12 minuts passen de les 11 del matí i ja al sumari us hem parlat que avui tindrem amb nosaltres l'advocada i mediadora familiar, que jo ho resumeixo tot això, a l'Esther Silvestre. Molt bon dia. Hola, bon dia. Resumim perquè el que ens importa és el que ens expliquis, no que et presenti jo. Fa dies havíem parlat amb ella, que estàvem parlant del permís parental, que...
L'havíem modificat, havia canviat. Llavors li vam dir, per què no comentem això per la ràdio? Perquè el canvi ha sigut substancial respecte a abans o no? Home, sí, ja han hagut millores. Millores. O sigui, que hem canviat per millorar. Per millorar. Que no sempre passa el mateix. I això què vol dir? Mira, per poder explicar-t'ho, deixa'm que primer expliqui com estava abans per veure les diferències de com està ara. Abans, el...
El permís per naixement i cura del menor eren de 16 setmanes, tant homes com dones. Llavors, la distribució era les sis primeres setmanes, eren obligatòries. Les sis? Sis primeres, obligatòries, s'havien de fer de manera ininterrompuda i havien de ser justament després del part.
Després teníem deu setmanes, que llavors es podien agafar jornada completa o jornada parcial, que podien ser interrompudes i que es podien agafar fins als 12 mesos del nadó. I ja està. No regulava res més. Llavors hi havia un altre article, 48 bis,
que és una transposició d'una directiva europea que deia que teníem dret a 8 setmanes de permís, de manera continuada o interrompuda, fins als 8 anys del menor. Aquesta directiva el que diu és que ha de ser retribuït, però la transposició no ho recull, per la qual cosa s'està aplicant com que aquestes 8 setmanes no són retribuïdes. Llavors, la modificació...
A partir del dia 29 de juliol es va fer la llei, va entrar en vigor el dia 30. Canviem de 16 setmanes a 19 setmanes. Tenim millora. De un dels procedents? No, no, de tots dos. De tots dos. Sí, tots dos poden agafar 19 setmanes. De tots dos. Tots dos. Llavors, les primeres 6 setmanes igualment s'han d'agafar després del part i de manera continuada. De tots dos, també. Tots dos.
Molt bé. Te'n recordes quan naltros teníem tres dies? Sí, naltros potser vam anar una mica de pressa, si no tenia res a veure. Res a veure. Res a veure. Ara tots dos tenen aquestes 19 setmanes, les sis primeres obligatòries, després tenen 11 setmanes i hem pujat una setmana més,
en què es poden agafar de manera jornada completa o parcial, de manera continuada o discontinua, fins que tingui 12 mesos el menor. I s'ha afegit a l'apartat C, que són dues setmanes més, que es poden fer de manera continuada o discontinua, fins que tingui 8 anys el nadó, el nen. Aquestes setmanes són retribuïdes? Són retribuïdes. Tot això és permís retribuït.
Les darreres setmanes, que dius tu, és que poden ser alternes o no, han de ser també tots dos progenitors? Poden ser tots dos, o sigui... No, vull dir... Jo agafo dues setmanes i d'aquí dues setmanes les agafes tu. Vull dir que no ha de ser simultàni. No, simultànies no.
Simultànies, les úniques, les 6 obligatòries. A partir d'aquí ens ho repartim com vulguem. Que no ho entenc jo tampoc. Per què han de ser obligatòries les 6 setmanes tots dos, quan potser podien allargar una mica més? Bueno, se suposa que quan tens un... Necessites ajuda. Necessites ajuda.
I el problema era... Exacte. Llavors, el problema era aquest, que la mare se trobava en tres dies amb una criatura, si tenia sort, tenia una àvia, o sigui, la seva mare que l'ajudava, si no tenia sort, se trobava en tres dies amb una criatura i...
I si tenies sort es trobava mitjanament bé i si no tenies sort es trobava fatal. Exacte. Llavors, per això ho fan això, obligatòria, tots dos. I així tots dos coneixen la seva criatura. Molt bé. Llavors, una altra modificació és les famílies monoparentals. Abans no estaven regulades, per la qual cosa tenien els mateixos permisos que una família normal. Ara estan regulats i tenen 22 setmanes.
