13 minuts passen de les 11 del matí. Al sumari ja ho hem dit que finalment, o per fi, com vosaltres vulgueu, ha arribat el moment de fer un reconeixement públic i des de la Generalitat i des d'Espanya, sí, des d'Espanya, millor dit, el reconeixement als ex-treballadors de la bandellosa. Un dia d'aquests va arribar una notificació
que deien que s'havia decidit ajornar un acte institucional que volia fer perquè estava de dol oficial degut a l'accident de trens, però que finalment es faria pròximament, i ara ens dirà quan, concretament el 5 de febrer, ja us diré jo, l'entrega de medalles al mèrit de protecció civil. Una d'aquestes medalles anirà a parar
als ex-treballadors de la bandellosa. I nosaltres, tan aviat ho vam saber, ens vam posar en contacte amb el Braulio Conejo, que sempre ha sigut el nostre interlocutor principal. M'agrada que a mi aquesta informació me va arribar de Julio Pérez, que ja després ens recordarà el Braulio qui és, sobre aquesta medalla. Us ha arribat a vosaltres molt bon dia, enhorabona Braulio. Moltes gràcies, bon dia.
Finalment sembla que totes les pressions mediàtiques, polítiques i de tota mena ha tingut el seu fruit.
Doncs sí, jo penso que aquest dia 5 a l'entrega de medalla és un reconeixement ja oficial que s'ha estat lluitant des de fa molt de temps. En començament, pràcticament aquesta medalla se dona, com ben saps, a els treballadors que vam estar...
i els que no van estar aquella nit, perquè inclús els que no van estar aquella nit, quan van arribar de matí, van seguir treballant durant tres dies, fins que la central va quedar emparada segura. Aquesta medalla és per tothom. Per tothom, que jo m'agradaria estar parlant de gent que mai han parlat, com per exemple, avui ho diré, les senyores de la neteja. Hi havia un grup de senyores de la neteja,
que venien a llimpiar les dependències, els lavabos i tal, de tard de nit, i quan estaven menjant la bocata és quan se les va moure el terra, igual que un terratrèmol, perquè quan la primera estrabada que fa la turbina se mou tota la central, no és allò que diu, arriba a moure, i comencen les sirenes en el tema de l'incident nuclear i tot això, i elles van quedar allí dint sense cap tipus de...
i en el soroll de les vàlvules, fins que la van vindre a buscar en una seneritat que si haguessis vist van marxar caminant igual que qualsevol dia en el que s'estava passant a la central. Molt bé per aquelles dones. Avui en dia aquesta medalla també es penvella, encara que no quedi més que dos. De quanta gent estem parlant?
referent a la gent que pot entrar a la central. En general? O sigui, aquesta medalla entre quanta gent s'ha de repartir? Jo penso que en tota la central. En tota la central perquè inclús les secretàries quan van arribar de matí, que ja la cosa ja estava ja
controlada, no amparada segura, però sí controlada, van preguntar que què podíem fer. O sigui, que si hi haguessis dones i hi haguessis donat una escombra, hauríem anat a escombrar. O sigui, va ser una cosa... Home, a banda d'escombrar també podíem fer més coses, però que en el seu moment no van fer res. Però almenys van anar. Aquest reconeixement
Arriba des d'on? Des del govern d'Espanya? Des del Ministeri de l'Interior. A mi la invitació em ve del Ministeri de l'Interior. A mi i a tots els treballadors de la central ve del Ministeri de l'Interior. Se va demanar...
És que no explica exactament si és que es va donar per la moció de l'Ajuntament i tal. Però el que jo et puc dir és que aquest any 2025 s'ha treballat molt. Des d'Aster, TCN, de demanar al Ministeri de l'Interior un homenatge públic...
públic, aquí a l'Hospitalet. No hem aconseguit que fos a l'Hospitalet. Au d'anar a Barcelona. Perquè ha sigut una llàstima no feu aquí a l'Hospitalet perquè hauríem tornat a ajuntar amb els 350 o 400 persones. A Barcelona, la gent d'Infrensa, doncs, no...
