Ràdio Esparreguera, serveis informatius. Les notícies d'Esparreguera a l'informatiu diari de l'emissora municipal.
L'informatiu Bon dia i benvinguts a l'informatiu diari de Ràdio Esparreguera d'aquest divendres 13 de març. Quan passen 3 minuts de l'1 del migdia, repassem l'actualitat d'Esparreguera amb Neus Ibáñez del Contral Tècnic i amb Daniel Martínez de la Redacció i Locació. Aquests són els títols d'avui. El sense empresarial dels polígons d'Esparreguera revela el pes de la microempresa i obre la porta a noves estratègies industrials.
Consum, comès electrònic i intel·ligència artificial al Centre del Dia Mundial dels Drets de les Persones Consumidores. La societat de caçadors farà demà una batuda a la zona de les Roques Blades.
La regidora d'empresa, comerç, consum i mercats i ocupació de l'Ajuntament d'Esparreguera, Montserrat Vilardosa, assegura que el primer cens d'empreses dels polígons industrials del municipi ha de servir per definir una estratègia econòmica a llarg termini. Segons la regidora, l'objectiu és conèixer la realitat industrial i impulsar noves sinergies entre empreses. Vilardosa explica que fins ara no hi havia una radiografia real de teixit industrial local. Les dades administratives no reflectien en precisió la situació dels polígons, ja que moltes activitats es donaven d'alta però no sempre es registrava la seva baixa.
És la primera vegada que tenim un sens real de la indústria en el nostre poble i després que, per exemple, en el cas de si ho vinculem per exemple les llicències d'activitat que passen per territori, el que hi ha l'obligació és donar-la alta però no sempre donar-la de baixa i a vegades hi havia espais, unitats urbanístiques on ens constaven 25 empreses.
I aleshores, esclar, era obvi que la nostra realitat no era correcta, la nostra percepció de la realitat no era correcta i, per tant, a partir d'aquí vam veure la necessitat, primer, per saber exactament quanta indústria teníem.
La regidora defensa que els polígons industrials no només requereixen inversions en infraestructures, sinó també una estratègia econòmica clara. En aquest sentit, el SENS ha de permetre detectar possibles col·laboracions entre empreses del territori i impulsar els anomenats mercats interns. Segons Vilardosa, hi ha empreses que compren productes fora del territori sense saber que es fabriquen a pocs carrers de distància. L'Ajuntament vol actuar com a intermediari per facilitar aquestes connexions.
Hi ha molta indústria aquí a Esparreguera que potser compra un producte a Saragossa i dos carrers més enllà l'estan fabricant també. Aquest desconeixement és on aquí l'Ajuntament sí que pot fer feina, a partir dels comissionats, treballar els temes dels mercats interns.
Una de les dades que destaca el CENS és que el 68% de les empreses dels polígons són microempreses amb menys de 10 treballadors. Segons la regidora, aquesta estructura empresarial té avantatges en termes de diversitat econòmica, però també presenta limitacions. Vilartos explica que l'expresència majoritària de petites empreses implica menys ingressos municipals per a l'impost d'activitats econòmiques. En aquest sentit, defensa la necessitat de cuidar especialment les empreses més grans que aporten una ocupació estable i recursos al municipi.
Des del punt de vista pressupostari i municipal és una fragilitat, perquè no paga ni AE. I això per a nosaltres és importantíssim. Per què? Perquè nosaltres necessitem ingressos, és obvi. Per exemple, la diferència entre l'IAE d'Esparreguera i Martorell el 2024, em sembla que era. Martorell ingressava 13 milions d'euros d'IAE i nosaltres ingressàvem 700.000 euros d'IAE. Això és obvi que és un hàndicap.
perquè la nostra manera de funcionar com a municipi seria absolutament diferent si tinguéssim 13 milions d'euros l'any, cosa que no podem tenir perquè no tenim gran indústria, però a poc a poc, arrel de l'apertura de la B40 i de la possibilitat, si s'obre cap al Penedès, nosaltres resulta que, curiosament, quedem a l'eix entre Mataró i Vilanova,
Aquest eix, que és Esparreguera Brera, de la B40, que d'alguna manera elimina de la qüestió l'àrea metropolitana, som l'entrada a Martorell i a la SEAT i a Sant Esteve i a la Seu Rovira, fa que veiem la necessitat de treballar l'estratègia dels nostres polígons amb una visió a 10 anys vista.
