I què us sembla si fem un repàs del cap de setmana, que el començarem el dissabte, dia 7, quan a les 11 del matí a la sala Ferremalet s'hi va ensenyar, es va mostrar a tothom que va voler acompanyar aquest acte la medalla de protecció civil als treballadors a la bandellós 1. Va ser l'acte institucional de la recepció de la medalla i del diploma
el mèrit de protecció civil que han concedit pel Ministeri de l'Interior
i el van rebre els treballadors de la central nuclear bandellosa el passat dia 5 de febrer i van fer l'acte institucional, nosaltres vam estar allà cobrint l'acte i vam parlar amb el Braulio Conejo. Ell va ser una de les treballadors que van estar en aquell moment de l'accident de la bandellosa i també va estar a recollir la medalla passat dia 5 de febrer. Parla amb ell la nostra companya Maria Ribas.
Acabeu de rebre aquest reconeixement aquí a Vandellós i l'Hospitalet de l'Infant. Com se sent això?
Bé, amb molta il·lusió perquè al final m'han aconseguit el que fa tant de temps que la societat reconeixés el nostre valor del dia de l'incident, del comportament. Moltíssima gent no el coneixia i gràcies a aquests reconeixements el públic en general ja ho sap.
Quins treballadors l'han acompanyat avui? Molts, molts. La majoria dels que plenen la sala, tots tenen que veure alguna cosa en diferència. I inclús moltes viudes estan aquí avui recordant que aquesta medalla també és per a els que ja no hi són. Però la majoria, diguem que quasi el 99% tenen que veure amb la central.
Aquesta medalla i diploma al mèrit, què representa per vostès?
A veure, aquest reconeixement de protecció civil, que no l'ha otorgat el Ministeri de l'Interior, reconeix la labor que els treballadors de premsa van fer a la central, exposant les seves vides, si hagués hagut falta de fer, i és un reconeixement que l'han buscat i al final...
L'han donat i ha tardat una mica, 36 anys, són molts anys, però mai és tard si al final el reconeixement arriba. Llavors han passat més de 35 anys d'aquest succès i arriben ara els reconeixements. Què en pensa d'això?
content que al final s'hagi arribat aquest reconeixement i ara ja, com diu aquest, agafarem vacances, ja hem fet tot. Aquest acte institucional va estar presidit per la nostra alcaldessa, l'Assumpció Castellbí, que també els va adreçar unes paraules.
Bé, és una recepció que han fet l'Ajuntament per demanda de l'associació de la Central Nuclear 1. És a dir, aquests treballadors ja vam rebre aquesta menció honorífica de protecció civil a Barcelona, se'ls va fer tot el reconeixement institucional, hi vam anar, es va fer, però clar, no hi van poder venir totes les famílies.
I llavors els mateixos treballadors ens van demanar que ho féssim aquí al nostre municipi. I vam decidir entre ells i nosaltres fer-ho aquí amb un format familiar, és a dir, amb un format no tan institucional, sinó que poguéssim vindre tots els treballadors que encara hi són i poder retre aquest homenatge als que hi són avui però als que ja no hi són perquè ens han deixat pel camí o als que no han pogut venir. I així ho hem fet.
I llavors per què és tan important aquest acte? A veure, perquè fa molts anys que no se'ls havia fet aquest reconeixement. Ells van posar tot de la seva part perquè el dia de l'incident de la central nuclear 1
doncs van ficar tota la seva força i tota la seva vida i tot per poder pal·liar l'incendi. Així va ser i s'havia portat amagat. I doncs amb petits reconeixements previs hem arribat doncs amb aquest acte final que ha sigut aquest reconeixement, el seu esforç, la seva valentia i el seu servei a la població.
I pel fet que el consistori també va assistir a l'acte de Barcelona, com vau viure aquesta jornada? A Barcelona va ser molt més institucional, és a dir, hi havia molt més gent de protecció civil, hi havia tots els polítics, hi havia tots els càrrecs, diguéssim, de...
de policies locals, proteccions civils, agents de Mossos, de tot. És a dir, hi eren tots els, diguéssim, pesos pesants que hi pugui haver. I per tant, l'Ajuntament també hi érem, evidentment.
Però els familiars, que són el més important, és a dir, per mi he sigut molt més tendre i molt més emotiu l'acte d'avui, doncs no es podia arretre. Allí van venir molt poca gent perquè, clar, l'aforament també era limitat, no podien venir. Doncs avui s'ha fet a nivell familiar, íntim, i penso que ha sigut molt emotiu.
I evidentment destaquem els actes del diumenge, que va ser la lectura del manifest del 8M, tant a l'Ajuntament de Vandellós com a la Casa de Cultura Blanca d'Anjou. I el que vam fer és conversar amb la regidora d'Igualtat, la Laura Olmo.
Bé, doncs hem fet la lectura del manifest, estem molt contents perquè hi ha hagut participació, a Bandellós ho hem fet a Calatorre, hem fet la lectura, que en guany ha sigut una mica més llarga, hi ha hagut participació i s'ha fet un petit refrigeri per tots els assistents.
I a Hospitalet també s'ha fet la lectura i donar les gràcies també a les dones Blanca d'en Jú per preparar-nos la xocolatada per fer reunió i per fer la lectura a Hospitalet.
Quin balanç feu dels actes organitzats el dia d'avui? Bé, doncs avui hem fet aquestes dues lectures del manifest i durant la setmana s'han fet diversos actes, s'han fet tallers, també vam fer el de la pel·lícula i estem molt contents perquè la gent també ha participat molt i entenc que se sent reflectida en aquest aspecte del Dia Internacional de la Dona.
I quines entitats fan possibles els actes del 8M? Principalment som el Departament d'Igualtat i de Joventut, que fem possible fer diversos tallers, diverses activitats, i amb les dones blanques d'enju que també, com cada any, col·laboren per fer la xocolatada.
I per acabar, quina és la principal finalitat de la celebració d'aquests actes del dia d'avui? Comemorar la feina que han fet les dones durant tot aquest temps. Fa molts anys van haver les valentes que van fer el pas endavant i ens han deixat una mica el camí bastant bé.
per poder nosaltres també seguir, perquè sembla que ens han fet camí, però hem de seguir perquè encara falta una mica. I aquest és el resum, molt resumit, d'alguna de les coses que han passat aquí al nostre municipi.