I tenim una altra de les entregues de les imatges de la dona del passat, que ja sabeu que protagonitza l'Isabel Fernández, que està aquí amb mi aquest matí. Molt bon dia. Molt bon dia a tothom. Avui tenim el tema que portes, a mi em sembla superinteressant, però és una de les vegades més visual, que per això després ho publiquem...
A Facebook amb totes les fotos que ens passa a arribar. I està relacionat també amb els temes que havíem tractat sobre Egipte, perquè és la imatge de les dones en l'escultura de parella d'Egipte. No posarem totes les escultures, sinó aquestes de parella, perquè hi ha molts tipus de...
I nosaltres ens centrarem en les de parella de les tombes privades, principalment. Hi ha alguna escultura que és d'algun temple, però principalment de les tombes. I són escultures de l'élite, no? És de...
Aquesta és la pregunta. Entenc que era gent poderosa econòmicament. Sí, hi ha diferents nivells, però eren gent amb diners. En el moment que te podies fer una tomba i decorar-la i posar escultures, és que ja tenies un nivell no simplement econòmic, un nivell polític o el teu treball, o eres escriva, o eres un funcionari, tenies algun càrrec important.
I eren les persones que podien realitzar-se a la seva tomba i entre les senestes i normalment sempre apareix alguna escultura. Escultures que poden ser individuals i escultures que són de parella. I nosaltres tractarem aquestes de parella perquè si podem comparar, perquè si posem simplement escultures de dones que també...
que hi ha, de reines i de diferents nivells, també dones treballadores que estan treballant el pa o la cervesa, però no veuríem la comparació. En canvi, he triat aquestes de la parella per veure aquest tractament, com tracten tant home i dona en aquestes escultures.
Perquè una cosa, si fan unes escultures d'home i dona en un lloc funerari, en un cementiri, on sigui, on posen, s'entén que tots dos van morir... No. No és així. No és així. Moltes vegades són els fills, el fill, el que mana que esculpeixin una escultura per la tomba dels seus pares o les deixen encargades.
ja veurem que no és un retrat d'un moment determinat. O sigui que podies tu fer l'escultura i era igual quan es morís un o l'altre. Són escultures que estan pensades per al més enllà i per a l'eternitat. Té tot un simbolisme.
Aquestes escultures s'instal·laven en la tomba, en el regne antic, en les mastaves, en una capella que es diu el Cerdap, que és una capella que estava tancada totalment, únicament en els orificis, i allí davant deixaven les ofrenes per aquestes escultures, perquè les escultures...
era el vehicle que tenia el Ka. Recordem que els egipcis pensaven que tenien diferents espírits o ànimes i un era el Ka que neixia amb les persones i quan moria la persona el Ka continuava vivint.
I anava al més enllà, però tornava a la terra per alimentar-se i feien les ofrenes per este ca, per el ca i per el va. I en principi podia anar a el que era el sarcòfag, el cos mumificat, que per això el mumificaven, o a escultures que representaven els difunts. Per tant...
té un simbolisme ritual i funerari, aquestes escultures, en relació al Ka, aquest espírit. Bé, en general, l'escultura en Egipte té unes característiques, en general...
similars. Una de les característiques principals és el hieretisme, són escultures amb poc moviment en general, no són més expressives, són vistes frontal, per ser vistes frontal, i són escultures que volen
ser com a immortals, per representar-se per sempre, aquesta immortalitat, i més si estan relacionades a les tombes. En general, podríem veure que quasi totes les escultures tenen aquestes característiques, però en les de la parella veurem que té unes característiques que té un còdic de representació, un còdic simbòlic, que ens dona una informació.
Primer seria l'altura de l'escultura, una hierarquia. Quan veiem les escultures, hem de pensar una altra cosa, que això evoluciona, no sempre és igual la representació. I possiblement era aquesta visió que va evolucionar del paper de la dona en l'antic Egipte.
Perquè si ve moltes escultures, tant l'home i la dona són més o menys de les mateixes dimensions, potser una miqueta més gran l'home perquè en real és més gran l'home. Sí, físicament són més grans.
