'Orquestra Filarmònica de Barcelona, que està encapçalada pel Víctor Alemany, que és un català d'aquests universals, és el millor director del món de música clàssica, i mentre està sonant el Nessun Dorme, de qui no dormiràs, del Durandot de Puccini,
Doncs la lluberna modernista esclata amb mil bocins en el moment del vinxeró i cau a plom un home penjat d'una soga al coll. Doncs aleshores, com et pots imaginar, es munta un sideral de Maria Santíssima al Palau de la Música i hi ha una investigació que comença a dur a terme per esclarir què ha passat aquí.
Canals explica que feia temps que volia ambientar una història al Palau de la Música, un espai que coneix bé per la seva trajectòria professional vinculada a l'organització de concerts. El rerefons del llibre, però, va més enllà de la intriga. El rerefons de la novel·la és l'abús de poder, els abusos que se'n deriven de l'abús de poder, i hi ha una subtrama de narcotràfic, també. Sense desvalar massa més, diguem que la cultura, per molt que nosaltres ens l'estimem molt, no està exempte que...
que la porqueria s'hi coli. I en aquest cas hi ha una subtrama de narcotràfic que reforça la trama principal, que és el viatge que fa l'Orquesta Filarmònica de Barcelona arreu del món presentant el seu espectacle. Aquest és el taló de fons del No dormiràs.
Per dotar la novel·la de Barçamblança, l'autor assegura que va dedicar entre 4 i 5 mesos a documentar-se. Va comptar amb la col·laboració de l'Orquestra Sinfònica del Vallès per conèixer el funcionament interès d'una formació musical i també amb assessorament dels bossos d'esquadra per perfilar la part d'investigació policial. A part musical, doncs, vaig demanar ajuda a l'Orquestra Sinfònica del Vallès, que em va ajudar a la part que jo no conec d'una orquestra. Jo no, o sigui...
en el moment que faig la meva activitat laboral organitzant un concert, jo sé fins a una part del dia a dia d'un orquestre, però m'interessava saber tot a les altres parts, i aquí la veritat és que em van donar un cop de mà molt important per ambientar-la bé. Una altra part va ser Mossos d'Esquadra per portar la part de la investigació, doncs em van ajudar molt amb tot el que era documentació, ja sigui de falsificacions, de policia científica,
i vaig tenir la sort de poder estar molta estona a la comissaria de les Corts, on et passa bona part de l'acció, i així l'he pogut enviar-te millor. Per tant, sí, sí, la part de documentació ha sigut molt important a l'hora de poder donar vehemència a la veracitat a la novel·la, i també al Palau de la Música, que em van obrir les portes i...
i em va ajudar molt a l'hora de poder explicar aquells racons del Palau de la Música que la gent no té tan presents. L'escriptor es defineix com a autor de mapa, planifica tota la trama abans d'escriure la primera paraula i té clar el final des del principi. Segons explica la clau del thriller és plantejar una pregunta molt clara al lector, qui ha fet això i per què, i dosificar la informació fins a l'última pàgina.
A més del reconeixement al Festival Lloret Negra, No dormiràs, s'ha situat entre els cinc llibres més menuts en català d'aquest 2025. Tot i això, Canals reivindica el veure de les presentacions i del contacte directe amb els lectors, com el que tindrà el telellibres, que considera essencial per no perdre el contacte amb la realitat i conèixer de primera mà què funciona i què no.
Sant Olàlia és molt més que una data al calendari o a una festa major. És una figura clau per entendre com es construeixen les tradicions, el poder i la identitat col·lectiva al llarg dels segles. Aquesta és la idea central de la conferència que conferirà l'institut rellador medievalista Albit Martínez Civit dissabte 21 de febrer a les 7 de la tarda en una xarra donaritzada pel col·lectiu Espargaria de Recerques.
L'acte d'una lloc a Camp Esqual i aprofundirà en la figura de Santa Eulàlia, patrona d'Esparreguera, però també de Barcelona, des d'una mirada històrica, crítica i divulgativa. Martínez Ivit ha avançat alguns dels eixos de la conferència en una entrevista a Ràdio Esparreguera, on ha explicat que la Santa Eulàlia de Barcelona és una figura amb una historicitat discutida, construïda sobretot a partir de la tradició i la llegenda.