El CENS també ha detectat 71 espais inactius entre naus i solars als polígons industrials. La regidora assegura que l'Ajuntament no té capacitat pressupostària per ferollir incentius directes, però treballa per preparar projectes que permetin optar a subvencions supramunicipals. Mirardosa explica que en una convocatòria recent d'ajuts de la Diputació de Barcelona per a polígons industrials al municipi, no hi va poder accedir perquè no disposava de projectes preparats.
l'any anterior la Diputació de Barcelona va fer uns ajuts per temes de polígons industrials de 30 milions d'euros, nosaltres no hi vam poder accedir perquè el requeriment era que en un mes havíem de tenir algun projecte
que poguessin presentar, o una memòria valorada, vam obrir el col·legi i hi havia una aranya. És obvi que si no teníem res, no podíem demanar res. Ara estem treballant justament tots aquests temes de gestionar i de generar-nos projectes que quan la Diputació torni a dir, escolta, amb polígons industrials, ni que siguin senyalística o amb asfaltatges, si convingués...
Però bàsicament el que nosaltres busquem i justament també busquem amb acció de la Generalitat és la dinamització d'aquests espais buits. Aquests espais buits també dependrà molt de la propietat. Si la propietat hi veu una possibilitat real de negoci i l'apartura de la B40 és una realitat en aquest sentit, podem trobar algun encaix. Directament és difícil perquè nosaltres no tenim aquesta propietat. L'aprovació del POM serà també molt important perquè obrirà nous espais industrials.
també obrirà una mena de competència i també farà que probablement, això juntament amb la B40, de Terrassa ens està venint indústria també, l'àrea metropolitana està reurbanitzant àrees industrials perquè per la pressió urbanística que té des de la ciutat de Barcelona als municipis del voltant estan àrees industrials que s'han vinculat ja a la residencial, les estan eliminant, doncs això voldrà dir que aquestes naus tard o d'hora acabaran
dintre de l'àmbit industrial. La qüestió ajuts és pràcticament impossible a nivell pressupostari, això és molt clar.
Un altre dels reptes que planteja el desenvolupament econòmic del municipi és la mobilitat laboral. Segons la regidora, cada dia unes 4.000 persones entren a l'esparreguera per treballar, una xifra que podria beneficiar el comerç local si es troben fórmules per vincular aquests treballadors amb l'activitat comercial del municipi. En paral·lel, l'Ajuntament també treballa amb altres municipis de la Baix Obregat Nord per estudiar possibles fórmules de transport entre polígons industrials.
que podem promoure que internament les indústries es posin d'acord en poder fer aquest tipus de línies de transport. I llavors aquí és un tema que no es pot fer d'un dia per l'altre, però que hem de començar a trobar la fórmula. Perquè clar, sí que nosaltres l'autobús té dues parades als polígons nors, per exemple. El que passa és que després això que coincideixi amb els torns ja és un altre món.
Tu pots parar en una hora que et quedi enmig d'un torn. Si és una indústria que fa tres torns, difícilment coincidirà. Per tant, és un tema que s'ha de treballar totalment separat del transport municipal públic. I després també hi ha la qüestió dels costos. Els costos d'això, governs repetits, i això serveix també pel transport públic.
