Ràdio Esparreguera, serveis informatius. Les notícies d'Esparreguera a l'informatiu diari de l'emissora municipal.
L'informatiu Bon dia i benvinguts a l'informatiu diari de Ràdio Esparreguera d'aquest dilluns 9 de febrer de 2026 Quan és la una del migdia repassem l'actualitat d'Esparreguera i ho fem amb en Júlia Sobiranes al control tècnic i amb Daniel Martínez a la redacció i locució Aquests són els titulars d'avui David Aguado defensa la continuïtat del format tradicional de la passió dient que és el nostre patrimoni i no s'hauria de perdre
L'alcalde d'Esparreguera, Juan Jurado, aprova una modificació del cartibàs municipal per encarar el tram final del mandat. Esparreguera supera Martorell en generació de llocs de treball al comerç del detall. Esparreguera lidera el comprament de l'habitatge al Baix Bregat Nord.
El director de la passió tradicional d'Esparreguera, David Aguado, es mostra partidari de mantenir el format complet de matí i tarda més enllà del 2026, malgrat que la Junta Directiva hagi apuntat que aquesta podria ser l'última temporada en què representi íntegrament. En una entrevista d'Esparreguera, Aguado ha assegurat que afronta aquesta edició amb més ganes que mai i no com a final d'una etapa. Defensa que el format llarg forma part del llegat cultural del municipi i que cal preservar-lo. Toc del parer que la versió tradicional de matí i tarda no deixa de ser
el nostre llegat, el nostre patrimoni cultural immaterial que tenim, i com a qualsevol patrimoni cultural, el que hem de fer és conservar-lo i tirar-lo endavant. Per tant, jo, en el meu paret personal, considero que no s'hauria de perdre el format de matí i tarda. Sí, és veritat que s'han de buscar fórmules noves, com ara estem fent, amb un format més curt, més àgil, més empenedor, però penso que no hem de perdre aquest format perquè és el nostre
i aquesta singularitat que té la passió d'Esparreguera envers de les altres passions.
A nivell artístic, el director explica que, tot i fer-se només tres dies, la passió tradicional del 2026 incorporarà novetats importants. Entre els canvis destaca l'eliminació del quadre del convit farisaic i la incorporació d'un nou quadre titulat Maria i Magdalena, basat en un text de Ramon Torreia de 1959. També s'han introduït millores en les mutacions escèniques i noves peces musicals del mestre Josep Borràs per fer l'espectacle més dinàmic i contemporani. Aquest any hem fet un gran treball amb tremolles,
I això també passa per l'eliminació d'un quadre, que hem eliminat el quadre del convit farisaic, que era el que és la casa de Simó. I en el seu lloc farem un quadre nou, que va escriure també el poeta Ramon Torrella, l'autor amb el qual fem la passió d'Esparreguera, la versió tradicional, que jo l'he titulat amb el nom de Maria i Magdalena, tot i que són fragments del que
un text que va escriure el Ramon Torroella l'any 1959, que es deia Maria Magdalena Penitent, i que és un quadre on Maria Magdalena va conèixer a Maria, la mare de Jesús. I és un diàleg molt maco on es coneixen aquestes dues maries, aquests dos personatges, que a partir d'aleshores sempre les veiem juntes a la passió, però mai hem vist com es coneixen, i aquest any incorporem aquest quadre.
Pel que fa al debat sobre la convivència dels dos formats, el curt i el tradicional, Aguador reconeix l'esforç logístic que suposa mantenir-los, però considera que són compatibles i complementaris. Segons explica, el format curt pot atraure a nous públics que després s'interessin per la versió llarga. Jo penso que hem de conviure les dues versions, una llarga, per mantenir aquest patrimoni, aquest llegat, aquest patrimoni cultural immaterial, i per tant l'hem de preservar. I alhora també hi ha d'haver-hi un format curt,
que és un format complementari que el que fa és apropar un espectacle de durada més reduïda a un públic nou que realment s'apropi a veure la passió d'Esparreguera. Quin ha de ser el format i quin ha de ser el text d'una passió i de l'altra? Això és el que cal analitzar i cal veure quina és la millor opció perquè no hi hagi aquestes incompatibilitats.
Aguado admet que la decisió final correspon a la Junta Directiva i que de cara al 2027 s'obrirà un procés perquè qui ho vulgui pugui presentar projectes. Ara bé, assegura que està centrat plenament en la temporada de 2026 i en demostrar que la passió tradicional pot ser un espectacle modern, àgil i emocionant, malgrat mantenir el text en vers. Les representacions del format tradicional tindran lloc els dies 15, 22 i 29 de març, en sessions de matí i tarda. Mentrestant, els assajos continuen amb una elevada participació, especialment en els quadres de poble, un dels elements distintius de l'espectacle.
