I avui compartirem amb vosaltres un projecte solidari, que no és la primera vegada que parlem, perquè havíem parlat ja d'un projecte solidari que tenia una similitud, i ara ens explicarà la Bea Osuna de què va i la Maria Rosa Castellbi. Es diu Cosilletres amb cor i us explicarem una història preciosa que, a més a més, tindreu l'ocasió de veure-la.
a les nostres xarxes i les seves també, de què va si és que no l'heu vist ja i no ho sabeu. Molt bon dia a totes dues. Bon dia. Qui comença i qui m'explica què és cosir lletres amb cor?
Tu Bea? Sí, sí. Cosim lletres amb cor. És un projecte, sobretot altruista, en el que participen unes 150 voluntàries de Tarragona, Terres de l'Ebre... Alguna tenim a Barcelona, també. I estem a tots els hospitals de la zona de Tarragona, Terres de l'Ebre, i també a Mallorca, perquè amb línia recta també arribem a Mallorca.
I què vol dir estem als hospitals? Estem amb les nostres lletres, els nostres cors. Cada bebè que neix rep el seu nom amb les nostres lletres. Tenim la col·laboració inapreciable de les TCI dels hospitals, que són les que es preocupen de com es diu el bebè, es preocupen de muntar el nom, de posar-li el braçolet...
I quan rebem els missatges dels pares dient que després d'un part molt dur hem arribat a l'habitació i hem vist el nom del nostre fill, ja és el bebè que ha vingut al món i els omple moltíssim. És una rebuda, no? Sí. Una rebuda. Sí.
Perquè no és tot el nom sencer, totes les lletres? Sí, sí, sí. Si es diu Filomena, doncs Filomena. Que va enganxat amb una cinta, amb unes pinces. Amb unes pinzetes que fan també les voluntàries. Hi ha voluntàries que no saben cosir, però poden pintar. Aleshores ens fan pinzetes.
Hi ha voluntàries que dibuixen les lletres en roba i les donen a una altra persona per cosir-les. N'hi ha d'altres que les cosen però no tenen força a les mans per tallar-les. Aleshores, se'ns les donen cosides i una altra persona les retalla. És a dir, és un treball en equip...
que participa tothom, tothom pot participar d'una manera o d'una altra, ens ajuda a tothom. El ser un projecte solidari, evidentment, tothom fa altruistament, que després parlarem amb la Maria Rosa per saber quina és la seva implicació en aquest projecte, perquè volem saber una mica més del projecte i és perquè per què va començar i quin objectiu tenia com a mínim al principi o si és el mateix ara?
Va començar a la Vall d'Hebron, amb la Roser Bassas. Ella té una filla i una amiga de la seva filla va tenir un bebè a la Uzin i li va dir a la seva mare, escolta, em faries el nom de la Rita?
I la Roser va dir, vale, li va cosir unes lletres, va fer el nom de Rita i li van posar el braçolet. I els altres bebès que hi havia a Vall d'Hebron, a l'UCIN, els pares van dir on podem comprar aquestes lletres i la Roser els hi va regalar.
Des de llavors allò es diu el box de la Rita. I ella, la Roser, regala el projecte a qui vulgui portar-lo endavant. Val. Jo cosia per la Rita, per la Roser, vaja. Sí. I un dia la doctora Albuquer de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona em va trucar, jo vull aquestes lletres pel meu hospital. Mhm.
m'ha donat el teu telèfon la Roser Bassas, com ho podem fer? I allà vam començar. El primer nen que va tenir les nostres lletres es diu Miquel, té 7 anys, és un llangardaix, té dues mames meravelloses, l'altra mama també va tenir un germanet i va tenir la sort que no va passar el que havia passat al Miquel, que va néixer amb 925 grams.
Però això és per tots els nens, no per nens que ja no és només els que estiguin a la unitat especial sinó que és per tots. Per tots, perquè l'única premissa és que si en algun moment ens falten lletres
Faltaran els nens sants, però no li faltaran mai els de l'UCIN. Seran prioritaris els que estiguin a l'UCIN? Sí. L'objectiu és humanitzar les àrees d'hospitalització, perquè són molt fredes, són molt dures, les famílies ho passen molt malament, sobretot a les UCIN,
I quan veuen aquestes lletres de colors amb pincetes decorades i que s'ho emporten a casa, perquè és perquè s'ho emportin, és un toc d'alegria molt important. I tenim la sort que tenim persones que ens ajuden, que ens fan donacions, com la Rosa, que ha muntat uns tallers per cosir lletres tots junts,
A mi m'omple moltíssim aquest projecte i em fa molt feliç. Ara seguirem parlant del projecte perquè ara que tu ets convidat i has nombrat a la Maria Rosa, de quina manera vas arribar tu amb aquest projecte? Vaig conèixer la Bea i em va explicar el projecte que duia al cap i em va semblar una iniciativa molt maca.
