10 minuts passen del punt horari de les 12 del migdia, ja podem dir, que quan passen les 12 ja es pot dir migdia. El que farem ara és parlar d'activitats. I sí que és veritat que sempre en parlem, de fet, ho hem dit al sumari, que parlaríem amb el grup de dones Blanca d'en Ju, i aquí les tenim preparadíssimes per explicar-nos totes aquestes activitats que en fan moltíssimes. Bon dia. Bon dia. Com esteu? Bé.
Sí, parleu ja a l'hora, això ja és una... És que després de tants anys, filla, de dos hemos hecho una. Ja estem compenetrades, no? Molt bé, molt bé. Doncs per on voleu començar a explicar-me cosetes? Bueno, sí, voleu que començéssim a explicar pel viatge que vam fer a Cádiz. Vinga, aquí, m'agrada. A veure, què tal, com va anar? Molt bé, va anar molt bé, sí, vam tindre un temps estupendo i, bueno, amb ganes de tornar a fer una altra sortida allà.
Clar, és que allò és molt bonic, eh, allò. Molt maco. Els pobles blancos són molt macos. Són durs de fer, eh, perquè són molt costeruts, eh, estan molt empinats, sí, la veritat s'ha de dir, no és un terreny pla, però bueno. Però vau menjar bé. Però molt bé, sí. Vam anar a molts llocs, sí, efectivament, sí, sí, perquè pensar que...
que nosaltres els viatges que fem diuen, oh, val tant, però pensa que vam fer lo de la tortilla de camarones i això ningú va dir que de pagar. Ja està tot, ja entra tot el viatge. Vale, vale, això explica-m'ho, què és lo de la tortilla de camarones. Bueno, doncs és típic, nosaltres lo vam fer a Sant Lucar de Barrameda. Vale. Sí, bueno, i doncs és una... No és de nou, eh? Allò s'enfarina i uns camarones que són uns mitjets així, eh? Sí, gambetes petites. Gambetes petites. Bueno, i llavors és molt bé, perquè t'entrava dos tortilletes...
Una coseta així. Sí. I un vi, o sigui, mancenilla, el que ells fan, no? Vale. I molt bé. I això la gent és bonic perquè dius, i això quan va, no, no, això ja està pagat, o sigui, això entra al preu i això fa molt, eh? Home, clar, tenir coses dintre, incloses dintre del preu que ja pagueu...
Ells m'he dit, mira, hi havia dues tortillas i el senyor va dir, si quieren podem menjar una tortilla i unes patates alinyats, que diuen ells. I així van fer-ho, però la gent molt contenta. Molt bé, així m'agrada. Llavors us va agradar, no? Confirmem. Sí, sí, sí.
En Capat també va ser molt bonic perquè estàvem al Port de Santa Maria. Llavors vam anar a Càdiz, en Capat vam agafar el catamaran de Càdiz al Port de Santa Maria. I, clar, oh, doncs mira, vam anar. I llavors, i a més, mos va deixar el barc allí i l'hotel enfrente, el tenim enfrente, l'hotel molt bé, superbé, de veritat que sí. I què és el que més us va agradar o què destacaríeu del que vau veure?
tot, perquè és que tot té el seu encant, tot té la seva cosa. A mi Béjar m'agrada molt. Béjar m'agrada moltíssim. I tu Marina? Ah, no vas vindre. Jo ja he estat als pobles blancos, però no aquesta vegada no. Jo quan hi vaig anar m'agrada molt el poble de Grazalema.
És així, eh? Tots són així, eh? Perquè normalment m'obrigo. Un que et capte, no que et capte, que potser t'en recordes més o el que sigui, però és que és tot l'entorn. És tan bonic, tan bonic, tan blanc.