A vegades, aquesta diferència és abismal, és a dir, són dues proporcions totalment diferents. I això ho mostren de formes diferents. Algunes vegades, simplement drets, els dos, i es veu la proporció d'un i de l'altre, que l'home és com un gigant al costat. I l'altre la seva filla i no pas la seva parella.
A vegades, i això passa molt tant en l'escultura com també en la pintura, moltes de les coses que estic dient de l'escultura també apareix en la pintura, el que passa és que la pintura és molt més complexa, apareix la dona aginotjada agafant-li la cama i l'altura d'ella l'arriba a estar al ginoll.
Després també, a vegades, ell està assegut i ella està al costat i ell és com un gegant. A vegades tenen la mateixa altura, ell està assegut, ell està dreta, però a la mateixa altura, com la qual cosa si ell s'aixeca és molt més gran.
I en funció de què era una manera o una altra? Bé, això ja és per qüestions de l'artista o del propietari. La qüestió és que és la diferència, existeix i es van igualant. Ja en l'imperi nou, en general, es representen asseguts els dos i pràcticament la mateixa altura, potser una miqueta més gran.
Ell, però molt poc. La proporció és la mateixa. L'altura potser és una miqueta més gran, però la proporció. Què indica? Que aquesta altura està relacionada amb la perspectiva jeràrquica i es veu molt en les tombes. Els personatges més importants es representen més grans que els altres.
I aquí l'home és més important per ser cap de família i per el títol que podia tenir. Però ja veiem que aquesta diferenciació es va igualant. Com en el regne nou, tant home com dona són de les mateixes dimensions? Per la qual cosa jo penso que la dona...
en regne nou, que és quan el nostre Hatshepsut podia tenir possiblement més presència. De totes formes, el paper de la dona, a més de senyora de la casa, també tenia moltes vegades altres títols i altres activitats. Bé, aquesta és una.
L'altre és el color de la pell. Són de la mateixa raça, però se representen ell de color més fosc, marronós, i ella, en canvi, de color... Més blanqueta. Sí, groguenca, ocre.
Llavors dius, és que, ja he dit, la mateixa raça. Per què? Perquè l'home està relacionat més a l'àmbit públic, exterior. I en canvi la dona, malgrat que ja he dit, que moltes vegades tenia funcions com a cantores d'Àtor, d'Isis, d'Amont, o eren les eredoteses,
El seu paper principal era senyora de la casa. El títol era senyora de la casa. I l'àmbit és dins de casa. Aleshores no li dona tant el sol i el color de la pell és més clar. No és un color real, és un color simbòlic. Aquí tenim una altra diferència que és el simbolisme. Després tenim en relació a la posició.
Quan estan drets, normalment l'home està a la dreta, a vegades no es compleix, perquè era com el lloc més important, donava més poder, més jerarquia. I ell està a la dreta, o sigui que nosaltres mirant les cultures, la nostra esquerra, però està a la dreta.
I ella a l'esquerra. No sempre passa. No sé si era qüestió que l'escultor o no sabia, o per la construcció, o que la dona tenia... L'estatus de la dona era superior al de l'home. Però el principal, normalment, és l'home a la dreta. O sigui, si nosaltres mirem, a la seva esquerra.
Quan estan drets, l'home avança una miqueta amb el peu esquerre, molt poc, perquè hem dit que són bastant estàtiques. En canvi, la dona està quieta per mostrar que és l'home el més actiu i ella té una activitat més passiva.
Després, però, els braços del cos en general estan al llarg del cos, els d'ell, normalment. En canvi, la deia, si aquí hem vist que en quant a l'acció és l'home el que està actiu, en quant al gest és la dona. La dona...
i sobretot en el regne antic, la dona li agafa a ell d'alguna forma, o per l'espatlla o per la cintura, i ell té els braços al llarg del cos. És a dir, aquí és ella la que expressa el sentiment, aquest amor cap al marit, aquest sentiment de respecte cap al marit. Mentre que, quant a l'acció,
És el contrari, és l'home el que en principi dona sensació de moviment. Clar, hi ha moltes escultures que estan els dos asseguts i, clar, si estan asseguts, estan asseguts. Cap dels dos fa cap gest i no fan cap gest.