I ara, doncs, per agenda, doncs, he considerat que ara seria un bon moment per fer aquests tallers solidaris a la botiga, o sigui, obro la botiga, el taller de la botiga, el dissabte... Aquest dissabte? Aquest dissabte, que hi haurà a les 11 del matí i a les 4, estarà ella present, on tothom que vulgui, ella explicarà de primera mà de què va el projecte, de quines maneres se pot col·laborar,
I llavors tothom que vulguis pot o quedar allí o endur-se a casa feina per fer-la i encara m'ho pot portar a la botiga perquè la botiga acabarà sent un punt de recollida tant de material com de lletres fetes. Llavors jo li donaré a la Bea perquè ella faci la distribució que trobi convenient.
Quan demanes que seria un punt de recollida, et refereixes a gent que tingui roba? Què és el que recolliu? Recollim la roba, la guata o les cintetes. Gent que a casa té retalls de roba que no sap què fer-ne d'ells perquè no es necessiten trossos molt grans de roba. Ha de ser robetes infantils que siguin boniques.
Per fer això, llavors, jo li recollo la roba i li puc passar la roba. Per fer lletres, altres voluntàries fer les lletres, o si tu saps cosir i tens ganes de cosir-les, doncs pots fer les lletres...
que jo tindré en disposició els patrons perquè les puguin dibuixar que siguin totes iguales. La mida, sobretot, no? Sí, la mida i la forma, i llavors me podran portar les lletres fetes. I faré el mateix, quan, a mesura que me vegin a mi portant les coses fetes, jo li aniré passant a l'àvea. Lletres, bueno, robes, fils, suposo... Sí, sí. A vegades passa que has de buidar una casa...
que ha estat vivint gent que sap cosir i tu no saps què fer-ne d'allò, doncs també el material que hi hagi de costura en aquella casa també pot ser una donació. Molt bé, perquè vosaltres com a cosilletres amb cor sou un grup?
Som una associació. Una associació. Sí, sí, som una associació creada el gener d'aquest any perquè al principi jo vaig crear Núvol de Lletres, però al ser Hospitals de Barcelona es va fer massa gran i vam decidir partir-ho per...
per optimitzar recursos, temps... I bé, aquí ens coneixem pràcticament totes. A Barcelona eren més de mil voluntàries i era difícil la gestió. Més difícil, no? A més, no és el mateix distribuir les lletres i tot el que tingueu més a prop a la zona que no haver d'anar a Barcelona o de Barcelona que vinguin aquí. És normal. Perquè tu ets de Montroig.
Sí, jo visc a Montroig. I Núvol de Lletres es va crear també a Montroig, a la mateixa ubicació, tot igual, però ara està... Ha fet divisió de zona més que res per zona. I quanta gent som aquí? Unes 150 voluntàries, més o menys. Són moltes, no? Sí, sí, sí.
Sí, sí. Que són moltes. Sí, de tant en quant fan tallers com la Rosa, em van fer al Morell, una associació que allà es diu No Perdem el Fil, em van fer al Cuber, una associació que es diu Els Adults de... Ai, no me'n recordo. No passa res, són del Cuber? Són del Cuber, adults del Cuber. Ara em fem aquí a l'Hospitalet i...
Tothom que vulgui que els expliquem el projecte, que presentem el que fem, que els expliquem com va començar, estem disposats a anar on ens cridin. I si algú vol participar-hi, es posa en contacte amb la Maria Rosa? Amb la Maria Rosa o bé per Instagram amb nosaltres. L'Instagram és cosimlletresambcor.
I bé, s'ho van també dient de l'un a l'altre, perquè en els mateixos hospitals cada vegada que en traguem el nom va sempre un flyer amb un curet. Sí que m'agradaria explicar-vos que el curet, que és com un coixí, és molt dolç perquè aquest només es dona a les UCIN, perquè moltes vegades els corregeixen la postura
Amb això, al nostre Instagram veureu fotos de bebès abraçant el curet i us pensareu que són cors molt grans, però aquest cor fa 9 centímetres i mig. No, és una monada. I les mans dels bebès...
Potser en fan 5. Minúscules, no? Sí, i la veritat és que és bastant impressionant. Hi va haver una mama que ens va dir que si li podíem donar un altre curet, perquè quan havia de rentar aquell, el seu bebè no s'adormia si no l'abraçava. Vaja, que això de passar passa, eh? Uf!
saps? Una emoció i un sentiment que uf, és de veritat molt impressionant el que reps de la gent molt, molt colpidor. També, no sé si són els flyers o són aquestes targetes que posa... Sí. Hi ha un cor que és una fotografia d'un dels nens, tu m'ho has explicat, un dels nens que tenia el seu nom i la seva mare
Ha tingut a bé, a fer com una mena de conte. Sí, sí, és explicar el que és lletres amb cor, explicar la història de les lletres, que estan molt felices, que reben el missatge que han de fer un nom i llavors es pentinen amb una agulla i preparen les lletres i li porten al bebè. És molt bonic el conte, molt.
I ella va tenir el seu bebé, els pauets que es veuen a la foto, durant 25 dies a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona. Es diu Carme Llenbric. I ella ha escrit i il·lustrat el llibre. I tinc a veure de comptar amb ella com a voluntària i la veritat és que és molt emocionant que famílies que han passat per això les tinguis al teu equip ajudant en el que convingui.