Llavors, tenen les sis primeres, segueixen sent obligatòries, després tenen 22 setmanes, o sigui, se duplica, abans eres 11, ara són 22, se duplica el temps que pots estar de manera interrompuda fins als 12 mesos, i a més a més, aquestes dues setmanes adicionals fins als 8 anys, ara no són dues, són quatre. Molt bé, això en famílies monoparentals. Exacte. D'acord.
I llavors segueix estant a l'article 48 bis, que segueix dient el mateix. Tens dret a 8 setmanes, sense dir si són retribuïdes o no, o la qual cosa no són retribuïdes, que pots agafar fins que tingui 8 anys el nen. És a dir, de totes les setmanes que tens que sí que són retribuïdes, a més a més hi ha 8 setmanes?
A més a més hi ha 8. Que te les pots agafar, però aquestes sí que no seran retribuïdes. No són retribuïdes, de moment. Te guarden al lloc de feina per dir alguna cosa, però no te les pagaran. Això fins que tingui 8 anys. Sí. I això ho poden demanar, suposo que cadascú a la seva empresa es posarà d'acord amb recursos humans. Exacte. I aquest, el canvi ha sigut substancial. Sí, sí, ha sigut substancial. Ha sigut un bon canvi. També hi ha una altra cosa que a més té un caràcter retroactiu.
Ah. Que això... Quants anys enrere? Un. Sí, 25, no, no? No. És que aquesta pregunta és la primera que em fan. És que tu també te la faria. És la primera que vaig pensar. A veure si jo n'he pogut. A veure, anem a veure a tirar una mica enrere. No. És un any. Els nens nascuts a partir del 2 d'agost del 2024 també poden aplicar-se això. Però està feta la llei, feta la trampa. És a dir...
La llei es va fer el canvi el dia 30 de juliol 2025 i te diuen un any enrere te pots acollir. Bé, el permís aquest fins que els 12 mesos del menor
30, 31 i 1 d'agost, perquè el dia 2 d'agost ja ho perds. Ja s'ha caducat, diguéssim. Exacte, o sigui, aquells que van tindre molta vista, ho van agafar, si no, no. Sí que poden agafar aquest altre premis de les dues setmanes fins que tingui 8 anys. Aquest sí que el poden demanar. Sí que poden atendre's amb això. Perquè tota aquesta informació que tu tens i que ara estem compartint amb l'audiència,
normalment arriba a mans de les parelles que poden ser pares en breu o l'has de buscar? A veure, la informació l'agafem als advocats i creem articles a les webs i a premsa dient, doncs mira, ara tens això. La llei està, està publicada, per la qual cosa si vols saber pots anar a buscar-la,
Si no la vas a buscar... Però és que acabes d'estar en un llenguatge jurídic que, per cert... És complicat. Que, per cert, segons deien, això es modificarà, el llenguatge. Però això serà veritat? Que es posaria en marxa en breu, doncs, sobretot, tots els tràmits que has de fer de cara a l'administració publicat, que el llenguatge que utilitzarien seria molt més col·loquial perquè la gent no es perdés.
Això ja ho has vist, tu? No, no ho he vist. No, encara no. I no sé si exactament. No sé si ho veuràs. A veure, els escrits típics, una instància, canviarà el nom d'instància i serà una carta a l'Ajuntament, per exemple. Bueno, però és que això, instància, l'entenc. El que no entenc és una altra cosa. Però, clar, has de començar per les paraules més habituals. Ja.
I després arribarà. El tema justícia ho veig molt complicat que arribi en breu. Perquè són molta terminologia que has de saber i, clar, si comencem a parlar del Tribunal Suprem o de, no ho sé, inviabilitat, coses, són coses que tu sents, que tu dedueixes que pot ser...
però que si no has estudiat el tema no saps exactament de què estan parlant. Però és terminologia que data de l'any de la catapumba. Bueno, sí. I no s'ha adaptat, tampoc estem... Com que les lleis, que això també hem parlat amb tu, que hi havia lleis que s'havien de revisar i s'han d'actualitzar. Per què és tan costós fer això? Perquè és una decisió política, quan realment no hauria de ser així? No crec que sigui una decisió política, eh? No? No. Jo crec que és...
Ara seré dolenta, eh? Bueno, és igual, estem a casa. Qui té la noció té el poder?