De la tradició tot, i això és el més interessant d'aquesta figura. Santa Eulàlia de Barcelona, com a tal, és un producte molt genuí del seu temps. Estem parlant d'una noia d'edat jove, màrtir, que es presenta de manera voluntariosa al martiri. I això és un tret cultural propi del moment en què es crea la seva llegenda, a cavall entre els segles VIe, VIIe i VIIIe. Això és el que sabem històricament de Santa Eulàlia de Barcelona i això és el que sempre sap
pogut conèixer d'ella. A partir d'aquí, el que sí que és llegendari és des del seu nom fins als martiris que va rebre, fins on va viure, on va néixer i on va desenvolupar la seva vida exactament, i evidentment la qüestió del patronatge, que no s'entén si no és a partir de l'evolució de la llegenda posterior i de com ciutats com Barcelona i Viles com Esparreguera l'entenen i l'adapten posteriorment.
Segons Martínez, la llegenda de Santa Eulàlia, no es pot entendre sense el context polític i religiós de l'altre edat mitjana, quan els sants i les relíquies es devenien una eina de poder per a bisbes i ciutats. Doncs una de les qüestions més rellevants de l'assumpte és que hi ha molta política a intremig. Hi ha una bastant cultural, per dir-ho ràpidament, per entendre'ns, el segle VII, en la Hispània visigoda del moment,
es va posar molt de moda en un determinat moment adorar els sants màrtirs com un tipus de devoció que tenia lloc dins les esglésies. Les misses o la litúrgia estava articulada al voltant de la devoció a aquestes figures. I, per tant, allà es van crear molts llegendaris i moltes llegendes sobre aquestes figures que un parell de segles abans des d'aleshores s'havia conservat el testimoni de la seva mort i el seu mòrtiri. Però, posteriorment,
a mesura que arribem al segle IX o al segle X, hi ha bisbes que tenien poder sobre les ciutats, com és el cas del bisbe Frodoí de Barcelona, que serà absolutament protagonista de la conferència del proper dia XXI, que el que volen fer per afermar el seu poder polític és, en part, inventar-se sants, literalment. I quan parlo d'inventar, ens hem de referir al significat de la paraula llatina, d'inventar, que no és altra cosa com trobar, descobrir.
És a dir, que no estem referint-nos literalment a inventar-se un sant del no-res, sinó al fet de trobar-lo i convertir-lo en aquest sentit en patro de la ciutat i, per tant, reivindicar el poder polític d'aquest bisbe en qüestió. La conferència també abordarà per què Santa Eulàlia continua sent una figura central avui, tot i haver perdut pes dins del martirologi oficial. I quin paper juga actualment dins les festes majors d'hivern d'Esparraguera com de Barcelona?
Si em permeteu fer l'exercici de partir de Barcelona per explicar tota Catalunya, que sé que no és del tot just, però per entendre'ns, Santa Eulàlia és aquesta santa resistent per no dir resilient i que per molt que hagi quedat relegada amb les forces del temps a la posició que té avui en dia, la seguim sentint nostra i la seguim fent protagonista d'actes tan importants com és una festa major d'hivern, sense anar més lluny.
Un dels moments més suggeridors de l'entrevista és quan Martínez Ivit explica una de les llegendes més conegudes de Santa Eulàlia, Barcelona, l'altraciat del seu sarcòfag fins a la catedral, una història carregada de simbolisme que encara avui dona nom a espais emblemàtics de la ciutat. És una llegenda que té també moltes lectures al llarg del temps i potser és per això que m'interessa tant. Aquesta llegenda, dita molt ràpidament, explica que quan el cos de Santa Eulàlia es troba en una església que estava fora de l'antiga ciutat romana,
és traslladat a l'anterior del que havia estat la ciutat romana per col·locar-lo a l'interior de la catedral. I en aquest sentit, quan s'estan creuant el que havien sigut les antigues portes de la ciutat romana, el sarcòfag comença a pesar molt i molt i molt fins al punt que no el poden aixecar i no el poden moure. El qual apareix un àngel que el que fa és assenyalar un dels membres de la comitiva que estava càrregant el sarcòfag, un religiós, el qual l'acusa d'haver agafat un dit al peu de la santa per quedar-se'l com a reliqui. En el moment...
