I arriba el moment de fer un repàs a les activitats que s'han fet aquest cap de setmana aquí al nostre municipi, totes en aquest cas d'àmbit esportiu. Comencem per el divendres a la tarda.
El divendres a la tarda a la sala infantfera de l'Hospitalet de l'Infant va tenir lloc la conferència, un primer acte del 40 aniversari de la penya Barça de l'Hospitalet de l'Infant, Barça i Catalunya, els orígens de la simbiosis, una de les conferències que va a càrrec de la Confederació Mundial de Penyes del Futbol Club Barcelona. Aquesta conferència va a càrrec de Salva Torres amb la presència del net del Joan Càmper, en aquest cas el net es diu Xavi Agambe.
Com deien, em va tenir lloc aquest divendres 6 de febrer a les 7 de la tarda a la sala infantpera de la plaça del Pou de l'Hospitalet de l'Infant o de les activitats organitzades per la penya Barça de l'Hospitalet de l'Infant. El nostre company Miquel Botelló va poder estar en aquesta conferència i va parlar primer de tot amb el president de la penya Barça de l'Hospitalet de l'Infant i els del francès Candela.
Molt bona tarda, Francesc. Avui ens trobem aquí per aquesta conferència de Barça i Catalunya. Qui ens acompanya el dia d'avui? Avui ens acompanyen, si no passa res, Salvat Torres, que és l'organitzador també, el net de Joan Gamper, Toni Closa, en el qual fan tota una mica d'entrevistes en què expliquen com van fundar el Barça,
la perifèries que van haver de fer el Gamper per subsistir, i ja faran la primera vegada el primer tomb, perquè en principi són tres toms. Ara explicaran el primer tomb de la vida del Barça, de com es deem, per què li diem culers al Barça, des del carrer de la indústria, i les corts que van sortir.
A banda també el dia d'avui presenteu un llibre. Quin és el llibre que avui anem aquí? Aquest llibre l'ha escrit d'això i posa la història més o menys en síntesis del que era el Fumbol Club Barcelona.
De fet, també amb aquest acte arrenquem el 40 aniversari de la penya del Barça d'aquí al municipi. Amb aquesta xerrada hi haurà més actes, més conferències? En principi estem estudiant que segurament que vindran una altra vegada per fer la segona tornada en la qual es veu més projecte del que és el Barça i més projecte del que és Catalunya.
Com va sorgir la idea de fer aquestes conferències? Aquestes idees, en part, van sortir del Salvatore, que és un d'això, i mon fill també ha volgut ubicar-ho aquí, a la penya, i que també la gent del poble sàpiga el que és l'encí del Futbol Club Barcelona. Perfecte. Doncs moltes gràcies i que vagi molt bé la conferència del dia avui. Gràcies. Això esperem. Una abraçada a tots els colers.
A continuació sentirem a Salva Torres, ell és historiador i a més és president de la Confederació Mundial de Penyes del Futbol Club Barcelona. Molt bona tarda Salva, avui ens trobem aquí per la conferència Barça i Catalunya. És encarregat d'impartir aquesta conferència. Quin és el contingut general que mostrarà el dia d'avui?
Bé, ensenyarem, bueno, mostrarem algunes anècdotes i la història des de la fundació del Barça fins al 1936. No tocarem la Guerra Civil i la Postgarra, que això és una segona entrega. I, bueno, és l'època clau, és l'època on neixen tots els símbols, on neix el més que un club, on neix l'avi del Barça, etcètera, etcètera. I, sobretot, aquella simbiosi, tal com diu el títol, entre Barça i Catalunya, que neix en aquella època, precisament.
Al cartell de la xerrada hi ha un seguit de qüestions que imaginem que respondrà al llarg d'aquesta conferència, com el caràcter polisportiu del Barça, el Barça i el feminisme, o el decisiu 2 de desembre del 1908. Sí, són temes que hauríem pogut posar molts més, però no cabien en el cartell, aleshores sí, vam treure aquests com a més significatius,
I bé, sí que ho explicarem perquè són coses que la gent desconeix i és bo que sàpiga per valorar el fet de ser del Barça, de ser penyista del Barça, de ser soci del Barça i, en fi, de ser barcelonista en una paraula. Alguna anècdota que li agradaria destacar d'aquest origen de la simbiosi?
