...esparreguera, serveis informatius.
Les notícies d'Esparreguera a l'informatiu diari de l'emissora municipal.
L'informatiu
Bon dia, benvinguts i benvingudes a l'informatiu diari de Ràdio Esparreguera.
És la una del migdia d'aquest dilluns 2 de juny de 2025
i repassem l'actualitat d'Esparreguera amb Aitor Canó al control tècnic
i Raquel Artuñedo a la locució.
Els titulars d'avui són els següents.
Un incendi en una nau abandonada i un accident de trànsit
els dos incidents destacats del cap de setmana a Esparreguera.
Protecció Civil farà una prova de les sirenes d'alerta dimecres 4 de juny.
Un podcast amb CDJ Esparreguerí
entre els guanyadors dels quarts Premis Honor.
Un podcast amb CDJ Esparreguerí
Un podcast amb CDJ Esparreguerí
Un podcast amb CDJ Esparreguerí
Un podcast amb CDJ Esparreguer.
Un podcast amb CDJ Esparreguerí
un vào d'avui les NOVA.
Un podcast amb via dels milluisloründe
Y un fave dels milluis Cartes
A V把ท hyrologique de l'avuirès
Aquest cap de setmana s'han registrat dos incidents a Esparreguera
que han requerit l'actuació dels serveis d'emergència.
D'una banda, divendres a la tarda es va declarar un incendi en una nau abandonada
i de l'altra es va produir un accident de trànsit amb diversos vehicles afectats.
L'incendi es va produir a la fàbrica de palets situada a la carretera C1414.
L'avís es va rebre a les 6 i 7 minuts i es van mobilitzar fins a 24 dotacions de bombers
amb més de dues ambulàncies en prevenció, l'ADF i dues patrulles de la policia local.
El foc es va originar a l'interior de la nau i les dotacions de bombers van treballar
per evitar que s'estengués a l'exterior.
Finalment, l'incendi es va poder controlar dins de la nau
i es va mantenir la zona remullada per evitar revifades.
El Centre de Coordinació Operativa de Catalunya va informar de la fi del servei a les 11 i 7 minuts.
Dóna més detalls el sergent de la policia local d'Esparreguera, Javi Méndez.
A final d'actuar 24 dotacions de bombers.
L'incendi es va controlar dintre de la nau,
no va afectar gaire a la part exterior ni tan sols a massa forestal
i van remullar tota la zona fins que van donar-lo per l'extingit a les 11 on s'ha d'alguna nit.
També hi va haver una unitat del SEM de modo preventiu
i Mossos Trànsit també va activar per regulació del trànsit,
perquè com anàvem fent relleus els camions,
anàvem entrant de 3 en 3 a la zona,
doncs per regular el trànsit a la C1414.
El segon incident va tenir lloc dissabte a la tarda al carrer Barcelona,
on un vehicle va col·lidir amb 6 vehicles estacionats.
A causa de l'accident es va haver de tallar el carrer
i desviar el trànsit cap al carrer Títora.
L'accident es va produir el primer cop,
va durar contra una porta que el conductor obria en aquell moment
i amb això va topar amb 5 vehicles més estacionats.
Era bastant aparatós.
La causa de l'accident era conduir sota els afectats de l'alcohol,
perquè va donar positiu al control d'alcoholemia, a la conductora,
i en principi ja la van atendre com a ferit lleu
i el propietari del cabify que van trencar la porta també va ser atès.
El segon, amb dos casos, es van gestionar sense haver de lamentar
tants personals greus.
Aquest dimecres 4 de juny, Protecció Civil farà una prova
de les sirenes d'alerta per risc químic a Esparreguera.
A partir de les 10 del matí sonaran les sirenes ubicades al municipi
i també s'enviaran alertes als telèfons mòbils
de les persones que es trobin a la zona.
Aquesta prova forma part d'un simulacre
que afectarà diversos municipis del Baix i Obregat,
així com comarques com el Barcelonès, el Vallès Occidental i l'Oriental
i s'emmarca en els plans de protecció civil per a emergències químiques.