L'evolució d'aquests gestos van evolucionant, perquè ja dic, en l'Imperi, en el Regne Antic, la dona únicament abraça l'home, però en el Regne Antic veiem que aquests gestos són més variats, a vegades li toca el cos, la mà...
con cariño, però també és ell que l'abraça, és a dir, s'abraça mútuament. Ja no és únicament la dona la que expressa sentiments, sinó també l'home, perquè veiem les escultures que a vegades estan una miqueta separades i els dos per darrere s'agafen o per la cintura o per les espatlles.
Con la qual, també aquí veiem aquesta evolució en el llest. Després tenim la representació del cos. Són cossos idealitzats, no? És un cos per a l'eternitat. Per la qual cosa no veurem representant la bellesa. És a dir, no les pintaran en canes, no? I les representaran joves tant a ell com a ella, els dos.
A ell el que destacaran és el poderió físic, espatlles en general gran, amples, cames fortes. A vegades té, segons en l'imperi antí, per el tipus de vestimenta, el de veu nu, la part de...
de dalt, i la dona és, doncs, amb la cintura estreta, no? No té el pit molt desenvolupat, com podíem veure aquests venus que havíem vist, no? No, són pits petits, però que es deixen veure, és a dir, el vestit està com si estigués mullat, perquè se li deixa veure molt bé el pit, el melic i també el pubis. És a dir, en l'home volen reflectir
Esa fortalesa, no? La fortalesa. I, en canvi, quan està dret o hi porta la faldilla típica, no es mostra els genitals, no es noten els genitals, que es podien dir, mira, l'està molt apretat i es noten. No, a ell no es noten els genitals. Però, en canvi, a la dona és representar que es noti el pit, no? La cintura, sí.
representant una mica que d'ella és la fertilitat, i representant aquesta bellesa que fos atractiva sexualment també. Malgrat que les dones tenien tres, quatre o cinc fills, amb el qual el cos una mica se deforma, els pits se cauen una mica, i se deforma la figura, i en canvi no, estan allà perfectes elles...
Perquè és una mostra per a aquesta vida eterna i que posa atractiva per a mantenir aquesta relació de parella. Els vestits, doncs clar, els vestits han de ser de festa, no poden ser qualsevol, segons les èpoques, amb vestits ben elaborats, amb túniques... Però a elles sempre deixant veure el cos. Portant perruques...
Alguna vegada l'home porta l'avell molt tallat i no porta perruca, però en general porten perruques perquè és un símbol que ja l'havíem vist l'any passat, un símbol de l'elit, la gent de l'elit porta perruques i aquí també perruques que cada vegada es van complicant, porten les seves joies, és a dir, salets, anells o polseres, perquè mostren l'esplendor de...
Que eren poderosos. Que eren poderosos, evidentment. També es representen a vegades amb alguns símbols. L'home moltes vegades apareix amb un tros de tela. I aquest tros de tela què significa?
Aquest tros de tela significa que pertany a un tipus de funcionari, d'un alt funcionari, és a dir, amb aquest símbol està demostrant que és una persona important. Ella a vegades no porta res perquè amb les mans ja està gesticulant, relacionat al marit, però alguna vegada porta algun símbol, algun element que està relacionat a la deessa Hathor, que és la deessa Hathor,
del matrimoni, de la fertilitat, com pot ser un menat, que és un tipus de collar, o un cistre, o també podem portar una flor de lotus, que també està relacionada amb la fertilitat, porten aquests símbols.
També algun símbol representant aquest estatus és on estan asseguts. I això es veu més en el Regne Antic perquè es veu el tipus de cadira, el tipus de seient en què...
que és un moble de qualitat. I totes aquestes connotacions, aquestes relacions, per a mostrar l'estatus. Perquè tot això està tallat en pedra.