Un metge et parla en termes molt específics. Per què? Perquè així tu depens del que ell te diu. Un advocat té uns termes específics i així tu depens del que jo et digui. Si tothom parla en igual, igual no caldrà... En igual de condicions, no? Exacte, igual no caldrà anar al metge o no caldrà anar a l'advocat o d'altres organismes. Això és el meu parer, eh? Ja. Perquè sí que és veritat que jo m'he trobat termes que dius...
Quan vaig començar això de Colavenia, su senyoria, dius, per què tinc que dir Colavenia?
La paraula bèmia és antic. És molt antic. És pletecia, donar pletecia al jutge. Però això se segueix utilitzant. I tant. Hi ha molt formalisme. Tothom ho utilitza? O hi ha algun discolor que no? No, és que no pots dirigir-te al jutge sense utilitzar aquesta terminologia. Doncs, bueno, tu tens alguna web?
Jo no. O estàs en ell. A veure, jo no tinc una web, però sí que estic portant un Instagram de temes jurídics laborals. Ho faig en nom d'UGT, però l'estic portant jo. I de tant en tant agafo coses, novetats, i les vaig penjant. En termes...
no jurídics. Col·loquials. Col·loquials. O sigui, te fico, igual, no sé. La llei diu això. Això vol dir no sé què. Ho dic per si algú vol seguir el compte, perquè per coses aquestes que vas penjant estaria bé per assedentar-se de coses d'aquestes. Però bé, tot arribarà. Ara tu segueixes una, però tot arribarà. Perquè jo el pròxim tema que vull tractar amb tu, un altre dia, perquè avui no,
Fa referència fins a on un advocat el que fa és del tot no legal, però sí que és veritat que a vegades, en funció de la feina que tinguis, si estàs fregant la legalitat, jo no dic il·legalitat, dic al·legalitat,
O sigui, sé que hi ha... Si es fa això, realment, això suposo que seria denunciable. Et poso un exemple. Hi ha gent que contracta advocats perquè ha de passar a un tribunal mèdic i, doncs, perquè té una dolència. I l'advocat li aconsella que, en comptes d'aquesta dolència, doncs, potser hauries d'afegir una altra, que no té. Mhm.
Això és fraudulent. Però això és una pràctica, no sé si habitual, però és una pràctica que es fa per tal de guanyar alguna cosa. Afegir diagnòstics, afegir... Estic parlant amb això en concret. Però, per exemple, si et puc donar, doncs, mira, si et pregunten això, contesta això. No contestis el que et surt, el primer que et surt, sinó...
contesta això altre, perquè això et garanteix la possibilitat que et donin l'incapacitat permanent, per exemple. Perquè també és veritat que ara s'està apostant, et parlo d'un tema laboral, s'està apostant que el treballador ha d'estar treballant. És igual que estigui bé o estigui dolent, ha de treballar. Llavors, quan tu agafes una baixa, és un perjudici per l'empresa, per l'estat... Per la societat. Per la societat.
I han creat, han facilitat que les mútues donin altes.
cosa que això a mi em sembla una mica perillós. Però bueno, amb facilitat... La moto és la que paga, no? Sí. Per no pagar, doncs li dono l'alta demà passat. Exacte. I llavors hi ha típiques preguntes, què tal? Com estàs? Com has venit? Doncs segons com tu contestis, te trobes l'alta. I tu no estàs per treballar. Llavors l'advocat el que et fa és, si et pregunten això, ves amb compte i contesta...
No digues una mentida, però contesta això o altra. Això sí que ho fem. I això és legal? Clar que sí. Això sí. Aconsella un client.
Pensa que el meu client és la meva prioritat i que ell guanyi o que ell obtingui el que necessita o el que vol és la meva prioritat. Llavors, jo he de fer el màxim per intentar que ell tingui el que necessita o el que vol. I si tu veus que el que necessita no és correcte, per exemple, la custòdia d'un nen...
Tu estàs defensant una mare, ho posaré al revés perquè no diguin que sempre tiro per al feminisme, una mare perquè la custòdia la té el pare. Tu veus que el nen, si aquesta dona aconsegueix la custòdia, amb què sigui compartida, el nen no serà feliç, però t'ha encorregat a tu la feina.
Com ho fem, això? Aquí jo aplico l'ètica, la meva ètica professional. Hi ha advocats que tenen molta ètica, d'altres que no en tenen i van a sac. A mi m'és igual si la mare diu que vol això. Si després ho veus clar que no.
