A motiu del Dia Internacional del Voluntariat, la Residoria de Proximitat organitzat de primera jornada de voluntariat serà un espai de trobada i també de reflexió i posarà en valor el paper essencial que tenen els voluntaris de la cohesió social del nostre municipi. Aquesta trobada, com han dit, serà aquest divendres a les 11 del matí a la sala Ferremalet de la Casa de Cultura Blanca d'en Jú,
d'aquí de l'Hospitalet de l'Infant. Entre altres, una de les ponents serà la Magda Sivit. Ella és tècnica social de la província de Tarragona de la Fundació Amics de la Gent Gran. I volem saber una mica més sobre aquesta fundació i sobre el paper del voluntari que nosaltres, en res, en breu, podrem posar en pràctica aquí al nostre municipi. Per tant, la tenim de l'altre cantó de la línia telefònica.
Si vols estar ben assabentat, escolta la ràdio del teu veïnat. I justament tenim la Magda Civit de l'altre cantó de la línia telefònica. Ella ja, com us hem presentat, és la tècnica social de la província de Tarragona de la Fundació Amics de la Gent Gran. I ens farà cinc cèntims de què és aquesta fundació i quins són els seus objectius. Molt bon dia, Magda. Hola, molt bon dia. Nosaltres potser no coneixíem prou aquesta fundació. Ens expliques una mica de què va?
Sí, mira, la Fundació Amics de la Gent Gran és una fundació que vetlla bàsicament per la solitud no volguda de les persones grans. Llavors el que fem és, bàsicament, acompanyem persones grans que estan soles o se senten soles. I aquest acompanyament el fem mitjançant el voluntariat, que és la nostra base social.
I de quina manera arriben la gent a tenir informació d'aquesta fundació? Com arribeu a la gent? Quina és la figura de l'acompanyant? Mira, bàsicament nosaltres quan anem a... comencem en un municipi ens presentem els serveis socials i els ambulatoris o CAPS o hospitals si n'hi ha segons el lloc que anem. Llavors ells són els grans derivadors perquè ells són els que atenen a les persones grans i saben la seva situació
en què estan. Llavors se'ls ofereix el nostre servei, que és un servei gratuït, perquè els realitzen voluntaris. Llavors nosaltres per aquest servei no cobrem. Llavors nosaltres tenim una base de voluntaris i aquests voluntaris el que fem és fer un encaix. Nosaltres fem una entrevista a la persona gran i fem una entrevista a la persona que ha de ser voluntària. Mirem més o menys les afinitats que puguin tenir
I quan trobem aquest encaix que pensem, mira, la Maria encaixarà perfectament amb la Roser, fem aquest enllaç. Llavors els fem la presentació, s'aconeixen i el compromís que té el voluntari amb la Fundació és acompanyar aquesta persona gran un dia a la setmana, dues hores. I amb aquesta persona gran el que poden fer és sortir, parlar, podem anar a fer un cafè...
no fem res assistencial, perquè nosaltres no som experts i com que el servei no el cobrem, no anem a treure la feina de cap professional. Per tant, és bàsicament acompanyament emocional. Molt bé. I el perfil del voluntari, quin és? Mira, jo et dic pels llocs que estem, el perfil del voluntari bàsicament són dones, que entre 45
i 70 anys, és la mitja que tenim. Però també nosaltres acabem els voluntaris a partir dels 18 anys, perquè seria un acompanyament en un domicili o en una residència, perquè també acompanyem residències. Però, en principi, aquí a l'Hospitalet el que farem és acompanyar, en principi, a domicili. Llavors, la persona ha de ser major de 18 anys,
I si no tenim major de 18 anys, llavors faria com si fossin unes pràctiques. Allò necessitaria una autorització paterna i aquest menor no podria anar sol al domicili, sinó que hauria d'anar acompanyat d'un voluntari major d'edat.
De qualsevol manera, els beneficiats de tot això, la gent gran que en un principi hem parlat que té una solitud no volguda, ha d'estar d'acord i s'ha d'apuntar a algun lloc o simplement quan va a visitar els serveis socials detecten que hi ha una mena de necessitat d'acompanyament i li proposa. Com funciona això? Jo m'apunto en una llista perquè em vinguin a acompanyar o no?