El so d'alerta consistirà en tres senyals d'un minut de durada
separats per silencis de 5 segons
i el senyal de fi d'alarma serà un so continu de 30 segons.
L'objectiu és comprovar que el sistema funciona correctament
i alhora familiaritzar la població amb el so d'avís en cas real de perill.
Aquest tipus de simulacres també tenen una funció pedagògica,
donar pautes d'actuació a la ciutadania en cas d'accident químic,
com a l'altre confinament o evacuació de la zona, si és necessari.
Per a més informació es pot consultar el web del Departament d'Interior
de la Generalitat de Catalunya.
Els quarts Premis Honors que reconeixen el millor del podcast en català
han premiat 12 produccions d'entre més de 200 candidatures
arribades d'arreu del país.
Un dels projectes guardonats és la Mala Memòria,
àlbum sonor contra l'oblit de la productora Cultura i Conflicte,
de la qual forma part l'esparreguerí Erol Ileri.
El certament impulsat per la Mira amb la col·laboració de Catalunya Ràdio
i la xarxa audiovisual local s'ha consolidat com un referent
en el sector del podcast en llengua catalana.
Erol Ileri, que va recollir el premi durant la gala del passat 25 de maig,
ha explicat a Ràdios Parreguera que el reconeixement els ha sorprès doblement,
ja que algú externa a l'equip va inscriure el projecte al concurs
sense que en tinguessin coneixement.
Ileri explica l'origen del podcast guardonat,
La Mala Memòria, àlbum sonor contra l'oblit.
Tot va començar perquè nosaltres volíem parlar de Via Laietana,
de l'espai de Via Laietana, espai de tortura.
En aquestes va sortir una espècie d'ajudes de la Diputació,
ara ho diré perquè crec que és important també que la gent ho sàpiga.
Van sortir unes ajudes de la Diputació
per fer com una espècie de projecte sobre la memòria històrica.
També a la vegada van sortir unes ajudes,
unes subvencions de l'ISSEC i de l'estat espanyol
per fer coses de memòria històrica a través del podcast.
I es van ajuntar tots aquests ingredients
amb el fet que nosaltres ja portàvem un any i mig
investigant sobre temes de tortura.
I la Teresa Turriera, que és la periodista i guionista dels podcasts,
va pensar que seria una bona idea
utilitzar tota aquesta base d'investigació que havíem fet
per fer uns podcasts i explicar aquelles històries
que segurament a l'obra de teatre no sortiran.
Especialment centrats en la Verónica Stey,
que és una noia que vam estar amb ella uns dies fent residència,
que és una noia xilena, una escritora xilena,
que va descobrir que els seus pares van ser torturats,
però també que el seu tiet era el torturador més important,
dels més importants de la dictadura xilena.
Fins ara s'han publicat sis episodis de la primera temporada
i l'equip ja té en marxa la producció de la segona,
després d'un any i mig treballant amb bones cifres d'audiència.
El podcast tracta històries de repressió, memòria
i lluita pels drets humans a diferents llocs del món,
des d'Espanya i l'Amèrica Llatina fins a les Illes Marshall o Hiroshima.
La primera temporada se centra en fets ocorreguts
a la segona meitat del segle XX,
mentre que la segona girarà en torn de la temàtica de la tortura,
mostrant com el passat encara projecta les seves sombres en el present.
Sí, total, moltíssim.
L'etapa més o menys seria dels 70 als 80,
però bé, ella és Marshall, Porai i Hiroshima una mica abans.
Però bé, les altres són bastant contemporànies.
I no, hi ha coses que passen, clar,
de fet aquesta noia que us deia, la Verónica Estí,
que descobreix que el seu pare i la seva mare van ser torturats
i el seu tiet va ser torturador, el Fanta.
Aquesta noia forma part de tot un conglomerat de persones
que han format una associació de tot el món,
també a Espanya, que es diu Històries Desobedientes,
que són gent que descobreixen que els seus pares, les seves mares
o els seus éssers estimats han sigut torturadors,
o persecutors, o bla, bla.
