This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Ràdio Esparreguera, serveis informatius. Les notícies d'Esparreguera a l'informatiu diari de l'emissora municipal.
L'informatiu Bon dia i benvinguts a l'informatiu diari de la Ràdio Esparreguera d'aquest divendres 30 de gener de 2026 Quan és la una del migdia repassem l'actualitat d'Esparreguera i ho fem amb Neus Ibañez del control tècnic i amb Daniel Martínez de la redacció i locució Aquests són els titulars d'avui L'Ajuntament Col·laboren per poder instal·lar plaques solars en edificis municipals el 2026
Els assajos de la passió d'Esparraguera 2026 ja estan en marxa amb més pes pel format curt. Els alumnes de l'IES al Cairat recorden l'exili i la memòria històrica a la quarta edició de Camins de Pau. La campanya de donació de sang a Esparraguera es va veure acondicionada per una incidència elèctrica a la tarda.
El CEO del grup Nieves Energia, Luis Nieves, ha avançat a Ràdio Esparreguera que la col·laboració amb l'Ajuntament d'Esparreguera per instal·lar placas solars cotovoltaiques a les taulades d'edificis públics podria començar a materialitzar-se durant el 2026, un cop superats els tràmits tècnics i administratius necessaris.
Segons ha explicat, el projecte permetria reduir la despesa energètica municipal i destinar aquests estalvis a millores socials educatives i mediambientals. El directiu ha detallat que a nivell d'energia fa anys que ha desenvolupat instal·lacions fotovoltàriques en les seves pròpies estacions de servei i que ha posat en marxa un nou model basat en el lloguer de teulades. Aquest sistema consisteix a instal·lar plaques en edificis públics o privats, pagar un lloguer per l'ús de la coberta i revendre l'energia generada dins del radi de dos quilòmetres de distància que permet la normativa vigent.
Hem iniciat un nou model de negoci que és el de llogar, diguéssim, taulades d'edificis. Jo crec que això és també aplicable al municipi d'Esparraguera i als edificis que tenen. Al final nosaltres el que fem és llogar la taulada, instal·lar i pagar un lloguer per aquesta taulada
instal·lant les plaques fotovoltaiques i el que fem és revendre després aquesta energia que es genera i que es pot actualment revendre a dos quilòmetres de distància
I al final, empreses que per diferents raons no poden tenir aquestes instal·lacions, doncs beneficiar-se tenir una energia molt més, diguéssim, ecològica i a la vegada molt més econòmica i a més a uns preus fixes en el tema de les bateries que es pot acumular i després consumir aquesta energia.
En aquest sentit, Nieves ha confirmat que aquest model és perfectament aplicable als edificis municipals d'Esparreguera i que ja està assessorant els tècnics del consistori. L'energia generada podria servir tant per a vestir equipaments públics com per ser redistribuïda, incluint-hi formulas per beneficiar a famílies vulnerables.
instal·lar aquestes plaques i després, a part del consum que pugui haver per als edificis municipals, revendre aquesta energia i també, d'alguna manera, les famílies més vulnerables o regalar o contribuir a vendre-li a un preu molt més econòmic.
Pel que fa al calendari, el CEO del grup ha indicat que les converses amb l'Ajuntament van començar el 2024 i que actualment es troben en una fase d'assessorament tècnic. Tot i que caldrà passar per processos de llicències i possibles licitacions, ni a més considerar factible que algunes instal·lacions es puguin començar a executar durant el 2026.
I la idea és fer-ho, incorporar-ho el més aviat possible, esperem que sigui durant aquest exercici que es pugui fer, com he dit, o a la nostra empresa o a altres empreses energètiques que puguin estar interessades en el projecte. El que fem és, de moment, un exercici d'assessorament a l'Ajuntament perquè ho puguin tirar endavant.