que el dit és tornat a col·locar al seu lloc, la santa ja està completa i llavors ella ja pot entrar a la seva ciutat, a l'antiga ciutat romana. Aleshores, els sarcòfags es converteixen lleuger com una ploma i el poden entrar. Aquesta llegenda, que és una llegenda que la ciutat de Barcelona coneix tothom, encara que no sàpiga on va passar ni quan va passar, però a tothom li sona aquesta història, ha tingut un impacte important en la ciutat perquè el lloc on, legendàriament, això va passar és el que havia estat la primera plaça del mercat de Barcelona. Ens estem situant
al segle IX, tranquil·lament, que és la plaça que avui en dia li diem la plaça del Mercadal, que posteriorment, durant la plena edat mitjana, va prendre el nom de plaça del Blat, i que posteriorment, quan aquesta llegenda que acabo d'explicar va prendre encara més pes, va prendre el nom de plaça de l'Àngel, que és el que té un car avui en dia. Amb un llenguatge proper i divulgatiu, la xerrada promet oferir noves lectures sobre una figura molt present a la vida quotidiana d'Esparraguera, però sovint poc conegullà des del punt de vista històric.
L'obra material fràgil arriba aquest cop de setmana al Teatret d'Esparreguera amb un èxit gairebé total de públic. Les funcions de divendres i diumenge ja han penjat el cartell d'entrades exorides i en el moment de l'entrevista amb Ràdio Esparreguera només quedaven nou localitats disponibles per a la sessió de dissabte. En conversa amb l'emissora municipal, els actors Nur Sastre i Hugo Barregant han destacat la bona acollida del muntatge.
La tercera fràgil és una peça íntima que aborda la mort del pare i les conseqüències emocionals que aquest fet desencadenen entre els fills. La relació entre germans queda exposada i el que no s'han dit mai comença a pesar més que l'absència. Mentides piadoreses, silencis, retrets, afloraran un procés que, segons els interprets, connecta fàcilment amb el públic.
Són tres maneres diferents de veure aquesta situació, és a dir, cada personatge té la seva mentalitat i la seva manera de veure-ho, i tots tenen la seva part de veritat, dintre de les mentides que puguin arribar a dir, dintre del seu cuento mental, tots tenen la seva part d'ostres, és que entenc que estigui així, o que pensi d'aquesta mentida. Jo crec que durant tota l'obra pots arribar a tenir una empatia molt gran per tots els personatges, perquè se'ls pot entendre molt bé a tots.
Nur Sastre interpreta la cunyada, un personatge que porta llum i espontaneitat enmig d'un ambient carregat de tensió. Barregant dóna vida al germà petit, un personatge a qui li costa expressar les emocions i que recorda les mentides per protegir-se.
Mira, a diferència dels altres dos personatges, és potser una visió com més alegre de la situació. És un personatge... A mi m'agrada perquè realment és com una mica la llum que entra dintre del pis, per així dir-ho, el pis fosc, i de les seves vides, aleshores, diguem que porta com una miqueta de vidilla i de gràcia. També té aquests tocs d'humor, també té moments molt espontanis...
Té el seu món interior, òbviament, que també es desvetlla dintre de l'obra i tot el que està passant i està travessant, però realment, no sé, és un personatge molt maco, és un personatge molt bonic, de fet. El meu, doncs, el meu personatge com...
Com el describiria? No sé, a veure, a l'hora de fer-ho, la veritat, ha sigut fàcil. A l'hora d'entrar en el que demanava el personatge, jo crec que... Però perquè és això, no és una cosa molt fictícia. Parla molt sobre... O sigui, són coses molt reals. Que podries haver passat tranquil·lament. Sí, i jo crec... Clar, el meu punt de vista, perquè és el que he fet jo i tot, que es pot arribar a tenir molta més empatia amb el meu personatge que amb molts dels altres. Perquè, bueno, va...
Si veniu a veure-ho ja veureu que és un personatge que recorreix a les mentides com altres personatges per intentar tapar coses. És un personatge que a l'hora d'expressar emocions li costa i no li agrada molt.
Els actors expliquen que la proximitat del teatre afobreix aquesta connexió emocional amb el públic en una proposta escènica minimalista però efectiva. El muntatge dirigit per Eva Ross i Susana a la codirecció aposta per una escenografia continguda que reforça la intimitat del relat. L'obra transita per les diferents etapes del dol i combina moments de tensió amb instants d'humor que, segons sastre, provoquen aquell riure que se't escapa.
