Ràdio Esparreguera, serveis informatius.
Les notícies d'Esparreguera a l'informatiu diari de l'emissora municipal.
L'informatiu.
Bon dia i benvinguts i benvingudes a l'informatiu diari de Ràdio Esparreguera.
És la 1 i 4 minuts del migdia d'aquest divendres 28 de febrer del 2025.
Repassem l'actualitat d'Esparreguera amb la Neus Ibáñez del control tècnic
i la Judit Blasco a l'elocució.
Els titulars d'avui són els següents.
L'alcalde Juan Jurado reivindica la funció integradora
per a les persones amb discapacitat de la Fundació Filt.
L'Ajuntament inicia la instal·lació de trampes per al control de la processionària.
I 13 comparses participaran demà en el 15è concurs de Carnaval.
L'alcalde Juan Jurado reivindica la funció integradora
per a les persones amb discapacitat de la Fundació Filt.
Ho ha fet durant la seva participació en el programa línia directa
d'aquest matí de l'emissora municipal.
L'alcalde d'Esparreguera ha volgut posar en valor
la tasca realitzada per a la Fundació per a la Inclusió Laboral o Fundació Filt
després que fa unes setmanes es conegués que 3 persones vinculades a l'entitat
havien estat detingudes i posteriorment posades en llibertat amb càrrecs
per presumpte desviament de diners públics.
Juan Jurado ha insistit en que aquesta investigació
que està realitzant l'àrea central anticorrupció dels Mossos,
encara sota el secret de sumari,
no ha d'embrotar la tasca social que la Fundació fa anys que desenvolupa.
El primer és reivindicar la funció que el Filt ha fet i segueix fent
en la integració laboral, en la visibilització i en la redignificació
després de segles i de dècades en les quals les persones amb discapacitat
i diversitat funcional no han sigut prou considerades i no han sigut prou integrades
dins de la nostra societat ni de pràcticament cap societat
i jo penso que res del que ha succeït posa en dubte, ni en bruta, un mil·límetre
la gran tasca que el Filt ha fet.
Que ha passat de ser un centre especial de treball
integrat per 5 ajuntaments, com era en el seu moment,
a ser avui en dia un centre que presta servei a moltíssims ajuntaments
de tota Espanya, que té subseu a Barcelona, subseu a Madrid
i que té pràcticament 500 treballadors i treballadores,
molts dels quals, la gran majoria, persones vulnerables,
persones amb discapacitat o amb diversitat funcional.
Per tant, això vagi per davant.
La Fundació Filt és un projecte d'èxit
i les persones investigades també han tingut un paper
en què la Fundació sigui el que és avui.
Jurador ha mostrat respecte absolut al procediment d'investigació
dels Mossos i de la Justícia
i també ha recordat el dret a la presumpció d'innocència
de les persones investigades.
L'Ajuntament d'Esparreguera forma part del patronat de la Fundació
que inclou també els alcaldes i alcaldessa de Brera, Collbató,
Olesa de Montserrat i Sant Esteve a Sarrovira.
Sobre això, l'alcalde ha subratllat que van ser els 5 batlles,
precisament, els que van exigir que el director general de la Fundació,
Jordi Minguitó, fos apartat de les seves funcions
mentre s'esclareixen els fets.
Respecte, evidentment, absolut a la tasca de la policia
i a la tasca de la justícia,
vam dir des del primer moment que estem a disposició
si se'n reclama.
No se'ns ha reclamat fins al moment.
De fet, val puntualitzar que de tots els escorcolls
que es van produir, tots van ser o en domicilis privats
o en seus de la Fundació, que és privada.
Per tant, cap d'aquests escorcolls
vincula ni mínimament a cap administració,
ni a l'Ajuntament d'Esparreguera,
ni a cap dels altres ajuntaments on el fil presta serveis.
Estarem a disposició si en algun moment és necessari.
Insistir també en una actuació d'equilibri
entre transparència i preservació
del principi de presumpció d'innocència.
Els alcaldes som els primers a demanar,
o en exigir, vaja, ho dic amb aquesta contundència,
que un gerent sobre el qual pesi
una mínima ombra de dubte sobre la seva gestió
no pot continuar al capdavant de la gerència.
L'alcalde ha donat més detalls també de l'auditoria
que des del patronat s'havia encetat des del mes d'agost
després de rebre una acusació interna
per part del director financer
en relació a la gestió del director gerent.
El jurador ha explicat que en el moment
en què es va conèixer la investigació dels Mossos
aquesta auditoria interna estava a punt de presentar-se
i que no s'havien detectat pràctiques
que constituïssin fets delictius.
Ha detallat també altres accions
que des de la fundació s'han impulsat
i des del patronat arran d'aquests fets.
L'auditoria va avançar,
l'auditoria estava a punt
quan es produeixen els escorcolls el dia 11 de febrer,
estava a punt de ser definitivament aprovada pel patronat.
i l'auditoria arribava a la conclusió
que sí que hi havia hagut pràctiques
que potser no eren les més recomanades,
però en cap cas que fossin com a tals constitutives
de fets delictius,
ni de desviament de fons públics,
ni res per l'estil.