La passió d'Esparraguera ja ha començat els assajos de cara a les representacions del 2026, que rencaran el pròxim 15 de març. Enguany, la Junta Directiva ha apostat per incrementar les funcions del format modern i reduir les del tradicional, una decisió que respon a la major demanda de públic dels darrers anys. Arriba d'Esparraguera hem parlat amb Robert Govern, director de la versió corta de l'Espatacle, que explica com es coordina l'equip de direcció i quins són els motius d'aquest canvi de pes entre formats. Abans de començar els assajos,
hi ha un equip de direcció que ens reunim sempre i planifiquem d'entrada quins dies agafa uns per fer els assajos, quins dies agafa els altres perquè no ens suapem i després també a nivell de repartiment també fem la trobada per quan falta algú posar-nos d'acord amb qui farà cada paper
Govern recorda que la decisió d'oferir sis representacions del format curt i només tres del tradicional no correspon a la direcció artística, sinó a la junta directiva, després d'analitzar les xifres d'assistència. El 2025, la passió curta va doblar la fluència d'espectadors respecte a la tradicional, amb una mitjana de 800 persones per funció. Això no és una decisió que prengui l'equip de direcció, sinó que és una decisió que pren la junta directiva de la passió. I la junta va considerar
en funció del nombre d'espectadors que va tenir tant una passió com l'altra, que era millor donar més dates a la curta que a la llarga. O sigui, l'any passat, les representacions de la tradicional van tenir un promit dels 400 espectadors i les representacions de la passió curta van tenir un promit de 800 espectadors. Llavors, han volgut promocionar la passió curta perquè és la que veuen que a nivell d'espectadors té més demanda.
Actualment Esparreguera és l'única passió que manté els dos formats, però la tendència general arreu del país ha estat la reducció de durada per adaptar-se als nous hàbits del públic. Segons govern, aquesta evolució és clau per garantir la continuïtat de l'espectacle. Tot ha anat evolucionant i ara la societat
ens marca que més val que fem una passió curta perquè si no ens n'hem quedat sense espectadors i entenc que la gràcia de la passió que fa més de 600 anys que es fa és que d'aquí 600 anys encara es perregueren i la continuem fent.
Pel que fa als assajos, el ritme és intens des del mes de gener, amb sessions pràcticament cada dia de la setmana. La resposta de la gent, assegura, està sent molt positiva, especialment als assajos de diumenge, on participa el poble, un dels grans trets distintius de l'espectacle.
Estem fent assajos de diumenge amb moltíssima gent. O sigui, estem encantats de la vida de la resposta de la gent que participa a la passió. O sigui, el diumenge al poble, tots els assajos que hem estat fent fins ara de poble, hi ha una quantitat de gent que ja es podria fer una representació, perquè l'escenari està molt ple. I això és una meravella.
Jo què sé, podem parlar que ara mateix hi ha involucrats perfectament 300-400 persones. En la merda artístic, una de les principals novetats del format curt és l'estrena de Gemma Pinheiro en el paper de Mare de Déu, mentre que la majoria de papers principals es mantenen. El govern admet que cada cop és més difícil repetir rols, no per manques, sinó per l'augment del nivell interpretatiu dins la passió.
Les representacions del format tradicional tindran lloc els dies 15, 22 i 29 de març, en horari de matí i tarda, mentre que la passió curta es podrà veure els dies 3, 11, 12, 18 i 26 d'abril i l'1 de maig. Segons Robert Govern, aquest serà l'últim any que la passió tradicional es representarà en el format complet de matí i tarda, fet que converteix aquesta edició en una cita especialment significativa.
L'Esparreguera celebra aquesta setmana la quarta edició de Camins de Pau, un projecte educatiu que treballa la memòria històrica i la cultura de la pau. Les activitats centrals tenen lloc avui, coincidint amb el Dia Internacional Escolar de la No Violència i la Pau, amb la presentació dels treballs sobre l'exili al plaça del centre i a la tarda l'acte institucional d'homenatge als exiliats a la plaça de l'Ajuntament.
Enguany es recorda figures històriques del municipi com Agustí Jorba Alert, últim alcalde de la República d'Esparraguera, i els sindicalistes Fabià Sens Padró i Joaquim Assoler Brugueras. La programació inclou també el record als víctimes d'anarcisme amb la col·locació de noves als Topperstein, amb la presència de representants del Memòria Democràtic i del Govern de la Generalitat de Catalunya.
A Ràdio Esparraguera hem parlat amb alumnes d'Alies del Gairat i amb el professor d'Història del Jorge Torres sobre com han treballat la història de l'exili als camps de concentració a través d'una exposició dedicada a Conxita Grans i Ramos, resistent francesa d'origen català.