Però jo parlo amb la mare. Clar, jo tinc una vessant mediadora conciliadora. Sí, claro. I també tinc formació en protecció al menor. Llavors, clar, hi ha coses que més d'una vegada li he hagut de dir, mira, jo per aquest camí no segueixo. Si vols agafar un altre bocat, ho entenc, però jo, per la meva ètica, no em permet fer això. Però això també cap la possibilitat. Ho fan molts professionals o no?
Home, no ho sé. A veure, el que passa és que si una persona que vol X va a un advocat i l'advocat li diu no, no, jo el 50% sí que és factible i ho veig més no. Ah, no, no, jo vull més. Va a un altre advocat i li diu el mateix i el tercer ja se queda amb el 50%. O sigui, lluita pel 50%, no lluita pel 100%.
Ja, però sempre hi ha algú que trobarà, bueno, el 80. Clar, pot ser que hi hagi un advocat que digui, sí, sí, tirem, que després que aconsegueixi només el 50, diguem, mira, és que és la justícia. És una estratègia comercial, no? Exacte. I hi ha advocats que t'ho diuen directament.
Però la professió com la veus tu? Veus que hi ha més gent que per ètica funciona o no? És que depèn de l'àmbit. Depèn de l'àmbit. Si parles, per exemple, dret laboral, és tot molt... Molts diners? No, vull dir que és molt ètic. Normalment l'advocat laboralista et diu la veritat per davant.
I ets tu el que decideixes si tires endavant o no. Però jo ja t'hi dic d'entrada les possibilitats que tens. En dret penal, todo vale, per exemple. Quan parlem de dret penal, posa'm un exemple de dret penal. Homicidis, robatoris, tot el que és un delicte. Ah, tot el que és un delicte, tot val? Per l'advocat, sí.
Perquè la llei em diu que jo haig d'aconseguir el millor per a meu client. Llavors, clar, encara que sigui un assassí... Has de defensar-lo. Clar, perquè hi ha el dret de defensa. La llei m'ho diu. Clar que és un assassí. És igual, ho has de fer. Si t'entra de tort d'ofici, l'has de fer. Si t'entra de particular, home, li pots dir, escolta, mira, la meva ética no m'ho permet.
Tu te pots acollir allò que diuen que tens, igual que els farmacèutics o els metges, doncs la teva consciència no permet fer aquestes coses? Si t'entra per tort d'ofici, no, no pots fer-ho. No? No.
Si t'entra, que te ve algú al despatx, tu li dius... De manera particular. De manera particular, li dius, mira, jo en aquest jardí jo no em fico. Però si t'entra d'ofici, sí o sí has de fer-ho. I sí o sí has de buscar el millor.
o la menor pena, pel teu client. És que sí que és veritat que hi ha judicis que s'han fet molt mediàtics i que veus que al cap de dues o tres setmanes el jutge, l'advocat, diu jo me retiro, que ho agafi un altre. Això me'n recordo que quan el crimen del càcer, no sé quantes vegades van canviar d'advocat. Perquè eren privats. Jo pensava, què els hi haurà d'explicar perquè aquesta gent digui jo passo d'estar aquí perquè soc incapaç de trobar...
Algo coherent. I clar, si són privats, si són públics, no. És a dir, si són d'ofici, no. Si venen del torn d'ofici, com hi ha el dret de defensa, una vegada que t'entra el cas, has de fer el millor per al teu client. Independentment del que hagi fet i de la teva consciència. Has de buscar el millor per al teu client. Doncs no és tan fàcil. O sigui, professionals de veritat. A banda de que jo trobo la carrera de dret
És que hi ha tant d'estudiar, tanta lletra, les lleis són tan feixugues, moltes d'elles, que jo admiro moltíssim aquesta feina, però ara entenc perfectament una molt bona amiga meva que va acabar la carrera, va aprovar...
Va treballar un mes en un bufet d'advocat i era treballant en Mossabel Prado perquè deia que no podia suportar la pressió d'aquest tipus. Imagina't, acabes la carrera i veus que... Pensa que aquí, per exemple, si estudies la carrera aquí a Catalunya és diferent que si l'estudies fora. Sí? Per què? Perquè aquí tens el Còdic Civil Normal i el Còdic Civil Català. Ah! O sigui que has d'estudiar una mica més? Clar.