I altres actuacions que també vam fer durant aquest temps,
com exigir l'aprovació d'un decàleg
d'ones pràctiques en la gerència
i també demanar una revisió als estatuts
per establir de manera més fèrria, més ferma,
quines són les funcions concretes
que el patronat ha, sí o sí, de desenvolupar.
On ha de fer una acció fiscalitzadora,
sí o sí, perquè es pugui avançar
en el sí de la fundació.
En la seva entrevista en línia directa,
l'alcalde també ha fet referència
a les declaracions que el regidor
d'Esquerra Republicana de Catalunya
i membre de l'equip de govern municipal,
Alfons Puig, va fer en la sessió plenària de gener,
on va afirmar que l'Ajuntament
havia hagut d'arribar a pròrrogues forçoses
de serveis bàgics, com la neteja viària
o la d'equipaments municipals,
per salvar, segons paraules seves,
una deficient activitat professional
de l'administració.
Preguntat per aquestes declaracions,
l'alcalde ha reconegut no està al 100% d'acord
amb la intervenció del regidor Puig
i ha volgut puntualitzar que aquestes pròrrogues
van ser produïdes per mancances
en l'organització del departament.
Estic d'acord amb el 100% del que diu
a la seva intervenció?
No, no, evidentment que no.
Jo no penso que les pròrrogues forçoses,
justament algunes de les que es feia referència
en el ple de gener,
es provoquessin per una inoperància professional,
sinó en molts casos,
en la gran majoria dels casos,
penso que es van produir justament
per un departament que no s'estava
podent dimensionar a la mida que calia.
Que això provoqués que certs treballadors
tinguessin a càrrec un contracte
i pel fet de tenir-ne 300 contractes alhora
no estiguessin arribant al 100%
en els 300 contractes, pot ser.
Però això és un tema organitzatiu
i ens interpel·len nosaltres com a polítics.
Jo penso que els polítics
no som els gestors directes dels expedients,
però sí que som indirectament responsables
de la priorització dels expedients.
En aquesta línia,
l'alcalde ha volgut remarcar el seu suport
als professionals de l'Ajuntament
i també ha retret a l'oposició
que s'hagi volgut instrumentalitzar
una intervenció que assegura
en el context de la sessió plenària
s'entén d'una altra manera.
Quan un regidor portaveu d'un grup,
com és el senyor Puig,
portaveu del grup d'Esquerra,
exposa una opinió,
l'està exposant en tant que portaveu d'aquell grup
i la seva llibertat per fer-ho
no és la de tres individus,
sinó la de centenars de votants
que han escollit aquella opció.
Per tant, crec que també hem de presumir
un cert respecte a les opinions versades.
No crec que siguin ni vexatòries,
ni que m'interpel·lin com a alcalde
per generar un rebuig frontal a les mateixes.
Penso que hi ha molts altres factors per darrere,
però en qualsevol cas, insisteixo,
crec que quan es contextualitza
la intervenció del senyor Puig
i no s'intenta instrumentalitzar,
s'entén d'una altra manera.
El que no entenc és que es pronuncies l'oposició
quan es podia pronunciar allà mateix.
I quan diversos regidors de l'oposició,
tots nosaltres els vam veure,
a sentir, i pràcticament,
permeteu-me l'expressió més col·loquial,
aplaudir amb les orelles,
a les paraules del senyor Puig
i al cap d'uns dies signar un manifest dient el contrari.
Durant la seva participació en línia directa d'aquest matí,
l'alcalde ha parlat també
de l'esforç que s'ha fet des del seu equip de govern
per mantenir un bon servei de neteja a la vila
i de l'inici de la reforma integral del camp de futbol,
que assegura que és un tema d'orgull
que s'hagi començat la rehabilitació després de 20 anys.
En l'entrevista també ha tractat altres temes
com les accions de pacificació i la mobilitat al municipi,
la colònia Sador
o la tercera aprovació inicial del POUM.
El programa es pot recuperar sencer
a través del podcast del programa Línia Directa
o en format streaming al canal de YouTube
de l'emissora municipal.
L'Ajuntament instal·la trampes
per al control de la processionària.
ha començat la instal·lació d'aquestes trampes
específiques per al control de la processionària del PI,
una plaga forestal que afecta els pins de Catalunya.
La mesura, que forma part de les actuacions previstes
en el contracte del manteniment d'Albert Urbà,
s'ha dut a terme a diverses zones
on es concentra la presència d'aquesta espècie,
especialment en parcs i places públiques.
Aquests insectes poden causar danys a l'arbrat,
a més de representar un risc
a causa dels seus pèls urticants
per a les persones, especialment infants,
i també per a les mascotes.
L'escalfament global també fa que cada cop
les condicions li siguin més favorables a aquesta espècie
i apareguin de forma més prematura.
Les trampes instal·lades estan dissenyades
per capturar les erugues de la processionària
i es col·loquen al tronc principal dels pins,
capturant-les en la fase de descens
que es produeix de febrer a abril.