Ui, és que n'hi ha moltes, però en quant a anècdotes sí que hi ha algunes que són molt significatives, com per exemple el que va costar a la primera sòcia del Barça per fer-se sòcia que no la deixaven fer, perquè els estatuts deia que seran sòcios del Barça los caballeros, los barones de buenas costumbres. I clar, allò els va privar de ser sòcies fins que al final van rebotar d'alguna manera i van aconseguir entrar en 1913.
Amb quin objectiu ha fet aquestes recerques? L'objectiu és que el barcelonisme sàpiga de la seva història. L'objectiu és que valoren el que és el club, les arrels d'aquest club, lligades molt a la societat catalana, amb el catalanisme, i que això no es perdi. En el moment que el Barça passés a mans d'un propietari només, totes aquestes arrels, tot això que ens ha fet gran...
es deixaria ja pel camí i no volem ser un club com un altre, clubs estat, no, volem continuar-se amb el club del poble, el club del barcelonisme. I a banda, fora de les puntes que portava la parada, jo soc culé des de ben petit, de fet porto tatuat la frase de més que un club. Aquest origen d'aquesta frase som més que un club, sempre ho hem sigut, tenim futbol, futbol femení, futbol sala, amb vol, tenim de tot, però per què aquesta frase més que un club i no un altre? Per què aquesta frase ens representa tant?
Això ho descobriràs al llarg de la conferència. Però fes-me una petita... Sí, bé, tot basa de l'intent d'estatut d'autonomia de l'any 1918, quan el FC Barcelona és l'únic club de tota Catalunya que es postula al costat del projecte d'autonomia per al país.
A partir d'ahir, el periodista, bueno, escritor, historiador, Daniel Carbó, qualifica el Barça, en aquesta adhesió, el Barça ha passat de ser un club de Catalunya a ser el club de Catalunya. Així, en majúscules. Perfecte. Doncs moltes gràcies per les seves paraules i desitgem que vagi molt bé la conferència el dia d'avui. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. I per últim, escoltarem Xavier Gamper.
Avui hem parlat de la figura de Joan Gamper, del Barça, de Catalunya. Centrem-nos una miqueta al principi de Joan Gamper, de la seva figura. Creu que el record de la seva figura està lo suficientment valorada? Jo crec que hi ha moltes coses que són absolutament desconegudes dins de la figura de Joan Gamper.
Per exemple, avui heu explicat perfectament el Salva, pràcticament cap persona coneix el 2 de desembre de 1908, que era un moment absolutament crucial dins de la història del Barça, perquè el Barça estava a punt de desaparèixer, ja que havia perdut molts socis, hi ha hagut molts problemes interns, i es va regir ell com el salvador del Barça en aquell moment, i no solament això, sinó que el va refutar d'una manera absolutament triomfant.
Com m'ha explicat en Salva perfectament a la conferència, primer es va construir un estadi, en segon lloc ens van portar grans figures, i en tercer lloc jo crec que ha sigut un dels excès més importants de Joan Gampert, que és associar al Barça al catalanisme emergent d'aquella època, en forma, diguem, evidentment que hi havia de la Lliga Regionalista d'en Campó.
Aquest és un dels temes. Després l'altra cosa, que no ho he explicat el Salvo avui, i això sí que ho explico, potser és una de les primícies. Joan Gamper va portar 970.000 pessetes de la seva butxaca per construir l'estadi de les Corts. En aquella època això representava el 50% del cos de l'estadi de les Corts.
Aquests diners no ens han tornat, ni havien de tornar, però sí que a mi m'agradaria que hi hagués un reconeixement explícit per part del club dels mèrits de Joan Gamper, amb tots aquests aspectes que t'acabo d'explicar, i molts altres perquè no voia extendre'n gaire. Per tant, creu que la figura de Joan Gamper ha estat justament tractada?
Jo crec que no del tot, per aquest desconeixement d'aquestes coses. Sí que tenim avui en dia, evidentment, la ciutat esportiva, en honor d'ell, i el trofeu. El trofeu avui en dia cada cop és més irrellevant, perquè és un trofeu que es juga amb equips a vegades d'una mica de segon ordre. Això no té culpa al Barça, que quedi clar. Això és una mica perquè el calendari s'anarà fent cada cop més extens, amb més partits i més compromisos, sobretot amb les gires que fa el Barça.
