Muita rubi, mitad carbón Dos son dos y yo
I efectivament el tenim de l'altre cantó de la línia telefònica, el Miquel. Finalment volíem parlar amb ell per mil motius, ja us ho hem explicat quan hem fet el sumari del programa, però el motiu principal és donar-li l'enhorabona perquè sabem que li anirà perfecte aquest festival Benidorm Fest i que ell ara mateix està allà. Molt bon dia, Miquel, com estàs?
Molt bon dia, moltes gràcies. Encantat d'estar aquí, de parlar amb tu. Nosaltres també, que ens expliquis una mica, perquè has tingut, darrerament, hem seguit la teva carrera. Aquí, a més a més, parlem molt de vosaltres per la vinculació que teniu amb Vandellós. I has fet, tant tu com ton germà, cadascú al seu estil.
però que tu darrerament ets molt mediàtic i estàs molt present amb nosaltres, no només pel festival, sinó per la participació en diferents programes, però nosaltres volem ara parlar amb tu del festival, com ho estàs vivint, què estàs fent i que em parlis una mica de la teva balada.
Doncs mira, m'estàs pillant ara mateix a l'habitació del Don Pancho, descansant, tranquil·let. Sí, sí, sí, no, estic molt feliç, estic molt feliç, estic just ara vivint, bueno, començant a viure aquesta experiència que s'ha prolongat molt perquè, clar, des que ens ho van anunciar fins ara ha passat temps, ha passat temps i estic molt feliç, molt feliç de tot el que engloba l'experiència, no?, sobretot principalment perquè presento el meu primer projecte, el meu primer tema personal,
I per mi és una etapa completament diferent del que havia fet fins ara i fer-ho aquí a Benidorm en un escenari com el de Benidorm i en les circumstàncies en les que significa això de representar el teu tema en el festival més important que tenim aquí, doncs és que és màgic. Sí, però totes les seves ombres i una de les ombres que diuen és que aquest festival era un pas per a neurovisió. Tu què penses d'això?
Sí, però mira, ja ho sabia, abans d'entrar, o sigui, de participar, o que ens agafessin el Benidorm, ja sabíem que aquest any estava la cosa complicada, no aquest any, sinó els altres anys, vull dir, ja venim de fa dos anyets o així, que Eurovisió està sent un territori hostil, i no s'està gestionant gens bé res, i jo crec que Televisió Espanyola, i en aquest cas el govern, i sobretot Televisió Espanyola, ha fet molt bé plantança,
i demostren que bàsicament això, que els drets humans estan per davant de tot i que quan es barregen coses no val la pena. I si en un lloc no ets ben rebut, millor no anar-hi. I és així. I sobretot donem-li, i servirà per donar-li l'entitat que es mereix al Festival de Benidorm, que ja porten molts anys treballant en ell, hi ha moltes persones implicades, molta gent dedicant moltes hores i molt esforç per tirar-lo endavant.
i aquest és el primer any en què el propi festival ha de tenir una entitat pròpia i això intentarem i això intentarem. No esperava una altra resposta. Molt bé, sí senyor. I a més a més, per davant dels drets humans no hi ha absolutament res per molt que ens agradi la música. Absolutament res. Tot passa en un segon pla. 18 participants en aquest festival. El teu tema, segons he pogut informar-me, ha estat una cocció lenta, no?
Sí, una cohesió molt lenta. Realment no podia ser d'una altra manera. El ser la primera proposta i el primer tema o el primer fillet, per dir-ho d'alguna manera, l'havíem de gestar molt bé. Jo volia estar molt convençut amb el meu equip de com volíem que fos i a poc a poc van agafant forma, agafant forma.
