Des de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya, us desitgem un feliç dia mundial de la ràdio. Un dia per donar visibilitat al valor social, cultural i comunitari de les emissores locals, al paper social, cultural i democràtic de la ràdio local. I reivindicar un model de comunicació arrelat, proper i compromès amb les comunitats. Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. Federació de Ràdies Locals. Som Ràdio Local.
Si vols estar ben assabentat, escolta la ràdio del teu veïnat. 107.9 El teu dial.
I durant tot el dia d'avui estem celebrant el Dia Mundial de la Ràdio, i el que fem és fer una mica la ràdio al revés. Si normalment són els periodistes els que pregunten, doncs hem fet que el públic ens pregunti a nosaltres, que ja hem contestat les preguntes, hem fet que els alumnes pregunten als profes, hem fet que els esportistes preguntin als entrenadors, i ara tenim una petita representació de joves que preguntin als pares, perquè normalment són els pares qui pregunten als fills, o qui manen sempre, doncs aquesta vegada és el contrari.
I tenim quatre mares amb cinc nenes, que, doncs, cinc perquè són quatre, però dos són germanes, per tant, les dues faran una pregunta cadascuna. I tenim a la Irache, hora, hola. Bona tarda. També tenim a la Tània, hola. Bona tarda. Bona tarda.
A la Vero. Bona tarda. I a algú que coneixeu molt que es diu Alba perquè és col·laboradora nostra i segurament que la veu és més familiar. Hola. Hola. Què tal? Molt bé. Normalment, i ara us ho dic a totes perquè després presentarem a les vostres xiquetes, les nenes o les vostres, totes teniu filles? O algú hi té algun fill? No, són totes xiques. Totes xiques. Totes xiques. Preguntant habitualment, o sigui, són preguntones o no?
Bé, jo tinc dos, la més gran sí que pregunta bastant i la petita comença a preguntar, sí, sí. I són preguntes compromeses o no? Ui, a vegades sí. Sí, sí. Tània, a tu et preguntes molt o no? Sí, la meva nena és molt curiosa.
És molt curiosa. Quina és la pregunta potser que t'ha fet que potser t'ha posat en un compromís o no la vols dir? Me la reservo. Però... Sí, jo també en tinc dos i la més gran és la més preguntona, la més petita no tant. No tant? No. I alguna vegada també t'ha fet alguna pregunta que no sabies contestar?
La gran de no saber, no, però també una mica en un compromís, sí. I la pots dir? Bueno, era molt petita, va agafar un preservatiu i em va preguntar on se'l posava son pare.
Vale, i tu què li vas dir? Quan siguis més gran... Passa palabra. Passa palabra, no? Alba, tu què dius de les... Són preguntones, no són preguntones, les xiquetes teves? Sí, potser no massa, però així més reflexives potser. Que fan la seva reflexió a casa. Més la gran que la petita o més la petita que la gran? Jo crec que la petita fa les seves reflexions molt ràpidament.
Molt personals? No, el que passa és que a vegades ens dona alguna frase que ens fa callar, no? I també, bueno, està bé. Et fa pensar, ella et fa pensar a tu, no? Doncs ja està bé. Està bé, també. Doncs com avui farem al revés, començarem per la punta d'ella, que és la Ona, però la Ona no li farà una pregunta a la seva mare.
La Ona li preguntarà a qui vulgui, menys a mi. A mi no, més que res, perquè ja m'han fet totes les preguntes del món aquest matí. Ara toca a aquestes quatre noies que tens aquí davant. A qui li vols fer una pregunta? A l'airatge. A l'airatge. Què li vols preguntar a l'airatge? Si te toques la loteria, què faries amb aquells diners? Amb aquells diners? Viajaria, viajaria molt, molt, molt.
I suposo que dedicaria més temps a les meves nenes i a la meva família. Alguna coseta més? Li pots preguntar alguna coseta més? Va, ara la teva mare, va, seré una xiqueta. Ara la teva mare. A la teva mare què li vols preguntar? Algo així xungo, que normalment tu no t'atreveixis a preguntar. No se t'ocorreix? No. Vale, te deixo que tu pensis. Vale. Eh?
Tu qui ets? L'Èlia. L'Èlia. La teva mare és la Vero. Per tant, li preguntaràs a un altre que no sigui l'airatge pobra perquè si no la crevillarem. Tània, quan eres petita què volies ser de gran? Doncs jo tenia sempre al meu cap ser fisioterapeuta.
M'agradava molt aquest món i al final res, no he pogut ser fisioterapeuta. Sembla boi. I a la mare què li preguntaries?
No ho sé. No? No. Ningú li pot preguntar a la mare per què em fas menjar bròcoli, per exemple. És que jo li hagués preguntat a la meva això. Dic, a veure, no? Que no ho sé. Alguna cosa? Tampoc, o també te la penses. Sí. Com anem una mica de pressa, doncs passem a l'altra senyoreta que es diu... Elsa. I Elsa, qui li vol preguntar? A l'Alba. Alba, t'ha tocat-ho.