Però hi hauria una manera fàcil de reconèixer la seva figura. De fet, a l'any 57 s'havia de haver fet a l'estat de Joan Gamper i això no ho va permetre la dictadura franquista. Cap president ha tingut el valor almenys de posar sobre la taula la possibilitat de fer-ho. Com comentaven, Joan Gamper és la figura més gran, podríem dir, la més important del FC Barcelona. Explica'ns a grans trets la seva biografia.
A veure, Joan Gamper va néixer el 22 de novembre, que això ho he explicat a la conferència, clar, potser això com no surt aquí, per això ho explico ara, de 1877 a la localitat suïssa de Winterthur. Curiosament, el 1877, 7-7 és 7 vegades 11, el 22 és 2 vegades 11, el novembre és l'11 més de l'any. Jo crec que ell estava predestinat a jugar a futbol.
És una d'aquestes anècdotes divertides. Ell va néixer allà i va néixer amb un marçó d'una família benestant, pel seu pare es dedicava a transaccions bancàries, i aleshores quan ell va aterrar aquí el que volia fer és comercialitzar amb les antigues colònies espanyoles de Fernando Pó i Guinea Equatorial, amb productes d'allà com canya de sucre i altres coses,
I de fet que va muntar una societat, de fet va muntar la societat Gamper i Mir, que va ser molt exitosa i va guanyar molts duros el meu avi, va ser un bon empresari. Però sobretot jo, el més important que jo li veig a l'avi és que era un visionari i veia més enllà en el futur per on havia d'anar al Barça, als seus negocis i moltes altres coses.
Ell aleshores va tenir un matrimoni feliç, va tenir dos fills, que m'has preguntat la biografia, Marcel Gamper, que era el meu pare, que es va casar dos cops, per això jo soc el net petit, i després Joan Ricard Gamper, que com a curiositat, ara que estic aquí a l'Hospitalet de l'Infant, va tenir una casa a Cambrils, ben a prop d'aquí.
Què et sembla que es facin aquest tipus de conferències que recorden el teu avi i també la història recent del FC Barcelona? Són absolutament necessaris. Són absolutament necessaris, no solament, no vull ser en aquest sentit només egoista, perquè es parli de Joan Gamper, que és absolutament necessari, però és que hi ha moltes figures del Barça oblidades, Semiter és una d'ells.
Jo si mullaré en aquest sentit, si he d'agafar les 5 figures més importants de la història del Barça, crec que un és Joan Gamper, la segona seria Samy Tier, en tercer lloc ficaria en Kubala,
I després ficaria a Johan Cruyff i l'última ja la saps, Messi, evidentment, perquè ens va donar moltes alegries. No vol dir que les altres no tinguin mèrits, no sé, no ens podem oblidar del Càntara, César, Besora i tants altres jugadors que ens han donat moltíssimes alegries a Can Barça. Però aquestes conferències són absolutament essencials perquè és que hi ha molta gent que no coneix res de la història del Barça.
Tanmateix crec que avui en dia ens quedem pràcticament dins de l'història del Barça amb Johan Cruyff, que va ser, ja l'acabo d'anomenar, importantíssim, però va més enllà la història del Barça. I això els socis del Barça haurien de tenir la inquietud de conèixer-ho.
Per tant, creus que una gran part del barcelonisme no coneix del tot la història del club? Totalment, totalment. Una gran part del barcelonisme no coneix la història del club. Es queda molt curta dins els coneixements i crec que si estimem el Barça hem de conèixer tota la seva història perquè el Barça és una entitat de ser ara en aquests moments i que portarem 127 anys.
De fet, la gent, sempre que comentes les 5 figures més importants, tothom et diu Messi, et diu Koubala, et diu Koeman, però la gent s'oblida de Jong-Amper, s'oblida d'Alcántara, s'oblida de noms que potser tenen una rellevància superior, el que va ser la construcció d'aquest club.