Repetidament els governs tendeixen a creure que el transport públic és una qüestió de costos i per tant és una despesa i per tant s'ha de cobrar. Nosaltres defensem la gratuïtat del transport públic perquè considerem que el treballador hagi de pagar el transport públic és una doble imposició perquè el paga i impostos.
Pel que fa al comerç local, Vilardosa considera que el sector viu una transformació global provocada pel comerç electrònic. La regidora defensa que els comerciants han de reinventar-se i explorar noves formes de comercialització. En aquest sentit, aposta per models que combinin la venda preferencial amb serveis vinculats a la logística i a la recollida de productes comprats en línia. Jo entenc que el comerç pateix molt, però pateix molt a tot el món ara mateix. Internet ha vingut per quedar-se. A no ser que hi hagi una pagada general,
cosa que ja procuraran que no hi sigui. Mireu els francesos i et fan més centrals nuclears perquè no hi hagi la pagada general. Internet serà molt difícil de defenestrar. No podem lluitar contra molins de vent. Això és una obviatat. Ara, el que a mi m'agradaria que el comerciant es cregués és que més enllà de ser un venedor de calces i sostens o un venedor de xampús o de begudes o de menjar, és un comerciant.
Com a tal, és una professió. Per tant, vol dir que el seu producte pot tenir diferents vessants a l'hora de ser comercialitzat. No podem quedar-nos amb aquella imatge que quan érem petits que feien un collar de macarrons i ens posàvem una taula a la porta de casa i esperàvem que passés a la nostra cosina i ens ho comprés. No podem esperar que ens vingui el client a la botiga.
Finalment, la regidora també ha avançat que l'Ajuntament està estudiant canvis en l'organització del mercat no sedentari dels dijous. L'objectiu és replantejar-ne la distribució i concebre'l com un centre comercial setmanal que generi més activitat al comerç del barri. Segons Vilardosa, la nova planificació haurà de tenir en compte aspectes com la mobilitat, els espais de càrrega i descarrega o la connexió amb els comerços de l'entorn.
El 15 de març se celebra el Dia Mundial dels Drets de les Personals Consumidores i l'Agència Catalana de Consum ho comemora amb una jornada centrada en els nous reptes del consum digital. El seu president, Isidro García Sánchez, alerta en una entrevista a Ràdio Esparraera que la tecnologia i el comerç electrònic estan transformant profundament la manera de comprar i relacionar-se amb les empreses. La jornada d'aquest any porta per títol Consumir en un clic, controles tu l'algoritme i vol reflexionar sobre com la intel·ligència artificial i el comerç electrònic influeixen en les decisions de compra dels consumidors.
Tothom parla d'intel·ligència artificial. Si més no, jo crec que els consumidors no en som plenament conscients de quina transcendència té el que està portant a terme la intel·ligència artificial en el que ha vingut sent de sempre a l'acte de qualsevol consumidor. Ja sabem tots que des de la pandèmia el comerç electrònic ha passat a tenir un paper no important, jo diria protagonista,
Segons García, avui el procés de compra combina entorns digitals i físics. Moltes persones visiten botigues per veure productes, però finalitzen la compra per internet, fet que genera noves situacions relacionades amb els drets dels consumidors, la protecció de dades i el dret de l'assistiment. A més, el president de l'Agència Catalana de Consum recorda que bona part de la protecció dels consumidors a Catalunya prové de la normativa europea. Crec que és el moment més oportú perquè tinguem en compte el que comporten els drets del consumidor a casa nostra,
que no tindríem amb la transcendència que tenen si no haguéssim format part de la Unió Europea des que ens vam adherir, si no s'haguéssim desplegat per la Unió Europea de la forma en què s'han fet. És a dir, avui dia un consumidor català està protegit de manera molt important pel que ha comportat tota la normativa europea aprovada, transposada o aplicada, per descomptat, des de la Generalitat de Catalunya.
