Sí, ja sé que aquesta sintonia potser no és de l'última volada, però és una sintonia que a molts de nosaltres ens recorda el cinema.
Doncs no són pel·lícules antigues, sinó tot el contrari, sinó pel·lícules de la més rabiosa actualitat, la que podem veure aquest dijous a les 7 de la tarda dins del cicle Gaudí. És al Teatre Auditori d'aquí, de l'Hospitalet de l'Infant, una pel·lícula que ha estat premiada al Festival de Màlaga el millor actor, el Mario Casas, per cert, que és el prota, i premi de la crítica. Ha estat al Festival Internacional de Cinema de Guadalajara
També amb el Premi a la millor Òpera Prima. Ha estat nominada a millor interpretació masculina a Premis Forquer i al Premis Ferof també ha tingut dues nominacions. Doncs han dit coses com aquesta, brillant debut de Gerard Homs com a director i Mario Casas com soberbi. La pel·lícula pretén mantenir en tot moment viu a l'instant d'un dubte.
El resultat és notable, la interpretació de Mario Casas és potent, Mario Casas firma el seu millor paper a la pel·lícula Molt lluny, que a més a més parla en català, i nosaltres també tindrem la sort de poder parlar amb el seu director.
perquè estarà a aquesta projecció de la pel·lícula el director que es diu Gerard, com han dit Gerard Oms, un director que ha estat format a l'Institut del Teatre de Barcelona i també a la Penassos Centre Cultural dels Països Baixos. Ha treballat com a formador d'actors
i també perquè ens explicarà ell per què com a director de documentals i d'aquesta Òpera Prima, aquest llarg metratge que signa i que es diu Molt Lluny i que tenim ocasió de veure'l aquest dijous. Per conèixer una mica més el director i la trama de la pel·lícula, el tenim de l'altre costat de la línia telefònica. Si vols estar ben assabentat, escolta la ràdio del teu veïnat.
I justament tenim el director d'aquesta flamant pel·lícula, el flamant director, perquè és el seu debut, el Gerard Goms. Molt bon dia, Gerard. Hola, molt bon dia, com esteu? Doncs molt bé, desitjant veure aquesta pel·lícula, que el dijous tindrem ocasió de veure-la a les set de la tarda, i al teatre auditori, i res, nosaltres volíem parlar amb tu per fer cinc cèntims, que ens fessis cinc cèntims, del que veuríem.
Doncs veureu la meva primera pel·lícula, que està basada en un viatge que vaig fer jo l'any 2008 a partir d'una crisi personal als Països Baixos. I la pel·lícula és molt autobiogràfica, parla molt de les coses que em feien patir en aquell moment o que necessitava cridar al món. Aleshores, és una pel·lícula feta... És una història d'una reconciliació...
en aquell moment de la meva vida i amb mi mateix. I una pel·lícula feta amb amics i amb família, amb un equip molt confident i amb un Mario Casas, que és un dels meus millors amics i és una de les persones probablement més importants a la meva vida a nivell personal i a nivell professional.
Tu has... La teva professió és formador d'actors, si és que no estic mal encaminada. Et vas decidir a dirigir aquesta pel·lícula perquè volies explicar la teva història o per què? Bé, mira, et comentava fa un moment la meva relació amb el Màrio, que és molt important, perquè precisament ell és la gènesis de tot això. Jo no tenia planejat ser cineasta, no era un somni
que fos tangible per un noi que va créixer als anys 90 a una ciutat a l'extreballa de Barcelona, en un entorn de família de classe treballadora i humil. No hi havia la possibilitat de somiar-se sinesta. Però la vida, que és meravellosa i etzerosa, a vegades et creuen persones que són capaces de...
de canviar-te el rumb. I jo treballava com a preparador d'actors. Jo vaig arribar al món del cinema a partir de l'acting coach, que és una figura que acompanya l'actor i l'actriu durant el rodatge i a la prèvia. I vaig tenir la sort de creuar-me amb el Mario en un rodatge, en un primer rodatge que vam coincidir. I en aquest rodatge ell em va regalar una part del futur que ha vingut, perquè és ell el que...