La vam fer per davant i per darrere, la vam donar a la serra de Grazalima. Bueno, vau fer cames. Sí, sí, vau fer cames, clar que sí, Déu-n'hi-do. La veritat que vam, però molt bé. Per repetir, suposo. I després, també saps què passa, que ens llavors portem un xòfer que, bueno, és una maravilla.
Sí, sempre m'expliqueu això. Ah, sí. Que va una miqueta que fa el que vosaltres dieu. I el que ell vol. I el que ell vol. I el que ell vol. Sí. No se surt de les rutes, eh? Això no. Perquè no ho pot fer. Carlos, no, això no estava programat. Però, bueno, us ho alucem. Ah, molt bé. Sí, sí, sí. Mira, més més, anàvem, clar, el dia que vam marxar, i diu, ara vos porto al poble d'uns suegros. Ah, sí? Sí.
Molt bé. Dic, però, en què sigui tres quarts d'hora o una horeta, ho deixo allà, i ho va deixar allà un rato, i tu per allà. O sigui, aquestes coses així. I s'ha d'improvitjar la vida també una miqueta. És que te diré que els viatges que deixo... Entre cometes que fem, que fem conjuntament amb Llosa, i és que per això nosaltres és Llosa, perquè els temps lliures...
són molt compactats, molt bonics. No és de dir que et deixem dues hores i fes el que vulguis, que això és el més avorrit que hi ha en un viatge. Sí, perquè no saps què fer. I ell, el tempo libre, és saber on va. Que en tenim poc.
Que no en tenim. Perquè nosaltres agafem guia sempre i sabem que el guia ens porta a tots els llocs i no ho tenim. Però si hi ha un rato el llibre, ara que anàvem d'allí cap a Càdix, va dir, ara que entro aquí a Cordova. I puntó. Molt bé. I molt bé, la veritat és que molt bé.
Nosaltres hem acabat, hi havia persones que diuen, uai, és que l'autocar, ell queda dues hores, dues hores i meves, ha de parar i para, i la gent, hi havia un senyor que em va dir, estic encantat, no havia vingut mai, però estic encantat perquè és que no m'he sentit... Agobiat d'estar dintre de l'autobús, clar. Necessito anar al lavabo i no...
Molt bé, de veritat que molt bé. I jo, mira, els mateixos dies vaig anar a una part d'Andalusia, que ja ho teníem previst de fer més temps amb uns amics, i t'hi diré, vaig anar de Barcelona a Tarragona a Granada i anava. I saps quin ave era? Els trens de l'oeste... Ah, sí?
de Tarragona, a Granada, amb l'AVE, vaig enyorar l'obús, com no ho sàpiguis tu. Doncs mira que el tren, amb el tren es va bé. No, no, i mos queixàvem, no, no, els que d'això, la gent s'anava queixant, com és això, és que és impossible, vam anar al restaurant, al... A la cafeteria. A la cafeteria i això, i claro, com tothom estava cansat d'anar fent vaivenes, vaivenes, diu, bueno, anem a veure...
Nos van fer els que havíem entrat primer marxar, t'ho dic, amb tot això, perquè si no, no podien entrar els demes passatgers. Això preferim l'autobús, no? Un horror. Un horror.
I amb ella li vaig dir quan vaig arribar, ai, ha enyorat l'obús com ningú ho sap, perquè amb l'obús no et canses. Vaig molt bé, perquè a més ets una persona... I fixa't tu, l'AVE, 6 hores, eh, d'AVE, de Tarragona a Granada, 6 hores. T'hi aporta de porta a porta, això, doncs bueno. Doncs bueno, el viatge ja l'han fet. Molt bé. Molts vam dir que era el tren dels primers, dic, coi, doncs ja podien ser dels últims, eh. Ja podien anar bé, però saps del nou. No, t'ho dic per això, eh. És que l'altre dia diien, els nous fallen.
I els vells, que anaven bé, però com que no els fan cap mena de manteniment, també fallen. Exacte. Estem afanyats amb els trens. Això un altre dia ja en podríem parlar. Nosaltres som de bus. Així ho deixem. Al viatge a Cádiz que li posem un 10. Un 10.