Bé, tenim dues maneres d'entrar, no? Com t'he dit abans, és mitjançant els serveis socials ambulatoris, és una entrada, i l'altra és la directa. La directa és que algun veí coneix aquesta persona que està sola i ens ho comuniqui directament, perquè quan piquets coneguin ens trucaran i ens diran que el meu veí passa moltes hores sol. Nosaltres llavors el que fem és fer la visita amb aquesta persona gran
li expliquem què fem i llavors també els preguntem si han anat mai a serveis socials, si tenen contacte i si no, fem al revés. Llavors els enviem nosaltres directament a serveis socials perquè també tinguin constància que aquesta persona, a part d'aquest voluntari, ja podria tenir algun altre necessitat més. Ja, perquè com va néixer la Fundació d'Amics de la Gent Gran aquí a Tarragona?
Bueno, Amics de la Gen Gran, en principi era Amics de la Gen Gran, fa més de 37 anys que estem en territori català, i va començar primer a Cambrils, o sigui, en principi va començar a Barcelona, i l'any 1900, el 99, sí, el 99, sí, el 99,
Una tècnica de l'Ajuntament de Cambrils va estar a Barcelona en unes jornades i en aquestes jornades l'amics de la gent gran feien una ponència i li va agradar el sistema aquest i llavors ho va proposar i va dir que podíem implantar-la aquí. I així va ser, vam començar a Cambrils i a Vilanova, perquè ens van trobar tots dos allí, les dues tècniques la van trobar allí i van començar en principi estar home a Barcelona i
i després van començar ja a Cambrils. Quan ja a Cambrils portàvem uns 15 anys o quasi 20, 15, uns 15 anys, hi va haver un canvi, un pla estratègic a la Fundació i llavors van dir per què no ens obrim a més. Llavors, dintre del pla estratègic hi havia poder estar presencialment a les quatre capitals
catalanes. Llavors, quan vam començar, en principi en ves de Tarragona vam començar a Reus perquè vam fer un estudi i es va detectar que a Reus hi havia més persones grans que a Tarragona i vam començar primer a Reus. Després de Reus vam començar a Tarragona i ara actualment estem a Cambrils, Tarragona i Reus i properament a Hospitalet. També vam estar
en qüestió de 4 o 5 anys vam estar també a Mora la Nova, perquè també ens va conèixer una regidora de l'Ajuntament de Mora, es va ficar en contacte i vam intentar tirar una miqueta endavant, però vam estar 4 anys. Malgrat que sigui un servei gratuït, Magda, també necessitareu algun tipus de finançament. Hi ha alguna administració o alguna cosa similar dins d'aquesta fundació?
Nosaltres el que fem és, com ens entren els diners a la fundació, encara som una fundació sense any de lucre, però també necessitem diners. La part ens ve de l'administració pública, és a dir, ajuntaments, en l'Hospitalet signarem un conveni de col·laboració amb l'Ajuntament de
i amb entitats privades o privats. Ara, per exemple, comencem la campanya de Nadal i fem una campanya que dura durant un mes i recollim gent en particular que fa donacions. També vull dir que pel fet de ser voluntari no necessari has de ser soci. Jo també ho vull deixar clar. Hi ha voluntaris que són socis
i donants, però no és de ser ni soci ni donant per poder ser voluntari. Que també és una manera de fer una aportació amb el teu temps, que això també està bé, no? Exacte. Llavors, si tu ja portes el teu temps, ja és una donació. Però si, a més, hi ha voluntaris que, a més, són socis i donants i fan una aportació quan ells volen, la poden fer única, la poden fer mensual, com quan s'avala l'ONG, no? Però, en principi, no estan obligats. Vull dir, jo puc fer voluntari i punt.
I com és mesurar, Magda, com és mesurar els resultats de tot això? El dia a dia o feu reunions de voluntaris i us expliquen? Perquè quina és... Digues, digues. Sí, nosaltres el que fem és, amb els voluntaris ens reunim mensualment, fem una reunió mensual, llavors si tenen algun dubte surt allà, se'ls fa formació, els voluntaris gaudeixen de formació gratuïta per part de la Fundació,
I després també ens movem per grups d'acció que nosaltres diem. Per exemple, hi haurà una persona o algun voluntari que tindrà una habilitat, o pot ser una infermera o un treballador social o un metge jubilat que vulgui fer aquest tipus de voluntariat. Llavors, tindrà una habilitat, per exemple, se li pot dir, doncs mira, ens pot dir, jo per exemple fer un acompanyament cada setmana no m'hi veig,
però si necessiteu ajuda puntual per fer les entrevistes que diré ara a les persones grans, jo ho puc fer. Perfecte. També és un voluntariat, no cal fer aquest acompanyament. Vull dir, tot suma. Llavors, mira, és que jo se m'adona bé fer manualitat. Jo em podria comprometre una vegada al mes a fer una activitat per fer amb gent gran. Perfecte, també ho acceptem. El que passa és que ara primer, aquí a l'Hospitalet sí que ens centrarem primer,
a fer, almenys el primer any, a fer, bàsicament, què seria aquest acompanyament. Després ja ens centrarem en activitats i altres coses, però en principi és acompanyament. Perquè, preferiblement, els voluntaris haurien d'estar al mateix municipi, o no? No té per què. Jo, per exemple, aquí a Cambrils, a Reus i a Tarragona, em venen... A Tarragona em vegin de Torredembarra, d'Altafulla, que no són de Tarragona, i venen a fer el voluntariat a Tarragona.