Dins del centre se'ns va fer la proposta, en part relacionada amb el Memorial Democràtic de la Universitat de Catalunya, de portar una exposició sobre una persona molt concreta al centre, la qual està exposada fins al 5 de febrer a la sala d'actes del centre, per si a algú li interessa i es vol passar...
Està molt bé, ara farem cinc cèntims a la persona. I alhora també va venir un comissari de l'exposició aquesta itinerant per explicar-li als alumnes, en aquest cas del grup d'aquestes tres noies que tenim aquí, qui va ser aquesta persona, una mica què va fer, posar una mica de context en aquesta exposició, més enllà de les fotos i a més, que és un bon material, la veritat està molt ben fet, doncs sempre fa més goig que algú t'expliqui una mica...
El context i aquelles cosetes que a vegades es poden perdre, els detallets. I en concret, aquesta persona va ser la Conxita Granger, o Conxita Granger Ramos, també se la coneix sobretot a França, perquè el seu marit amb el qual es va casar tenia el cognom de Ramos, s'ha de dir que la dona agafi el cognom del marit. A França se la coneix com Conxita Ramos, no tant com Conxita Granger.
L'UNAT ha pogut conèixer no només les dades històriques, sinó també els detalls personals i emocionals de les vivències dels exiliats. En aquest sentit, la Camila Fernández, que té testimonis dins la seva família, considera que és molt trist com van patir i com van haver de sobreviure, però que és molt important fer-ho perquè no es torni a reparatir, afirma en parlant del seu besavi Ramon Jiménez Mateo.
Neu Basavi, que era espanyol i militava la CNT, la Confederació Nacional del Treball, i quan va esclat a la segona guerra mundial, ell va continuar lluitant, aquesta vegada contra el nazisme i contra Hitler.
El van capturar i el van pujar al tren de presoners. Ningú sabia exactament cap a on els portaven, només que el destí era un camp de concentració i que aquell viatge podia ser l'últim. El meu basavi va decidir arriscar-ho tot i escapar. Va ser una fugida extrema.
Durant l'escapada a Nova Sàvia es va clavar un clau molt gran al peu. Aquella ferida li va deixar una cicatriu que va preservar per vida. I amb això vull dir que és el record d'una lluita, d'un sacrifici, d'una història que cal explicar perquè no es torni a repetir.
Els alumnes coincideixen que treballar a la història en primera persona fa que l'experiència sigui més impactant. També reflexionen sobre el paper de la memòria històrica per a les noves generacions i la importància de conèixer les guerres passades per prevenir futurs conflictes.
Jo penso que sí que és veritat que han sigut molt fortes aquestes guerres i que són, la veritat, molt tristes perquè no només muren la gent que vol lluitar sinó que muren molts innocents, molts infants i sí que és veritat que ja ha passat un temps que encara continuen existint
i continuem fent veure les persones que van morir amb això o que van visquer això, com per exemple la cotxe de gran gent en aquest cas, però que no podem assegurar que no torni a passar, ja que són molts països que hi ha gent molt egoista i sincerament jo penso que no passi, però no es podria assegurar.
L'alumnat ha combinat activitats com visites guiades, conferències, entrevistes, testimonis i activitats artístiques per apropar-se a la història de manera vivencial. L'exposició sobre Conxita Granger es podrà visitar fins al 5 de febrer a la sala d'actes de l'IES Alcairat.
La campanya de donació de sang que es va dur a terme dimecres a Esparraguera va registrar una participació inferior a l'habitual a causa de problemes tècnics relacionats amb l'ensubministrament elèctric que van afectar especialment la franja de la tarda. Segons han explicat les raons Esparraguera des del Banc de Sang i Teixits de Catalunya, en aquesta ocasió la campanya no es va poder fer a la Biblioteca Municipal de Taneu, que és l'espai habitual, perquè estava ocupat. Per aquest motiu la unitat mòbil es va instal·lar a l'aparcament del Teatre de la Passió, fet que va obligar a utilitzar un generador propi en lloc de connectar-se a un punt de lleu municipal.
El problema va arribar a la tarda, coincidint amb el tramonari en què normalment s'acostuma a concentrar el major nombre de donacions, quan el generador es va espaiar i no es va poder continuar tenint les persones que s'hi volien apropar per donar sang. Tot i aquesta incidència, al llarg del dia es van apropar a la campanya 39 persones, de les quals 27 van poder fer efectiva la donació de sang. No es va registrar cap donació de moïdors i dues persones van fer la seva primera donació.