Molt bé, és que quan es viu les coses des de dins s'entenen millor, llavors veuen tot el bé que els hi pot fer. Una coseta tan senzilla com cosir el nom d'un nadó i que participaran des d'aquí, des de l'Hospitalet de l'Infant, amb la Maria Rosa Castellbi, que ens tornarà a recordar quins dies són, quines hores i què s'ha de fer per poder col·laborar.
Aquest dissabte, 17, a les 11 del matí i a les 4 de la tarda s'iniciarà el taller amb l'explicació de la Bea i llavors començarem a fer la feina d'això. I després no és una cosa que s'ha de tindre acabada el dissabte, vull dir que és una cosa a llarg termini on la gent pot anar...
acabant-ho de fer a casa o fent una part i de dir, mira, jo t'he fet fins aquí, ara una altra voluntària que continuï
Vull dir, que llavors elles ho poden, ja ho anirem gestionant de la manera perquè jo seré una botiga en la qual seré un punt de recollida, tant de material com de lletres, llavors sempre se pot accedir, o sigui, sempre poden vindre a la botiga i dir, vull col·laborar, què puc fer? Vull dir, jo sempre els puc informar com ho poden fer. Perquè quina mitjana de lletres necessiteu habitualment?
Doncs mira, la primera entrega que vam fer ara són espases de Mallorca, eren 3.000 lletres. Variades, evidentment. Nosaltres quan rebem les lletres les empaquetem perquè estiguin higièniques i les comptem per paquets. Tres paquets d'As, les As són les que més es necessiten.
Veus? Mira, que curiós. Perquè pràcticament tots els noms porten A. Sí. Ens sorprèn a vegades que ens demanen W o H, que dius, ostres, però clar, com que hi ha molts immigrants, hi ha noms que no són habituals i porten, doncs això, el Mohamed porta tres M's. Per exemple? I... Guai... Guai...
Un d'aquests que sona diferent per nosaltres. Sí, sí, sí. I bé, es gasten totes. Jo ara al magatzem tinc unes 15.000 lletres, però volen, volen, perquè cada entrega que fem als hospitals ens diuen necessitem asseses, bes, enyes, necessitem cinta, pinces...
Les pinces se les mengen, però hi ha lletres que porten dues pinces, les M, les U... Clar, no només una, com una I, per exemple. I tot això porta una despesa econòmica. Molt important. Llavors, d'on traieu la dotació econòmica?
És altruista. Les voluntàries posen... Ho compren. Ho compren. Sí, quan algú troba una bona oferta de pinzetes, ho posa en un WhatsApp que tenim comú. Nenes, al Temu hi ha pinzetes... Pinzes per no sé quants diners superbaratetes. Molt bé. I aleshores es compren.
I jo acostumo a comprar-ne i també voluntàries que fan moltes pinzetes els hi donem, compro robes perquè, clar, les botigues amigues també participem comprant material, no?
Normal. No només elles ens ajuden, també hem d'ajudar nosaltres. Les bosses de plàstic. Claro, és que està tot en cel·lofant, està tot superben... Tot això és una despesa econòmica potent. Molt important.
Sí, hi ha papes que ens fan donacions, a vegades són més grans, a vegades són més petites, qualsevol aportació és més que benvinguda, perquè, doncs clar, si hem d'imprimir els flyers que donem, doncs també els hem de pagar. Es poden fer vízums al telèfon que hi ha al flyer,
i amb això també... Entrant a Instagram o al correu electrònic, que després nosaltres el posarem a les xarxes perquè pugueu saber com us podeu posar en contacte, doncs ja pot cosir les lletres amb cor tothom o, si més no, col·laborar d'alguna altra manera. Us agradaria dir alguna cosa per acabar aquesta entrevista, Bea?
Home, jo us vull agrair l'oportunitat de la difusió, perquè la difusió és molt important, hi ha molta gent que no ho coneix i que pot col·laborar de mil maneres diferents. Per tant, aquí a l'Hospitalet adreseu-vos a la Rosa, que ella us explicarà tot el que podeu fer, que no només és cosir, podeu pintar pincetes, podeu...
dibuixar les lletres, podeu retallar-les. No cal cosir. Sempre es pot ajudar. D'alguna manera, si tu tens temps i ganes, ho pots fer. A més, el temps el busques, sí o sí, segur. Maria Rosa, per últim, què volries dir? Què t'agradaria dir? Doncs que esteu tots convidats el dissabte a l'imperdible.
perquè vingueu a conèixer el projecte i a passar una bona estona amb nosaltres i així ens ajudant el projecte de la Bea, que el trobo molt maco. Doncs així és, cosir lletres amb cor. Aquest és el projecte que us hem presentat i que us convidem a que compartiu aquest dissabte a l'imperdible amb la Marreus de Castellbí i amb la Bea Osuna. Gràcies i res, que tingueu molta sort. Moltes gràcies. Gràcies. Adéu.