I avui és dilluns i cada dilluns fem un petit repàs del que ha estat el cap de setmana dels actes del cap de setmana al municipi. I comencem amb un acte preciós d'aquest dissabte al matí, a les 11 a Vandellós i a les 12 a l'Hospitalet, que s'ha fet l'acte de benvinguda als nascuts i nascudes el 2025. Nosaltres vam estallar i vam parlar amb l'alcaldessa sobre aquest bonic acte.
Si vols estar ben assabentat, escolta la ràdio del teu veïnat.
Bé, doncs, primer donar-los aquesta benvinguda, perquè és la benvinguda a la vida, la benvinguda a l'alegria, la felicitat, l'enrenou d'un nadó en una casa, no? I llavors, doncs, també felicitar a banda, doncs, els pares i les mares, i també els avis, els avis que han vingut aquí, i els germanets que els han acompanyat. I la veritat és que és molt bonic, molt bonic aquest acte, perquè és molt tendre, i llavors, doncs, el que fas és dir-los...
Escolta, teniu la porta oberta del nostre ajuntament, qualsevol cosa que feu està obert pel que necessiteu i a més a més dir que han escollit el municipi millor per viure i per poder estar aquí. I que a partir d'aquest moment escriuen la seva història, una història que serà indescriptible ara per ara, sinó que la faran amb aquest camí que els acompanyaran els seus pares i les seues mares amb molt d'amor i molta estima. De quants n'adons estem parlant?
A Vandellós eren 4 i aquí a l'Hospitalet de l'Infant eren quasi bé 40. Han vingut els que han pogut venir perquè molts tenien una altra activitat, però ho tenim tot a punt perquè els hi farem arribar els que no han pogut venir. Però la veritat és que ha sigut molt bonic i a més molt concorregut. Quin detall heu entregat a les famílies?
Primer, aquesta benvinguda és l'amor, l'estima i les portes obertes, la proximitat aquesta que volem que estigui en tot moment de la vida, no? I llavors els hem donat una samarreta molt bonica, que és aquest mural que hi ha aquí al fons, que ha fet un artista local i que representa el que som al nostre municipi, el mar i la muntanya, tot barrejant, no?
amb símbols de cada poble del nostre municipi. I llavors també els hem donat un diploma amb aquest mural dibuixat perquè el puguin tindre per record, perquè aquest dia molts d'ells no el recordaran, però sí que al veure les fotos d'aquest dia i que els hi explicaran els seus pares i mares o àvies, doncs sí que diran, mira, aquest dia va ser el primer dia que et van retre la benvinguda del moment que vam néixer al nostre municipi. I la idea de fer un homenatge d'on ve?
Bé, vam començar l'any passat. Era més que res perquè tu vols fer aquesta proximitat, la vols traslladar en tots els moments de la vida, del principi al final. I aquest homenatge és donar la benvinguda a aquests nous membres de la nostra comunitat, del municipi, i així al llarg de la vida. És dir, hola, som aquí, molt benvinguts, gràcies per apostar pel nostre municipi.
i que desitgem veure'ls molt pels nostres carrers, les nostres places i per totes les activitats que fem amb els seus pares. I després d'escoltar les paraules de la nostra alcaldessa que ha estat entrevistada pel nostre company Jordi Bernet, canviem totalment de registre i anem a parlar de Carnes d'Altesc.
I és que Carnestoltes ja sabeu que es va ajornar per culpa de la meteorologia i s'ha celebrat a Bandallós aquest dissabte passat amb la rua, amb el ball, amb el concurs i nosaltres vam estallar, concretament el Miquel va estallar i va sentir els versots de Carnestoltes de Bandallós que compartim tot seguit.
Jo, el rei Carnestoltes, arribo avui amb molta fartada per portar-vos versos punyents i rialles sense mesura que facin tremolar els gusts i potser alguna criatura. Ara és carnaval i tot s'hi val. Liurem una mica, que ja toca, caram. Si algú s'ho fem, que no s'espanti, perquè pel carnaval tothom canta i s'aguanti.
ara sense més demora ni cap dilació, que comenci el recital i que esclati l'emoció. Les associacions són el motor del poble, sense elles tot queda apagat i molt pobre. Fer poble no és només parlar i quedar bé, és arremangar-se i tirar endavant també.
Si no ens barregem, això no rutlla, el poble es trenca, es refreda i se'ns ulla. Joves i grans hem de remar tots plegats, que fer poble no és criticar, és estar implicats. El centre ha d'estar ben polit pel consistori i la gent fina, que si no us fan la piloteta, adeu subvenció i adeu propina.
Al centre enguany hi ha eleccions, diuen. Per això fa riure. I no pas poc. Que no s'ho mirin de debò. President? Ningú. Tresorer? Tampoc. Secretari? Calla, que ja és massa xor. Tothom diu que estima el centre i és benvenetat. Però estimar des del sofà és fàcil i ben acomodat.