Bé, no, és que a més tampoc és possible, segurament també us acoten els convidats, tampoc pot anar a tothom. Doncs bé, jo el dia 10 de desembre vaig estar allà al Consell de Seguritat Nuclear, a la sala d'acte, que vaig ser un dels ponents del llibre del Julio Pérez, que es va presentar,
Cosa curiosa, la sala estava bastant pleneta, però eren gent gran. I vaig preguntar que com és que no hi havia gent jove? I em van dir...
de que com si passés, no hi havia gent jove, era la major de la gent, era tot gent ja gran, gent de Aster-CSN, i tal. Però sí que estava el Francisco Castejón, que és un dels consells de la Junta del Consell de Seguritat Nuclear. Me va vindre per les meves...
a la meva ponència, que vaig estar parlant allà de lo que havia passat aquella nit, que, aunque mil vegades explique que és lo que va passar aquella nit, no té res que veure en la realitat. No té res que veure en la realitat. El que expliques és una cosa que cada un se lo da jo, però la realitat va ser una altra molt diferent. El Castejón me va dir que ell se comprometia a demanar al Ministeri de l'Interior aquest homenatge. Això ja m'ho va dir. I el secretari d'ell també.
Y fa un molt poc de temps, el Julio Pérez me va dir, matrucat, el secretario del presidente del consejo, que van a hacer lo posible porque este homenaje se le haga a los trabajadores de Bandelló.
Recordem quina vinculació té el Julio Pérez, perquè parlem de Julio Pérez, de la presentació del llibre de Julio Pérez, potser hi ha gent que no sap quina vinculació té. Aquí els treballadors diferents pràcticament ho coneixen tot, i coneixen que és una gran persona, una gran persona que està lluitant contínuament, contínuament, perquè...
Sense ell no hauríem fet res, en principi perquè tota la iniciativa de los homenatges i tot això sempre ha sigut d'ell, el que ha treballat, el que ha mirat i tal. I el Julio Pérez aquí, en los treballadors de França,
Ho coneixer, com te dic, tothom. I a mi se va ficar en contacte amb mi perquè no sé per què tindria el telèfon, o com estava a l'Ajuntament, el telèfon li van deu donar, que vaig ser un dels que va estar, i se va ficar en contacte amb mi abans de la pandèmia. Això va ser abans de la pandèmia.
¿Pero él es del Consejo de ONES? No, él no es del Consejo. ¿Del foro? Él es un membre de Aster-CSN, que es una asociación de técnic e ingenier del Consejo de Seguridad Nuclear. ¿Asociación profesional de técnic de seguridad nuclear y protección radiológica? Sí, señor. Y se va a crear precisamente per controlar lo que no se fa fer
A les centrals nuclears. I això... Ells han sigut qui t'han enviat una carta, una circular que diu Estimados trabajadores de la central nuclear Bandellos 1.
Sí, acá esta carta es de la Nieve Sánchez. La Nieve Sánchez es la... Presidenta de Aster CSN, gran persona. Dio, me hace mucha ilusión que finalmente el gobierno de España haya reconocido la hazaña que realizasteis aquella noche del incendio que tuvo lugar el 19 de octubre de 1989.
Era una deuda que el país tenía con todos vosotros que actuasteis poniendo al máximo vuestras capacidades para evitar un daño que, sin duda, habría tenido consecuencias fatales. Algunos estabais en vuestro turno de trabajo o de retenes anoche. Otros, sin dudarlo un instante, fuisteis voluntariamente para ayudar a vuestros compañeros en una situación tan difícil como la que se había generado.
Sabemos, tras un análisis detallado de las circunstancias, que vuestras vidas corrieron peligro en vuestras intervenciones, con zonas de alta tensión, humo, fuego y materiales inflamables.