a Reus, la majoria són d'Arreus, però també en tinc algun de Riudoms o d'algun poble del costat. I a Cambrils igual, són de Cambrils, però en tinc de Vinyors, en tinc algun de Montbrió. Ja. Me ve una d'Arreus perquè també té el fill aquí a Quimbrils i llavors el dia que ve aprofita i va veure el fill i va fer el voluntariat aquí. Va en funció. Bàsicament, la majoria són d'un
del municipi en viuen. En tenia una de Miami també, aquí a Cambrils, que ara ja no hi havia una de Miami que venia. Molt bé, perquè quan us reuniu amb els voluntaris, quina és la frase més repetida o la demanda més repetida per part de la gent a la que s'acompanyeu?
Que digui el voluntari. Sí, que el voluntari que li comentin, no sé, quina és la que la gent demana més o es pregunta més o es queixa més. Quina és la frase més repetida? Mira, nosaltres quan fem l'entrevista voluntari deixem molt clar que nosaltres només fem aquest acompanyament emocional. Acompanyem.
la pregunta del metge que sempre ens fan, podem anar al metge o podem acompanyar el metge o podem acompanyar a comprar? Jo sempre dic, sempre els ho diem, no és la vostra fenya, es pot fer però amb mesura, perquè això ells ho demanen, clar, perquè si aquella persona no té ningú de família, ningú és ningú, i nosaltres ho sabem perquè ens venen derivats,
no es quedarà ningú sense anar al metge. Evidentment que farem un acompanyament al metge. Però el que no volem és fer el nostre servei només per acompanyar al metge, perquè no té sentit. Perquè, clar, tu l'acompanyes al metge, a vegades deixaran entrar o no, i passem 3-4 hores allà al metge, i llavors el voluntari, la tercera vegada que l'acompanyi, diu, és que jo, clar, jo no m'he fet voluntari per acompanyar al metge, ja. Llavors, això ho deixem molt clar. Per tant, aquesta demanda
que és la que ens demanaven més, aquesta, i la d'anar a comprar, no ens la fan. Si ens la fan algú és perquè realment ho necessitem. I no el deixem sense anar al metge, que ho fem. Perquè potser el seu voluntari habitual no el pot acompanyar i a mi em diuen, mira, jo haig de portar la Maria, la Maria m'ha dit que té metge la setmana que ve i jo no el puc acompanyar.
Com que fem un grup de WhatsApp, ja veurem com ho muntem, de voluntaris, ens ha dit, però ho munto. El dia 12 de desembre s'ha d'acompanyar una senyora al metge, arreu, algun voluntari disponible i sempre n'hi ha algun, ni que no sigui el seu habitual. No la deixem sense anar al metge. Clar, si aquesta persona té familiars i li porti un voluntari...
el porti al metge sense res, és molt més fàcil dir que t'hi porti el voluntari. No volem arribar a aquest extrem. Ni que tingui família, si convé, ho fem. No hem deixat mai ningú sense anar al metge. Però sí que ho deixem molt clar. A la persona gran, quan l'entrevistem, també. I també li deixem clar que el voluntari ve per acompanyar. No li ve a fer ni el menjar, ni el ve a dutxar. Això també, perquè a vegades també, si cuela, cuela. Ja que estàs aquí, no? Ja que estàs aquí. Clar.
I que no els importi, perquè quan els fas entrevistes voluntaris ja t'ho diuen, a mi no m'importa ja, però no és la nostra fenya. Tampoc no administrem medicament perquè no som menys ni som res. Per tant, tot això no ho qüestionem. Els deixem molt clar, signin un document, en què tot això queda molt clar, però sempre... I qualsevol dubte, ja els dic qualsevol dubte m'ateniu a mi. Abans que us demanin una cosa que no és habitual que us demanin, doncs m'ho pregunteu, digués...