I, de fet, en un principi no era un tema, o sigui, no era pensat per... Vinga, anem a fer una cançó per Benidorm, per Eurovisió, en cap moment, en cap moment. Simplement que el propi tema es va anar desenvolupant i, de sobte, va agafar com una forma molt performàtica, que li dic jo, que de cop dèiem, hosti, és que això és molt visual, això es podria portar a un escenari, no?, i ens ho imaginem com presentat en directe, no?,
i arrel d'aquí ho van presentar a Benidon, però sobretot el que m'agrada és que em representa en un moment de la meva vida en el que estic ara, que era una necessitat de desahogo, que també li dic jo, de tio, fes això, comença amb això, després el projecte et portarà per altres llocs perquè m'agraden molts estils i m'agrada fer moltes coses, però tenia clar que volia començar amb un crit de, vale, prou, deixa de ratllar-te, deixa de jutjar-te i tira amb el que tu et neixi perquè serà personal,
i intransperible. I entenc que la lletra i la música és teva. El tema és meu, el tema és tot meu amb el Dani ACDZ, que és el meu company, el meu company productor, amic i amb el que he treballat i amb el que hem fet mano a mano el tema. I la lletra, la lletra és del meu germà, la lletra l'ha fet el meu germà. Li vaig dir
Tito, vull parlar d'això. Tu em coneixes. Troba'm unes paraules, algunes coses vam parlar de les metàfores, no? Aquestes del rubí, del carbon, del llum, la foscor i una mica aquesta dualitat, no? I poetitza-m'ho tu perquè ell és molt bo, molt bo escrivint. I res, la lletra l'hi vaig encomanar a ell i m'ho va fer super, super bé. Estic molt content i em representa molt. I què has volgut explicar amb el tema?
Doncs en el tema volia explicar, bàsicament, que nosaltres som llum, nosaltres som foscor, nosaltres som els propis amos del nostre estat, de dir, a vegades, jo en el meu cas, soc una persona molt riallera, molt de la broma, molt de tot, però tinc els meus dimonis,
tinc les meves traves, no?, que moltes vegades fan que no pugui tirar endavant, doncs en aquest cas, un projecte professional, perquè jo mateix m'he jutjat molt i no m'he permès avançar i dir, vale, això no és lo suficientment bo, no té la suficient qualitat com per tirar endavant. I això ha fet que em travi durant molts anys de la meva vida, no?, també a nivell personal, no?, de jo
jutjar-me aquests dimonis, aquesta cosa fosca que a vegades ens penetra i no la podem evitar. Parla una mica d'aquesta dualitat de la llum, la foscor i jo al mig intentant discernir entre aquestes dues cares. Doncs com la vida mateixa i com tothom ens passa, però sortosament, te n'has adonat, ho vols explicar i així molta gent fer partícip i una mica còmplice d'aquesta dualitat que tothom tenim.
Exactament. La podem escoltar, aquesta cançó, que ja l'hem pogut escoltar, però quan tu realment la defensis, serà en la primera semifinal, que és aquest dimarts, dia 10 de febrer, si no m'equivoco. Correcte. Tu entres en la primera semifinal, hi ha dos semifinals? Tu entres en la primera, passareu 12 propostes?
exacte, és a dir, la primera són 9 la segona són 9 i 9 i passen 6 i 6 de cada semifinal és a dir, 3 se'n queden fora i 3 de cada semifinal es queden fora molt bé, la manera de qui valorarà la vostra actuació, només el públic? no, mira, això jo també me n'estic entrant ara que jo vaig a última hora amb això dels concursos i votacions jo com que vaig restrictament a l'escenari la resta vaig com a última hora
Però més o menys m'han enterat que crec que és un 50%. Hi ha un vot d'un jurat, un jurador professional, que estaran parlant en una green room, en una saleta, i valoren. Llavors això ho compta un 50%. Després hi ha un 25% del vot del públic, el vot popular de tota la vida, i hi ha el 25% del voto demoscòpico, no sé com es diu, alguna cosa així. I d'on surt això? No, demoscòpico.
I res, compta amb l'altre 25%, que són 300 persones escollides i que fan la seva valoració. Nosaltres us vam dir que podem provar a votar a través de l'APP, que així serà gratis. Sí, es pot votar a través de l'app, sí, sí. Sí, de la Ràdio Televisió Espanyola Play.