L'Agència Catalana de Consum constata que el pes de les compres en línia continua creixent. Actualment, prop de la meitat de les reclamacions que les rep l'organisme, estan relacionades amb operacions fetes per internet. El volum de reclamacions que tenim en aquest moment, comparativament, arriben gairebé al 50%.
Segons García, campanyes comercials com el Black Friday han accelerat aquest canvi d'hàbits i han convertit les compres en línia en una de les principals fonts de conflictes entre empreses i consumidors. Davant d'aquest context, l'agència catalana de consum recomana extremar les precautions a l'hora de comprar per internet. Entre els principals consells hi ha verificar que la pàgina web sigui segura i evitar accedir a botigues en línia a través d'enllaços rebuts per correu electrònic o missatges. Primer de tot hem de comprar en portals webs segurs.
Sembla mentida, però això vol dir, per començar, si els coneixem, si tenim gent de confiança, família, etcètera, que ens les ha fet servir i li han donat resposta, és un primer mecanisme, continua sent un primer mecanisme de garantia. Sens dubte, si entrem en el web, hem de garantir-nos que l'adreça web és HTTPS i que en la pantalla s'apareix un candau a baix, si tu obres la pantalla, de manera que tu tinguis aquesta garantia.
En segon lloc, hem de tenir en compte que jo estic parlant d'entrar a la pàgina web de les empreses, no de fer cas dels whatsapps, dels e-mails, que en moltes ocasions, a més, per no dir gairebé en totes, venen en un enllaç a internet que desagradablement aquí és on està, una munió de reclamacions que afecten a la privacitat, a les dades personals,
senzillament perquè no són autèntiques les adreces a les que se't remeten o perquè hi ha el famós phishing que en diuen, és a dir, que hi ha una captació en contra de la teva voluntat de les teves dades personals.
García també recorda que en les compres en línia el consumidor disposa generalment d'un termini de 14 dies per desistir de la compra i retornar el producte sense necessitat de justificar-ne el motiu. Un altre dels àmbits que preocupa l'Agència Catalana de Consum és la proliferació de crèdits ràpids contractats per internet, especialment entre persones amb menys recursos. Els crèdits ràpids o immediats...
estan generant una problemàtica molt determinada, sobretot en col·lectius vulnerables. Parlo que la immensa majoria dels clients potencials que ells busquen són gent que no té recursos per obtenir un crèdit en qualsevol altre sistema financer, un crèdit ordinari davant d'una entitat financera bancària o una companyia d'aquest tipus. I aquests, què succeeix? Com que no es demana
ni la nòmina, ni la declaració de renda, ni res, es faciliten a canvi d'un preu exorbitant. Si la gent de veritat tingués, que és el que ha de fer, per altra banda, el temps per llegir-se les condicions, veuria només entrar a la pàgina web de qualsevol d'aquestes empreses que s'ofereixen a aquests cadis en un 300% de tipus d'interès.
Segons explica el president de l'organisme, les inspeccions realitzades recentment han detectat incompliments en la majoria d'empreses analitzades, especialment per falta d'informació sobre el dret de desistiment o per la presència de causes en les abusives. Amb motiu del Dia Mundial dels Drets i dels Persons Consumidores, l'Agència Catalana de Consum insisteix en la necessitat de reforçar la informació i la formació dels ciutadans perquè puguin exercir els seus drets amb coneixement i seguretat en una entornada de consum cada vegada més digital.
La Societat de Caçadors d'Esparreguera farà una batuda de caça major aquest dissabte 14 de març a la zona de les Roques Blaves. La batuda, que està autoritzada per la Generalitat de Catalunya, tindrà lloc entre les 8 del matí i les 3 de la tarda i es realitzarà seguint el protocol de bioseguretat.
d'acord amb la resolució d'autorització d'actuacions cinegètiques a la zona infectada per la pesta porcina africana de baix risc a les comarques del Baix Llobregat, Maresme, Vallès Oriental i Vallès Occidental i com a mesura de contenció de la pesta porcina africana durant tot el 2026.