després d'estar dues setmanes rodant, s'apropa, i té l'atreviment de dir-me que creu que hi ha un cineasta amb mi. Em va dir que feia dies que m'observava, com em col·locava el set de rodatge, les coses que deia, i que pensava que hi havia un director de cinema amb mi, que hi havia una mirada, que si no havia pensat mai en dirigir una pel·lícula. I tal va ser el seu cop d'intuïció, que em va prometre que si escrivia alguna cosa algun dia on ell hi pogués encaixar,
Em prometia que ell faria la pel·lícula. I feia dues setmanes només que ens coneixíem. Crec que va ser molt generós perquè aquí neix aquesta història realment. Jo em dedico al cinema i em dedico a la direcció de cinema perquè ell va veure amb mi alguna cosa que jo encara no havia vist. I penso que és molt bonic el que va fer i sempre m'agrada molt compartir-ho i explicar-ho.
Molt bé, m'encanta que hàgis explicat d'aquesta manera, perquè a vegades la vida et sorprèn d'aquesta manera tan potent, i tu has dirigit i fas el guió de molt lluny. Per què li has posat aquest nom? Bé, molt lluny té a veure amb la distància que cada record del personatge físicament, una distància geogràfica, i també té a veure amb el punt de partida on es troba personatge, que es troba molt lluny d'ell mateix, i segurament té a veure amb allò que ha de...
ha d'aprendre, no?, i on ha d'anar, que és, a partir d'aquest moment, ha d'arribar molt lluny tot el que li queda per davant per conquistar, no?, a partir de la pel·lícula. Per tant, fer una triple lectura d'aquest títol
I, a més a més, toques temes molt punyents perquè toques els atacs de pànic, el sobreviure sense diners, la immigració, el racisme, la sexualitat, la crisi... Tots aquests temes, fas un poti-poti i ho esposes. Té a veure amb la consciència social i amb la consciència de classe. Jo faig cinema per explicar-me, per explicar els meus. I, com et deia anteriorment,
jo em sento molt orgullós dels llocs d'on vinc i he volgut parlar des d'aquí cap al món. Aleshores, aquesta història, que neix d'un dolor molt particular que té una persona que no aconsegueix acceptar-se, que no aconsegueix mirar-se al mirall amb amor, una persona que està equivocada, aquesta història està travessada constantment pel racisme, pel privilegi, per la identitat...
per la soledat d'estar lluny de casa dels teus, per les pors de voler pertànyer al grup, per les herències heredades, aquestes coses que creixem heredant d'aquell prototip de persona o d'aquell prototip d'home, aquell únic home que en aquest cas sembla que es podia ser fins fa molt poc i que per sort avui en dia es va a poc a poc deconstruint.
aquestes imatges d'úniques masculinitats o úniques feminitats o úniques persones que durant tants anys hem pensat que havíem d'encaixar-hi aquí. I el món està molt malament perquè estem en un moment molt delicat, en un moment on l'odi i la por imperen i estan arreu, però hi ha molta gent disposada a combatre això des de l'amor i des de la diversitat i des d'explicar-nos cadascú com és.
sense por. Aquesta pel·lícula també parla d'això, de mostrar-se el món sense por com és un mateix. De tu han dit moltes coses al ser un brillant director que ha debutat i El País diu de tu que la forma teva de narrar la història és intel·ligent i honesta i que has mostrat d'una manera res amable
Doncs la realitat, però que ha sigut molt sutil. I això, la pregunta és, t'ha costat molt? M'ha costat molt. Suposo que quan parlen de sutilitat, parlen de ser suggerent, no? Per mi el cinema, i dic per mi perquè hi ha tantes mirades com persones que tenen una mirada cap al cinema, la meva passa per anar descobrint el cinema a partir del misteri i del que suggereix, no?