I després també per SMS o per telèfon. Aquestes són les tres modalitats que es poden votar i que nosaltres convidarem a tothom d'aquí a dimarts per votar per el Miquel Herzog, no només perquè té una qualitat artística fantàstica,
És veritat, nosaltres... Moltes gràcies. Estàvem enamoradíssims quan et veiem a la televisió aquest programa que feies covers, doncs estaven fantàstiques les imitacions, perquè és que no es podia fer millor, Miquel, de veritat. Moltes gràcies, us ho agraeixo. M'ho vaig passar superbé, m'ho vaig passar super, superbé.
Ja, se't veia, se't veia que gaudies moltíssim. Nosaltres volíem només interrompre-te un momentet aquestes assaixos que estàs fent a Benidorm, perquè la gent et conegués una mica més, no només com a artista, sinó com a persona, i et convidem que quan puguis, doncs vinguis aquí a les altres instal·lacions, fem una entrevista per la tele, perquè ara només és per la ràdio, perquè no et podem veure. Però tu em promets que quan vinguis per aquí ens vindràs a veure?
Jo et prometo que quan estigui per Cambrils, per la zona o per Bandellós, que vagi a veure uns tiets que viuen a Bandellós. Sí, ho sabeu, ho sabeu?
Sí, sí, depèn de l'època i passem bastant per allà. Ara fa molts dies que no, clar, aquest any ha sigut molt mogudot, però us prometo que la que passi per allà vaig encantadíssima visitar-vos. Molt bé, doncs tu agafes també l'Ivans, el portes i tu em portes a qui vulguis. Anem tots, anem tots i fem una barbacoa allà. Sí, sí, bueno, però escolta'm una cosa, i què faràs amb 150.000 euros del premi?
Què farem, 150.000 euros? Del premi, perquè clar, te l'emportaràs. Moltes barbacoes. Moltes barbacoes, vale. Que va, que va. Te portaràs la sirenita cap aquí? Mira, Estrella, sincerament ni ho penso això, vull dir, és que no, ni ho he pensat. Jo amb tot això dels concursos, també al tu cara em passava això, no?, de qui ganes i no ganes la gala i no sé què, jo em diria absolutament igual. Jo vaig a presentar la meva moguda...
estar a gust a l'escenari, a disfrutar de l'experiència i no ho dic, t'ho juro que no ho dic per cada bé, eh? Ho dic completament en sèrio, ni ho penso, o evidentment, si m'emporto 150.000 euros, collons, evidentment m'encantaria reinvertir-los en projecte i fer, bueno, aprofitar-ho, no? Perquè jo també amb els diners no soc molt
No soc molt capitalista, saps? Jo, no sé, ho reinvertiria en projecte perquè les coses valen diners, vull dir, les coses, sobretot artístiques, s'ha d'invertir molt i ja està. Però ja et dic, no penso ni en premis ni en res que no sigui estar a l'escenari, disfrutar-ho i tenir un bon record de l'experiència.
Doncs gaudeixo moltíssim, que tinguis moltíssima sort. Enviarem des de Bandellós Hospitalet tota la bona vibra i totes les votacions per SMS, per telèfon i per l'aplicació. Jo us tornaré els diners. No cal, no cal, Miquel. Ei, molta sort i moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies i gràcies per l'entrevista i per tot, per el recolzament. Una abraçada. Adeu, guapo. Adeu, adeu, adeu.
Mita carbón, mita carbón. Dos son dos y yo. Hoy, mita carbón, mita rubí, abren una grieta para mí.
Bona nit.
Me niego a desaparecer. De esta vida a medias no es casualidad. Hacer de núcleo entre robo y carbón me ha convertido en un morcal. Que vivo entre dos almas, que me he partido en dos.
Gràcies.
Y en medio yo, dejándome la voz Gritando por gritar entre rubí y carbón