Totalment d'acord. A veure, per exemple, com acaba de dir en Salva dins de la conferència, el jugador que ha ficat més gols dins l'història de Barça ha sigut Messi, que ha sigut absolutament una figura transcendental. Però en segon lloc, ell ha anomenat encalt Alcántara, però Alcántara va ficar molts gols en partits que no eren oficials, partits amistosos. El segon màxim golejador de l'història de Barça és César Rodríguez.
el que va venir de Lleó i precisament l'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero era del Barça per això, per César Rodríguez. Aquestes coses no es coneixen i crec que també hem d'honorar moltes de les figures que han estat, han sigut desconegudes. De fet, a la segona part de la conferència expliquem moltes històries de moltes figures rellevants dins de la història del Barça que la gent no en té ni idea. Per tant, repeteixo, aquestes conferències són importantíssimes.
Jo he de dir que soc cul, eh? Des que van néixer i hi hauria moltes figures que he conegut el dia d'avui que no sabia de la seva existència. I mira que m'he informat i he de informar-me, però hi ha llocs web que no arribes a trobar aquesta informació, que si no arribes a una conferència com aquesta, no te n'adones. Acabant ja i venint a l'actualitat, nou com nou. Com el veus?
Fantàstic. O sigui, a veure, potser a veure els terminis no han sigut els que havien de dir, el senyor Laporta s'ha equivocat una mica amb els terminis d'inauguració i com podríem tornar. A veure, ha sigut una aposta arriscada perquè era absolutament necessària, l'estadi s'estava caient, a mi l'únic que em fa un punt en aquests moments és la qüestió, ara parlo de la part una mica, podríem dir...
que ens posa una mica nerviosos, no?, el tema que a l'estadi, doncs, el deute que tindrem serà molt important. Però si tenim una bona gestió, això es pot superar, perquè l'estadi del Barça traurà moltíssima gent. Allà hi haurà... Serà com un centre comercial, on tindràs... Doncs podries tenir cines, restaurants, botigues de roba, botigues, jolleries, etcètera, etcètera. Això, i vendre de samarretes, això ha de generar moltíssims diners. I al Barça li feia falta un estadi així...
arran de la seva grandíssima història i del club tan important que ha sigut. Jo crec que aquest estadi ens donarà, espero, moltíssimes alegries i molts triomfs. Parlaves de gestió, estem a punt d'engegar època d'eleccions. Com veus les properes eleccions? Creus que hi ha algun favorit per damunt dels altres?
Evidentment, amb la porta. És que això ho saps tu perfectament, t'estàs posant a riure, però guanyarà la porta. A més a més, les ha posades en un moment que totes les altres candidatures no han tingut ni temps de presentar-se. Algunes passaran el tall, però evidentment, si la porta no es troba un contrincant, doncs que li pugui plantar cara, ell guanyarà les eleccions, sense cap mena de dubte. Si no li dones cap opció a Víctor Font, per exemple?
Molt poques, sincerament, molt poques. A veure, també potser... A mi no m'agrada que siguin ara, el 15 de març, perquè a més estarem en plena campanya. Al març, precisament, tindrem un partit al camp de l'Alete de Bilbao, la semifinal de Copa contra l'Alete de Madrid a casa, i els vuitens de final al Champions, possiblement contra el Newcastle o el PSG. I entre mig fem les eleccions...
no considero que sigui el moment oportú, sota el meu punt de vista. Crec que hauria sigut fora de temporada on aleshores no s'haurien barrejat els resultats esportius amb la campanya electoral. Aquest és el meu punt de vista. I amb això ja acabem. Com veus l'actualitat del Barça, de la temporada que estem vivint en guany?
Fantàstic, o sigui, a veure, jo crec que l'elecció de Hansi Flick com a entrenador ha sigut molt bona. A més a més, a veure, exceptuant la defensa, que amb això soc bastant crític, jo, potser amb aquesta defensa adelantada que tenim, a veure, per exemple, s'ha fitxat un grandíssim porter, Joan García, que ens ha donat moltíssimes alegries. Davant tenim grandíssims jugadors, ens falta potser un golejador, perquè ja Lewandowski, doncs ja se li està passant l'arròs, encara que segueix molt bo,
Sabem que Ferran Torres té els seus dies, però la Minjamal ens ha donat moltíssimes alegries. A mi m'agrada moltíssim el Fermín, els de Llonces al centre del camp. Tenim uns jugadors espectaculars. Ja no parlo solament de Pedri, que és una barreja de Xavi Iniesta, que és boníssim. Franqui de Jong està jugant molt bé. Marc Bernal jo crec que té un potencial extraordinari.