L'alcalde d'Esparreguera, Juan Jurado, ha aprovat una modificació de cartipàs municipal per encarar el tram final del mandat 2023-2027 amb una estructura diu, més àgil i adaptada als reptes actuals. El canvi més destacat és la creació d'un nou servei de govern obert i optimització de l'administració que dependrà directament de l'alcaldia. Aquest nou servei agruparà tot allò relacionat amb la comunicació institucional, la transparència, la participació ciutadana, la digitalització, la qualitat administrativa i el govern municipal. També incorporarà part del personal de sistemes d'informació.
En aquest marc desapareix la figura del cap de comunicació institucional i es consolida el model actual amb un tècnico de comunicació vinculat a cada àrea municipal amb l'objectiu, segons el govern, de reforçar el treball transversal i apropar més la comunicació a la ciutadania.
Una altra novetat és el canvi de nom de l'àrea de presidència i bon govern, que passa a dir-se àrea d'organització i serveis generals, per remarcar el seu paper de suport intern a la resta de serveis municipals. També serveis jurídics amplien funcions i s'anomenaran ara serveis jurídics i planificació, assumint formalment la planificació estratègica i el seguiment del pla de contractació.
Pel que fa a regidories, es creen quatre àmbits nous o redefinits. Acció social, que integra cooperació i convivència, sostenibilitat i benestar, amb competències en espai natural, residu, salut pública i benestar animal, espai públic, que inclou el servei de manteniment d'equipaments via pública i vert urbà, i seguretat, que engloba seguretat ciutadana, mobilitat, accessibilitat i protecció civil.
A nivell polític hi ha alguns ajustos en coordinacions i delegacions entre regidors i regidores, però el govern assegura que els canvis són limitats i responen sobretot a la voluntat d'encaixar millor l'organització política amb l'estructura tècnica actual. Segons l'alcalde, aquesta reestructuració vol aprofundir en la modernització i la digitalització de l'Ajuntament, millorar la gestió de l'esfai públic i repulsar la capacitat municipal per impulsar projectes urbanístics i econòmics estratègics quan falta poc més d'un any per acabar el mandat.
Esparreguera compta amb 77 empreses dedicades al comerç al detall. Aquests establiments donen feina a 550 treballadors i treballadores per compte a Liana, una xifra que es complementa amb la força dels 165 autònoms del sector que tenim al municipi. La dada més sorprenent apareix quan ens comparem amb el nostre entorn. Tot i que Martorell es considera el centre econòmic de la Baix Nobregat Nord i té un major nombre de licències d'activitat amb 120 empreses, Esparreguera genera més ocupació salariada.
Els nostres 550 treballadors superen els 480 que té MacTorell en aquest sector, segons l'últim informe de Conjuntura Econòmica del Fòrum Empresarial del Llobregat. Si mirem la resta dels municipis de la Baix Llobregat, no, Artes Parreguera es manté en el grup que endavant té. Superem a Mascareix localitats com a Brenna, que té 35 empreses i 139 treballadors, o Sant Esteve-Sales Rovires, amb 19 empreses i 55 empleats.
Ens situem a prop de xifres de poblacions com Olesa de Montserrat, amb 92 empreses i 450 treballadors, o Sant Andreu de la Barca, 90 empreses i 422 treballadors. A l'altre extrem de la zona nord trobem municipis amb una activitat comercial molt menor, com Cuibató, amb 6 empreses, o Castellbide Rossanes, amb només dues. En definitiva, les dades de la Seguretat Social del 2025 confirmen que el comerç de proximitat d'Esparreguera té un pes específic vital, sent capaç de treure i mantenir més llocs de feina que altres centres econòmics veïns.
Entre els mesos de juli i el setembre, Esparreguera es van formalitzar un total de 93 operacions de comprament de l'habitatge. Si comparem aquesta xifra amb el mateix període de l'any passat, veiem un creixement notable ja que l'any 2024 es van registrar 78 operacions en aquests mateixos mesos. Tot i que la xifra és generalment inferior a les 102 operacions del segon trimestre d'enguany, una davallada que els experts atribueixen a l'aturada habitual de mes d'agost, la tendència interanual a la vila és clarament a l'alçada.