Durant aquests darrers dies
se n'han instal·lat a diferents zones del municipi
en presència d'aquests arbres,
com el carrer d'Angel Guimarà,
a la plaça del centre,
a la plaça del Pi,
al carrer Llevant,
al centre educatiu Pau Vila
i al carrer d'Urgell.
Pel que fa als seus efectes sobre l'arbrat,
la processionària no mata els pins de forma instantània,
sinó que el problema apareix
quan l'afectació és sostinguda al llarg del temps
i es fa més susceptible
a qualsevol altre fenomen,
com poden ser les sequeres.
El regidor d'Espai Natural, Joan Núñez,
ha explicat en una entrevista al programa a la ràdio
el funcionament d'aquestes intervencions.
L'arrua el que fa és que el Nigo
baixa per al tronc del Pi i va a terra.
Llavors, si són capaços que no sortim del tronc,
les recollim allà
i després va a un recipient
i es retira i es canvia el recipient.
Aquesta és l'operativa.
També et diré que en casos que,
per exemple, parlo de la pressa del centre,
hi havia moltes bosses.
Les bosses les hem tret,
però amb mitjans físics, o sigui, mecànics.
Hem anat amb unes extrisores i les hem tallat.
El que no farem és fumigar,
perquè, clar, en el moment que entrem a fumigar,
no només matem l'uruga,
matem tots els insectes que hi ha al rodador.
I llavors no és una bona política,
perquè l'uruga ens la molesta,
però si hi ha abelles,
si hi ha algun tipus d'insecte
que viu també per les rodalies,
el matem.
Llavors intentem evitar el que és la fumigació.
En el 90% dels casos,
només anem, retirem les bosses
i, si és necessari, posem la trampa.
A banda de defoliar els pins,
aquestes erugues també poden provocar
afeccions a les persones i als animals.
Quan se senten amenaçades,
deixen anar pèls microscòpics
que queden suspesos a l'aire
i que són urticants en contacte
amb la pell de les persones.
La processionària també pot arribar
a ser perillosa per als gossos,
ja que aquests pèls urticants
es poden ficar dins la gola dels animals
i provocar-los una inflamació.
A més de la instal·lació de trampes,
l'Ajuntament continuarà amb la monotirització
i la neteja dels nius de processionària
en les zones municipals més afectades.
13 comparses participaran demà
en el 15è concurs de Carnaval.
L'Esparreguera celebra aquest dissabte 1 de març
la Rua de Carnaval
i el 15è concurs de comparses
que lliurarà 3 premis
en les categories de millor comparsa,
millor carrossa i millor coreografia.
En aquesta edició s'hi han inscrit
13 comparses provenents d'escoles,
entitats, acadèmies de ball
i particulars que reuniran
unes 1.000 persones desfilant.
Una de les novetats d'enguany
és que la Rua finalitzarà
la plaça de la Cerdana
davant del Teatre de la Passió,
on es farà també el ball de Carnaval
i el lliurament de premis.
El jurat del concurs,
integrat per 5 persones
i presidit pel regidor de Cultura
i alcalde Juan Jurado,
valorarà cadascuna de les comparses
en funció del conjunt col·lectiu,
la creativitat en el vestuari,
el suport d'elements com vehicles
o carrosses, l'ambient musical i la coreografia.
En base a aquestes valoracions,
es lliuraran tres premis.
El Premi a millor comparsa,
dotat amb un trofeu i 200 euros.
El Premi a millor carrossa,
que rebrà 100 euros.
I el Premi a la millor coreografia,
que també serà de 100 euros.
La Rua començarà a dos quarts de sis de la tarda,
amb la concentració de comparses
a l'Avinguda de Francesc Macià,
entre el carrer Durenci Valls
i la Rotonda Nord.
La desfilada de comparses
es recorrerà també als carrers d'aquí Graf Garriga,
dels arbres,
la plaça de la Constitució,
el carrer de Baix,
el carrer de Sant Joan
i l'Avinguda de Francesc Marimont
fins a la plaça de la Sardana.
Pel que fa a les afectacions al trànsit,
n'hi haurà en els diferents carrers del recorregut,
entre les 5 de la tarda
i les 9 del vespre, aproximadament.
Com a conseqüència d'això,
el transport públic també patirà restriccions
en aquesta franja horària
i les línies de bus Esparreguera-Martorell,
Esparreguera-Barcelona
i Esparreguera-Olesa
no podran circular
per les Avingudes de Francesc Macià
i Francesc Marimont
i, per tant,
es veuran alterades
les seves parades habituals.
Les línies operades per Montbus
faran parades
a la Rotonda Nord
de l'Avinguda Francesc Macià
i la Creu
i, en canvi,
TGO,
que opera la línia M3
entre Olesa i Esparreguera,
finalitzarà el seu recorregut
davant del supermercat Mercadona.
I fins aquí
l'informatiu de Ràdio Esparreguera
d'aquest divendres 28 de febrer del 2025
que hem realitzat la Neus Ibáñez
al control tècnic,
el Xavi Puig
a la redacció i la producció
i la Judit Blasco
a la redacció i l'elocució.
Moltes gràcies per la confiança.
Nosaltres tornem dilluns
a la una del migdia.
Gràcies.