Més cosetes que teniu. Més cosetes, doncs bueno, ara ja hem començat el cursament, ja et dic, hem agafat els dimecres a la tarda per fer jocs. Molt bé. O sigui, igual fem un micús, que el que vulgui venir, doncs mira, jo vull fer uns bingos, doncs el poden fer, tenim jocs per a tot, o sigui que... I així és una manera que ja vam destinar este dia per a que la gent pugui distreure's i vingui a fer jocs. De oci, no de feina, de oci.
Treballar una mica... Treballar la ment, que és molt important. O sigui que és dimecres de 5 a 7, se fan jocs. I també sociabilitzar, que és molt important. I al final és que s'agraeixen aquestes tardes, no? Això els dimecres has dit? Això els dimecres. Molt bé. 5 a 7, tots els dimecres. Sí, perdó. Els dimecres de 5 a 7, jocs. Sí, perdoni, perdoni. Sí, perquè així anem a horaris tancats. Què més?
Bueno, ara tenim, doncs, el dia 29 de novembre, la puja d'Andorra. Ah, molt bé. La tradicional. Aquesta és la que feu cada any. Aquesta és la que fem cada any, perquè és que si es va establir el primer dia que es va muntar el grup de dones, i bueno, això segueix fent. Molt bé. És l'emblema. Les compres nadales. És l'emblema. Clar que sí. Sí. Al final... També tornem a l'estiu, però bueno, però aquesta és la pujada de Nadal, la puja d'Ibaixar. Que ja passeu fred aquí, al novembre, eh, a Andorra.
L'empeçat està mos va nevar una miquiteta. Van caure unes volvetes. Entres els puestos ja està... És més... Si hi ha neu i això, el que és dins Andorra, no hi ha preocupació. Evidentment, ni problemes per passar-hi. No sé si va ser l'empeçat o l'altre any, que va nevar bastant. Ja va quallar, però allò no qualla, perquè...
Màquines estan al moment Sí, sí I bueno, però anirem El dia 29 de novembre 29 de novembre a Andorra Sí, si surt a les 6 del matí Pujar i baixa, són 15 euros Les sòcies i 20 euros Les que no siguen sòcies 15 euros perquè només se paga el bus Cal escú val seu aire No és un No és un viatge De visita, sinó cal escú És una vida de compres És un dia de compres a Andorra Això mateix
I pugeu i baixeu-ho en el mateix dia, no? Sí, sí. Tot va bé, a les 8 de la tarda, 8.30, estem a casa treballada. Perfecte. Molt bé, doncs queda dit això d'Andorra. Si algú es vol apuntar de parlar amb vosaltres aquí, suposo, al local. Sí, aquesta setmana, però ja a partir dels dilluns... Els dilluns hi enviarem cartes i així, ara ho diem aquí radiofònicament, però... Si algú que no sigui del grup i es vol apuntar, està obert a tothom, eh? Perfecte. Més cosetes, noies.
A veure, a veure. Bueno, anem el 14 de desembre. El 14? Bueno, el 12. Acabem l'any, el 12. El 12 de desembre, el 12 al 14. El 14 al 14. Vale. Tirem una sortida a Perpinyà. Ah, molt bé. A veure un mercat de Nadal. Fem-nos plenadals. Oh, què vull dir? Fem-nos plenadals. També marxarem el divendres, dissabte i diumenge. Marxarem d'aquí i ens faixer farà el castell de Santa Florentina, que està a Canet de Mar, que és molt maco.
i després anirem a dormir a Roses, el quartel general ha sigut a Roses, diem-hi. Demà al dematí ja anirem cap a Serques, un poble de França, i després anirem tot el dia a França, aquest dia. Sortirem,
de França, bueno, a dormir i això, i el diumenge de matí la deixés d'anar a pera tallada, i si Carlos té alguna cosa, perquè Carlos diu que quan se va d'excursió no es pot arribar aviat a casa. És veritat. Perquè se diu que si s'arriba aviat que l'excursió no ha anat bé. Jo estic d'acord totalment, la veritat. Ja et dic, perquè això mos ho ha fet moltes vegades, mos porta, ah, doncs anem a pals, perquè és aviat, doncs anem a pals. Un dia jo li vaig comentar a sa mare i em va dir, som part de m'ho odia.