La dada més rellevant apareix quan posem la lupa sobre el Baix i Obregat Nord. L'Esparreguera s'ha situat aquest trimestre com el municipi amb més activitat immobiliària de tota la zona nord, superant fins i tot a Martorell, que és el centre econòmic del territori i que s'ha quedat amb 90 operacions. També ens situem per sobre a Dolesa de Montserrat, que n'ha registrat i 81, i de Sant Andreu de la Barca, que n'ha sumat 63. A molta distància trobem la resta de poblacions del seu entorn. Sant Esteves a Rovires, que ha registrat 43 operacions, Abrera 40 o Coibató 20.
Si mirem el conjunt de la comarca i l'Hospitalet, s'han superat les 3.200 operacions en total, una xifra que el territori no veia amb aquesta constància des de l'any 2007, just abans de l'escalde de la bombolla immobiliària. En aquest ranc global, les altres ciutats del sud continuen liderant el volum total, amb l'Hospitalet Llobregat al cap davant amb 816 operacions, seguida de Sant Boi amb 305 i Cornellà amb 283.
En resum, Esparreguera es consolida com un pol d'atracció en el mercat de l'habitatge, encapçalant l'activitat de la Baix i Oregat Nord i mantenint un ritme d'agraixement sostingut respecte a l'any passat. Pel que fa a la progressió del temps d'avui i els propers dies, Joan Enric Jorba ens avança la informació que tot seguit escoltem. Bon dia, Joan Enric.
Bon dia. Comencem setmana que es presenta amb moviment. Temps variable, insegur, canviant, i una setmana en la qual tindrem pràcticament de tot, no pas...
A la nostra vila, que sembla que pel que fa a precipitació poca cosa tindrem, però sí que al nord del país Pirineu i Prepirineu de nou tindrem ruixats algunes tempestes, neu, i sembla que el vent vol ser el protagonista d'aquesta setmana. Una primera tongada de vent més aviat aponentat de cara a dimecres,
i a finals de setmana, entre divendres i dissabte, podríem tenir una forta mestralada, una forta entrada de vent de nord destacable a gran part del país. De moment tot plegat amb un cel que s'ha de mantenir variable i amb unes temperatures que entre avui i dimecres poden pujar una miqueta, sobretot de dia, i a finals de setmana tindrem una notable baixada de les temperatures amb aquesta forta ventada de nord.
Durem un cop d'ull a les dades de les últimes hores. Ahir arribàvem a fregar els 16 graus de temperatura màxima a migdia, per ser exactes 15 i mig, i aquesta nit passada hem registrat una temperatura mínima de 4 graus. A quarts de vuit del matí teníem 5 graus de temperatura, amb una humitat del 92%, amb vent encara pràcticament en calma d'agregal de nord-est, i la pressa atmosfèrica, que és una miqueta més alta que la que teníem la setmana passada, uns 1.009 milibars, almenys hem superat
els 1.000 milibars. Un dilluns que s'ha llevat amb aquest cel variable, amb núvols que deixaven alguna gotellada cap al nord-oest i sud del país, tot plegat de poca cosa, i els núvols que es mantindran durant el dia d'avui, tot i que es poden trencar a migdia amb sol, ressol, amb clarianes, però tornen a augmentar de cara a la tarda o vespre i no descartem que al llarg d'aquesta nit i matinada
també pugui arribar alguna gotellada a la nostra vila. Poca cosa tot plegat, algun plugim que amb prou feina es pot arribar a mullar el terra. De cara de dimarts mantindríem aquest cel variable amb possibilitat de ruixats i fins i tot alguna tempesta de cara demà al vespre al Pirineu i Prepirineu.
uns ruixats que afectarien tan sols el nord del país, mentre que la resta tindríem aquest cel variable. Després d'aquests ruixats i tempestes del Pirineu, la nit o el vespre de dimarts a dimícara, sembla que de cara a dimícara el vent aniria guanyant intensitat, vent més aviat aponentat. Mantindrem, per tant, una relativa suavitat de temperatures a migdia.
i entre divendres i dissabte tindríem aquesta nova ventada, que ja seria de nord. Per tant, ens faria baixar la temperatura a finals de setmana notablement. Així, doncs, una setmana que tindrem, almenys a la nostra vila, més vent que no pas pluja, amb un cel variable, amb unes temperatures que poden pujar una mica fins dimícres, però que baixaran de forma notable de cara al cap de setmana. Això és tot. Que tingueu bon dilluns. Salut!
I fins aquí un informatiu de rellons per regra d'aquest dilluns 9 de febrer de 2026. Hem estat Juliette Sobiranes, el control tècnic, i Daniel Martínez, de la redacció i locució. Que acabeu de passar un bon dilluns. Bon dia.