Què li vols preguntar? Tu, quan eres petita, a l'escola dels amics, quan us anàveu fora, a vegades com la liàveu, quan anàveu fora. Fora de l'escola, vols dir?
Nosaltres hem tingut el privilegi de viure en una societat sense telèfon. És veritat. Llavors jo vivia en un poble molt petit i fèiem cabanes, fèiem, bueno, amb el material natural que hi havia pel carrer, fèiem cabanes, fèiem coses per passar l'estona. Crec que l'altre dia vaig escoltar algun nen que també deia alguna cosa així i jo també he tocat el timbre i he marxat corrent.
Llavors... I a sobre ho diu. I ho he dit. I ho he dit, i ho he dit. Ens entreteníem amb el que hi havia al carrer. Era molt divertit, la veritat. Sí. Doncs ara li pots preguntar a la mare. Ara sí que et deixo que preguntis a la mare. Tu, la teva afició, què més agradi? Quina és?
Doncs diria que ballar. El ball sempre ha sigut el meu dia a dia, des de ben petita que ho he viscut. I jo diria que el ball. I si hi hauria algun altre esport que t'agradés que no fos ball, quin t'agradaria practicar? Uf!
Doncs mira, sempre he tingut el cap de tenies i mai ho he... No ho he provat? Doncs mira, ara és una bona ocasió, no? Sí, sí, sí. Bueno, senyoreta, digue'm el teu nom. Ainara. Ainara. Tu primer li preguntes a algú que no sigui la teva mare. A qui li vols preguntar? Ens falta la Vero, no? A la Vero. I qui li vols preguntar a la Vero?
Quan eres petita, quins deures t'agradaven més fer? Quins deures? Cap. Bueno, m'han agradat molt les mates. Però deures, deures, no sé si t'agradava gaire. Jo crec que a ningú. A qui t'agrada, Nainada? No tant. I a la mama què li preguntaries?
No ho sé. No ho saps? I tu sí? Saps preguntar-li? A veure, deixa passar la teva germana, que ara em dirà ella com es diu i li farà una pregunta a la seva mare. Molt bon dia. Bueno, bona tarda. Diga'm el teu nom. Aroa. Aroa, tu què li preguntaries a l'Iratxe, aquesta mare? Doncs amb el que ha estudiat i l'ofici que té, li agradaria estudiar una altra cosa.
Ai, sí. M'agradaria estudiar coses que serveixen per a mi mateixa i per als meus. Com a medicina xinesa, m'agradaria molt. Acompuntura i coses així. I també finances. Finances per tenir una miqueta més de coneixement d'economia.
Tot això m'agradaria molt. I alguna cosa de música, com el piano, així. Mare, no et donaria temps de fer tanta cosa? Sí, la veritat és que m'agradaria molt. M'agradaria molt el piano, sí. Clar, però és que... I ella ja ha anat pensant, què puc fer, què puc fer? Escolta, a tu et falta preguntar-li... A teva mare què li preguntaries a la mare?
Espera, espera, que no t'escolto. Ara? Tu, de petita, tenies algun esport que t'agradava? Jo vaig practicar molts esports. La veritat és que ens he anat picant una mica tots, però el que he practicat més anys era l'esmiració rímica i vaig estar molts anys fent des dels 3 fins als 17, pràcticament. Llavors vaig ser una d'aquestes persones que va provar esports per a veure quin li agrada i m'anava quedant. I la meva mare tenia un problema perquè...
el temps ja no donava per a més. Anava sumant, no? Anava sumant. Futbol, amb vol, vaig fer també la rítmica, vaig anar provant esports i... I alguna d'elles fa esports de les teves filles? La Ona balla? Bé, ara també. Totes dues ballen. A tu també et faltava la pregunta de la teva mare. I quina pregunta li faries? Si t'havies molts diners, com es gastaries?
li donaria la meitat a l'estrella. L'altra meitat per viatjar. Per viatjar, no. A lo millor sí que faria una petita aportació a alguna associació. Amb molts diners, sí. I viatges a on viatgeries? O a qualsevol post, m'agrada molt viatjar. Doncs ara, com en queden uns minutets, m'agradaria preguntar-vos què és el que us agrada menys
Menos de las vostres maras. O de las paras, me es igual. ¿O no? El seu carácter. Del papa. Te di que el papa no está aquí, pero está allá, que yo lo has quitado ayer. Gerard.
Bueno, per què? Què li passa? S'enfada sovint? Sí. S'enfada? Una mica, sí. Però perquè vosaltres també, potser no sou com hauríeu de ser. O no? Bueno, sí, la liem una mica a vegades. La liem una mica. Bueno, no diré qui és ton pare, tu. No hi ha cap problema.