Gràcies a aquestes aportacions es calcula que fins a 81 pacients se'n podran beneficiar. Des del Banc de Sang i Teixit s'han volgut agrair la comprensió i la resposta de la ciutadania i han avançat que, per evitar situacions similars, la pròxima campanya de donacions per regueres tornarà a fer l'unitat municipal sempre que sigui possible. Pel que fa a la previsió del temps d'avui i els propers dies, Joan Enric Jorbans avança la informació que tot seguit escoltem. Bon dia, Joan Enric.
Bon dia. Doncs, tot i que avui el dia ha començat amb un cel força serè, aquest cel s'ha d'anar tapant a partir de migdia, de cara a la tarda i últimes hores del dia, ja començaran a arribar els primers plogims perponent. I és que ens creua un altre sistema frontal, poc actiu, es va desgastant a mida que s'acosta, però sí que deixarà alguns plogims cap a l'oest del país, comarques de Lleida i Interior de Tarragona, i també...
alguna feble nevada, doncs sobretot al Pirineu més occidental, entre la Vall d'Aran i el Principat d'Andorra, però més aviat a la cara nord del Pirineu. Però vaja, augmentant aquests gruixos de neu que tenim a tot el Pirineu català, Déu-n'hi-do com està aquest hivern, com feia anys que no vèiem de nevat a gran part del Pirineu.
temperatures que es mantenen més o menys estables i aquesta nit i matinada que ens poden caure, com a molt, a la nostra vila, a la nostra comarca, quatre gotes. Tot plegat poca cosa, si és que arriben a caure. Al cap de setmana, aprofiteu-lo, perquè no esperem pluja, fins dilluns. Dilluns sí que tindrem un dia de nou passat per aigua. Sembla que les precipitacions anirien guanyant terreny al llarg del matí.
i a la tarda es farien més extenses i més intenses. Per tant, dilluns, dia de paraigües de nou, amb noves precipitacions, el mes de febrer sembla que arriba comportant-se de la mateixa manera que ho ha fet el gener. La setmana vinent sembla que serà força moguda i que anirem regant de nou el territori. Un gener que acaba la nostra vila amb aquests gairebé 100 litres per metre quadrat, recollits en 15 dies,
dels quals 10 dies consecutius vam estar recollint precipitació. Déu-n'hi-do quin gener pel que fa a pluja, no pas tant per la quantitat de precipitació, sinó per la quantitat de dies que ha anat plovent.
De cada dos dies n'ha plogut un, aquest mes de gener, almenys això sí a la nostra vila. Donem un cop d'ull a les dades de les últimes hores. Ahir migdia fregàvem els 15 graus de temperatura màxima. Aquesta nit passada hem registrat una temperatura mínima de 4 graus i a quarts de 8 del matí en teníem 5, amb una humitat elevada del 95%, amb vent pràcticament en calma d'agregal de nord-est i la pressió atmosfèrica de 1.006 milibars. Com dèiem, malgrat aquest cel serem al qual ens hem llevat,
Els núvols han d'anar a més a mesura que avancin les hores, sobretot de cara a la tarda, i últimes hores del dia, ja de nit, doncs el cel pot quedar tapat i poden començar a caure els primers plogims perponent. De nit i matinada podria arribar quatre gotes a la nostra vila, poca cosa si és que arriba a caure, i demà dissabte, tot i que ens podem llevar amb núvols residuals del front que ens passa al llarg d'aquest vespre nit i matinada,
doncs demà el sol i les clarianes s'han d'anar imposant. També de cada diumenge tindrem cel variable amb clarianes i domini del sol a migdia i unes temperatures més o menys estables a l'espera d'aquest nou canvi de temps de cara a dilluns. Més núvols, més pluges i temperatures que dilluns de dia baixarien una mica a causa de les precipitacions. Res més, que acabem de passar bon divendres i gaudiu d'un bon cap de setmana. Salut!
I fins aquí l'informatiu d'Arredes Pereira d'aquest divendres 30 de gener de 2026. Hem estat Neus Ibanyes, del control tècnic, i Daniel Martínez, de la redacció i locució. Que acabeu-lo passant bon divendres. Bon dia.