En nombre de toda la asociación profesional a la que represento, te vuelvo a expresar nuestro agradecimiento por la valentía y profesionalidad demostradas y te transmito mi enhorabuena porque al fin se haya hecho justicia con este reconocimiento. Un fuerte abrazo, Nieves Sánchez, presidenta de Aztec CSN. Nieves Sánchez va estar aquí, cuando se va a fer la plaza que se va a anomenar
i que era un homenatge als ex-reballadors de la bandellosa per l'accident. Però hem coincidit que era una dona superlluitadora,
i molt convençuda que no s'havia fet suficient per tota la gent que havia estat arriscant la vida aquella nit. Llavors, finalment, per això, suposo que ha d'estar supercontenta. Molt, perquè, a més, aquests dos, suposo que tots els de ASTES-TSN saben més del que va passar a la central que nosaltres mateixos, perquè no ha arribat a tantíssima documentació abans de parlar i abans de tirar endavant tot això...
que saben més que nosaltres, però de qualsevol moment. El que no saben en si és el moment en què tu entraves a l'aigua o entraves a pagar poc... Ja, perquè no hi eren en aquell moment, però tenen tota la informació, no? Llavors, què passarà el dia 5 de febrer? Explica'm. Bueno, doncs el dia 5 de febrer, per mi, que aniré allí, i m'agradaria que vinguessin bastants treballadors de la central, però veig que no...
que no s'han apuntat, perquè les meves idees eren que si arribàvem a un número determinat d'agafar un microbus i tal, i a veure han anat perquè és un dia en realitat que se reconeix el que els treballadors diferents se'n van fer aquella nit. Però quanta gent anireu?
Ai, doncs diria que oficialment els que a mi m'han dit que van... Una petita representació? Adeu, potser arribarem. Sí, però si no arribem a fer un microbus cada un ha d'anar pel seu compte. I això és complicat. A mi el Ferran s'ha compromès, és un fill que ens cuida molt, és veritat, que ens cuida molt per a tot el Ferran...
s'ha compromett que em portarà i estarà. I el Toni, el meu fill des de Barcelona, també vindrà. També vindrà, molt bé, i molt orgullosos que estaran. I suposo que potser el meu fill, el de Barcelona, el Toni, potser portarà algun amic i tal. També sé que vindran gent de Barcelona que estan relacionades amb ASTCN, que m'ho ha dit lo Julio, que vindran diversos de Barcelona...
I bueno, pues espero estar a l'altura en aquel moment, perquè he preguntat si puc dir algunes paraules, no?, i si me deixen... Perquè seràs tu qui li vagi recollint el que és el... Sí, sí, perquè... Mira, t'explico com me vaig ficar en contacte, com se va ficar en contacte amb mi la delegada, la subdelegada del govern aquí a Tarragona.
El dia 17 per la tarda, per la tarda nint, ja que anava en un cotxe cap a les festes de Sant Antoni a Escó, em truca i em diu, no ho sé, soc la subdelegada del govern a Tarragona.
I jo què he fet? Jo pensava que aquesta ràpid em dirà que si vull canviar d'empresa d'elèctrica o d'allà. Això li vaig dir. Escolta, Elisabet, a mi tot això ara m'està agafant fora de joc perquè no tenia idea de que...
donarien aquesta medalla ni res y tal, y ella me diu, ay, lo entiendo, lo entiendo, y como anaba en el coche, digo, pregúntale, truca al Alfonso García, que él te... porque, claro, Alfonso García, pues, lo debía de saber o lo que fos, y me va a dir que el truqué samper, porque ella veía que yo no me acababa de creure de que ella fos la subdelegada del gobierno. Que no te voy vendre res, que no te voy vendre res, ¿no?
I després, d'un demà, quan van trucar, de seguida me va dir... Hostia, lo siento la conversa que vaig tindre en tu, perquè no pensé no. No, no, no, jo lo entiendo. És que estem molt mosquejats, em passen tantes coses. I després me diu, el dia 21 a Barcelona... Però el dia 21? Però com ha de ser el 21, si el 21 és el dimecres que ve? Jo no...
Doncs vaig consultar, va vindre lo de l'acident, de los trens, i això se va anul·lar i se va passar el dia 5. El dia 5 de febrer. Doncs al 5 ja te dóna temps a informar tothom que no volen vindre. No volen vindre, però que estiguin informats. O que no poden. Després ella no me va enviant més que la invitació personal.