Però és que quan estàs estudiant... Ho diuen un somriure. Ho dic jo i estic plorant. I quan estàs estudiant, llavors te'n canvien la llei. I dius, ara m'haig d'estudiar l'antiga, la nova, còdic civil, còdic civil català... A mi això m'ha passat. Estudiant va ser molt complicat. Perquè clar, l'examen te podia entrar de l'antic, del nou, del civil català o del civil.
O sigui, que moltes vegades que tinguis una mica de sort, perquè per molt preparat que vagis, perquè després els advocats vosaltres podeu consultar les lleis. De fet, ho feu, perquè és impossible memoritzar totes aquelles... Sabert-te la llei, jo crec que no cal que te la sàpigues. No implica, no? Has de saber...
De què parla la llei? O sigui, si tu ara me preguntes, però no te podré dir ara mateix l'article exacte, però sí que està previst, no està previst, de què parla... O sigui, tens les nocions bàsiques i després, clar, has d'estudiar dia a dia. No obstant, tu ets de les que penses que s'hauria de modificar, malgrat que te les sàpigues, aquelles, hauríem de modificar moltes d'elles, no? Sí, i tant.
Quina és la llei que creus tu que necessita una revisió? Un rentat de cara? Un canvi radical? El Codic Penal Sí, el de delictes Sí I per què no es fa?
Si et pogués contestar això seria política i no advocada. Ja, és veritat. Però bueno, entre vosaltres, entre la professió, no podeu fer pressió? No, sí. Mira, tots aquests beneficis que parlem de canvis de lleis, els advocats no els podem... Bé, jo sí perquè estic treballant també en una altra empresa. Però qui és advocat, per exemple, no es pot jubilar als 65-67.
S'ha de jubilar el 72. Per què? Perquè no es pot acollir a tots aquests beneficis que sí que es pot acollir la gent de carrer. Per què no?
Perquè és diferent, és un tipus d'estudis que són diferents, que comences més tard a treballar per la qual cosa, no comences a cotitzar fins a més tard, el que és la prejubilació o la jubilació parcial no existeix i has de tindre un mínim. Abans, a més a més, no estàvem per la seguretat social, llavors entravem per la mutualitat. Sí, això sí que ho sé.
Això de les mutualitats no et permetien segons què. No cotitzaves el mateix, perquè estaves a la mutualitat, no estaves a la Seguretat Social. Són un munt de coses que els advocats en si després... Jo lluitaré per tu, però jo no m'ho puc aplicar a mi.
Doncs això, donant facilitats perquè la gent estigui dret, no m'estranya. I és una carrera que té molt de moviment, que a mi m'estranya perquè això sí que és de posar colzes i estar allà. Sí, sí, sí. O sigui, hi ha uns altres que es permeten ser els luxecs, vosaltres, no? Però bueno, després a nosaltres ens serveix perquè ens ajuden a entendre moltes d'aquestes coses, en especial l'Esther Silvestre, que doncs és veina nostra, que tu tens...
Tens visites? O sigui, tens algun gabinet? O tu estaves treballant a Tarragona? O fas consultes privades? A veure, jo si algú em truca i em contacta, jo faig consulta. No tinc un despatx obert, però sí que estic com a autònoma i estic pagant tu i tot. Tinc aquesta possibilitat. I com contacten amb tu?
Mitjançant què? Mitjançant un telèfon? Ara ja és el boca a boca. Perquè a banda que estic a UGT a Tarragona i estic amb una advocada a Barcelona... Sí, si és que això ho sabia jo. Doncs molta gent que ja sabia que jo tenia... Perquè jo vaig tindre el despatx obert. Sí, ho sé. Molta gent que ho sabia em pregunta, escolta, podem parlar? Amb tu? I dic, sí, clar. Bueno, aquí al poble és fàcil localitzar-la.
O sigui que res, que moltes gràcies per estar aquí, per compartir amb nosaltres tantes coses i que res, que cada vegada jo cada vegada que tinc algun dubte li envio un whatsapp, és a dir, jo tinc el seu contacte, si voleu que sabeu, i llavors li dic a veure si pots vindre un dia i llavors ho arreglem perquè també és una dona molt ocupada que està a molts llocs i ho fem. Així que moltes gràcies per estar, que vagi molt bé i que et sigui lleu tota la feina que tinguis. Gràcies. Moltes gràcies.