Bueno, hi ha algunes que estan en pedra, on altres poden ser... Marbre? Bueno... Marbre no? Normalment són calissa, aquestes són normalment de calissa que després es policromaven, es pintaven, o fusta també podria ser. Podria ser alguna vegada d'un material més noble, llavors quan és un material més noble, algunes no es policromen perquè ja té aquesta noblesa del material.
però quan són de calissa es policromen, malgrat que moltes vegades ens ha arribat a nosaltres sense policromar. Perquè es va perdent. Sí, es va perdent, evidentment. També a vegades ens representen...
La família, no l'únicament pare, home i dona, sinó també els fills. I aleshores també aquí hi ha el seu simbolisme. Hem dit la perspectiva jeràquica. Els nens no importen res, com la qual cosa se li representa molt, molt petits. Malgrat que en aquest moment fossin adults, no, se'ls representen petits.
i amb els símbols de nen, que són nus, en general, a vegades van vestits, però en general nus. Tots nus? Nus, sí, sí, sí. Una coleta lateral, que era el típic pentinat dels crios, i a vegades, si volen representar que són més petits, com el dit en la boca. Aquests tres símbols són el símbol de representació dels nens. I ens apareix, no sempre,
però en ocasions apareix o un, dos, no representa molt més. Indistintament que fossin nens o nenes. Sí, sí, sí, representen nens i... Són nens i nenes és igual. Sí, d'igual. Sí que hi ha alguna vegada que apareixen vestits, però normalment nus, tant si fos nen com nena, d'igual. Hi ha casos, hi ha cas, en això de la perspectiva que hem dit i...
i que en principi no representen, és la idealització de les persones, hi ha un cas en què és un personatge de l'élite, però que és un nen, no? És un nan. I aleshores dius, com el representes? Clar, no pots representar-lo més baix, doncs estan asseguts, està assegut amb la dona,
i ell té les cames creuades perquè si està assegut normal es nota molt que és un enano i està amb els peus les cames creuades i sota d'ell apareixen representats els fills d'una sensació de les cames d'ell en paral·lel en simetria aquesta foto és molt curiosa que ja la veureu perquè la penjarem
Sí, i es veu a los dos. Ella i ell, tots dos tenen la mateixa alçada, només que ell està... I ella, amb un braç, l'agafa per... Per protegir-lo. Bueno, de carinyo. De carinyo. Sí, representant el seu amor al seu marit, per l'espatlla, i amb l'altra mà l'agafa el braç. Els dos, ella...
de color més clar, de color més fosc, amb les perruques, és el típic d'aquestes representacions. Veiem que volen ser escultures per a aquesta eternitat i que volem mostrar aquest companyerisme, que aquesta relació de parella és per a l'eternitat. Jo me represento sol, que ja me trobaré... Doncs no. No.
No, es representen junts amb la seva dona i aquest gest, que pràcticament, no en totes, però en general i sobretot el regne nou, apareix aquesta relació d'amor, de carinyo entre els dos. En principi ja havíem dit que era la dona, però ja en el regne nou apareix aquesta relació entre els dos.
Molt bé, Isabel, doncs ara quan mirem les escultores les mirarem d'una manera diferent. Però abans de marxar, escolta'm, perquè jo estava pensant, si tu et cases una vegada, o tens una dona, doncs se suposa que després les figures seran de la parella. Però si tens més d'una dona... Doncs en moltes ocasions, a l'hora de representar, representen les dues dones, el marit amb les dues dones, i inclús
Podem posar un dels fills, perquè possiblement tindríem més, però no posen tota la família. I són tres? Bé, tres ja. Ja no? Les concubines no sortien? No l'he vist. Realment és diferent el faraó, que sí que tenia moltes dones i tal. Ells tenien una dona.
I si moria, doncs es tornaven a caçar. I tenien la segona, que és en aquest cas que dius tu que surt tota la família. Surten ell al mig, a més, buscant una mica aquesta composició, aquest equilibri, desapareixen al centre amb una dona a cada costat i un dels fills... També representats. Sí, més representats, com hem dit, amb la trença, amb aquesta trença, no? I formant aquest conjunt.
Molt bé, doncs res, un dubte que tenia. Moltes gràcies, Isabel. Molt bé, adeu.