Li va dir, no, no, jo no puc penjar l'onada verde amb una invitació personal, m'ha de enviar la invitació com és, perquè és per tots els treballadors, que això ja ho saps tu. I després ella se va ficar en contacte a mi, una senyora que es diu Dolors no sé què, que la secretària, i me va passar, i és la que me va passar tota la documentació. I així va quedar. I així va quedar.
A veure, també ja sabeu que l'Àlvaro Sanz va fer un curt que es deia Els herois de Bandellos 1, que va resultar copremiat en un concurs que el van presentar. Per una banda, després també van fer Anatomia d'un accident nuclear des d'un altre canal de televisió, una privada.
Després, aquest reconeixement que teniu com a protecció civil. Així que, bueno, amb això ja tancarem el cercle o no? Bueno, queda lo de la pel·lícula, saps que se va fer una pel·lícula, no? Se va fer algo, sí. Que la va fer l'aranxa i que amb això estava l'Esteve Garial, no? El Giral, sí. El Giral. Estan en ello encara.
Ellos tenien la subvenció, no sé el per què. Ara, jo sempre ho he dit, no entenc quin tipus de pel·lícula, perquè potser ens vam estar gravant...
a uns quants, hores, però sense dir pràcticament paraules, o sigui, algo, no ho sé. No ho sé, serà, sí, serà algo així una mica especial, però ja ho veurem, ja ho veurem el resultat. El Julio Pérez, que també... Ja li preguntaré a l'Esteve Giral, a veure com ho porta. Sí, pregúntale, pregúntale, perquè jo li dic, hòstia, i aquesta pel·lícula, no? A lo millor me van gravar en lo coche, dins del coche...
llimpiant el cotxe a dins, com sortia, com obria i tot això. I a la Marina, com començava, vam vindre a casa. A casa van estar gravant un munt de temps. A més, a més, em va agradar la gravació, va ser al port Nauti, que va ser al meu net, al Gerard. Sí. M'està passejant i encara va haver alguna conversa que entre ells i jo vam gravar, que no sé després si sortirà o no sortirà. Bé, allò ho veurem. I fixa't.
Tu ja saps que faim maquetes. Aquest any podries haver vingut a gravar el pessebre perquè ha sigut el millor pessebre que he fet en miniatura. Cada any no pot ser, de tant en tant, però cada any no pot ser, Brauli, home, que hi ha molts pessebres pel món, de molta gent i que també és del poble. Bueno, tenim mig minut, Brauli. Què t'agradaria? Nosaltres ja després, quan torneu,
ja farem una peça, ja explicarem quines són les impressions que has tingut, però ara, què t'agradaria dir a la gent que t'escolta sobre aquest reconeixement de protecció civil? Bé, jo voldria agrair a Aster CSN tot el seu esforç que han fet, agrair a les autoritats que han estat i explicar si me deixen una mica què va ser aquella nit, la nit de...
del 19 d'octubre del 1989. M'agradaria explicar una mica què va ser aquella nit. Suposo que t'acotaran molt el temps, te diran temps de 60 segons, 30 segons, 40 segons... Sí, me pot passar igual que quan Julio Pérez, a la presentació que va ser, que me va tallar, perquè si no, encara estic parlant allà... Clar, però és que a vegades aquestes coses s'han de ser més... A veure, ja preguntaré a la secretària... Quant temps tens? I llavors te prepares...
No, no ho sabia clar ella. Em va dir que sí, que uns parlen i uns altres no, però dos o tres minuts, no sé el que donen tres minuts. Bé, doncs mira, nosaltres portem vint minuts, vint... I hem parlat poc. Bé, no, no hem parlat poc, hem parlat el suficient i potser ja m'he explicat, ja ha quedat claríssim que anireu el dia 5 de febrer a Barcelona...
a recollir una merescudíssima medalla en nom de tots els treballadors de la bandellós I i d'aquest accident que es va quedar en no res per la resta de població gràcies a la seva valentia. Així que enhorabona i moltes gràcies per haver vingut a explicar-lo. A vosaltres per vindrem a explicar una mica què serà el dia, sí. Molt bé.