Quan toca festa, balla i celebració, als centres de tots, quina devoció! Però quan toca feina, paper i suor desapareixen més ràpid que el sol i la tardor. Als centres de tots, quan toca criticar, però quan toca currar, ningú vol firmar. I mentrestant, anem tirant sense capitar, que remades de la grada no cansa tant, ja es veurà.
Tenim ganes, tenim mans, idees a cabassos, però amb 14.000 euros el somni va amb crosses. Si volem joves actius i carrers en vida, cal fer alguna cosa més que miracles cada dia.
Fèiem la cagada del ruc al camp, com marca la tradició. Ara hi posem gronxadors, ciment i més decoració. Els rucs s'han quedat sense camp i nosaltres sense lloc. Progressen, diuen, però la festa queda en xoc.
El centre d'estudis a punt de plegastar? Segur que més d'un se n'al·legrarà. Segons el regidor de la policia local, no fem actes rellevants. Molt millor el Mercel Villarreal, on va parar. Tranquils que ja s'acaba i els tenderets no els hi haurem de pidular.
A l'Ajuntament promeses s'entenen per parar un tren, parlen molt i fan mil fotos, però fets no en veiem gairebé gens. Discursos ben lluïts, somriure s'amuntar, però el poble solucions. I tot arriba tard, i quan arriba, quina il·lusió.
Carrers plens de pedaços, projectes dins d'un calaix. Sempre ja ho mirarem l'any vinent i l'any vinent mai baix a baix.
Gobernen des del despatx, lluny del dia a dia, mentre el veí fa equilibris amb paciència i ironia. Paraula buida, poques solucions. Bandellós mereix acció i emocions. Menys posturets i excuses d'or. Més escoltar el poble que ja n'ha tingut prou. Pressupostos participatius, el poble va votar. Un parc ben maco i un camp per anar jugant.
Van posar-hi esperança, il·lusió col·lectiva, però a l'Ajuntament la memòria selectiva. El parc no arriba, el camp no es veu enlloc, però excuses en tenen per fer-ne un foc. Que si papers, que si tècnics, que si falta pressupost, però fer la propaganda sempre hi ha un bon post.
Menys cartells i menys postureo, menys promeses i més que es faci de debò. Que allò que el poble va votar amb tanta il·lusió no és decorat d'un vestiu, és obligació. Pressupostos participatius, quin inventen en genial, si després el que es vota queda un calaix municipal.
Al casal hi ha palaces per minuts vàlids, ben senyalitzades, però alguns hi aparquen, com si fossin regalades. Només 5 minuts, diuen amb cara dura, i deixen la gent sense accés. Quina poca cultura!
Al poble tenim un carrer estret com un fil, no hi passen dos cotxes ni fent equilibris subtils. Fan obres a la canonada, tot el poble està angoixat i de cop rebenta la tuberia i surt un geisser desfermat.
Enguany farem molta festa, però en cap i en bon sentit. Confeti biodegradable que el planeta ho ha agraït. Tirem confeti agrapats, que la rua serà genial, però si és biodegradable la festa és més especial. El poble vol un accés digne al pavelló local.
però per a gent gran, cotxes i mobilitat. Sense cap mal, però el projecte encara és verd. Qui sap on s'acabarà? Bots comptats, fotos fetes, promesa signada, i què més hi haurà? La rampa segueix esperant, vol estudiada però ben aparcada. I el veí riu amb ironia, la paciència ja està cansada.
12 hores sense llum al poble estimat, però un post he caigut que ningú havia mirat. Les neveres ploraven, el wifi va morir i el bar amb cafè ja no sabíem què dir. Al pavelló tot era festa i emoció, al centre havia de prendre la decisió, però quan va marxar al corrent van descobrir el secret més evident, el grup no es va encendre ni de broma ni present.
No és crítica, és observació, que el poble s'ha comptat dos anys per les eleccions i els diners ja surten a ballar. Sigui estratègia o bon cor, nosaltres ho celebrem igual. Que mentre duri la subvenció, visca la festa, la sàtira i el carnival.
Amics i amigues del bon riure, la gresca ja arriba l'hora de dir adeu, però sense tristesa. Ha arribat amb trompeta, barret i bastó per portar-vos versos, rialles i molta il·lusió. Recordeu que el carnaval no s'acaba avui.
Porta'l dins del cor, riu, balla i fer somriure sense fi. Jo torno al meu reine de confeti i colors, però deixo la festa amb vosaltres i mil d'amors. Fins l'any que ve amb més buigeria i humor. Adeu, adeu, fins la propera celebració.
I d'aquesta manera, amb els versots del Carnestoltes de Mandellós, acabem el resum del més destacat d'aquest cap de setmana. No sense abans recordar-vos que aquest cap de setmana es celebra aquí a l'Hospitalet també el Carnaval, que no es va poder celebrar amb el seu dia. Així que, apunteu a l'agenda.