pel que hi ha darrere de les imatges, pel que hi ha darrere de les paraules. Aleshores, això s'ha de construir molt amb el pinzell petit, no amb aquesta subtilitat. A mi m'agrada, quan veig una pel·lícula, haver d'omplir els buits. A mi m'agrada que la pel·lícula em tracti l'espectador d'una manera intel·ligent, que li llenci més preguntes que no pas que li doni respostes. Aleshores, si tu expliques massa una cosa, si ets massa pedagògic volent explicar alguna cosa, aleshores tot això que et dic es perd,
I era important per mi dibuixar-ho des d'aquí. Perquè a més és la història d'una persona que ha estat guardant un silenci, guardant un segret durant tota una vida. I en el moment en què això comença a trencar-se, s'ha de fer des d'un lloc molt subtil, molt vulnerable, amb molt de cuidado, no pot explosionar de qualsevol manera. I aquí s'agafa la pel·lícula. Jo crec que durant la pel·lícula acompanyem un personatge que està sostenint un dubte i sostenint un dolor durant tot el seu viatge,
i l'espectador va al seu costat, està molt a prop la càmera d'ell, està molt a prop de l'emoció de l'espectador. Per tant, havia de ser delicat a l'apropament cap a Sergio, el protagonista de la pel·lícula. Hi ha una curiositat dins d'aquesta pel·lícula, no només el seu argument i els seus actors, un dels productors sí que és de l'Hospitalet, que és el Sergi Adrià. Exacte, el Sergi Adrià, amic, meravellosa persona,
que l'estimo molt i li estaré eternament agraït que m'hagi acompanyat tan de prop i tan bonic, no només amb aquesta pel·lícula, sinó des que jo començo la meva carrera com a cineasta, amb els dos curtmetratges, i ara amb Enllarg. Una persona talentosa, sensible, amb una mirada i una capacitat per acompanyar, per donar espai als creadors, com poques vegades m'he trobat. I on ha estat rodada, ja que hem parlat de rodatge? La pel·lícula està rodada íntegrament als Països Baixos,
íntegrament. Sí, és una pel·lícula que passa tota als Països Baixos. Per tant, aquesta informació que teníem que alguna seqüència era per aquí no és així, però res, és veritat. Però sí que estem desitjant el dijous no només veure aquest llarg metratge molt lluny, sinó de parlar amb tu perquè tindrem la sort de comptar amb la teva presència. Així és. Fa molta il·lusió venir a visitar-vos. M'agrada molt acompanyar la pel·lícula. M'agrada molt acompanyar la pel·lícula
a llocs on a vegades el cinema costa més d'arribar, on a vegades el cinema d'aquest tipus, un cinema més independent, costa més d'arribar. Però gràcies al Cicle Gaudí, que és una iniciativa meravellosa que permet que les pel·lícules arribin a aquests territoris, i gràcies també a la vinculació del Sergio amb
l'Hospitalet i la meva amistat amb ell, no us va vingut molt de gust venir a acompanyar-vos i un cop més fer militància de la pel·lícula i portar-la al lloc més pur al final, que és per mi el sentit de tot això que és a l'espectador. I poder compartir amb els espectadors les sensacions i
i opinions. Molt bé, Gerard, doncs allà ens veurem. Moltíssimes gràcies per aquesta... Bueno, sí, sempre pregunto una cosa als directors. Digue'm per què la gent no s'ha de perdre la projecció d'aquesta pel·lícula. Doncs perquè és la primera vegada que veiem un Mario Casas actuant en català, perquè poques vegades el veiem fent cinema una mica més de cinema independent, amb propostes de cinema social...
perquè és una pel·lícula agafada a l'emoció que crec que intenta tocar els cors. I a mi això és tot el que li demano al cinema. Doncs amb això ens quedem, Gerard, fins dijous. Gràcies. A vosaltres, adeu. Si vols estar ben assabentat, escolta la ràdio del teu veïnat.