Llavors hi ha gent que encara ho està descobrint avui en dia.
potser no de les tortures que es feien als 60,
però de les tortures que s'han fet ara.
I hi ha gent que ho va descobrint
i aquestes associacions van creixent,
vull dir que hi ha gent que encara està passant
per aquesta aventura, si li vols així,
i aquesta gent l'han descobrint,
vull dir que d'alguna forma, com que estàs atent
a les coses que passen en aquest sentit,
doncs allà, jo què sé, també parlant de Bugraí,
que, bueno, és veritat que fa temps,
però, bueno, és bastant contemporani
tot el tema dels temes de les tortures aguantant a molt.
Però, bueno, també m'ha entrevistat un home
que ha estat torturat a Veneçuela
i que ara està exiliat a Galícia.
Vull dir que és una mica de tot.
Una de les dificultats del projecte, reconeix Hileri,
és la de narrar les històries que es tracten
des d'una òptica objectiva.
Per això el podcast combina testimonis reals
i entrevistes amb una part ficcionada
que aporta una mirada menys neutral.
Per exemple, en el cas de la Verònica
o el cas de Chile,
doncs hi ha una escena que és una ficció
que és el dia que ens explica
com els seus pares marxen de Chile.
S'exilien de Chile cap a Mèxic
i, per exemple, doncs es casen un dia abans
per marxar com de viatge de nostres.
No, doncs ficcionem aquesta corredissa
en l'aeroport entre el pare i la mare,
com conversen,
què faran quan es troben l'oficial o el policia,
si porten el passaport, els nervis...
Tot això és una part que és ficcionada
i és una part que aporta molt de la nostra mirada.
No és un podcast d'antropòlegs
que busquen allò,
la puresa en aquest sentit.
O sigui, sí que hem sigut supercurosos,
però hi ha una part que és nostra
d'actors que agafem i els diem
quin text han de dir,
com ho han de dir.
Vull dir que...
No diria emocional,
perquè no busquem això,
però està clar que les històries
d'alguna forma t'acaben emocionant.
Erol Ileri reflexiona a partir de les històries
que han conegut i treballat
per produir el podcast
La Mala Memòria,
Àlbum Sonor contra l'Oblit
i les conclusions a les que ha arribat.
En el cas de les tortures i els torturadors,
sí que hem vist sempre el perfil
que ens fem molt a la idea
que els torturadors són monstres
i el que vas descobrint
és que els torturadors són persones
que fora de la seva feina
són persones bastant majes
i tenen fills, criatures
que s'estimen
i que hi tenen relacions profundes.
Per això,
quan aquests fills descobreixen
que els seus pares,
sobretot pares,
també mares,
són torturadors,
són experiències traumàtiques
perquè són persones
de qui s'estimen.
Llavors, amb això vull dir
que aquests imaginaris
que ens fem,
una mica també suposo
que per sobreviure,
que el torturador és un monstre,
no,
el torturador és una persona
supermotivada
per defensar la seva nació,
la identitat,
la integritat de la seva pàtria,
el sistema de valors que defensa,
llavors el problema és
que el sistema de valors
està malament
i per la persona
no està malament.
Llavors,
bueno,
tothom ho explica,
que això és una experiència
bastant bèstia.
Llavors, res,
simplement que,
bueno,
el que hem de fer és,
suposo que,
canviar el sistema endèmic,
no tant les persones
és una mica difícil.
després de quatre anys,
els Premis Sonor
continuen apostant
pel talent
i la creativitat del país
en el sector del podcast
i per dotar
de més visibilitat
a aquestes produccions
a l'hora que es fomenta
el patrimoni sonor
en la nostra llengua.
I fins aquí
l'informatiu
de Ràdio Esparreguera
d'aquest dilluns
2 de juny de 2025
que hem realitzat
Aitor Cano
al control tècnic
i Raquel Artuñedo
a la locució.
Moltes gràcies
per la confiança.
Tornem demà
a la una del migdia.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.