I haig de preguntar a la Magda. I llavors ja m'ho pregunten. I llavors els dic, doncs sí o doncs no. Però ja et dic, en principi no... També els dic, comprar, comprar... O sigui, el que no et poden fer és trucar per telèfon i diguis, demà quan vinguis m'aportes això, això, això, això. Ara, si sortim i passem per la farmàcia i recollim el medicament, passem per la panaderia i agafem el pa, o passem per la fruiteria i anem a buscar dos peces de fruita, evidentment,
És que no, com m'ho diràs que no? Això està clar. Però l'altra cosa és que et truquen perquè això passa, saps? A vegades passa i et truquen. Normalment jo sempre ho dic, perquè a vegades riuen i fa dic no, perquè és que passa. I si us ho dic és perquè passa. Clar, comencen. Normalment si tenen animals de companyia, et truquen i et diuen no m'he trobat bé, m'he quedat sense menjar pel gat, gos, periquito, el que sigui, o el peix, és igual. I me'n podries portar, i clar, i tu l'hi portes perquè l'hi portaries, és que a veure...
I tu li pagues, te li portes el ticket i no tindràs problema per cobrar, això per suposat. La setmana següent és el mateix i t'afegeixen la barreta del pa i la tercera setmana, com creu que això funciona, doncs ja et fan la llista. I tu la primera vegada ho faràs i la segona. Llavors a la tercera o igual fan allò desaparecer d'un combate que m'han passat alguns i llavors els truques i et diuen és que clar, és que jo
Em va trucar contínuament i em va fer de... I per què no m'ho veig? Perquè això ho he estalat el primer dia. Ja, ja. Per això també fem seguiment als persones voluntàries. No és per controlar-los, és per si tenen aquestes coses. Ens ho van dient, no controlem, truquem als voluntaris i a les persones grans. Què tal? Com va? Va venint? Tens algun dubte? Us aveniu? Perquè també els dic, a veure...
No és que tu et busquis l'amic, i jo és que aquest amic us el fem... Penso que podeu ser amics, però ningú m'assegura que sereu amics del 100%. Sí, sí. No heu d'anar a disgust. Sempre us dic, no heu d'anar a disgust. És una cosa que feu voluntàriament. Per tant, heu d'anar a gust a fer aquest voluntariat. Per tant, quan tu vas a veure la Maria, m'estic inventant el nom, vas a veure la Maria i dius, hòstia, Dimats, hòstia, em torna a tocar anar de la Maria, quin palc.
Bueno, va, la truco i dic que no em trobo bé. La setmana següent, una altra excusa és que alguna no funciona. Llavors, no cal arribar a aquest extrem. Doncs me dius, mira Magda, jo amb la Maria no tinc res en comú, vull dir, no... No tenim feeling. No tenim feeling. No passa res, no vol dir que siguis mal voluntari. Vol dir que amb la Maria no hem trobat aquest encaix. Doncs bueno, canviem la Maria per la Rosa i amb la Rosa segur que sí. Doncs hi està, no passa res. Això no vol dir que et siguis mal voluntari i la persona gran igual, perquè a la millor...
la sensació de la persona gran no és la mateixa que té el voluntari. O sigui, m'ha passat poques vegades, però pot passar, clar que pot passar, perquè jo no tinc una vareta màgica. Jo mirem i més o menys penso que poden enqueixar, però després dius, hosti, no sé, però bueno, podem equivocar, però no cal que vagis a disgust, avisa, no cal que enteixis. Alguna vegada m'he trobat que t'han deixat allà, han deixat de fer l'acompanyament, truques a la persona gran i dius, oh, és que fa un mes que no ve, cal que fa un mes que no ve. I jo...
I dius, què ha passat? Ah, doncs no ho sé. Llavors, quan truques al voluntari, fa no, és que, clar, és que, clar, algú ha passat? Què ha passat? Ah, és que, clar, és que... Bueno, m'ha pres el pèl, d'acord, perfecte. De qualsevol manera, Magda, feu una tasca molt, molt bonica. I només això ha sigut un tastet perquè el dia 5 de desembre, o sigui, res, en un parell de dies estaràs aquí...
Prendràs part per informar a tothom, com a tècnica social de la província de Tarragona ve la Fundació Amics de la Gent Gran, i llavors la gent sí que et podrà fer preguntes i espleiar-se en quant als dubtes. Així que moltes gràcies per aquest abans, només perquè la gent estigués al tema, que sapigués de què va, i que ens veurem d'aquí un parell de dies. Magda, moltes gràcies.
Molt bé, a Valtros, i animo a la gent que vingui, menys que ens conegui, després ja decidirà què vol fer, però menys que vingui i conegui. Molt bé, moltes gràcies. Adéu, bon dia. A Valtros, adéu, bon dia. Adéu. Si vols estar ben assabentat, escolta la ràdio del teu veïnat.