I arriba el moment de parlar d'una de les conferències que estan dins d'aquestes sisena jornades d'història, una conferència que podrem gaudir aquesta tarda a les 7 de la tarda a la sala Ferrer Manet de la Casa Cultura Blanca d'en Jut, a l'Hospitalet de l'Infant.
Conferències dels centres d'estudis de l'Hospital de l'Infant i el Campus Esterra de la Universitat Rovira i Virgili i que organitza una nova edició d'aquestes jornades, com dèiem. Es van començar la setmana passada i avui portem la segona. La segona que tracta de més enllà del conflicte laboral, les dones i la vaga tèxtil de Reus de 1915 des del prisma de gènere.
a càrrec de Neus Anglès i Borràs, jurista, historiadora i investigadora predoctoral a la Universitat Rovira Virgil. Nosaltres hem tingut l'oportunitat de parlar amb ella i ens fa cinc cèntims del que tractarà aquesta conferència. La conferència tractarà sobre un conflicte obrer que hi va haver Reus, que fins ara s'havia vist des de la perspectiva masculina, com la majoria de vegades es tracta de la història,
però que va ser conduït, liderat i seguit per moltes dones obreres de Reus. Es tracta de l'any 1915 i les protagonistes seran dones treballadores, normals i corrents, que van organitzar-se per fer del seu futur i del seu present una vida més digna. Un moment difícil per elles i també és un acte molt important, no?
Evidentment, va ser un exercici d'organització d'autopercebres com a dones, també, més enllà de treballadores, i també era entendre que podien sortir de l'àmbit privat i passar-se a tenir una representació en l'àmbit públic, més enllà de lo institucional, però, bàsicament, veure que queren molt més
que dones de casa. El repte d'aquesta vaga tèxtil va haver un abans i un després, tant laboralment per les dones com personalment. Sí, m'agradaria poder dir que va ser molt més decisiu per a elles. Com a experiència personal et diria que ben segur que sí.
però a nivell col·lectiu va portar molta experiència, va portar molta germanor, però no es van aconseguir totes les coses que reclamaven, però de ben segur que va ser un abans i un després per la seva experiència vital. Tot i que ja et dic, malgrat això no va acabar de triomfar totes les millores laborals que demanaven.
De fet, encara continuem, a hores d'ara continuem lluitant per aquestes millores. Exactament. Neus, per què aquesta conferència és relacionada amb les dones? Doncs mira...
Aquesta pregunta m'agrada molt que me la facis perquè això és una recerca, com us explicaré, que va culminar la meva formació predoctoral, bueno, predoctoral de la tesi, ara estic en aquesta etapa final que és convertir-me en doctora, però realment va sorgir
Aquesta recerca, per una banda, veient que tot el relat històric que s'havia fet a Reus era sempre des de la perspectiva masculina i bé, quan la doctora Neus Baena, a qui agraeixo moltíssim que comptés amb mi i també la confiança i l'estima que ens tenim, doncs quan em va proposar de venir a fer una conferència i li vaig proposar un altre tema i va ser ella qui em va dir, ostres,
i no ens podries parlar d'això perquè ella m'havia vist en una xerrada explicant aquest fet històric i no ens pots explicar això i realment em va emocionar molt que se n'en recordés i penso que és molt interessant, que se n'ha parlat poc i que és una bona oportunitat tant per a mi com a historiadora
com per a aquestes dones tan valentes, al cap de vall, commemorar-les. Com ha estat aquesta recerca? A veure, aquesta recerca, les fonts primàries partien de fonts primàries noves, novedoses, però també existien altres investigacions que les havien fet l'historiador Albert Arnavat i també Salvador Palomar i Yolanda Buduquer.
Aleshores ha sigut un procés, des de tot el respecte a la humillitat i l'admiració de voler reinterpretar una mica tot el que s'ha dit fins ara des d'aquesta mirada feminista, però també aportar noves dades i al final crec que culminar amb una recerca i una perspectiva que enriqueix molt
tant el fet com la metodologia que es pot seguir a partir d'ara. Què és el que més et va sorprendre o més et va cridar atenció a l'hora de fer aquesta recerca i de fer aquesta conferència? Ostres, doncs el que em... Ui, bona pregunta. No ho sé, a veure... Hi ha moltes coses, no? Ostres, n'hi ha moltíssimes. Però potser el que em va sorprendre més és que...
Bé, doncs que la feina vinculada al textil quadrava molt amb la mentalitat del moment, del creixement d'aquesta nova burguesia, el sorgiment d'aquesta nova classe social, amb tota la seva moralitat, doncs que tot el tema del textil vinculat a les dones es podia fer des de casa i per això també es va començar per aquí, a l'hora d'incorporar les dones en el món laboral fora de la llar,
però veure com les dones de seguida van entendre si aquestes tasques, aquesta feina, era molt més segur, soluble i beneficiari, fer-ho fora de la llar i com aquests espais a les fàbriques al capdavall eren llocs de socialització i de cures de companyia i de sororitat. Veure-ho tangible com quan les dones
sortim de la llar i comencem a ser per nosaltres mateixes algú, com de seguida ens unim i ens organitzem. Potser això, sí. I a més, si ho reflexiono amb el present, crec que és el que més em va quedar l'atenció i el que més contenta puc explicar-ho. Que la unió farà força, no?, i que continua sent així, no?, i més en les dones que sempre costava més, no?, alçar una miqueta el crit, no?,
Sí, totalment, totalment d'acord. Neus, què et sembla que et facin aquest tipus de conferències? Doncs la veritat és que em sembla genial perquè, a més a més, a part d'apropar la història a persones que potser els interessa però que després a nivell acadèmic potser no tenen aquesta formació, etcètera, penso que la història és una disciplina
que tu pots ensenyar a la gent, però que la gent també et pot ensenyar a tu. Que aquesta dualitat, aquest diàleg que s'acaba amatent és molt enriquidor, no només per l'historiador, sinó també per la pròpia disciplina. I penso que és molt important fer aquest tipus de conferències, divulgar... Penso que a vegades els historiadors, les historiadores, almenys és una cosa que ho percebo jo,
que moltes vegades estem fent ciència i a vegades et sents allà una mica tu sol, investigant, passant-te hores, llegint, buscant, etcètera, i perds una mica la perspectiva de per què ho fas i per qui ho fas, i quan fas conferències com aquesta t'adones que el caràcter social, i jo al final sempre penso que jo em dec a la societat
i que per això estem fent això, no? Hi ha una frase del Pierre Vilar que li deia al Fontana, que li deia alguna cosa com si no pensés que escriure, passar-me hores i hores entre números i lletres pogués aliviar una mica el pes de la humanitat, jo, no ho faria. I no sé, és com materialitzar això i a més a més aprendre i seguir en aquesta línia. Doncs només ens queda convidar la gent, no?
Sí, sí, i tant. Esteu tots i totes convidades. Em faria molta il·lusió i penso que tot l'equip organitzatiu s'ha treballat moltíssim i que penso que pot ser interessant, la veritat. He de dir. Doncs, Neus, moltíssimes gràcies per aquest estenda que podrem gaudir aquesta tarda aquí al nostre municipi. Així que moltíssimes gràcies i que vagi molt bé. Moltíssimes gràcies a vosaltres i ens veiem aquesta tarda.
Ja heu pogut sentir, estem tots més que convidats aquesta tarda a la setmana tarda a la sala Ferrer Manet de la Casa de Cultura Blanca d'en Jú per gaudir d'aquesta segona conferència d'aquestes sisenes jornades d'història.