La zona on es farà la batuda de caix estarà senyalitzada per avisar la població i des de l'Ajuntament d'Esparraguera recomanar respectar les indicacions si els camins estan tancats durant la batuda i no allunyar seran els camins principals i equipaments per tant d'evitar córrer riscos innecessàries. Pel que fa a la previsió del temps d'avui i els propers dies, Joan Enric Jorbà ens l'avança tot seguit. Bon dia, Joan Enric.
Bon dia. Doncs som a les portes del cap de setmana i també d'aquest canvi de temps anunciat i previst per demà dissabte.
Com anirà la cosa? Doncs sobretot amb temperatures clarament més baixes. També tindrem precipitacions en forma de neu al Pirineu i ruixats també al Prepirineu i sobretot a les comarques gironines. Tot això començarà a canviar a partir d'aquest vespre i nit, començaran a augmentar els núvols i ja de matinada poden entrar els primers ruixats pel nord-oest del país. Ho faran per la vall d'Aran, les primeres precipitacions, amb aquest front
Gràcies. Gràcies. Gràcies.
quan ens pot arribar també algun ruixat a la nostra vila. Sembla que a partir de migdia es poden estendre aquests ruixats pel nord-est, pels ballesos, i també podem tenir algun ruixat de curta durada a primeres hores de la tarda. Això de cara al vespre, les precipitacions ja s'anirien mar endins, i sobretot de cara diumenge tindríem temperatures més baixes, tot i que amb sol hi ha un temps més estable. Aquest canvi de temps serà curt,
i afectarà només demà dissabte amb un clar i notable descens de la temperatura. Sobretot diumenge tindrem sensació de fred a causa del vent, però a més a més les temperatures baixaran de forma notable. Tindrem un ambient més hivern que no pas de primavera, sobretot diumenge, tot i que demà ja es començaran a quedar les temperatures més curtes. Demà de dia no tindrem temperatures tan altes a causa de l'augment de la nebulositat.
pel que fa a temperatures. Ahir a migdia ens quedàvem amb 19 graus de temperatura màxima, avui podríem arribar als 20 graus, amb un dia avui força estable, força suau pel que fa a temperatura a migdia i amb tranquil·litat meteorològica, amb domini del sol, de les clarianes, tot i que teníem alguna buirina a les muntanyes, tot plegat poca cosa. No serà fins a últimes hores del dia ja fosc pràcticament quan ens començarà a augmentar la nebulositat. Aquesta nit passada 6 graus i mig de temperatura mínima i a quarts de 8 en teníem 7 graus.
amb un 94% d'humitat, amb vent feble, degregal, de nord-est, i la pressió atmosfèrica de 1021 milibars. Núvols que, com deien, augmenten ja de nit i matinada, començaran a caure els primers ruixats al llarg de la matinada i al matí de demà dissabte pel nord i nord-est del país, i a la tarda, si heu de sortir, doncs sí que serà aconsellable agafeu paraigües, perquè és quan tenim la possibilitat d'algun ruixat. Insistim, poca quantitat d'aigua, com a molts 5-10 litres, si és que arriben.
a caure al llarg de la tarda, ruixats que seran de curta durada i un descens de temperatura que començarem a notar la nit de dissabte-diumenge i, sobretot, de cara a diumenge. Diumenge el sol protagonista, però amb vent de nord. La tramuntana al nord-est i el mestrel al sud també tindrem vent a la nostra viala de cara a diumenge. La setmana vinent, les temperatures es començarin a recuperar ja d'una forma més clara. Res més, que et digueu bon divendres i bon cap de setmana. Salut!
I fins aquí l'informatiu de Ràdio Esparreguera d'aquest divendres 13 de març de 2026. Hem estat Neus Ibanyes, del control tècnic, i Daniel Martínez, a la redacció i locució. Que acabeu de passar un bon divendres. Bon dia. Bon dia.