I com deia, la defensa s'hauria de millorar una mica, perquè Cubercí és molt jove, li estem demanant potser massa. En Eric Garcia també està jugant força bé. Ens fa falta potser un jugador veterà per completar aquesta defensa mentre els joves es van fent grans. Ara, jo veig sincerament un equip de molt de futur i tant de bo Hans y Fli que ens ho haurien molts anys i ens donin moltes alegries, evidentment.
La temporada, la veritat és que pinta molt bé. Tot dir-ho, arribarà la desitjada i esperada sisena? Aquest any no ho crec. Torno a dir, a veure, he de ser sincer, és el meu punt de vista. Hem guanyat la Supercopa, espero guanyar la Lliga i, a més a més, veient les trampes que està fent el Madrid, perquè això sí que és una cosa que la tinc molt clara, després de tot el que va passar, de com és el partit contra el Rayo i el robo que ens van fer a Noeta...
I la Copa també espero guanyar-la. Però jo crec que el nivell dels equips de la Première està a cinc o sis esglaons per sobre de nosaltres. N'han classificat cinc dins dels vuit primers. I hi ha equips com l'Arsenal, el Bayern mateix també, que ja sé que no és de la Première, però el Tottenham, el Manchester City, que tenen per mi un nivell superior al Barça avui en dia. I és el meu punt de vista. Home, tant de bo el Barça guanyés. Però veig molt complicat guanyar la Champions aquest any.
Això són gestions, gestions de Lliga, això és gestions de la Lliga Espanyola, la Premier, ingressos, això ja no entra a les nostres mans. Moltes gràcies, enhorabona, però primer per la conferència del dia d'avui i moltes gràcies per les teves paraules. Esperem retrobar-nos ben aviat i que t'agradi molt, l'Hospitalet de l'Infant. Gràcies. Un plaer, fins quan vulgueu.
Aquesta conferència dona el tret de sortida a un cicle de conferències que es duran a terme durant aquests mesos per comemorar també aquests 40 anys de la penya Barça de l'Hospitalet de l'Infant. I ara, camion d'esports?
Camp d'esport perquè el diumenge al matí es va fer la primera fase UCEC del Club de Gymnàstica Rímit Lleó Rímit de l'Hospitalet de l'Infant. Va ser aquí al nostre pabelló municipal de l'Hospitalet de l'Infant. Escoltem a la seva presidenta, la Xus Cespedes. Hola, bona tarda. Avui hem sigut seu de la primera fase d'UCEC, dels Jocs Esportius Escolars del Consell Esportiu del Baix Camp. Quina ha estat la participació i quantes gimnastes hem tingut aquí de locals?
Han hagut 58 individuals i 32 conjunts. Del nostre club hi ha hagut dos conjunts, un duo i set individuals. Els clubs d'on provenen? Doncs és de tot el Baix Camp. Llavors és Hospitalet, Miami Platja, Cambrils, Reus i la Selva del Camp. Avui ha sigut la primera fase i on seran les següents? En quins llocs? Les següents són el Pare Mallanet i el Club Elna de la Selva del Camp. I com és que Hospitalet de l'Infant ha acollit aquesta primera fase?
Doncs des de fa tres anys, nosaltres cada any som seu d'una fase i enguany el Consell ens va proposar ser seu de la primera fase i ens va semblar bé, nosaltres estem a disposició del Consell també i aquí ho hem preparat. Doncs sí, l'Hospital de l'Infant ha donat el tret de sortir d'aquesta competició d'OCEC.
en el qual els nostres gimnastes han pogut demostrar tot el treball i l'esforç constant que s'està preparant aquests mesos. Donar-hi l'enhorabona per la feina i que tinguin moltíssima sort en les següents fases. I fins aquí aquest repàs a les activitats que han format part aquest cap de setmana aquí al nostre municipi. Activitats esportives, eh?