Bueno, i ara la Elia també em dirà què és el que menys t'agrada. El seu caràcter de la mama. El de la mama. Per què? Perquè s'enfada molt? Sí. I per què s'enfada? Què és el que fas tu, fill meu? Perquè segur que s'enfada per alguna cosa. Què? No ho sé. No? Però ara parlarem amb vosaltres. I tu, Elsa? A mi el que menys m'agrada de la meva mare és que a vegades m'obliga a menjar-me coses que no m'agraden. Com què?
Com el peix. No m'agrada gens el peix i sempre m'oblio a menjar. Ni els calamars de la romana tampoc? No, no m'agrada. Ui, quina pena, fill meu. Només m'agrada la merluza, em sembla que es diu. Sí, el lluç, la merluza, que està molt bona. I lo demás, m'obliga a menjar-me. Bueno, és igual, no passa res. Ara ho hem dit?
Sí. I a tu? A mi el que menys m'agrada és que també que a vegades m'obliguen a menjar coses que no m'agraden, però també reconec que ho fan pel meu. Bueno, menys mal. I què és el que t'obliguen que no t'agrada gens? Pues a vegades també el peix. També el peix. Quina pena. I tu? Què és el que t'agrada menys? O del papa o de la mama? M'és igual.
El caràcter de la mama. Per què? Què fa la mama que no t'agrada?
Un s'estira de la culeta. De la cua. Bueno, la veritat. Doncs ara li toca a les mares. A veure, Iratxe. Iratxe és la que es tira de la cua. A veure. Aquí han salido los tapos. Maltrato infantil. Iratxe, diga'm una. Ai, por Dios. A veure, a veure. Alguna de les coses que t'agradaria canviar respecte a les teves nenes.
que ja es canviessin, que fossin més ordenades? Ai, sí, jo de la més gran que fossin més ordenada. De fet, jo pensava que ella diria que el que menys li agrada de mi és que estic tot el dia, vinga, ordena, vinga, recollir, a recollir, mira l'armari, mira la roba.
Y de la petita, pues, a ver, ¿qué cambiaría? Pues, quizás, que fos més extrovertida, una miqueta que expliques més coses.
D'acord, això amb el temps. Ha sigut molt enèbola. Sí, sí, sí. Tània, tu què t'agradaria canviar de la teva peque? Doncs el seu punt dèbil és l'ordre. També. Va lligat a l'edat. En aquest sentit, estem pico i pala diàriament. Pico i pala. Bueno, l'ordre, vale. Ella no et farà menjar peix i tu ordenaràs les coses.
Ho negociam, no? No? Jo ho negociaré. Però te ha tocado. La Elia és el menjar. Tenim discursions amb el menjar sempre. Perquè no li agrada res? Això així sí, de l'altra manera no. Ah, o sigui, fregit sí, bullit no, per dir alguna cosa. La pastanaga bullida no, crua sí.
A veure, una cosa, una cosa, una cosa, Elia, jo estic amb tu. La pastanaga crua està boníssima i bullida és molt sosa. Ai, però és que dona el mateix, és qualsevol cosa. Com ho vegi una mica barrejat, ja no ho vol. Dóna igual el què. Bé, doncs això ho intentarem enllimar una mica. Alba, de les dues, eh? Sí, sí.
Aquí ojo por ojo, eh. Pues yo creo que Lona Lordre es un pulmón débil. ¿Eh? ¿Eh? ¿Eh? Pero o intente. Bueno. Si se enrecorde o intente. Vale. Y la Lara, a lo millor... Nos habría de enfadar una mica menos, ¿no, Lara? ¿No, Lara?
l'Ara, la pròxima vegada vindràs tu vine, vine, que direm una cosa no? no li vols dir res a la mama? mira que t'està dient que no és que té una mica de caràcter i encara això, però és que és molt jove home, si és molt jove, quant temps té? doncs té 5 anys
Ja arribarà, no, la cosa? Així no ho veu ningú. Doncs, xiques, llàstima, a mi sempre em passa el mateix. Quan m'ho passo bé, em quedo sense temps. I és que avui hem repartit el temps, durant totes aquestes gravacions i visites que hem tingut, hem repartit el temps entre tots i només volíem fer una mostra de fer alguna cosa a l'inrevés, que normalment són elles les que estan a sobre vostre,
I avui vosaltres heu sigut una mica... Heu sigut molt bones xiques, però, eh? De qualsevol manera, a vosaltres això de parlar no us dona vergonya ni res, no? De vegades. A mi sí que em dona vergonya. Sí, doncs no ho sé. A mi una mica. Una mica? Una mica. No ho sembla tampoc, eh? Doncs quedarem un altre dia per parlar amb vosaltres d'un altre tema. Us sembla? Vale. Gràcies per haver vingut a totes. Gràcies. Gràcies. Adéu. Adéu.
Des de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya, us desitgem un feliç dia mundial de la ràdio. Un dia per donar visibilitat al valor social, cultural i comunitari de les emissores locals, al paper social, cultural i democràtic de la ràdio local. I reivindicar un model de comunicació arrelat, proper i compromès amb les comunitats. Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. Federació de Ràdies Locals. Som Ràdio Local.
107.9 El teu dial