És un viatge emocional i el que hem dit abans, que molta gent pot arribar a connectar fàcil. Perquè, clar, si fos una altra cosa que se'm va molt de la realitat, però estem parlant de la pèrdua d'algun familiar, que jo crec que això afecta d'alguna manera a la gent, d'alguna manera propera.
Durant l'entrevista, tots els actors també han parlat de la seva vocació i del desitge de dedicar-se professionalment al món de la interpretació. Reconeixen que és un canvi exigent, marcat per la constància i la necessitat de picar portes, però es mostren optimistes sobre la salut del teatre al país. Treballar i no tenir vergonya és, segons ells, una de les claus per obrir-se camí en el sector.
Pel que fa a la previsió del temps d'avui i els propers dies, Joan Enric Jorba ens avança en la informació. Bon dia, Joan Enric.
Bon dia. Doncs el vent que va de baixa, res a veure amb les fortes ratxes de vent que vam tenir ahir. Encara pot bufar una miqueta al llarg d'aquest matí, però vaja, a partir de migdia sembla que ja arriba la calma i de cara al cap de setmana, doncs, continuarà aquesta calma meteorològica perquè ens arriba l'anticicló que estarà amb nosaltres uns quants dies. Sembla que bona part
de la setmana vinent, i això vol dir temperatures que pujaran, sobretot de dia, boires que apareixeran a les fondalades de l'interior i cap a les comarques de Lleida a causa de les altes pressions que ens mantindrà aquest anticicló,
i les temperatures que, com dèiem, la mitjana de la setmana vinent estarà clarament per sobre. Per tant, tindrem la setmana que ve valors que podran superar els 20 graus a migdia. Això sí, les nits encara es mantindran relativament fredes, tot i que pot recuperar-se també de nit una miqueta la temperatura, però hi haurà força contrast entre la temperatura diurna i la nocturna.
Torna sense pluges, sense vent aquest cap de setmana, alguns intervals de núvols prims, un cel una miqueta enterbolit a estones, però vaja, s'imposarà el sol i les clarianes i ja a partir d'avui mateix i de cara al cap de setmana les temperatures es començaran a recuperar i aquesta pujada de temperatures la mantindríem.
de cara a la setmana vinent, almenys en els inicis de la setmana vinent. Ben bé fins dimarts o dimecres, les temperatures poden anar guanyant un o dos graus gairebé pràcticament cada dia.
Repassem les dades de les últimes hores i destaquem el vent. Gairebé 40 km per hora, cop de vent, al centre de la nostra vila. Per tant, Déu-n'hi-do, ahir alguna ventada una miqueta forta, evidentment, com sempre diem. Depèn de la situació de l'anemòmetre que mesura la intensitat del vent, en algunes zones més elevades, evidentment,
trobarem cops de vent més forts. De moment això ja és història perquè avui, com dèiem, ja el vent va de baixa i arriba la calma. Pel que fa a temperatures, una miqueta més baixes aquesta propera nit, 7 graus de temperatura mínima, encara era la mateixa temperatura que teníem a quarts de vuit del matí. Ahir ens vam quedar amb només 15 graus a migdia. Va baixar una miqueta la temperatura però, com dèiem, s'ha d'anar recuperant igual que la pressió atmosfèrica.
que la tenim ja de 1.021 milibars, encara pot pujar una miqueta més els propers dies. Divendres, doncs, tranquil, amb temperatura ja una miqueta més alta que la d'ahir. Podem recuperar un o dos graus respecte a ahir i al cap de setmana aquest termòmetre segueix pujant. Per tant, demà dissabte, temperatures més altes que les d'avui i diumenge encara una miqueta més altes que les de dissabte. Diumenge ja tindríem de nou els 20 graus a migdia. Res més, bon divendres i bon cap de setmana. Salut!
I fins aquí l'informatiu de la Ràdio Esparreguera d'aquest divendres 20 de febrer de 2026. Hem estat Neus Ibañez, del control tècnic, i Daniel Martínez, de la redacció i elocució. Que acabeu de passar un bon divendres i bon cop de setmana. Bon dia.