Clar, al final tot això sereta, eh? Bé, i és tota una zona molt bonica, eh? Per a tallar de pals, roses també... Sí, sí.
Això és molt bonic, o sigui, aquí que ho direu. Aquesta excursió pot ser perquè volíem anar a Barcares, però en guany no el fan. En guany no el fan. Ah, no? No, no, no. Vaja, amb lo famós que es va fer allò. Per això han canviat nosaltres de ubicació perquè hi ha hagut un problema. La Village Noel o així que es deia alguna cosa així, no? Sí, sí, sí. Jo hi vaig estar fa dos anys. És molt xulo, també. Ara farà dos anys.
I és molt bonic, i per això vaig dir que Barcares, el Parc de Nadal, és molt bonic. Vale, però ja no ho fan. No, no, en guany. En guany. Han hagut un problema amb l'alcalde, no sé què ha passat, i bueno, jo vaig llegir... Bueno, coses que passen. Sí, filla. No passa res. Llavors m'han dit para Perpinyà, perquè Barcares perpeneix a Perpinyà, o sigui que... Però bueno, pues anirem a Perpinyà. Bueno, és que jo crec que tots aquests llocs on fan cosetes així de Nadal...
Tots són preciosos. A França, a més, té tradició. Sí, a França té moltes tradicions. França i Alemanya potser s'emporten la palma. Tot Noel, Pare Noel, tot això. Així que és d'esta sortidita. Molt bé, molt bé. No sé si teniu alguna coseta més, a part d'això. Jo crec que ja hem explicat. No, el 2026, però... Però, bueno, a veure, també està el tradicional, també d'anar entre festes, si surt algun teatre... Vale.
Doncs mira, aprofitem. Llavors és una tarda anar al teatre a Barcelona. Dines aquí, dines a casa i... I tornes al sopa a casa. Però bé, encara no han sortit coses, però això ja ho hem fet més vegades que llavors ho anem dient. Sí, sobre la marxa. Sobre la marxa. El que tenim segur és això que t'estic dient. Les sortides programades és la que t'he dit. La d'Andorra i la de... I la de Perpinyà que fareu al desembre. Molt bé.
Molt bé, doncs queda dit. Jo crec que qualsevol dubte ja us sap la gent que pot acudir aquí al vostre local, aquí a la Casa de Cultura. I no res, ens tornem a trobar la propera vegada. Si ara ja tan pronta tinguéssim ja el cartell de lo de Pepinyà, jo us ho enviarem a la ràdio i a la tele perquè em fesseu difusió. Però bé, i ara hem de fer la carta i dir-me del que farem durant l'any que ve. I bueno, ja 6 mesos primers de l'any.
I llavors ja també, ja ho veurem també, perquè la gent que s'anime m'han dit que és molt maco, eh? Molt bé, molt bé. Segur, segur que sí, que sí, que serà. Sortir, hem de sortir, eh? Clar que sí, hem de sortir, ens han de fer coses. És que això és l'essència de la vida, clar que sí. I tant que sí. Molt bé, doncs com sempre, Marina de Pena, Pilar, moltíssimes gràcies per estar aquí amb nosaltres. A vosaltres, moltíssimes gràcies. A vosaltres, per escoltar-nos i per deixar-nos donar difusió. Fins la propera, gràcies. Molt bé, gràcies, adeu, bon dia.